El lloro que va salvar un dialecte de la seva desaparició

Per Oli
http://blog.yaaqui.com

Alexander Von Humboldt va ser un dels més grans i més intrèpids exploradors de la història. Fins al punt que el mateix Darwin en diria "el més gran viatger científic de tots els temps". Un dels seus principals interessos eren les terres d'Amèrica, i és allà on trobaria un lloro que havia pertangut a l'últim parlant de la llengua aborigen dels Atures.
Constantment desapareixen llengües al món, de fet, en el present "gràcies" a la globalització aquest problema ha augmentat a nivells mai abans vistos. No obstant això, aquest fenomen no és una cosa nova i en el passat, encara que a un ritme molt menor, múltiples llengües tribals s'extingien després de grans accidents, com sequeres prolongades, guerres, tornados o altres tipus de catàstrofes que dispersaven irremeiablement als seus petits nombres de parlants.
Durant la seva travessia científica per Amèrica de 1799-1804 Humboldt va notar aquesta problemàtica. Això quedaria demostrat en el seu viatge a la regió de Sant Josep de Maypure, lloc on s'albiraria un panorama desolador. Els indígenes Atures que desitjava contactar, segons li van explicar pobladors de la zona, havien estat atacats per caribes, i ja res quedava d'ells. Després d'uns dies li farien arribar la notícia que només un petit vestigi de la llengua Atur quedava viu, un vell lloro gairebé enllestit que havia pertangut a un dels últims Atures. Humboldt invertiria gran quantitat de temps intentant comprendre els crits i xerrameques del lloro, aconseguint arribar a catalogar 40 paraules després d'un dur i ardu treball. Si bé avui en dia diversos lingüistes afirmen que el més probable és que amb els anys el lloro deformés les paraules i aquestes en realitat no reflecteixin veritablement la fonètica Atur, les notes realitzades per Humboldt són, en efecte, l'últim llegat i vestigi de la seva cultura