Ni Nació, ni punyetes: CiU no arrisca

Els estrategs de campanya de CiU ho tenen clar: per fer bons els pronòstics de les enquestes el que cal és no jugar-se-la i complicar-se la vida al menys possible. Es tracta únicament de repetir fins a la sacietat el mantra del Govern fort i posar un ciri a la verge per tal que el camí fins al dia dels comicis respongui a un perfil polític d’encefalograma pla. Del contrari, el catalanisme conservador tindrà problemes. I greus.

En aquest context, el compromís d’Esquerra de condicionar qualsevol acord postelectoral a la celebració d’un referèndum sobre la independència descol·loca la direcció convergent. I és aquí on cal situar la darrera ocurrència d’Artur Mas que, per justificar el seu rebuig a una iniciativa tan escrupolosament democràtica com aquesta, s’ha embrancat en una disquisició gairebé acadèmica sobre les diferències entre la Nació –un ens pretesament natural– i l’Estat –que seria un simple artefacte artificial, poc menys que contingent–. El de menys, al meu parer, és que Mas sembli no haver anat més enllà de Prat de la Riba i ignori per complet el que ha donat de si, en els darrers decennis, la literatura centrada en aquest tema produïda en els diferents camps de les ciències socials. Ni tampoc, tot i que això ja sigui més greu, que faci la impressió que el líder de CiU encara no s’ha assabentat que, en el món de la globalització i les identitats múltiples, sense disposar d’unes estructures d’Estat mínimament sòlides això d’enfortir la nació catalana sona gairebé a música celestial.

El problema real, però, deixem-nos de punyetes, és que Mas, Duran, Felip Puig i companyia volen tocar cuixa al preu que sigui i no estan disposats a arriscar res per Catalunya. Ni per la Nació –prou que coneixem la seva hipòcrita cantarella de recuperar el prestigi perdut a Espanya– ni per l’Estat propi, ni, per descomptat, a l’hora de donar explicacions creïbles del cost polític que tenen les generoses donacions econòmiques que rep, des de fa un munt d’anys, per part de grans empreses espanyoles del ram de la construcció.

Per Eduard López.