Alguns dels descobriments científics més importants de la dècada

El genoma humà:
Desxifrar el llibre d’instruccions de la nostra espècie. Això és el que va suposar la seqüenciació del genoma humà, presentada el 2003 per un consorci internacional i l’empresa Celera, de Craig Venter. Un llibre amb 3.500 milions de lletres al que avui en dia encara no sabem treure-li tot el profit. És una eina que ens permetrà tenir els marcadors genètics de malalties. El biòleg Santiago Grisolía també considera que el genoma ha sigut la gran troballa de la dècada. Craig Venter va continuar investigant i va aconseguir sintetitzar un cromosoma artificial, que és el principi de la vida, segons aquest prestigiós científic.

'Ardi', el nostre ancestre:
La troballa d’un ancestre comú entre humans i ximpanzés, el 'Ardipithecus ramidus' (Ardi), ha afegit importants claus sobre l’evolució humana. Els seus fòssils van ser trobats a Etiòpia entre 1992 i 1994. Ardi va viure fa 4,5 milions d’anys i era una femella que caminava sobre dos peus però també pujava als arbres. Darrera d’ella, humans i ximpanzés van continuar evolucionant de forma diferent.

El mapa del Big Bang:
Al febrer del 2003 es va presentar al mòn el mapa que recollia les restes del Big Bang, la gran explosió que va donar origen a l’Univers. Aquesta llum primitiva va ser captada per la sonda Wilkinson Microwave Probe / (WMAP) de la NASA i va permetre determinar que l’Univers té 13.730 milions d’anys i determinar que un 23.3% és matèria fosca i un 72% és energia fosca. Pel director de l’Observatori Astronòmic Nacional, Rafael Bachiller, es tracta d’una troballa “emocionant perquè va permetre veure l’Univers com un bebè amb hores de vida, quan encara no existien les estrelles i tan sols llavors de galaxies”. Bachiller recorda que el satèl•lit europeu Planck, està fent un mapa que serà molt més detallat que el de WMAP.

El canvi climàtic:
No és una troballa de la dècada, tot i que sí ha sigut en aquests 10 anys quan el problema ha sortit més a la llum. Infinitat d’articles científics han demostrat que la salut del planeta està molt delicada i que s’han de prendre mesures, quan abans millor, per tal que no empitjori.

Hormones en entredit:
Un assaig clínic, realitzat al 2002 per la Iniciativa per a la Salut de la Dona (EEUU), va revelar que la teràpia hormonal per a pal•liar els efectes de la menopausia, que s’ha subministrat en les dones durant gairebé sis dècades, augmentava el risc de càncer de pit i diversos problemes cardiovasculars. A partir de llavors, el seu consum va disminuir radicalment a tot el món, evitant el seu risc per a milions de dones.

Aigua a Mart:
La prova definitiva de que hi ha aigua a Mart la va proporcionar la sonda “Phoenix” de la NASA, el juny de 2008, quan va topar amb troços de gel enterrats sota la superfície del planeta vermell. Per a l’astrofísic Juan Pérez Mercader la trascendència del descobriment és que “dóna pista sobre el passat de la Terra perquè permet comparar el nostre planeta amb un altre. A més, significa que va haver aigua líquida a la superfície de Mart fa 3.500 milions d’anys, quan a la Terra començava la vida, i pot ser que també ni hagués allà”. L’últim són els descobriments d’aigua als pols de la Lluna.

La teràpia gènica:
La possibilitat de curar malalties modificant o insertant un gen determinat va patir un cop molt fort quan al 1999 va morir un jove que participava en un experiment de teràpia gènica. En aquesta dècada les coses han canviat molt, sobre tot al 2008, quan aquest tipus de teràpia va fer que invidents amb amaurosis congènita de Leber poguessin millorar la seva visió. També s’ha utilitzat per a tractar immunodeficiències severes i les seves possibilitats de cara al futur són molt majors.

Predicció d’huracans:
Tot i el desastre i la devastació que l’huracà Katrina va causar a Nova Orleans i voltants en el 2005, els científics van alertar cinc dies abans amb precisió de l’arribada de l’huracà, el que va permetre a molts ciutadans i a les autoritats preparar-se per aquest. Tot i així, va haver moltes morts i pèrdues. Pitjor va ser el funcionament del sistema d’alerta en el cas del tsunami que va destrossar el sud-est asiàtic al 2004, causant més de 250.000 morts.