Catalunya Web
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.
Últimos temas
» Perquè varem abandonar la Web ?
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime09/06/23, 02:16 am por VlCTUR

» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
RAMON VIDAL DE BESALÚ Icon_minitime01/02/14, 02:33 pm por greta


RAMON VIDAL DE BESALÚ

Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 03:15 am

RAMON VIDAL DE BESALÚ Besalu01

Vista del pont medieval de Besalú

Però on Mataplana com a castell trobador es molt especialment enaltida és en l'obra d'un dels darrers grans trobadors de l'època clàssica de la llengua d'oc, Ramon Vidal de Besalú, de l'època del Rei Pere II. En la seva obra la figura de Hug de Mataplana resalta d'una manera formidable i l'ambient trobadoresc del castell de Mataplana retratat com mai

El trobador i preceptista català Ramon Vidal de Besalú va viure durant el final del segle XII i començaments del segle XIII. Ramon Vidal de Besalú fou segurament joglar en la seva joventut, car aquests apareixen sovint a les seves obres en vers i sempre elogiosament. Va freqüentar les corts d’Alfons I de Catalunya-Aragó (1157-1196) i d’Alfons VIII de Castellà (1155-1214)

Les seves tres obres reconegudes pels estudiosos son llargues: En aquell temps c'om era jays (o Judici d’amor), protagontizat per Hug de Mataplana, de 1.608 versos apariats, amb quaranta-nou citacions d’altres poetes; Abrils issi’e mays intrava, una conversa de Vidal amb un joglaret a una plaça de Besalú, on també esmenta Mataplana, on mitjançant una conversa es recorda les corts feudals de temps passats i s'instrueix al jove amb consells de tota mena, de 1.773 versos; i Castia gilós, una narració de 450 versos apariats en forma de fabliau, on no hi ha cap referència a Mataplana o el Ripollès

Sobre Ramon Vidal de Besalú pesa l'opinió de Martí de Riquer que diu que fou "autor de insignificantes poesías líricas y de muy interesantes narraciones largas en verso y de un curiosísimo fabliau", però té l'honor de ser considerat el primer tractadista medieval poètic

Obres de Vidal de Besalú amb referències a Mataplana
Ramon Vidal de Besalú té, doncs, dues poesies on menciona a Hug de Mataplana i al ripollès
castell de Mataplana
La més famosa poesia del trobador de Besalú dedicada a Mataplana és En aquell temps c'om era jais (En aquell temps en que hi havia alegria)RAMON VIDAL DE BESALÚ Roca10

RAMON VIDAL DE BESALÚ Castmat08

Escales què donen accès al recinte del castell de Mataplana

Per estalviar-vos una fatigosa lectura en llengua d'oc us donc una traducció de la cançó feta per Milà i Fontanals, contrapuntada, quan es possible, d'una versió catalana, defugint, en part, el vers. De la part central podem donar una traducció catalana de la part central del poema:

En aquell temps c'om era jais,
E per amor fis e verays,
Cuendes e d'avinen escuelh,
En Lemozí part Essiduelh
Ac un cavayer mot cortés,
Adreg e franc e ben aprés,
E en totz afars pros e ric
...................
El jutjament es autreiatz
Per abdoas, si co yeu say,
Ad un baró pros e veray
De Cataluenha, mot cortés,
E s'ieu no y falh per so nom, es
'N-Uc de Mataplan' apelatz.


Aisó fo lay, qu'el temps d'estatz
Repairava e la sazós
Dossas, e l'temps fos amorós,
On s'espan ram e fuelh e flors,
E car no y par neus ni freidors,

Adés n'es l'aura pus dossana. En aquel tiempo en que había júbilo, amor fino y verdadero, gentileza y amabilidad, en Lemosín junto a Exideuil hubo un caballero muy cortés, diestro, franco y bien enseñado, valiente y rico en todos sus hechos.

Por causa de este caballero entraron en rivalidad una dama y una damisela. Finalmente se decidieron a tomar por árbitro a un caballero de Catalunya que tenía gran renombre de prudente y de sabio y que se llamaba don Hugo de Mataplana. Era en la sazón en que renacía el verano, en que el tiempo era dulce y amoroso, en que se despliegan los ramos, hojas y flores, y como no hay ya nieves ni fríos el aire corre más templado.

'l sénher'N-Uc de Mataplana
Estet suau en sa mayzó,
E car y ac man ric baró,
Adés hay troberatz manjam
Ab gaug, ab ris et ab boban
Per la sala e say e lay,
Per so car mot pus gen n'estay,
Ac joc de taulas e d'escax
Per tapís e per almatracx
Vertz e vermelhs, indis e blaus.

E donas lay fóron suaus,
E 'l solás mot cortés e gens;
E sal m'aisí Dieus mos parens,
Com yeu lay fuy aicela vetz,
Qu' intret aquí un joglaretz
Azautz e gens e be vestitz,
E non parec mal issernitz
Al perparar denan 'N-Ugó,
A qui cantet manta chansó

E d' autres chauzimens assatz;
E cascús, tan s' en son pagatz,
Tornet a son solatz premier,
E el remás ses cossirier,
Aisí com coven al sieu par, I el senyor Hug de Mataplana
estava tranquil a la seva mansió,
i com que hi havia molts rics barons,
sempre s'hi trobava menjar
amb gust, riure i ostentació.

Uns anaven i tornaven per la sala,
per tal com és molt gentil jugaven
a jocs de taula i als escacs
sobre tapissos i coixins,
verds, vermells, d'indi i blaus.

I les dames eren agradables,
i la conversa era molt cortès i gentil.
I Déu salvi els meus pares,
si no és cert que hi era aquella vegada
quan va entrar un joglaret,
desimbolt, gentil i ben vestit,
i que semblà ben despert
al presentar-se davant Hug.

Hi cantà moltes cançons
i altres coses ben escollides;
i cadascú, un cop satisfets,
va tornar al seu primer entreteniment,
i ell romangué amb consideració,
com escau als de la seva condició... .

E dis: "Sénher 'N-Uc, escotar
Vulhatz estas novas, qu-us port:
Vostre ric nom, que no volc tort
Mas dreg, segon c' a mi es vis,
Venc ab tant e nostre pays
A doas donasm, que-m traméton
A vos, e lur joy vos prométon,
E lur mezeyssas per tostemps.

E car no son ab vos essems,
No covenirs las ne atura.
Lo fait e tota l' aventura,
Qu' entre lad doas donas fon,
Vos ai dit yeu, e tot l'espon
Tot mot e mot e plananem,
Ni con quéron lo jutjamen
E sobre tot en son falhir,
Car lurs noms no vuelh descobrir,
Per c' om los pogués apercebre>>. ... y dijo [el juglar]:

-Señor don Hugo, tened a bien oír las nuevas que os traigo. Vuestra gran nombradía, que no busca el tuerto sino el derecho (a mi ver) llegó a nuestro país a dos damas que me envían a vos y que os prometen para siempre sus buenas gracias, suplicándoos que decidáis en una contestación que entre ellas ha sobrevenido. Yo voy a exponeros el hecho y la aventura, palabra por palabra y con llaneza, y qué especie de juicio demandan, callando sus nombres para que nadie las descubra.

avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 03:38 am

El Senher 'N-Uc, que anc dessebre
no volc si ni autre un jorn,
Estet un pauc ab semblan morn,
Nom per sofraita de razó,
Mas car adés aital baró
Vólon estar suau e gen.


Al revenir estet breumen,
Cant un pauc se fon acordatz, Don Hugo, que jamás quiso faltar a sí mismo ni a otro, estuvo un momento meditabundo, no por falta de razones, sino porque es propio de tales señores el presentarse tranquila y gentilmente. Mas luego de haber pensado un momento, volvió en sí y dijo:

E dis: <<s' ieu soy pros ni prezatz
Ni aital com tanh a baró,
Per las donas que aisí so,
Segon que-m par, aperceubudas,
E car lur son razós cregudas
Aitals, ses lur vezer m' es grieu.

Vos remanretz a nueg et yeu
Al bo matí aurai mo sen
E mon acort, perqu' ieu breumen
Vos deslieurarai vostr' afar>>. -

Por muy valiente y preciado que sea y tal como toca a un barón en el concepto de estas dos damas, que, según me parece, son muy discretas, y al mismo tiempo que tengo confianza en sus razones, sin embargo me duele el no verlas. Vos os quedaréis esta noche y yo muy de mañana meditaré y tomaré mi partido, con lo cual saldréis en breve despachado de vuestro negocio.

Aisi fon fait, e si comtar
Vos volia 'l solás, que tut
Ágron ab lo Joglar la nut,
Semblaria cana promessa.

E 'l bo matí aprop la messa,
Can lo solelh clars resplandís,
Mon senher 'N-Uc, per so car fis
Volc ésser, venc en un pradet
Aital co natura 'l tramet
Can lo pascor ven gais ni bels,
E car no y ac loc pus novels,
E anc no y volc autre sezilh,
Ni ac ab luy payre ni filh
Mas me e 'l Jogalret que i fom.

Aisí sezíam denan luy, com
Sezíam eras denan vos.
Mot fo lo temps clar e joiós
E l' aura dos e l' temps serés.

E 'l senher 'N-Uc aisi com es
Ricx e cortés cant volc parlar,

A dig, a sos ditz comensar, Así fue hecho, y si os quisiera contar el solaz que durante la noche recibieron todos del juglar, perecerían palabras vanas. Muy de mañana al salir de la misa, cuando resplandece claro el sol, monseñor don Hugo, deseando ser puntual, pasó a un lindo prado, tal como lo presenta la naturaleza, cuando viene alegre y bella la Pascua. No había lugar más apacible y él no quiso otro asiento ni hubo con él padre ni hijo, ni otro testigo sino yo y el juglarcito, que estábamos sentados en su presencia, así como ahora estábamos sentados en la vuestra. El tiempo era claro y alegre, el aire templado y el tiempo sereno. Y el señor don Hugo, como es poderoso y cortés, cuando quiso hablar dijo al juglarcito:

Al Joglaret: <<Amic, vos es
Vas mi vengut per so car pres
Vos es. a far nostre messatjes;
Mas a mi vensera coratjes
A far un aital jutjamen,
Per so car en despagamen
Venon adés aital afar;
Mas non per tal, per so car far
Aital castic val entr' els pros,
Vuelh que-m portés a las razós,
Que m'a avés dichas, mo semblan...>>

Aisi-m partí, e par ma fe
Anc no vi pus cortés joglar,
Ni que mielhs saupés acabar
Son messatge cortesamen.

Estirers ai auzit veramen,
Qu' el jutjamen fon atendutz
Ses tot constrast, perque mans drutz
N' estan plus sufrens vas amors.

-Amigo, vos habéis venido a mí, porque este encargo os han dado, para cumplir vuestro mensaje: bien es verdad que me pesaría de dar tal juicio, porque tales negocios suelen producir descontento, pero ya que tal manera de enseñanza ha adquirido valimiento entre las personas de mérito, daré mi parecer acerca de las razones que me habéis expuesto-. Sigue el juicio fundado en largas consideraciones y en la autoridad de varios trovadores. Entonces partí, y, por mi fe, jamás vi más cortés juglar ni más cortésmente supiese llevar a cabo su mensaje. Además he oído contar que el juicio fue ejecutado sin oposición".


RAMON VIDAL DE BESALÚ Amor03

Judici d'una dona acusada de tenir dos marits. Decrets de Graciano. Segle XIII. Biblioteca municipal Laon

RAMON VIDAL DE BESALÚ Amor08

Miniatura del manuscrit del segle XIII. "Romàn d'Artús". Biblioteca Iguimbertina, Carpentras (França)

Versió parcial en prosa catalana d'Alfons Serra-Baldó

Aquesta poesia fou convertida en una narració novel.lesca per Víctor Balaguer en el seu llibre Historia política y literaria de los trovadores

Cal recordar que Víctor Balaguer, un home amb una llarga biografia literària i política, també va tenir una gran importància en la creació del mite del comte Arnau

Es interessant veure la recreació que el romàntic va fer de la poesia en forma de petit conte:

EL FALLO DE HUGO DE MATAPLANA.

En aquel tiempo feliz, en que reinaba el verdadero amor, había en Limosin un cortés caballero, de quien no diré el nombre porque lo ignoro. No era ni un conde ni un rey, y si sólo el señor de un pequeño castillo. También vivía por aquel mismo tiempo en Limosin una dama tan distinguida por sus sentimientos como por su cuna, mujer de un noble y poderoso señor. El buen caballero estaba enamorado de ella, y ella, á su vez, aceptó sus homenajes y le tomó por servidor, sin cuidarse de si era rico ó pobre.

La cuna y la posición del caballero no estaban a la altura de su dama, pero en lugar de mantenerse retraído, como un monje egoísta que sólo piensa en si, hizo al contrario toda clase de esfuerzos para remediar este mal, y trató de hacerse digno de ella por varios hechos de guerra y hazañas, en servicio de sus vecinos. La dama, por su parte, á fin de imponer a los maldicientes, le acordó toda clase de preferencias, no queriendo que se le pudiera sospechar otro amante menos honrado, ya que es imposible no atribuir alguno a una bella dama. Quiso, pues; ponerse a cubierto de la malicia permitiendo, por espacio de siete años, que aquel gentil caballero fuese su galán, y recibiendo de su mano sortijas y brazaletes, que llevaba por amor suyo.

Un día el caballero se sentó junto á ella y tuvo la osadía de hacerle una pregunta de que hubo de ofenderse su virtud.

-Sois indigno, le dijo ella entonces, del amor honrado de que os di tantas pruebas. Por vos he rehusado a una multitud de señores. ¿Podía, pues, esperar vuestra ingratitud? Ya que tenéis la audacia de pedirme que pase la noche con vos, id en busca de otras mujeres que cedan á vuestros deseos y no esperéis jamás que yo os perdone el atentado que acabáis de cometer.

Y la dama se levantó dicho esto, como para ir a hacer los honores de la casa á otros caballeros, dejando al amante temerario entregado al dolor más profundo, viendo perdido el fruto de siete años de servicios por un instante de imprudencia.

En el salón en donde pasó esta escena había una cortés damisela, sobrina del señor á quien pertenecía el castillo, hermosa, apuesta, gentil y que sólo contaba quince años, la cual se apercibió de la riña de los dos amantes, así por la precipitacion con que la dama se partió del caballero, como por la tristeza que vio reflejarse en el semblante de éste. Acercóse á él, y entre preguntas y reticencias, consiguió descubrir la verdad de lo pasado. El caballero acabó por contárselo todo y por manifestarle su profundo sentimiento al verse tan cruelmente despedido por su dama.
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 04:04 am

-¡Cómo! le dijo entonces la damisela: ¿porqué vuestra dama no os ha aceptado a la primera palabra, creéis ya que no os quiere? En verdad sea dicho que os descorazonáis muy pronto.
La damisela se ofreció á servirle en sus pretensiones advirtiéndole, sin embargo, que no podría rendirle ningún servicio antes del medio día ó de la hora de nona.
-Pero, añadióle, no dejéis de aprovechar todas las ocasiones para hacer nuevas tentativas como debe hacer todo amante, sin acobardarse. Vuestra hora no era llegada aún, y de seguro hallareis otra más propicia. Tomad, pues, vuestro mal con paciencia y no vayáis á perder en una noche el mérito de tan larga perseverancia.

RAMON VIDAL DE BESALÚ Moutod

Escena amorosa "Còdex de Justinià" Biblioteca Nacional Universitaria

Así fue como la damisela, que Dios bendiga, le hizo quedar hasta la noche. Habiendo estudiado bien su lección faltó, al llegar la hora de retirarse, en acercarse de nuevo á su dama para entrar en conversación con ella. Pero la dama, en lugar de contestarle, levantó su mano y le dió una bofetada, diciéndole:

-Véte de aquí, loco incorregible. ¿Cómo te atreves á hablarme, cuando yo te lo había prohibido?

Así quedaron las cosas hasta la mañana siguiente, en que el caballero volvió de nuevo a sentarse junto a su dama. Cuando comenzó á hablarle de lo mismo, prohibióle ella desplegar los labios sobre semejante asunto. Quiso replicar, pero entonces le prohibió volverse a presentar ante ella.

Con el pesar que semejante conducta causó al caballero y a la damisela, tuvieron no poco que decirse cuando se encontraron juntos. El caballero dijo que estaba dispuesto á alejarse para siempre de su dama.

-No haréis tal, le dijo la damisela. Me es muy sensible el desaire de vuestros amores, pero es preciso no amilanarse, puesto que á más de la honra que hay en servir al amor, un buen servidor no se queda nunca sin dama que le recompense. Si no es una, será otra.

Así trataba ella, por estos medios, de atraerle á su servicio.

Apercibido el caballero de su buena voluntad, se atrevió á suplicarla humildemente que le aceptara por su servidor, jurándole que lo sería toda su vida; y que no olvidaría jamás en qué circunstancias se dignaba acogerle.

Aceptó ella y se unieron con el lazo de una mútua amistad. La damisela prometió darle un beso pasado un año, cuando estuviese casada; y en el interín se comprometieron á llevar sortijas y brazaletes uno del otro. Este afortunado compromiso fue bien pronto seguido de nobles acciones que llevó á cabo el caballero para ser digno de la damisela.

Al año, me acuerdo perfectamente, se casó ella con uno de los más poderosos barones de la comarca, y si puede haber memoria de una buena dama, por confesión de todos, fue de ella, pues que más valió aun como dama; que como damisela. El caballero entonces entró á su servicio.

Sucedió en aquella época que la dama que había rechazado á ese digno caballero cambió de sentimientos, movida por los elogios que de él oía, y envióle á buscar. Era él demasiado cortés para desairar una dama, pero no se apresuró en irla á visitar. La dama, para entrar en explicaciones, comenzó por reprocharle su tardanza, y al justificarse él de su larga ausencia por el despido que recibiera.
-Tomásteis al pié de la letra, le dijo ella, yo que sólo os dije para probar vuestro amor.

El caballero contestó que sus largos servicios merecian al menos que se le retuviera por alguna dulce palabra, y añadió que la desesperación le había llevado a amar á otra dama, de la cual ya no se separaría nunca, indicándole que ella, por su parte, podía dirigirse á otro amante, que no la conociera tanto como él.

Todos los reproches que la dama dirigió al caballero, no quebrantaron su resolución de permanecer adicto a su nueva querida, y furiosa entonces de verse abandonada de tal modo, la dama hizo venir á aquella que le robado el amor del caballero. Al principio disimuló sus sentimientos y la acarició mas que de costumbre.
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 04:24 am

-Mí amiga querida, le dijo al verla, al hablaros siento nacer en mí alma una alegría que disipa todas mis penas pasadas. Me felicito de ser yo la que os he educadodo, porque no es posible que el corazón deje de responder á vuestra encantadora fisonomía. Y sin embargo, si hubiese yo de creer lo que dicen, debiera pensar que me haceis un ultraje.

Y en seguida entró en materia, quejándose del perjuicio causado á su gloria, ya que para una dama no habia otro medio de adquirir honra y consideración mas que teniendo por servidor á un buen caballero que proclamase su mérito ante todo el mundo.

-Por espacio de siete años, dijo, yo había tenido arte para conciliar el interés de mi virtud con el amor de ese caballero; pero vos, al primer ruego que os hizo, le aceptasteis y al aceptarlo os perdisteis, porque nunca damisela sin marido cometió un crimen tan atroz como el de corromper a tan leal amante. A más del dolor que me causais, habeis arrojado una nube sobre mi reputacion que fue siempre sin mancha.

Aquella á quien semejante discurso se dirigía estaba turbada y permaneció largo tiempo sin saber qué contestar, pero después de haberse repuesto y de haber dado gracias á la dama por la educación que de ella recibiera dijo estas palabras:

-Recordad los servicios asiduos del caballero por espacio de siete años. Os daba guantes, sortijas y brazaletes que vos aceptabais, y le dejasteis sin recompensa. Pues bien, despues de tan largo término y aun solamente después de dos años, una dama no puede, sin mala fe, dispensarse de complacer á su caballero. Permitídme, pues, deciros que vuestra conducta con él no merece la suerte de que os quejáis, y de nadie es la culpa sino vuestra. Lo que yo hice fue en vuestro favor para que, en su desesperación, no fuera por todas partes diciendo mal de vos, aun cuando, no lo niego, me halagaba el honor que reportarme debía la adhesión de tan digno caballero. No esperéis, pues, que le despida; nunca, pero sí vos lo queréis, y él quiere, podéis recobrarlo.

Insistió la dama sobre la restitucíon de su amante, y su rival sostuvo que las leyes de amor no le obligaban á ello. Su contienda hubiera sido interminable, si por fin no hubiesen convenido en someterse al juicio y sentencia de Hugo de Mataplana, noble, experto y sensato baron de Cataluña.

RAMON VIDAL DE BESALÚ Ajedrez

Miniatura "Libro de ajedrez, dados y tablas" d'Alfons X. Sevilla 1282. Biblioteca Monasterio del Escorial.

Era en la sazón en que renacía el verano, en que el tiempo era dulce y apacible, frondosos los árboles, verdes las hojas y llenas de perfumes las flores. El señor Hugo de Mataplana se hallaba tranquilamente en su castillo, y como allí tenía muchos y muy distinguidos huéspedes, ocupábase él en hacer los honores de la casa. Unos jugaban á los dados, otros al ajedrez sobre cojines y tapices verdes, encarnados, azules y de color de india; otros paseaban por las estancias ó por las galerías disfrutando todos de agradable hospitalidad, con gozo, alegría y ostentación. Había allí también galantes y bellas damas, solazándose en pláticas corteses y gentiles, y recuerdo que me hallaba yo presente cuando acertó á entrar un joven juglar, airoso despejado y bien vestido, de finos modales y que no parecía ciertamente de escasa inteligencia. Acercóse al señor Hugo, y le cantó varías y bellas canciones, que gustaron á todo el mundo, volviendo todos después á sus recreos y solaces.

Cuando el pequeño juglar se quedó á solas con el señor Hugo, se expresó así con jovial aspecto y como conviene á los de su clase:

-Señor Hugo, tened á bien oír las nuevas que os traigo. Vuestra gran reputación se ha extendido de tal manera en vuestro país, que á vos me envían dos damas, las cuales, al ofreceros para siempre sus buenas gracias, os ruegan que decidáis en una cuestión surgida entre ellas. Voy, pues, á exponeros el hecho y el caso, palabra por palabra, y con llaneza á deciros qué especie de juicio demandan, callando sólo sus nombres para que nadie las descubra.

En seguida el juglar cont6 el suceso con todos sus detalles, y esperó el juicio de Hugo de Mataplana.

Pero Hugo, que jamás quiso caer en falta ni hacer caer á nadie en error, permaneció un momento pensativo, no por falta de razones, sino porque es propio de tales señores guardar actitud tranquila y reposada. Así, pues, después de un instante de meditación, se expresó de esta manera:

- Aun cuando tengo confianza en sus razones, duéleme no ver á esas dos damas, que me parecen ciertamente muy discretas; pero cumpliré como debo y como corresponde al concepto que tienen formado de mí. Vos os quedareis esta noche y yo mañana temprano meditaré y tomare mi partido, con lo cual os despediré brevemente.

Tantos fueron los halagos al pequeño juglar y las diversiones y solaces en que tomó parte aquella noche, que sí os prometía contároslo os engañaría de seguro.
Al día siguiente, muy de mañanita, después de oír misa y cuando ya el sol resplandecía claro, monseñor Hugo, deseando ser puntual, pasó á una hermosa pradera, tal como la ofrece naturaleza cuando se acerca alegre y bella la Pascua. No había lugar más apacible y él no quiso otro asiento que el de la verde yerba, ni hubo con ¿1 padre ni hijo, ni otro testigo sino yo y el juglarcito, sentados en su presencia así como estamos ahora en la vuestra. El tiempo era claro y alegre, el aire templado y el cielo azul y sereno.

Y el señor Hugo, como noble y cortés, cuando quiso hablar dijo al juglar cito:
-Amigo, vos vinisteis á mi porque este encargo os han dado, para cumplir vuestro mensaje; pero yo me veo turbado al tener que pronunciar la sentencia, porque los fallos no acostumbran a gustar á todos. Sin embargo, ya que tal manera de enseñanza ha adquirido valimiento entre las personas de mérito, daré mi parecer acerca del caso que me habéis expuesto. Dijisteis que un noble, franco y perfecto caballero, queriendo distinguirse, amó a una distinguida dama que aceptó sus servicios en consideracion al mérito que reconoció en él, pero que el amante, al querer pedir la recompensa de todo lo que había hecho recibió poco corteses desdenes. Añadisteis por una damisela, no quiso mas tarde ceder a las instancias que hubo de hacerle la dama para volverle á sus primitivos amores, por lo cual ésta le trata hoy de pérfido y voltario, y acusa de la más negra in gratitud á la nueva amiga por haberle robado su amante.
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 04:33 am

RAMON VIDAL DE BESALÚ Amor09

El mite de Narcís. Manuscrit del segle XIII del "Romàn de la Rose". Biblioteca Nacional, París.

RAMON VIDAL DE BESALÚ Amor10r

Les sagetes de Narcís. Manuscrit del segle XIII. Biblioteca Nacional, París

Al llegar á este punto de su discurso, Hugo entra en largas y difusas consideraciones. Discurre sobre las razones de las partes adversas, condena la máxima de que un amante leal no debe hacer más que su voluntad, dice que los amantes, entregándose á la impetuosidad de sus deseos, pierden en un día el mérito de muchos años. Toda esta parte del discurso va entrelazada con citas, acertadamente escogidas, de diversos trovadores como Perdigon, Bernardo de Ventadorn [Bernart de Ventadorn], Arnaldo Marveil [Arnaut de Maruelh?], Giraldo de Borneil [Giraut de Bornelh], Ramon Miraval, Folquet de Marsella y el mismo autor de la nova Ramon Vidal; y por fin, Hugo termina asi:

-Es posible que muchos condenen la prueba indiscreta que la primera dama quiso hacer con su amante, diciendo que llevó las cosas demasiado lejos. Tuvo en efecto alguna culpa, pero el daño no es irreparable. Condeno, pues, al caballero á perdonar sinceramente á la dama que le ofendió, puesto que ella se arrepiente y quiere darle satisfacción, tanto más aceptable cuanto que no ha amado á otro alguno después de él. Por lo que toca a la damisela que tan honestamente le favoreció, su conducta en aquellas circunstancias es loable, pero se haría culpable si continuara, porque es gran crimen en una dama robar el amante de otra. Le ruego, pues, le aconsejo y le ordeno que deje en plena libertad al caballero, levantándole los compromisos contraidos, y si él anda remiso en volver á sus primeros amores, ella debe despedirle irremisiblemente, puesto que con esto demostraría él que no vale nada en amor. En caso de que la damisela hiciera lo contrario, me daría muy pobre opinión de ella empeñándose en 1~acer que su amigo faltara de tan indigna manera á una dama que quiere satisfacerle y reparar sus agravios.

Tal fue la sentencia de monseñor Hugo, y por mi fe os aseguro que jamás vi tan cumplid caballero ni más cortes juglar ni que más cortésmente supiese llevar á cabo su mensaje.

En cuanto a la sentencia, he oído decir que se cumplió, sin oposición por ninguna de las partes, habiendo resultado de esto que muchos amantes han sido más pacientes en sus amores.
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 04:39 am

RAMON VIDAL DE BESALÚ Cubilet

Cubilet i dau trobat durant les excavacions del castell de Mataplana

Quan un ha estat a les excavades restes del castell de Mataplana, quasi podria escenificar sobre el terreny els fets narrats en el poema: el temps i el clima de la zona quan succeixen els fets, la sala del castell, els jocs que jugaven (per exemple, escacs, un joc que aleshores deuria estar de moda, feia poc importat pels àrabs), la misa a la capella de Sant Joan de Mata i el veredicte dictat a un dels prats

Ramon Vidal de Besalú ens ha deixat una altra molt favorable opinió de Mataplana, en la seva poesia Abrils issi'e mays intrava (Abril sortia i maig entrava). Col.loquem els versos inicials del poema i el troç que es refereix a la cort trobadoresca del castell de Mataplana. També donem dues traduccions de les paraules dedicades pel joglaret a Mataplana, en les versions de Milà i Fontanals i Ferran Gadea, que diuen així:

Abril issi’e mays intrava
e cascus dela auzels chantava
josta sa par, que autz quebas
e car remanion atras
vas totas partz neus e freidors,... A principios de mayo en que cantan las aves, y nacen los frutos y las flores, me hallaba,.... (Milà i Fontanals).


Abril sortia i maig entrava, i cadascun dels ocells cantava al costat de la seva parella més alt que baix perquè endarrere romanien a tot arreu neu i fred... (Ferran Gadea)

Fes me venir a Mataplana
Aquell dilús que es passatz.
Aquí trobey, si a vos platz,
mo sénher 'N-Ugo avinen
E franc e dos e conoissen
Ad escotar tot bo saber.

E trobey lay donas per ver
Que-m fero remembrar mon paire
E 'l segle bo que-m a fag traire
Mal, qu' er es vilan pauc cortés. Llegué a Mataplana donde encontré a monseñor Hugo, amable, franco, blando y que sabe escuchar las cosas de mérito. Allí encontré damas que me recordaron a mi padre u al buen siglo cuyo ejemplo me ha engañado (Milà i Fontanals).

Vaig arribar a Mataplana
el dilluns passat
on vaig trobar, amb molt de plaer,
el senyor Hug, amable,
franc, dolç i que sap
escoltar les coses de mèrit.

Allí vaig trobar dames
que em recordaren al meu pare
i al bon segle quin exemple m'ha enganyat (Traducció lliure).

Versió complerta en llengua d'oc i de Víctor Balaguer d'Abrils issi'e mays intrava (Abril sortia i maig entrava)
Versió resumida de Milà i Fontanals
Versió parcial en prosa catalana de Ferran Gadea

Razos de trobar de Vidal de Besalú, primer tractat poètic romanç
Ramon Vidal de Besalú és considerat el primer tractadista de la poesia occitana i, adhúc, de les llengües romàniques


Va escriure una gramàtica per aprendre a escriure correctament en la llengua dels trobadors titulada Regles, en la versió breu, o Razos de trobar, en la versió extensa. El tractat Razos de trobar és una gramàtica provençal en prosa, amb alguns fragments de composicions intercalades. Escrit a començaments del segle XIII, parla de la poesia i de la seva universalitat. L’exposició gramatical és il.lustrada amb vint-i-dos exemples presos de grans trobadors anteriors al segle XIII
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Invitat 23/06/10, 04:45 am

És la primera gramàtica en llengua romànica, bé que només amb intencions poètiques i té una gran importància en el que afecta a la llengua poètica dels trobadors, encara que no cobreix els aspectes versificatoris i propiàment literaris

El propòsit del tractat es enunciat en les primeres línies: "Per so quar ieu, Raimonz Vidals, ai vist et conegut que pauc d'omes sabon ni an saubuda la dreicha maniera de trobar, voill eu far aquesta llibre per far coneisser et saber quals dels trobadors an mielz trobat e mielz ensenhat ad aquelz que volran apenre com devon segre la dreicha maniera de trobar (Per tal com jo, Ramon Vidal, he vist i conegut que pocs homes saben ni han sabut la dreta manera de trobar, vull fer aquest llibres per tal de fer conèixer i saber quins són els trobadors que han trobat i que han ensenyat millor a aquells que voldran aprendre a seguir la dreta manera de trobar)"

RAMON VIDAL DE BESALÚ Stjoanaba02

Claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

A Razós de trobar s'intercalen alguns fragments de composicions líriques, en total vint-i-dos exemples. La que tanca l'obra, una dansa en versos decasíl.labs presenta la mateixa estructura mètrica que la que comença S'anc vos amei, conservada en un manuscrit de Sant Joan de les Abadesses

Razós de trobar va tenir una gran influència, ja que trobem adaptacions del llibre a Cerdenya, i per suplir les seves mancances s'hi agregaren, a finals del segle XIII, classificacions i definicions dels gèneres literaris. Moltes vegades, en molts manuscrits, l'obra de Vidal de Besalú es seguida per una brevíssima Doctrina de compondre dictats d'autor desconegut), una enumeració de gèneres i subgèneres poètics (la cançó, el vers, el lays, el sirventés, la retronxa, la pastora, la dansa, el plany, l'alba, la gayta, l'estampida, el sompni, la gelozesca, el discort, les cobles esparces i la tençó). El tractadet es tanca amb una mena d'etimologia dels gèneres enregistrats
avatar
Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

RAMON VIDAL DE BESALÚ Empty Re: RAMON VIDAL DE BESALÚ

Missatge  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum