L'Ajuntament de València prohibeix la Muixeranga, l'Himne de la República

En una nova demostració d'aquest estat d'excepció cada vegada menys aparent, l'Ajuntament de València ataca amb prohibicions l'acte d'homenatge a les víctimes soterrades als fossars comuns del Cementeri General.


Aquesta vegada, com l'any passat, a més de no entrar als quadres de la fossa, prohibeix, que s'interprete la Muixeranga, l'Himne de Riego i Fosses del silenci.


Prohibeix la música, segons el seu comunicat: "per no alterar la tranquil·litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau". No es pot homenatjar amb música als morts d'un genocidi, perquè “intranquilitza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com se'ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella instal·lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de la fossa, serà llavors per no poder fer la ofrena floral al lloc on van llançar els seus cossos. Curiós: diuen "herba" al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats però l'herba que els cobreix és intocable.



El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per la via de l'autoritarisme més ranci.


Aquests morts de les fosses no mereixen que se'ls recorde. I els que els recordem som com ells: pobres, exclosos i explotats en la nostra dignitat.





El Ayuntamiento de Valencia prohíbe La Muixeranga, el Himno de la República, Fosses del silenci y entrar en los cuadros de la fosa.



Acto en memoria y desagravio de las víctimas del franquismo enterradas en las fosas comunes del Cementerio de Valencia. (domingo 17 de abril a las 12 h. puerta principal del cementerio)



Acude y ayúdanos a difundir esta información





En una nueva demostración de este estado de excepción cada vez menos aparente, el Ayuntamiento de Valencia ataca con prohibiciones el acto de homenaje a las víctimas enterradas en las fosas comunes del Cementerio General.



Esta vez, al igual que el pasado año, además de no entrar en los cuadros de la fosa, prohíbe que se interprete La Muixeranga, el Himno de Riego y Fosses del silenci.



Prohíbe la música, según su comunicado “para no alterar la tranquilidad de los visitantes del Camposanto por ser un lugar de recogimiento y paz”. No puede homenajearse con música a los muertos de un genocidio, “intranquiliza” a los viandantes. Su único homenaje ha de ser el silencio, como la losa con la que cubren sus asesinatos. Así de delicados son con algunos y tan poco con todos los demás, que han de soportar como se les rompen los oídos por la gran potencia de los altavoces de la capilla instalada en el centro del cementerio, obligándoles a escuchar todo el repertorio de la liturgia y culto católico. No da ninguna razón para no entrar en los cuadros de la fosa, será entonces para que no podamos hacer la ofenda floral en el lugar donde tiraron sus cuerpos. Curioso: llaman “hierba” al lugar de la ignominia. Los muertos pueden ser silenciados pero la hierba que los cubre es intocable.



El poder sólo quiere silenciar, reprimir y acabar con los derechos más elementales. Pretende imponer su vergonzoso monolito, erigido sobre las víctimas para gloria de sus verdugos, y acallar cualquier discrepancia por la vía del autoritarismo más rancio.



Estos muertos de las fosas no merecen que se les recuerde. Y los que los recordamos somos como ellos: pobres, excluidos y explotados en nuestra dignidad.