El Barça esborra el Madrid del camp en una golejada incontestable

El triomf d’un estil que no para de donar-nos alegries. Una darrera l’altra. On és l’aturador? No es veu ni en l’horitzó. Històric. Sembla no tenir límit. Això d’ahir no es pot explicar. Va ser tant emocionant. Tanta superioritat, tant bon joc. La Sala Polivalent de Prats estava plena de pradenques i pradencs vivint intensament un clàssic espectacular.

El Madrid havia rebut 6 gols en 12 partits; i ahir en van patir 5 en una sola jornada (un partit amb moltíssimes coses a comentar). El Pep Guardiola ha guanyat els 5 clàssics que ha jugat contra els blancs, i els ha endossat 16 gols. Ha viscut un 5 a 0 com a jugador i un altre, ara, com a entrendor. Històric. En una roda de premsa magistral (com el partit) es va recordar de qui és hereu aquest Barça. Cal també recordar el paper clau de Joan Laporta i Txiki Begiristain en tot això, i la seva aposta ferma en un model determinat, amb el Guardiola al capdavant.

Ahir, amb un patètic Madrid amb pèrdua de papers inclosa, vam veure i viure moltes coses històriques. Cada gol, cada celebració, els ‘rondos’, el Piqué aixecant la mà assenyalant els cinc gols, és històric. Sentir la roda de premsa del Mou, i la posterior del Pep. Històric. El repàs de les ràdios i els diaris. Històric. Les cares de felicitat del Barça i els aficionats. Històric. Saber que a Canaletes es va tornar a vibrar, els que hem tingut la sort de ser-hi vàries vegades i sabem què se sent, retorna la pell de gallina viscuda. Històric.

Repasseu, si no ho heu fet doncs, els diaris catalans, els espanyols, els d’altres indrets europeus… És fantàstic. Els jovs de paraules, el suc extret. I gaudiu-ne! I si voleu, podeu aportar quin titular us ha impactat més.