ENCARA MÉS DECADÈNCIA, SENYOR MONTILLA ?

Impossible. Em sembla que és impossible que, amb la independència, encara hi hagués més decadència a Catalunya. Si més no, des del punt de vista econòmic, totes les dades asseguren el contrari, fins al punt que la pregunta habitual sobre si una Catalunya independent és viable econòmicament, caldria canviar-la per si és viable, a mig termini, una Catalunya dependent. Només cal que consulteu el llibre que acaba de publicar el Cercle Català de Negocis.

De manera que, quan el president José Montilla assegura que la independència és decadència, ens hauria de dir en quin terreny. Pensa en el camp de la creació cultural? No és fàcil, sobretot a la vista que molts dels millors creadors en tots els camps de les arts i les lletres també es manifesten independentistes. Decadència intel·lectual? No diré pas que la intel·lectualitat catalana sigui excelsa, però el que sé del cert és que, siguem el que siguem, no és gràcies a Espanya que hi ha gent que pensa el país i la societat actual, i que es dóna a conèixer al món sencer. En què hi perdríem, amb la independència? Així doncs, de quina decadència parla Montilla?

La veritat és que, per evitar arrogàncies, respondria al president que, en cas de decadència, com a mínim seria la nostra decadència, la que causaria la nostra hipotètica incompetència, però que sempre seria millor que la decadència imposada per un Estat depredador. Posats a fer, pobresa amb dignitat, doncs, enlloc de pobresa per robatori, deixadesa o maltractament.

Però tampoc no cal tanta modèstia. Aquesta cançó també li van cantar a Eslovàquia quan es va emancipar de Txèquia. I li anat magníficament. I és que, en cap sentit, la grandària, en temps de mundialització, no té cap importància. Creure que necessitem Espanya per prosperar és propi d’un pensament antic que va caducar les darreres dècades del segle passat.

Ara bé: el més trist d’aquesta estratègia de la por és la manca de confiança que el president del PSC -i per extensió, el seu partit- mostra cap al país: de veritat ens veu -es veuen- tan incapacitats, tan immadurs, tan febles, tan poca cosa que creu que sols no ens en sortiríem?

Informa: TRIBUNA.CAT