Desaparicions a Montserrat

Las desapariciones de Montserrat


Desde hace mil años, esta zona telúrica y mágica de Barcelona, ha sido lugar protagonista de numerosas personas de las que se ha perdido el rastro. De hecho, en el último siglo ha crecido exponencialmente el número, sin haber cifras oficiales



FERMÍN AGUSTÍ / CARLOS LARGO 20-06-2010

cliqueu l'enllaç per ampliar la notícia

http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/desapariciones-montserrat/serpro/20100620csrcsrsoc_4/Tes

És ben certa aquella dita : " No te acostarás sin saber una cosa más "

El món està ple de sorpreses i la noticia aquesta de Montserrat fa companyia a la de molts altres llocs on també es diu que les persones desapareixen.
Per cert, no seria un lloc ideal per tenir-hi el nostre Congrés de Diputats ?

Ja ja ja. Molt bona Juoan. No saps la de gent que se'm passa pel cap que m'agradaria manar-la a fer una passejada per allí.

dimecres 16 de setembre de 2009
O.V.N.I.S A MONTSERRAT, VEURE I CREURE


Aquests dos últims mesos, tan a l´agost com al setembre, Arkanum ha estat a Montserrat per veure els seus famosos avistaments O.V.N.I. L´experiència ha estat més que interessant.
Montserrat és com sabeu un lloc bellíssim ple de llegenda, màgia i història. Montserrat és una muntanya d´aspecte estrany i fascinant i alhora és l´escenari de miracles, desaparicions, llegendes griàliques i avistaments O.V.N.I.
Cada 11 de cada mes, a les nits, moltes persones es reuneixen a Montserrat per veure els O.V.N.I i seguir les explicacions de Lluís Josep Grifoll que ja porta molts anys investigant sobre els O.V.N.I i compartint la seva experiència amb la gent.

El passats 11 d´agost i de setembre, Arkanum va estar a Montserrat. Cap a les 22:00 de la nit, la gent sol quedar a l´Hotel Bruc on es pot sopar i intercanviar impressions amb la gent que es reuneix per veure els avistaments O.V.N.I. Són molts tipus de persones les que podem trobar, els fidels que venen tots els dies 11 de mes, els curiosos, els investigadors, els escèptics, els entesos, els que vénen per primera vegada... i també els que s´acosten per molestar.
Més tard, tothom es dirigeix a Montserrat on ja hi ha sempre un petit grupet mirant al cel i informant de tot el que han vist prèviament. El passat 11 d´agost, era la data indicada per a la pluja d´estrelles coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cosa que podia donar lloc a algunes confussions. De fet, el que havia aparegut al cel fins aquell moment tenia més l´aspecte d´estrella fugaç més que de cap altra cosa.

És increïble veure la gran quantitat de cotxes que arriben i quanta gent es reuneix.
Vam reunir-nos mirant en direcció on havien aparegut les petites llums, d´esquena a la lluna. De tan en tan apareixia alguna llum que cridava l´atenció. Jo mateixa, el que puc dir és que vaig veure en un parell d´ocasions, una petita llum daurada recorrent un tros de cel, deixant una petita cua darrere seu, també daurada i que desapareixia ràpidament. Aquestes petites llums ens cridàven molt l´atenció però també ens feien sospitar de la possibilitat de que fossin en realitat estrelles fugaces.

Grifoll explicava les seves experiències a Montserrat, avistaments famosos i responia les preguntes dels presents. Un geòleg va parlar-nos de la possibilitat de que aquelles llums fossin una reacció natural en un lloc on la terra és argilosa, com ara pot ser a Montserrat. Sempre és interessant escoltar l´opinió dels altres i discutir-la.
Per altra banda, Grifoll creu que veritablement els O.V.N.I són manifestacions dels "de dalt" éssers superiors i creadors que volen obrir la nostra ment. També creu que aquests éssers es poden comunicar amb nosaltres i aparèixer en moments concrets responent als nostres pensaments, a les nostres paraules o accions. Precisament, en un moment de la nit va criticar algunes publicacions dedicades al fenòmen O.V.NI i la informació superflua que contenen. Justament en aquell moment va aparèixer al cel, damunt nostre, una brillant llum platejada i rodona que darrere seu deixava un rastre de llum també platejat que es va mantenir un moment al cel abans de desdibuixar-se. L´avistament va ser tan clar i espectacular que tots els presents vam emocionar-nos i vam aplaudir.
Va ser una vetllada molt interessant, amb un avistament claríssim i algunes altres petites llums sospitoses al cel.
La nit es va veure perjudicada però, per gent maleducada que es dedicava a enfotre-se´n de tot, a fer soroll i a molestar en general. Tots els dies 11 hi ha alguna colleta estúpida que ve per molestar o a pujar a les muntanyes a fer senyals de llum amb un lot (no s´han cansat, ja? no veuen que les seves estúpides llumenetes ni enganyen ni fan gràcia?).
El passat 11 de setembre, hi havia un espectacular grup de gent a Montserrat, sense cap mena de dubte, la visita ufològica a Montserrat és una bonica manera d´acabar la diada. Aquesta nit vam veure algunes petites llums al cel però bastant poc clares i ràpides, de manera que podien ser estrelles (o no). És una llàstima tenint en compte la quantitat de gent que hi havia i que amb Arkanum també van venir alguns amics de Barcelona amb moltes ganes de compartir l´experiència. Malgrat tot, va valdre la pena anar a mirar el cel ja que mai se sap i les explicacions del sr. Grifoll sempre són interessants. En fi, no podem esperar que sempre, tots els dies 11, ells es manifestin.
La nit de l´11 de setembre vam aprofitar per entrevistar a Grifoll que va parlar per al programa Arkanum sobre els avistaments d´agost, la importància de Montserrat i com veu ell els O.V.N.Is, entre moltes altres coses d´interés i que podreu escoltar al llarg d´aquesta quarta temporada d´Arkanum que estem a punt de començar.

Reflexionant sobre el que he vist a Montserrat voldria parlar sobre l´escola del "si no lo veo no lo creo", si no ho veig no ho crec. Alguns individus saben on he estat aquests últims dies 11 de mes i han fet comentaris absurds del tipus "van a veure extraterrestres".
Jo no he anat a veure extraterrestres, he anat a veure O.V.N.Is. O.V.N.I significa Objecte Volant No Identificat, no té perque ser una nau espacial pilotada per homenets verds. Jo no sé què és el que he vist al cel, no sé si és un meteorit, escombraria espacial, una nau d´aquest planeta o de fora, no ho sé. Només sé que he vist una bola lluminosa creuant el cel.
Algunes persones creuen que sí que es tracta de naus d´altres planetes, i sabeu què? Em sembla molt respectable i no tan escabellat com ens fan creure. Si l´univers és enorme i no coneixem res més que una petita part, de veritat que és tan estrany que hi hagi altres formes de vida en altres planetes? Tan importants ens creiem nosaltres que pensem que en tot l´univers estem sols? Nosaltres, puntets insignificants i autodestructius perduts en l´immensitat d´un univers desconegut, creiem que som els únics? Això sí que és ridícul! Això sí que és escabellat!
Per què sempre neguem allò que no entenem o que desconeixem? Aquesta és l´actitud pròpia de gent ignorant i prepotent.



Hi ha qui es creu molt intel.ligent i molt racional pel fet de no creure en res. Perdoneu, no creure en res, més aviat fa burro i és d´una pobresa espiritual lamentable... i ha de ser tant trist i deu donar una vida tan buida...

Els que si no ho veieu no ho creieu, dieu-me si us plau: No creieu en la música? No creieu en l´amor? No es veuen pas! És ben cert que la música no es veu perque una partitura no és res més que una representació i un instrument musical és tan sols un mitjà, però no és música.
Suposo que tampoc creieu en l´amor perque una abraçada pot fer-se sense amor perfectament i l´amor en si, veure´s no es veu i una abraçada o un petó no són L´Amor.
Llavors em direu, com si estessiu encara en una classe de parvulari que la música l´escoltem i que l´amor el sentim... vaja, "sentir", heu après una paraula nova! I sembla que reconeixeu doncs, que hi ha altres sentits a més a més de la vista. Menys mal, començaveu a preocupar-me...
Està molt bé confiar en els sentits però aquests també poden enganyar-nos. La gent que té al.lucinacions veritablement veu coses, però aquestes no existeixen realment.
A més a més dels sentits, hem de confiar en el coneixement, la ment oberta i un altre sentit: la intuïció.
Si quan parlo d´O.V.N.Is a Montserrat et vénen ganes de riure o creus que estic malament del cap, tens un problema. Si ets d´aquests intel.ligents que si no ho veuen no ho creuen, jo podria dir-te: MIRA I CREURÀS. Però estic tan convençuda que per orgull, tampoc creuries... encara que davant dels teus nassos aparegués una llum desconeguda.



Els que em coneixeu de la ràdio sabeu que tracto temes com el de l´ufologia i deixo que cadascú tregui les seves propies conclusions. Quan parles de temes relacionats amb l´ocultisme no pots parlar-ne amb qualsevol, no tothom ho entèn. No pots parlar amb gent massa crèdula per que es suggestiona i es fa uns embolics impressionants, creient-se qualsevol història estranya i sense tenir esperit crític. Tampoc pots parlar amb gent que va d´intel.ligent per que et falten al respecte trobant molt gracioses experiències molt serioses, comencen a donar explicacions més retorçades i més absurdes encara que els fets originals i acaben fent gala d´un cervell bastant atrofiadet com per raonar sobre alguna cosa més que no tingui a veure amb ells mateixos i la seva rutina diària.

Per sort, hi ha un punt mig. Conec persones que volen saber molt més, que volen conèixer allò que no entenem, que no neguen qualsevol cosa pel sol fet de no entendre-la. Conec gent amb la ment oberta, que volen informar-se i que volen investigar. Conec gent que es fa moltes preguntes i que busca molta informació abans de creure cegament en res o negar-ho. Conec persones que no es deixen manipular i que contrasten tota la informació possible. Conec persones que busquen, que parlen menys i escolten més, que volen saber en comptes de ser uns ignorants tota la vida. Conec gent humil que reconeix que no ho sabem tot.

Si ets una d´aquestes persones, has de saber que és per gent com tu cada programa d´Arkanum, tot allò que vull comunicar i que està mal vist pel sol fet de ser estrany.

Enviat per Laura Vivancos a 18:05

Amb lo bonic que és creure que hi ha llocs màgics al món. Ara no m'ho tireu per terra.