Sanitat pública gràcies a uns i malgrat altres

M'estranya que els venedors de serveis sanitaris no hagin instal lat encara una paradeta a la porta dels hospitals i ambulatoris madrilenys. No serà perquè no puguin, que Aguirre és molt liberal i el autoritzaria. Serà que no ho necessiten: el record del pas per la sanitat pública dura el suficient com perquè molts contractin una assegurança privada sense que el venguin a la sortida.

Si el que pretenen és que tots (tots els que puguin pagar-) ens passem a la privada, van camí d'aconseguir-: el dany que el govern està fent sobre el sistema de salut és criminal. Després del aparador dels nous hospitals i enganyifes com la lliure elecció, la realitat és lamentable: deteriorament d'instal lacions, privatització de les noves, menys personal, saturació.

En els últims mesos he tingut diverses experiències sanitàries, i si no fos defensor militant del públic i no sabés més que la privada no és millor, ja m'hauria fet soci d'alguna companyia: enormes esperes, personal desbordat, fallades en la concessió de cites (després privatitzar el servei) i cabreig generalitzat entre els usuaris, amb escenes de tensió que pateixen els treballadors.

Però igual que denuncio això, amb la mateixa força he de reconèixer la feina dels professionals sanitaris: són ells els que mantenen en peu el sistema, lluitant contra les adversitats, patint males condicions laborals, i malgrat tot atenent amb molt més que professionalitat , amb humanitat, fins i tot afecte.

Sempre m'han agradat aquestes cartes als diaris on algú agraeix als metges que van atendre, i avui em sumo a això: després de l'hospitalització recent d'una de les meves filles estic en deute amb el personal : metges, infermers, auxiliars , zeladors i de neteja, tots, tant de planta com d'urgències, que en circumstàncies laborals extremes no només no fallen, no només lliuren més del compte, sinó que a més tenen paraules amables, afectuoses, per als que ho vam passar malament.

La sanitat pública sobreviu gràcies als seus treballadors, i tot i que intenten carregar-.

Meyns mal que aquest article m´ha pujat una mica la moral.
Ojala que tot la gent que passa per els Hospitals, puga pensar el mateix ,dels que treballem alli.