La despesa militar d’Espanya

Encara que les conferències que s’hi fan tinguin una cobertura mediàtica limitada, les coses que es diuen en cada edició de la Universitat Internacional de la Pau són interessantíssimes i posen el dit a la nafra en molts temes. He esperat una mica per veure si algun gran mitjà es feia ressò de tot el que l’edició d’engany ha denunciat, però es veu que hi ha dades que no convé que arribin a la societat. Per això és tan positiva la celebració d’aquesta Universitat, perquè és gràcies a esdeveniments com aquest que la societat rep una informació que ha estat silenciada pels serveis informatius de les emissores nacionals. Unes emissores que han esdevingut eines de control social i altaveus del missatge oficial.

Aquesta és la raó principal per la qual cal amplificar la veu de l’esmentada Universitat tant com es pugui, perquè s’hi aborden qüestions que afecten directament la nostra vida. Estic parlant, per exemple, del fet que Espanya és el segon país que més armes ven a l’Àfrica, després dels Estats Units, i també de la despesa del govern espanyol en armament. Sobretot de la seva participació en una guerra il·legal a l’Afganistan amb una despesa militar que, fins i tot amb la crisi, suposa un 2% del seu PIB, malgrat que l’ONU fixa el límit en l’1%. Tanmateix, la dada més escruixidora en aquest sentit -després del cost en vides humanes- és que el govern socialista dedica al pressupost militar 50 milions d’euros cada dia. Cada dia. I, malgrat que s’utilitza el terrorisme com a excusa, les veritables raons d’aquesta despesa escandalosa, com explica Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau, són geocèntriques: “Ara ens diuen que s’han descobert (que feia temps que estaven descoberts) uns minerals riquíssims que tothom vol”. Doncs bé, lector, resulta que les nostres entitats bancàries participen de totes les vendes d’armes, ja siguin legals o encobertes. Algú ha vist que un telenotícies en parli, d’això? El nostre error és creure que allò que veiem per televisió és la informació del dia, quan, en realitat, només és la informació que oculta una altra informació.

Víctor Alexandre