Que es educar?

Per a educar un infant fa falta tota la tribu. Proverbi África
Educar no és domesticar. Com deia Maria Montessori, amb el vell principi de la recompensa i el càstig, es poden domesticar infants, però no pas educar-los. Cal que trobem fórmules millors i més alliberadores. Sabem que la principal via per a educar és l’afecte. Educació afectiva = educació efectiva. Només educant-nos podrem educar. Només estimant les persones i respectant l’essència del que són podrem influir. L’educació per a ser persona té com a fita aconseguir que hom sigui el «narrador de si mateix» i, per tant, voldrà dir fomentar l’autonomia, el sentit crític, el bon criteri, la gestió de les pròpies emocions i la capacitat d’assumir el control de la pròpia existència i de dirigir-la amb sentit.

.

Nietzsche afirmà que la finalitat de l’educació dels fills és posar al món persones més lliures del que som nosaltres. Com aconseguir- ho? Jacques Delors considera que l’educació és la utopia necessària i l’únic recurs sensat per a fugir de la desesperació i del cinisme que podem trobar en la societat actual.
Educar no és solament donar informacions. Informació no és coneixement. Per a arribar a conèixer i a conèixer-nos cal arriscar- se a viure i a experimentar. I perquè els infants puguin fer-ho sense por necessiten recolzar-se en coneixements útils per a la vida. Ensenyar a pensar, educar el pensament crític, estimular la capacitat de fer-se preguntes, les aptituds d’observació, aprendre a formular explicacions alternatives davant d’un fet, cercar solucions més creatives als problemes que es plantegen… són recursos insubstituïbles en el procés de convertir-se en persona.

Estic d'acord en això que dius, però després arriba la pregunta principal. Com ? Perquè educar els fills no és gens fàcil, o com diu la dita africana, fa falta tot l'entorn que ajudi, i avui en dia, encara que els pares vulguin fer-ho bé, el mon que ens envolta no ajuda pas gaire.

arcoiris escrigué: L’educació per a ser persona té com a fita aconseguir que hom sigui el «narrador de si mateix» i, per tant, voldrà dir fomentar l’autonomia, el sentit crític, el bon criteri, la gestió de les pròpies emocions i la capacitat d’assumir el control de la pròpia existència i de dirigir-la amb sentit.

No depèn de nosaltres tot el que passa en el món. De nosaltres solament depèn el que está en la nostra mà fer.
Som responsables d'allò que fem, i de com ho fem. És responsabilitat nostra, educar als nostres fills, en les coses que nosaltros creiem que els van ha ajudar a ser bones persones, és a dir en l'amor en el respecte, en la tolerància, en la llibertat, en la solidaritat.
Els repetim als nostres fills fins a la sacietat l'important que és que estudiïni troben un bon treball, i per descomptat que ho és. Però que poques vegades els repetim l'important que és ser amorós amb els altres éssers humans, o compartir el que tenen, en qui no te res.
De totes maneres la ultima paraula la tenen ells, són ells els que han de triar com volen viure en aquest món, i que classe de persona volen ser, i per desgràcia de vegades no se sembla molt, a allò en el que els hem educat.
Pero sempre ens pot quedar, el pensar que al meins ho varem intentar.