Abans privat que no català

Que deu ser una variant d'aquell 'antes roja que rota' que diuen que deia José Calvo Sotelo. Collat per la cosa dels diners com mai, ahir Zapatero va anunciar la privatització d'una part d'AENA i, en el mateix paquet, d'una part de la gestió de l'aeroport de Barcelona. I la Generalitat amiga de José Montilla, amb un pam de nas. Abans hi manarà la Caixa que no pas el govern. I si fóra la Caixa, rai,... perquè cal anar alerta que no acabe manant al Prat, també, CajaMadrid.

Que Zapatero fa les coses que fa perquè no té diners és el secret de la sària, és a dir un secret pregonat a viva veu. El govern espanyol va ofegat i la privatització és un mecanisme habitual en aquestes situacions per a refer un cert equilibri pressupostari, o per a no caure en un pou sense fons d'on fóra gairebé impossible d'eixir.

Però això mateix és indicatiu de qui s’escolta, i qui no, el president del govern espanyol. L'arma del traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat, l'han posada sobre la taula pràcticament tots els partits catalans. Fins i tot Esquerra va fer públic que estava disposada a votar positivament l'estatut en canvi d'això i prou. I Zapatero va dir que no. Tota la classe política catalana i una bona part de la classe empresarial s'han estavellat contra aquest mur. El Prat no es podia tocar... fins ara.

Encara més: l'aeroport era un gran instrument de propaganda electora. ¿O no recordem ja que en campanya, fa quatre dies, Blanco va prometre traspassar l'aeroport a la Generailitat, si guanyava Montilla.? No sabien que anaven a privatitzar-la? O només era una altra mostra més de la cara dura proverbial de Zapatero?

Res d'això té massa importància ja. Ara la pregunta és: a quines mans anirà a parar l'aeroport? Perquè una privatització no vol dir, necessàriament, que la gestió s'acoste al territori. Prou hem vist exemples esperpèntics (Endesa) en què el govern espanyol optava per tant se val qui, que no fóra una empresa catalana. I més enllà encara la qüestió no està tant en qui mana com en el model de gestió: en el cas d'AENA, estúpidament centralista i sense parangó enlloc del món occidental. I, en això, no hi ha canvi, que el govern d'Espanya es reserva la darrera paraula.

Tot plegat sona a engany i a burla, una altra. Caldrà llegir doncs la lletra menuda i esperar els esdeveniments per saber si això servirà de res o si encara serà pitjor. Però en qualsevol cas, amb l'anunci d’ahir han quedat clares les prioritats de Zapatero i la capacitat d'influir d'influir de la Generalitat i de Catalunya. I s'ha evidenciat que és nul·la, amb aquest xicot.