Entre el papa i el Barça

Ahir a quarts de dues, una hora després que el president Montilla hagués anunciat que les eleccions se celebrarien el 28 de novembre, el candidat de CiU Artur Mas, que les hauria preferit abans, es va presentar amb aquestes paraules: “Per fi hi ha hagut fumata bianca”. Potser ho va dir sense intenció, però la referència vaticana tenia el seu què.

El papa Benet XVI ha de venir el 7 de novembre a consagrar la Sagrada Família. Si el president de la Generalitat hagués convocat les eleccions abans, hauria hagut de rebre el cap de l'estat del Vaticà en condició de president en funcions i amb el seu possible successor in pectore, posem Artur Mas, donant-li cops de colze per besar ell primer l'anell papal. El papa vindrà just abans que la campanya comenci. Montilla vol aprofitar-ho en benefici propi? Segurament, però ben mirat també és una mostra de respecte institucional molt pròpia del protocol·lari Montilla. Un president de la Generalitat en plenes funcions rebrà el representant a la Terra del Pare Etern. Les simetries són molt importants, en política. Montilla no és etern, o així ho espera Mas, però el càrrec que ocupa sí que ho és, sempre que la independència que ha de venir no ens organitzi i anomeni les institucions d'una altra manera.

L'independentisme preocupa Montilla. Per això ahir va dir que els electors es rumiïn molt bé les ofertes dels partits sobiranistes, inclosa, naturalment, CiU. No ho va formular d'aquesta manera perquè parlava un president i no un candidat, però se li va entendre tot perquè semblava un candidat i no un president. I per si no s'havia entès, ho va repetir en castellà, cosa insòlita en Montilla, que sempre que ha parlat ex cathedra com a cap de la Generalitat ho ha fet en català. El que passa és que com que bona part del seu electorat només mira TV3 si fan el Barça, se li ha de fer arribar missatges a través de Justo del Gran Poder, vull dir Justo Molinero.

Ja ha sortit el Barça, alfa i omega de Catalunya. El 28 de novembre hi ha anunciat un partit entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid. Alguns opinen que el clàssic podrà restar votants, com si els catalans no fóssim capaços de fer dues coses no ja a la vegada sinó una darrere l'altra: anar a votar i després anar a veure el futbol. Segurament, però, el partit se celebrarà el dia abans, dissabte, jornada de reflexió. Ep, això ja és més alarmant que veure Montilla assegut a la dreta del Sant Pare. Montilla, com a president de ple dret per unes hores, s'apareixerà a la llotja presidencial del club etern. Que el Barça guanya? Bé. Que el Barça perd? També: tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.

Ahir al matí, quan es va saber que Montilla faria l'anunci, hi va haver una gran excitació als diaris i als partits. Els asseguro que sortint del palau on havia parlat el president i de la seu de CDC on havia parlat Artur Mas envoltat de nou banderes catalanes de pura seda la gent passava pel carrer amb la més gran tranquil·litat i com si fos un dia de cada dia. La gent és molt sàvia: tot tan normal; eleccions quan toquen eleccions.