Com trobar sentit a la vida

Com trobar sentit a la vida
I ncontrar sentit a la vida és abordar el procés de crear i cultivar allò que volem que succeeixi en la nostra pròpia experiència. La reflexió i l'acció poden ajudar-nos a escurçar la bretxa que existeix entre la manera com estem vivint i com volem viure. Es tracta d'un procés que, a mesura que es vagi afirmant, possibilitarà èxits més grans. A cada pas és important veure quins canvis es troben dins de les nostres possibilitats, i donar-los forma. Això evitarà frustracions paralitzants i permetrà concretar avanços que s'aniran obrint nous horitzons, tant en el pla intern com en l'extern.

C on la idea de "sentit" ens referim a allò que activa i intensifica l'experiència de viure, a aquest entramat de valors, ideals i desitjos que orienten el rumb de la nostra existència i organitzen la manera com sentim, actuem, ens vinculem amb els altres i amb les coses. El sentit és a la base de la manera en què vivim: la funda però no es veu si no ens preguntem reflexivament per ell, són els fonaments que sostenen i donen forma a l'existència, però en tant fonaments no són visibles sense certa "excavació ".

El sentit de la vida no es presenta com una dada atemporal i impersonal. Les diferents èpoques històriques s'organitzen des horitzons de sentit diferents, i les persones assumeixen aquests trets epocals de manera singular. Per tant quan ens preguntem pel sentit de la nostra pròpia vida no estem darrere d'una resposta unívoca: el que intentem és comprendre l'esperit del nostre temps i afirmar el que desitgem que ens passi dins d'aquest context.

No obstant això, per sintonitzar el que desitgem primer hem de portar a la consciència certs condicionaments culturals que subjauen sota les nostres maneres quotidianes de pensar, sentir i viure.

Les formes heretades
En el nostre dir quotidià referim al sentit d'una experiència apuntant a la seva utilitat, al que pot generar com a producte d'ella. Això és el que vam heretar de la nostra història familiar i social: els nostres pares i avis van enfocar el sentit de les seves vides en la utilitat dels seus actes i en el poder que aconseguien sobre les coses i les persones. Des d'aquesta perspectiva som persones en tant aconseguim ser útils i poderosos. No importa la qualitat de la nostra vida, sinó quant produïm i quant tenim.

A aquesta cosmovisió heretada l' anomeno "sentit utilitari-productivista". Proposa una manera de ser i estar en la vida, que encara és hegemònica en nosaltres, però que es va organitzar a partir d' un estat de coses molt diferent a l'actual. El seu esperit s'alimentava de l'estat de necessitat i manca en què es trobava la humanitat occidental a de fins de l'edat mitjana, una situació que va generar la lògica del "progrés" i va forjar una manera de viure que va transformar la coneguda fins llavors. L'espectacular desenvolupament de la capacitat productiva conquerit en els últims segles transformar les condicions i va obrir noves possibilitats. Avui necessitem autoritzar-nos a canviar la manera de ser i viure basada en aquest paradigma, perquè ja no sintonitza amb l'estat del món.

És fonamental prendre consciència que la nostra lògica espontània i el "sentit comú" que guia les nostres eleccions encara estan fundats en la concepció del món i de la vida pròpia del productivisme. No obstant això en l'actualitat els sentiments, desitjos i intensitats de molts de nosaltres ja no s'alineen amb aquesta manera de sentir i estimar, tot i que encara actuem a partir d'ella. Aquest desfasament dóna lloc a una sensació de pèrdua de sentit: aquesta és la principal causa de la crisi de valors, dels costums i de les institucions en què ens trobem. El sentit productivista està establert en el cor de nostre "pilot automàtic" i dóna forma a les nostres accions quotidianes. Si en veritat volem canviar de direcció, haurem de resignificar el sentit que orienta la nostra manera de ser i d'accionar.

Un canvi de font
Les persones som part del món i les nostres formes de viure canvien amb ell. Des de fa cinquanta anys el món experimenta modificacions radicals, i els que avui estem vius necessitem sintonitzar amb el nou estat de coses. Però, per on començar aquesta recerca? La font donadora de sentit que heretem dels segles anteriors era al deure i això apuntava sempre al resultat utilitari de les experiències, i no al gaudi de cada present viscut. Els canvis que estan passant suggereixen una mutació: en l'actualitat la connexió amb la font de sentit està en el desig, la pregunta ja no és "com s'ha de viure" , sinó "com vull viure" .

El fet d'assumir que som éssers desitjoses i validar el que prem en els nostres desitjos ens permetrà connectar amb nous horitzons de sentit. Generarà en cada un actituds i propostes més amistoses amb els altres i amb les coses, més interessades en l'alegria i el gaudi de viure. Això anirà donant lloc a una nova forma de convivència en què ens relacionarem amb els altres des de l'aliança, la inclusió i l'amor, i no des de la competència, l'ús i l'exclusió.

N uevo posicionament
Necessitem aprendre a trobar sentit en l'alegria de viure cada experiència. Això anirà gestant en nosaltres noves maneres de sentir i valorar la vida quotidiana i el temps present. Autoritzarà sentiments i pensaments més atents al gaudi, donarà a llum una sensualitat amb major presència de l'aquí i ara i no tan pendent del resultat, més interessada en l'aliança que en el domini sobre les persones i coses.

Aquesta nova actitud és a la base dels enriquiments de la vida que es mostren com a possibles i fins necessaris en les actuals condicions tecnològiques de la producció. Es tracta d'una manera de ser i viure que requereix limitar la força del registre utilitari productivista concebut a partir de la manca i la misèria, i ens permeti accedir als potencials de benestar que ofereix l'actual situació.

Algunes qüestions clau

- Per a orientar-nos en aquesta recerca hem de prestar atenció a les nostres ganes: Què tenim ganes de viure, i com? Òbviament la pura espontaneïtat desitjant no ens servirà per reorientar les pràctiques: necessitarem pensar nous camins, espolsar la imaginació i la intuïció per dissenyar estratègies i accions noves.

- Necessitem alleugerir dins nostre el poder de "veritat" que té l'establert com a valuós i veritable per l'educació que rebem. Això requereix repensar la validesa del sentit a partir del qual percebem certes formes de viure com a bones (i les repetim encara que no ens facin feliços) i donem altres per males (sense examinar si realment són perjudicials per a la nostra vida o per la dels altres) .

- Necessitem prendre contacte amb el que desitgem viure, que gairebé sempre està atrapat pels prejudicis del món vell. Podem estovar aquests prejudicis per traspassar i poder viure més enllà d'ells.

- Convé que ens autoritzem a pensar i validar projectes i conductes que fins ara no ens hem atrevit a imaginar i desitjar, o que descartem per incorrectes o impossibles ni bé afloren a la nostra ment. I si fossin millors opcions, practicables i possibles?

- És important convidar a les persones que conformen el nostre entorn (familiar, laboral i social) a compartir aquesta recerca de sentit ia trobar noves formes de relacionar-nos. Cal que aprenguem a vincular-nos amb ells en tant aliats que es potencien mútuament, i no com jutges que dictaminen des el rol de policia de la "bona conducta" establerta.

Més a prop de les coses
En validar i activar en nosaltres la capacitat de connectar amb els nostres desitjos més propis estarem potenciant el canvi. No obstant això en començar a fer-ho estarem registrant només "l'aroma del desig", el més genèric d'ell. Aquest primer moviment d'assenyalar el rumb per orientar la recerca. Després caldrà "encarnar" l'esperit que batega en les nostres ganes. Per això necessitarem imatges més concretes, i haurem de apropar la pregunta a cada zona de la vida: interrogar-nos sobre com volem viure l'amor, el treball, les amistats, la relació amb els nostres fills, el vincle amb els diners, etc. I després sí: caldrà inventar i dissenyar estratègies, projectes, accions i actituds que vagin fent realitat el nou, atenent a les condicions de possibilitat.

El desafiament reclamarà temps i atenció, imaginació i aprenentatge. Però les sensacions de realització i benestar que trobarem a cada pas alimentaran el nostre cura i la potència per trobar un nou sentit per a les nostres vides i obrar des d'ell.