Estic apagada

Jo crec que tots tenim dies així. Independentment de que tinguem una enefermetat o no.
Els canvits de estat de anims son normal i estar apagats de tant en tant tambe.
Forma part de la vida, estar unes vegades més alegres, més il.lusionats, altres més decaiguts, més apàtics, i aquests dies de tardor, el canvi d'hora i recordar els nostres éssers estimats morts, no ens ajuden massa a estar com unes castanyoles.
Però ja vindran dies més alegres i tornarem a estar més animats i tindrem ganes de fer més coses.
Ja saps que som com l'au fenix ,que sempre ressorgeixi de les seves cendres.
Aixo espere.

Hola carme.
Vatja par de noctambules.
Marxo a dormir ja, que dema tinc de matinar, que tinc de anar al hospital en la meva neteta.
Bona nit.

deu ser el temps, jo també estic una mica aixi-aixano, en quan fa vent se me cola per les neurones i me les constipa

Pantera : Anima't !! Tots passem dies extranyots, sembla que ens em posat d'acord. A voltes en podem donar la culpa a circunstàncies especials ocorregudes en l'àmbit familiar, als canvis de temps meteorològics, desànim que ens regala el nostre propi cos i ves a saber quines en són les neurones culpables. Res. Una botifarra i endavant !!!

FOC: no siguis tant escàs en la teva participació. Si la culpa la té la feina et desitjo que aquesta augmenti però no deixis de treure el nas.

Això es l'interruptor general que l'has de fer canviar que se t'ha chamuscao d'estar sempre de vetlla .

Ah i la bateria tambè la canvies. Ya puestos...

Panter escrigué:Ya puestos...m'ho canvio tot

Recanvis i anims per tothom!
... jo també vui i necessito un quants recanvis

Panter escrigué:Podem anar a l'Ikea, que anant en grup, potser ens faran un descompte wapu

encara en manquen molts recanvis, per poder anar hi a l'Ikea, si deixem passar un parell o tres de mesos intento aconseguir algun "recanvi" havien si en poc sumar per anar encara que sigui a fer una xocolata desfeta

[un petit encís: no penseu que soc estranya o que no vulgui anar a l'Ikea, però durant anys he treballat venent papers, cintes i etiquetes de regal els petits comerços i treien, alguna pasetjada o haver d'anar per força (es a dir per la meva manca d’economia) intento mirar de fer pinya i comprar els petits comerços,... una mica ja molt vells costums, una mica fer pinya, una mica intentar bellugar l’economia, que jo en dic del "ciutadà de a peu"]

però bé s'agraeix i... d'altre banda, ja m'anireu coneixem i ja sabreu allò de "a la Julia, ni cas! jejeje

[per cert, aquet "jejeje"... just l'he inclòs el diccionari del meu ordinador... ja que si més no reflexa, que encara que desprès resulti fictíci, ara ´mateix estíc contenta i animada; entre tant que he xarrat, en tota una colla de bona gent, d'una feina en la qual no fa tant de temps mi guanyabe la vida. i ara el veura-hi el vostre comentari, tambè m'he animat!...
malgrat, tot lo futot, encara la vida en don bons moments com aquest, i la veritat, ho agraeixo i molt]

os abandono i marxo el metge de capçalera:
i vaig, a veure si en fa algun arreglillo, algun petit pegat,... be alguna cosa, que cada dia m'espatllo mes...
ara algunas hernies a l'esquena, entre d'altres quatre coses més que els metges cabuts diuem que tinc per l'esquena.
ara quatre bultets cabuts que en surtan per aquí o per allà,
ara...
bè... sabeu aquell que va i el metge, l'hi diu...
Senyor.- aixó que tè vostè es "ancia.."
si, si, "Ancianitat"

jajaja

[fa anys enrrera els 47, et mancaban 18 per a jubilarte;
ara, els meus 47,... els metges ja en diuem que tin "Ancia...".... "Ancianitat"...
això que ara en diuem "ser modern, ser europeu,.... tenir Ancianitat"]

recordeu!.... "A la Julia ni cas!"