Vull agrair. ( Anònim )

Vul agrair aquelles coses que mai no vaig demanar però que estan al meu entorn, amb un idioma propi i universal, aromes, sons i colors.


L'obra del home i el poder de la natura.
L'equilibri just dels cinc sentits.
L'harmonia natural dels elements.
L'aroma dels colors.
La textura de la vida.
La muntanya i els arbres.
El perfum de la nit.
La llum sobre l'oblit.
La música del capvespre.
Els missatges ocults.
El plor de la boira.
La sang de la terra.
Els esperits del cel.
El contrast.
I la suau posta de sol d'avui.

Dons si tenim moltes coses que agrair:

La sua brisa en la nostra cara
el cant dels oixells al despertar
el cel que es veu per entre les fulles dels arebres
la sorra ensfonasne als nostres peus
les gotes de plutja que es confonen en les nostres llagrimes
el aigua del mar que ens besa la pell de nostre cos
I el sonriure de tots aquells ser que estimem