Genocidi lingüístic

Primer va ser el nom, com s’havia de dir la llengua que es parlava al sud d’Alcanar, valencià o català? Es podria convenir que el nom no fa la cosa, però no és el cas si es tracta del País Valencià i del Partit Popular que hi governa des de fa anys.

Aquesta guerra pel nom, obviant les 35 sentències de diferents tribunals que han dictaminat que es tracta de la mateixa llengua, va iniciar la fragmentació del català i va consolidar l’aberració científica de convertir dues variants dialectals en llengües diferents. Hi va contribuir la permissivitat de l’Estat espanyol que va comportar que a la Biblioteca Nacional d’Espanya es posessin rètols diferents a llibres i materials escrits en la mateixa llengua. Caldria veure com es van catalogar els llibres de Jesús Moncada, per parlar d’una figura cabdal de les lletres catalanes, perquè era de Mequinensa, un poble de parla catalana situat en terres aragoneses.

Després d’aquesta fragmentació, plasmada també amb pàgines webs diferents per al valencià i català en organismes oficials de l’Estat i amb traduccions insostenibles del català al valencià i al l’inrevés, el Govern valencià es proposa fer desaparèixer l’ensenyament en valencià. Per aquest motiu, cada any ofereix tan poques places com pot, no compleix el que marca l’Estatut i posa traves a totes les propostes que arriben de la Federació d’Escoles en valencià. Però la realitat és tossuda i aquesta realitat demostra que hi ha una part del País que vol ensenyament en valencià i que als de l’Escola Valenciana no hi ha qui els desencoratgi.

Fa poc hem assistit al tancament de TV3 i aviat li tocarà el torn a Gandia TV, una emissora pública municipal que funciona des de fa més de vint anys. Segons Alfred Boix, president del consell d’administració d’aquest mitjà, el Govern valencià té l’obsessió de controlar l’espai radioelèctric amb l’objectiu de controlar la informació.

Per acabar-ho d’adobar, el ple de les Corts valencianes ha rebutjat, amb el vot majoritari del PP, malgrat que els tres grups de l’oposició hi van votar a favor, una moció de Compromís que proposava augmentar les línies d’ensenyament en valencià i impulsar-ne l’ús oral per part dels diputats. La iniciativa pretenia que tots els representants polítics utilitzessin el valencià a les rodes de premsa i en actes públics, també pretenia augmentar del 25% actual fins al 90% les emissions en valencià a la televisió pública.

I per últim, l’alcaldessa de Torrent, M. José Catalá, ha demanat perdó per tenir com a llengua materna el valencià i utilitzar-lo sense adonar-se’n. En un acte polític, l’alcaldessa del PP va dir que si parlava en valencià, l’avisessin que ràpidament ho esmenaria perquè era un defecte que tenia. Suposo que encara deu considerar un defecte pitjor dir-se Català de cognom.

Si aquestes paraules s’haguessin referit a qualsevol altra llengua haurien tingut un tractament mediàtic diferent, però com que es refereixen al català no passa res, encara que menyspreïn una part dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i manifestin racisme lingüístic en considerar que parlar valencià és un defecte. El PP continua, inexorablement, la seva política de destrucció del valencià, però ha arribat l’hora que entre tots aturem aquest genocidi

Aquesta mena de gent son els que amb tot cinisme neguen la realitat de una sola llengua, es digui com es digui.

La barbaritat més gran es que a força de mentir ells crean una mena de fet abstracte que li diuen "veritat" que ells inventen amb una caradura i barrueria fastigosa...

Això nomès ho podeu arreglar vosaltres, els valencians, i a les properes eleccions però crec que aquest Camps es com el Berlusconi que malgrat tot el que fa i diu, cada cop guanya les eleccions.