Carta al President Montilla

CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA



Molt Honorable President Montilla,

M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.

Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!

Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,



Joan Güell



P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.

És molt bona aquesta carta. Cada vegada més a la societat, en general, hi ha el desig de viure sense cap mena d'esforç.

La carta és molt bona. Si tingués ara l'humor (polític)com feia abans, d'escriure directament als qui em semblava prenian i actuavan amb decissions absurdes i interessades, la carta, sense perdre les formes, haria estat més contudent. Ja n'hi ha prou d'excentricitats !

Ells sí que no tenen NI vergonya, NI sentit de responsabilitat, Ni decència, NI ètica, NI cervell, NI escrùpols, NI res de res.....

Com exemple ( i per desgràcia n'hi han molts ) diré que abans d'atendre a aquest colla de Ni-Nis que pobrets, no volen treballar ni estudiar, valdria més que donessin suport monetari a les quasi 50.000 vìdues que només a Barcelona viuen d'una jubilació miserable apart d'injusta. Però és clar, un socialista no arriba tant.