HA MORT EN LABORDETA

Sento molt la seva mort.
Est un dels cantas que més m´agradat sempre.
DESCANSE EN PAU.



]b]A mi, la cançó castellana m'ha quedat sempre molt lluny. No obstant sempre he seguit amb interés l'evolució. Curiosament va ser la cançó catalana qui va esperonar la cançó castellana. Quines coses!!
Així ho afirmaven els primers cantautors castellans: En Nino Sanchez, en Joaquin Diaz... i pocs més. Les seves cançons eren fluixetes.. però sonaven com les nostres catalanas.
Tot amb tot, hi ha hagut dos autors castellans que m'han interessat sempre: de primer en Paco Ibañez. Quina força expressiva la seva!... és un dels nostres cantant en castellà. I l'altre, un xic més lluny en Labordeta. Potser no tant per la seva acció musical , sinó per la seva actitud davant la vida: caminant empedreït, recercador de les arrels del seu poble, fuetejant la dreta amb el seu famós :" a la mierda!!" I sempre, sempre m'ha semblat molt autèntic.
Ara fa uns moments m'he assabentat de la seva mort.
Em sap greu.
Descansi en pau una persona autèntica, enfront de tanta i tanta mediocritat com hi ha avui en dia!!
[/b]

Cant a llibertat



Hi haurà un dia en què tots
En aixecar la vista
Veurem una terra
Que posi llibertat (bis)

Germà aquí la meva mà
Serà teva meu front
I el teu gest de sempre
Caurà sense aixecar
Huracans de por
Davant la llibertat

Farem el camí
En un mateix traçat
Unint els nostres espatlles
Per així aixecar
A aquells que van caure
Cridant llibertat

Sonaran les campanes
Des dels campanars
I els camps deserts
Tornaran a granar
Unes espigues altes
Disposades per al pa

Per a un pa que en els segles
Mai va ser repartit
Entre tots aquells
Que van fer el possible
Per empènyer la història
Cap a la llibertat

També serà possible
Que aquesta bella matí
Ni tu, ni jo, ni l'altre
La arribem a veure
Però caldrà empènyer
Perquè pugui ser

Que sigui com un vent
Que arrencada els matolls
Sorgint la veritat
I netegi els camins
De segles de destrosses
Contra la llibertat

Recorda´m




Ja veus
que anem avançant
complint aquest camí
no ho sé
ja veus.
ja veus
que anem recordant
creixent cap a l'ocàs
no ho sé
ja veus.

Ja veus
què pàl.lides paraules
es perden en la nit
sense trobar solució.

Ja veus
que hem anat sorgint
de incertes dures veus
de desesperació.

Recorda'm
com un arbre batut
com un ocell ferit
com un home sense més;
recorda'm
com un estiu anat
com un llop pesat
com un home sense més.

Ja veus
que vam ser esquerdant
els murs mantinguts
no ho sé
ja veus.

Ja veus
que estem enyorant
uns nens perduts
no ho sé,
ja veus.

Ja veus
que veus diferents
es creuen a l'alba
buscant la veritat.

Ja veus
que vam ser pont ferit
d'abraçades detinguts
per veure la llibertat.

Pepetwitting:
Prefiero gozar recordando a labordeta que lamentar su ausencia. Cuantos sonoros ¡vaya usted a la mierda! nos hacen falta en este país...