Algun dia tindrem l'hàbit de comprendre

La papallona vol trencar el seu embolcall, trossejat i punyent, aleshores se sent encegada i embriagada per aquesta llum desconeguda que és el regne de la llibertat.
El primer assaig per saber si la humanitat, que és moral, pot esdevenir sàvia, es fa amb els homes que són capaços de suportar aquesta tristesa (i que seran molt pocs!). el sol d'un nou evangeli llança el seu primer raig sobre els cims més alts de les ànimes d'aquests solitaris, allà s'acumulen núvols més denses que en cap altra part, i regnen a un temps la claredat més pura i el crepuscle més ombrívol.
Tot és necessitat, diu el nou saber, i el coneixement és el camí que condueix a aquesta innocència. Si la voluptuositat, l'egoisme i la vanitat són necessaris per a la producció dels fenòmens morals i perquè assoleixin el seu més elevada floració, el sentit de la veritat i de la justícia del coneixement: si l'error, la pèrdua de la imaginació ha estat l'únic mitjà pel qual ha pogut anar elevant gradualment la humanitat fins a aquest grau de claredat i de autoalliberament. Qui aniria a entristir a l'albirar la meta on porten aquests camins?
És cert que en el terreny de la moral tot es modifica i canvia, que és incert i està en constant fluctuació, però també és veritat que tot flueix i que es dirigeix a un únic final.
Encara que segueixi actuant en nosaltres l'hàbit hereditari de jutjar, estimar i odiar erròniament, cada vegada s'anirà dèbit més pel creixent influx del coneixement: en aquest mateix terreny nostre es va implantant, un nou hàbit: el de comprendre, el de no estimar ni odiar, el de veure des de dalt, i dins de milers d'anys serà potser prou poderós per donar a la humanitat la força de produir a l'home savi, innocent (conscient de la seva innocència), d'una manera tan regular com avui produeix a l'home neci, i injust.

Nietzche