Una vegada un gran amor...

Una vegada un gran amor va tallar la meva vida
en dues parts.
I la primera part
continua recargolant-se en un altre lloc,
com una serp mutilada.
Però els anys que ja han passat m'han asserenat,
m'han guarit el cor i han aplacat els meus ulls.
I sóc com una dona al desert de Judà
parat davant el rètol Nivell del mar,
i sap imaginar-s'ho,
tot i no veure el mar enlloc.
És així que et recordo a tot arreu,
al nivell del teu rostre.

Potser no existeixes


i pensant-te...


t'invento.