¿El català ‘mola' entre els joves?

Digue'm com parles i et diré qui ets, però també digue'm què parles i et diré quina llengua o quines llengües no et molen. Una conclusió deduïble de les estadístiques socials elaborades per l'Idescat (l'Institut d'Estadística de Catalunya). Segons l'Enquesta demogràfica 2007, la meitat de la població de Catalunya (50,2%) més gran de 2 anys té el castellà com a llengua inicial (¡no pas el català!). Aproximadament un terç (32%) hi té el català i un 7,4% les hi té totes dues.

Si observem les dades per franges d'edat i només per la variable “coneixement” del català, el català el sap parlar un 89,8% (grup de 5 a 9 anys), un 95,3% (de 10 a 14) i un 92,3% (de 15 a 19). Amb aquests resultats podríem concloure que el català entre els joves de 5 a 19 anys està prou bé, però de seguida ens assalta el dubte de si quan es diu “el sé parlar”, veritablement se'n fa ús, o es deixa estampat només a les gramàtiques i els diccionaris.

Si no se'n millora el nivell d'ús, pot acabar estudiant-se només i deixar-se d'utilitzar en un futur no gaire llunyà. I aquest risc es pot donar entre poblacions que no tenen com a llengua inicial el català, sobretot si aquestes veuen o creuen que no cal usar-lo en cap situació comunicativa a Catalunya. El català ha de ser percebut per la gent jove, independentment de l'origen que sigui, com la llengua més útil al nostre país per guanyar-s'hi la vida, com també la més prestigiosa des d'un punt de vista social. El català, per tant, ha de tenir funcions exclusives perquè sigui percebut com un instrument útil i pràctic de comunicació i de vida social.

La política lingüística del govern català, pels embats espanyolistes de l'Estat, és una política molt feble, és una política que ha de plantar cara i practicar la insubmissió davant les sentències actuals i futures contra la llengua i, de retop, contra el país. En són una mostra, a més de la sonada sentència del Tribunal Constitucional, l'acció de la defensora del poble (amb la presentació d'un recurs al TC contra els elements lingüístics de la llei d'acollida) i les accions anunciades el dilluns 23 d'agost pel Partit Popular en contra del codi de consum i les seves sancions per qüestió de llengua, una llei que, entre moltes altres qüestions, busca protegir el català, i el fa obligatori (¡sense exclusió del castellà!) en els rètols dels establiments comercials.

Els dies 11 i 12 de novembre del 2010, a Tarragona organitzaran una jornada que porta per títol El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil. Aquest acte se centrarà en els usos interpersonals i la creació de contextos que facilitin l'ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consum cultural en llengua catalana.

Perquè el català moli més, però, no cal que es busquin expressions i girs graciosos, ni cal que convertim la llengua pròpia de Catalunya en una fotocòpia de la llengua espanyola. No cal. El govern català ha d'estendre el seu compromís lingüístic –consensuat per una majoria en el Parlament i que, casualment, representa una majoria de l'electorat català– a tota la societat civil, deixant a banda l'extensió en clau de partits polítics. I aquesta societat civil ha de tenir com a factors clau el compromís de les empreses i els sindicats per promoure i fer normal l'ús del català entre els joves.

Amb les lleis actuals s'està treballant perquè el català no sigui una llengua folklòrica, sinó una llengua de treball, de prestigi. Els arguments del PP i de Ciutadans són del tot esbiaixats si repassem tants anys de prohibició lingüística a Catalunya. Per als joves, el català molarà de debò si l'administració i alhora la societat civil aposten per defensar totes les lleis que el Parlament ha aprovat per prestigiar i dignificar la llengua. La insubmissió, davant la pressió de l'espanyolisme més reaccionari, és un acte de plena legitimitat