Un empat que sentencia la lliga

El Barça treu un punt del Bernabéu i d'aquí a dues jornades podria ser campió
Messi i Cristiano Ronaldo signen els gols des del punt de penal
Els blaugrana acaben molt emprenyats amb les decisions del col·legiat
El Madrid celebra la igualada aconseguida amb deu homes
Igualtat en el primer dels quatre clàssics que es jugaran fins al 3 de maig. En un partit agitat per les decisions arbitrals, el Real Madrid, ansiós per tenir bones notícies, llegeix com un signe de canvi l'empat amb deu homes aconseguit ahir, a través d'un penal transformat per Cristiano Ronaldo, que va enviar també un xut al pal. El Madrid vol veure una bona nova en el que, en rigor, ha estat el seu comiat en la lluita per la lliga i la pitjor ratxa contra el Barça, que fa sis partits que no perd contra els blancs i podria ser campió d'aquí a dues jornades.

El gol del Barça el va fer Messi de penal. Un gol que el converteix en el màxim artiller de la història en una temporada de tots aquells que han jugat aquesta lliga i en el primer golejador que signa trenta o més dianes en dues temporades consecutives en la lliga. L'equip blaugrana no va saber o no va poder administrar l'avantatge decisiu amb què es va trobar només de començar la segona part, amb el 0 a 1 i l'home de menys del Madrid, per l'expulsió d'Albiol.

El Barça i el Real Madrid no són només dos equips, també són dues maneres d'entendre la competició. Formes diferents, al cap i a la fi, d'afrontar la vida. Pep Guardiola va preparar una sorpresa esportiva: el retorn de Carles Puyol. José Mourinho, com va fer en aquella nit a Stamford Bridge amb el fang, va convertir la gespa del Bernabéu en la d'un camp brasiler. L'entrenador portuguès va donar ordres de no regar el camp i de no tallar la gespa. La pilota circulava frenada. Pensant-ho fredament, es tracta d'una al·legoria del duel: al Madrid li importa un rave com circuli el cuir. No es tracta d'un detall. La gespa alta i seca avorta l'efectivitat del primer toc. Els jugadors del Barça van passar el partit havent de controlar primer i tocar després.

Tàcticament, Mourinho va mostrar el que la lliçó del 5 a 0 li havia ensenyat: va col·locar Pepe acompanyant Khedira i Xabi Alonso a la medul·lar. «Digue'm amb qui jugues i et diré com ho fas», diria una frase feta per a l'ocasió. Al cap del primer quart d'hora, la possessió del Barça superava el 80%. D'aquí que el globus que va intentar Messi davant de Casillas fos una conseqüència lògica del joc. Va ser un avís interessant del Barça. Alguna cosa s'havia inaugurat amb la vaselina de l'argentí. El Barça es va demostrar que podia arribar a Casillas.

Minuts després es va produir una jugada que hauria estat determinant si l'àrbitre hagués tingut el coratge d'assenyalar penal sobre Villa i targeta vermella a Casillas. Però no. Va ser una jugada nítida. Un penal clar. La retallada del davanter i la sortida precipitada d'un porter que no arriba a tocar la pilota. La targeta vermella hauria estat fatal per a Casillas, perquè l'hauria privat de bona part del partit d'ahir i de la final de dimecres.

Cristiano i Di María van exigir a Valdés en dues ocasions ràpides que responien a aquella descripció de Guardiola: «Arriben a l'àrea rival en quatre segons». Amb l'agitació local, els de Mourinho van fer un petit pas endavant. Va ser suficient perquè el Barça aprofités per fer mal. Messi va trobar el forat i va posar a prova Casillas, astut per fer un pas endavant i desviar. El Madrid va respondre amb un cop de cap de Cristiano que, superat Valdés, va salvar en la línia Adriano.

El futbol estava esperant el Madrid a la cantonada. La gespa seca i alta, el gran parany del portuguès, va acabar beneficiant el Barça, perquè el va obligar a aplicar un recurs no habitual com és la pilotada vertical. Albiol va agafar Villa i l'àrbitre va veure, ara sí, penal i el va expulsar. De manera directa: dimecres no jugarà. I Messi va fer el primer gol a un equip de Mourinho. El vuitè al Madrid.

S'esperava un rondo gegant del Barça que mai no va arribar. El gol va desactivar l'ambició dels blaugrana. Si va voler, no va poder. Cristiano va pescar una falta que va enviar al pal. De seguida, la lesió de Puyol va fer tornar Busquets a la zona central. Migcampista fantàstic, el vallesà repeteix cromo al costat de Piqué. Tots dos formen un eix sobrat amb la pilota, però condemnat a patir en espais oberts. Keita va reforçar la medul·lar.

El partit transitava per una zona obscura. Per un moment, cap al minut 60, es va intuir que el Barça estava a punt d'iniciar el passeig militar fins al final del partit. Una jugada neta de dreta a esquerra va acabar als peus de Xavi, que va enviar la pilota al travesser. Villa va tornar a posar a prova Casillas seguidament, després d'un eslàlom de Messi.

Però els moviments de banqueta van inclinar la balança cap al Madrid. Mourinho va prescindir de Xabi Alonso, va deixar Pepe i Khedira al mig, i va col·locar Özil sobre la dreta i Adebayor per fixar el marcatge. Guardiola va recórrer a Afellay perquè obrís el camp i a Maxwell per suplir Adriano, amb molèsties. El Madrid va tenir la intel·ligència d'atacar pel centre i l'esquerra, les zones debilitades.

No van servir els crits i les indicacions de Guardiola des de la banda. Lúcid, l'entrenador del Barça intuïa que el camí no era el correcte. El Madrid, guiat per Özil, feia mal. El penal, molt discutible, d'Alves a Marcelo, va coronar l'heroïcitat dels locals.

L'irregular Villa va tenir la victòria a les seves botes. No va saber controlar una pilota davant de Casillas.

El primer quart d'aquest duel insòlit ha quedat en un empat que deixa gairebé sentenciada la lliga per al Barça. Dimecres, el segon. Amb la copa en joc.