Tortosa, tot un misteri

Sempre he pensat, que els tortosins, tenien la seua propia llengua, eixa llengua, que fa de frontera entre mosatros i els catalans. Sempre, sense deixar de reconeixer, que Tortosa, es des de el sigle XV part de Catalunya.

Pero, lo curios de Tortosa, no es això. El fet de passar a ser part, molt a pesar seu de Catalunya, ya que tant Tortosa com Lleida, mai han volgut ser-ho.

Pero Tortosa, te una historia, molt curiosa, i ademes, molt personal. Una historia, que si be està lligada a Catalunya, tambe ha estat ans lligada a Aragó, Roma, i Gartagena, sense oblidar-nos de l’imperi musulmà. Lo curios, es que els mateixos tortosins, en moltes ocasions han oblidat qui foren, i com han estat representats durant tota la seua historia.

Capital de la regio Ilercavonica, l’antiga Dertosa ibera, lluitava contra les invasions cartagineses i romanes. Els Ilergavons, foren aliats d’Afranio, lugartinent de Pompeyo, pero tambe heu foren de Julio Cesar, tota aliança era bona per tal de mantindre la seua independencia.

Poc despres, arribaria Almicar per l’Ebre, conquistant Tortosa, encara que fon mes coneguda l’arrivada d’Anibal en 90.000 infants i 12.000 cavalls i la victoria de Cornelio Scipion 213 ans de Crist en la mateixa boca del Riu.

Durant la dominacio Goda, en el regnat de Alarico, un capita que li dien Pere se va sublevar, i va elegir Tortosa com a centre d’operacions. Encara, que despres de cercat per les tropes del Rei, estes entren en la ciutat, matant al renegat i tallant-li el cap, li l’envien a Alarico com a trofeu

Mes tart, entraren els moros, que refugiats en per les muralles i torres de Tortosa conseguixen resistir les envestides de Carlomagno i Ludovico Pio. Molts foren els que intentaren asediar la ciutat, sense conseguir res.

Fins al 1148 quant les tropes cristianes comandades pel Comte-Princip Ramon Berenguer sitiaren Tortosa, conseguint tres mesos mes tart, el 31 de setembre de 1148, que per fi se rendixen les tropes musulmanes davant les tropes Aragoneses.
¿per que aragoneses?, puix, anem a vore el per que.

Si mos fixem en la donacio feta pel Rei Ramir II d’arago a Ramon Berenguer IV comte de Barcelona en 1137, podem llegir “ I yo, el citat Rei Ramiro, sere rei, senyor i pare en lo dit Regne i en tots els teus comtats mentres me plaixca.Lo que es fet el tres d’Agost n l’any 1137 de l’Encarnacio del Senyor, regnant el citat Rei Ramiro.”

Per tant, once anys despres, el Rei seguia sent Ramir, i aixina fins la seua mort en 1157. Seent despres la Reina la seua filla Petronila, o actuar com a tal el mateix Princip Raimon Berenguer, el seu marit. Heretant el titul l’hereu matern, Alfons II ( sempre segons les donacions de Ramiro II “ filii filiorum tuorum qui fuerint de generatione de mea filia”).

Arribant a la conclusio, de que la conquista de Tortosa, va ser ni mes ni manco una conquista aragonesa, i mai catalana. Encara que molts, pretenguen demostrar tot lo contrari. Pero, una cosa es clara, que en el casament de Ramon Berenguer i Petronila, començà podriem dir, l’expansio de la Corona d’Arago.

Obtenint aixina el Comtat el privilegi de seguir estant representat dins dels tituls dels Reis d’Arago. I no desapareixer com heu feren atres tituls molt mes importants, en quant a titul ( tant Ducats, com Marquesats, com el de Lleida i Tortosa).

Un atre buit en esta historia, es com se va repartir Tortosa, ya que des de fa uns temps, les coses que ans teniem clares, s’han anat difuminant per tal d’arrimar-se al desig de la politica actual.

Segons algunes parts, va ser donada a la Familia Montcada, i segons atres va ser per al Temple, existint un atra versio, que repartix Tortosa entre els templaris, la Familia Montcada, i atres families aragoneses, inclus genoveses, donant inclus com a propietari mes tart a la reina Na Sancha. Tenint en conte diversos documents, soles podem donar com a verdader, que el Castell de la Zuda passà a ser en 1148, just despres de la conquista de Tortosa, residencia de Guillem de Moncada, de Pere de Sentmenat i dels Templaris, com a prova de gratitut del Comte Ramon Berenguer per l’ajuda prestà durant la Batalla. Estant inclus documentat, la pertinencia a genovesos.

Durant molts anys, Tortosa va ser propietat dels Templaris, obtenint en 1182 el seu domini al rebre la part de la Corona Aragonesa, i despres d’haver comprat en 1153 la part dels genovesos.

Una bona prova podria ser podria ser el cementeri construit en 1210. Pero,¿per que rebiren realment tals beneficis els Templaris?

Resulta curios, i encara que no vinga ara a conte, es prou important desvelar este misteri, ya que dona un poc mes de claror a tot el tema.

Al morir Alfons I el Batallador sense descendencia, deixà com a hereus al Sant Sepulcre, l’Hospital de Pobres, i el Temple de Jerusalem. Pero al fer-se carrec de la corona Ramir II, i al casar-se Raimon en Petronila, es Raimon, el que te que resoldre este entramat. Signant acorts primer, en 1140, en les Ordes del sant Sepulcre i de l’Hospital de Pobres, i despres en 1143 en els Templaris. Donant-los aixina als Templaris diferents drets i possessions. Possessions que anaren aumentant( Tortosa, Penyiscola,Gardeny,Miravet, Montesa…) fins a 1314, any en que se va dissoldre l’Orde i passaren a mans de l’Iglesia.

Tortosa, va ser el lloc triat pel Rei Jaume I per a convertir-se en la seua residencia, i es des de alli, sempre segons les Croniques o Feits, d’a on va eixir cap a Morella, Penyiscola, Burriana, i atres places del Regne de Valencia. Seent tambe la residencia dels seus successors, Pere III,Alfons III, Jaume II, i Pere IV.

La conquista de Tortosa,va ser dificil, per culpa de la resistencia musulmana en el mateix castell de Suda, per lo que se va fer una carta en la que se permetria als musulmans viure en Tortosa, pero en els ravals. Com tambe se va fer una carta de franquicia per als judeus. Pero per damunt de tot se va fer un document, la carta de poblacio, per a tots els tortosins, en 1149 ( Història de la producció del Dret català fins al Decret de Nova Planta, Girona .Universitat Autonoma de Barcelona 1978), a la que seguiren les de Lleida 1150, Balaguer 1174.., en la que se nomena ya l’existencia d’uns Costums o furs locals.

Pero lo mes singular d’esta historia, podria residir, en la repoblacio, que mes be podria ser engordiment del poble Tortosi, en el que van participar Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons i Anglesos ( Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Ramon Miravall.Barcelona 1980) .

D’aci naixen una serie de problemes entre els Montcada i el Temple per una banda, i els actuals i antics ciutadans, per atra banda. I aixina s’anaven succeint els regnats d’Alfons II el Cast , Pere II el Catolic, fins arribar a Jaume I el Conquistador. Es mes, en estos temps, ocorren una serie de successos definitius:

1.L’any 1219 el Papa Honori III confirma, a traves d’una bula datada en Viterbo, a intancies dels ciutadans, les Llibertats de Tortosa.

2.L’any 1241 s’arriba al compromis i a la sentencia de Flix, acort posterior a la primera envestida entre la noblea i els ciutadans de Tortosa.

3.L’any 1262 ocorre un atre enfrontament, i el Papa Urba IV nomena per bula al bisbe de Saragosa com a arbit. D’aci eixirà una sentencia que serà apelada pels ciutadans.

4.L’any 1272, despres de la composicio de Josa, acava el pleit, i encarreguen als notaris Tamarit i gil la primera redaccio oficial del llibre dels Costums de Tortosa, que segons lo rapit que apareixen es deduïx que deurien d’haver segut preparats des de l’any 1262 aproximadament. D’ahi que sempre parlem de 1262 com a data de creacio d’estos, encara que van vore la llum en 1272.

Hem d’aclarir, que com els de Montcada eren Barcelonins, i seguien els Usatges de Barcelona, ( lleis per atra banda de caracter clarament feudal), i degut a que estos eren els que millor representava i beneficiava a la “nova” noblea Tortosina. Acabaren imponent estos, per damunt de la Carta de Poblacio, dels Costums Locals, inclus de les Llibertats de Tortosa aprovada pel Papa.

Es per aço, que Jaume I al redactar els Costums, en varies ocasions, recorre als Usatges, per que tampoc podia degradar del tot els drets de la noblea i el clero, ni els seus davant de la nova burguesia i del poble pla.


Aixina, en alguns punts trobem fragments com este ”Per les quals costums, dementre que basten, deuen esser defenitz primerament e determinantz e acabatz totz los pleitz de la cuitat de Tortosa e de totz sos termes per juy e per sentencia dels ciutadans, e la on les costumes no basten, per los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz”(2r), o este atre “Lo veguer o son delegat, iura, que en la sua aministracio de la vergueria, tenra e quardara raon e iusticia a totz homens xians, iueus e a sarrayns o a cascunes persones quals que sien de lo qual lloc sien o seran que aien pleyt en Tortosa ne en son termen, segons les costumes de Tortosa mentre basten, e, en defiliment d’eles,segons los Usages de Barcelona que en aquest llibre son escritz, e, e defalimentz de les costumes e del(sic) usages davanditz, segons dret” (9r).( Santiago Sobregues i Vidal. Els Costums de Tortosa).

O siga, se recurriran als Usatges, soles si no se troba dins dels Costums, pero se gastaran soles els Usatges, que estiguen escrits en el llibre dels Costums, i de no estar tampoc, se recurira al Dret Comu.

Per atra banda, referit a la llengua dels tortosins, crec que no existix cap dubte, ya que seent un territori arab, en convivencia entre judeus i mosarabs, que va ser conquistada per Arago, i engordit, mai repoblat, puix existix en la Carta de Poblacio, com ya hem dit ans privilegis i ordenances per alssarrayns i iueus, per Barcelonins, Aragonesos, Occitans, Normands, Bretons, Anglesos, i per Templaris, que utilisaven el llati, encara que s’expressaven en sa majoria en Occità. Creant un romanç prou diferenciat del català, rebent influencies inclus dels seus veïns els Valencians, ya que fins el sigle XVI, eren frontera en el nostre Regne.



NOTA

Excel·lent apunt històric sobre Tortosa, escrit des de lo respeto a la terra i la gent (res a vore amb l’antipatia catalanista), tret de lo Blog Aledua, publicat lo 20/12/2009

Jo vaig neixer a Tortosa, de fet tots els del pobles dels voltants, incloent Vinaròs que ja es de Castelló anaben a neixer ahi. Dic anaben perque ara ja hi han mes posibilitats de neixer a on se viu. Mos pares vivien a La Senia i ahi tenia jo que neixer. Sempre m'he preguntat si soc mes tortosí, senienc o vinarossenc (a Vinaròs es a on sempre he viscut fins fa 6 anys), quan me pregunten me surt "pos jo soc de Vinaròs" potser aviat dire que soc castellonenc. I ara m'acabo d'oblidar perque vos xarraba tot aixo... pot ser perque he llegit al primer misatge d'aquet panell que Tortosa no sap que es i es perd, no ho crec pas pero també crec que comflueixen a Tortosa moltes mes coses de lo que es ara mateix. De roquetes vinc...