EGIPTE

Aquest tipus de vaixell en terracota, que data del període de Naqada I, imita models de la cistelleria. També es caracteritza per patrons geomètrics idèntiques a les cistelles trenades petits

Aquest petit flascó procedents de les excavacions de B. Grenfell i Hunt, A. El-Bahnasa és de vidre bufat de color verd fosc. Té una base plana, un ventre en forma d'un con truncat i un coll llarg i recte. La peça data de la 2 ª o 3 ª segle del nostre temps.

Aquesta punta de fletxa bifaciales treballat, fet de pedra translúcida, té una espiga sortint i ales curtes o pues. Aquestes puntes de fletxa espiga principalment corresponen al període Neolític Fayum, el Període de Badariense i el Període Protodinástico. Són més aviat rars en els contextos més tard predinàstic.

Aquesta àmfora prové de les excavacions de WF Petrie en Heracleópolis Magna i es caracteritza per un ventre molt llarg i un coll cilíndric equipat amb dues nanses i una vora llis. Que data de la 2 ª o 3 ª segle del nostre temps, aquest tipus de recipient servit més aviat com un mitjà d'emmagatzematge que com un mitjà de transport.

Similars en brut, més aviat gruixuda, mitja lluna en forma de flocs bifaciales eines de sílex es troben en grans quantitats en els llocs que daten del Període Dinàstic Primerenc i principis de l'Imperi Antic (tercera dinastia). També apareixen en contextos predinàstic, però. Aquestes 'mitja lluna' es van establir probablement en una forquilla per manejar. Els experiments moderns suggereixen que tal vegada es van utilitzar per girar els caps de perforació per buidament de gerros de pedra.

Aquesta llum de terracota petita prové de les excavacions de Heracleópolis Magna. La part superior està decorada amb cercles i línies incises. Per sobre del forat per a la metxa, es pot veure tres rotllos successius. El llum porta, a la part inferior, una marca d'un taller en forma de mitja lluna puntes de la lluna.

Aquest amulet petit de vidre blau fosc pren la forma d'un xacal. L'animal representa el déu Anubis, patró de la momificació. La peça, que data de l'època ptolemaica, va ser sens dubte, part d'una sèrie d'amulets de protecció de la mòmia.

Aquesta llum de fang ovalada pertany al tipus anomenat "de Efeso", produït en els diferents centres de la conca oriental de la Mediterrània des del segle quart de la nostra era. Entre l'orifici d'ompliment i l'obertura de metxa es troba un petit canal decorades a banda i banda per diverses ranures i un petit cercle. A la part inferior de la llum, hi ha un senyal en forma d'una flor.

Aquest amulet de vidre blau representa el Udyat d'ulls. Simbolitzant l'ull d'Horus, que va resultar ferit durant la batalla amb Seth els malvats, i que llavors va ser curat per Thot el mag, la peça es compon d'un ull humà rematat per una cella i sempre a la part inferior amb la llàgrima-marca d'un falcó i una espiral el significat es desconeix.

Aquest objecte de terracota, que prové de les excavacions de WF Petrie en Heracleópolis Magna, constitueix probablement un model d'una casa amb un llum. La peça, de forma cilíndrica, està proveït d'una obertura rectangular a través del qual un introduir una petita llum d'oli, i amb un orifici de suspensió en el sostre. És possible que aquest tipus de làmpada s'utilitza en un context religiós.

Aquest gerro de terracota prové de les excavacions de WF Petrie en Diospolis Parva. La part superior del ventre està decorat amb motius geomètrics. La peça, que està equipada amb quatre nanses, està en molt bon estat de conservació i les dates del període de Naqada II.

Aquesta màscara de mòmia de guix s'ha adquirit a Tebes el 1901 per J. Capart. Representa el cap d'una dona amb els ulls amb incrustacions de vidre negre per l'iris sobre un fons blanc. Amb un tall de cabell ondulat curt, la persona es distingeix per una cara rodona amb trets poc marcats. La part inferior de la peça que mostra el coll ha desaparegut gairebé per complet. La màscara probablement prové de Hermópolis i data del segle II de la nostra era.

Aquest got panxut en terracota que data del final del període de Naqada II pertany a la categoria de la ceràmica amb nanses ondulades. Situat al començament de l'evolució d'aquest tipus de ceràmica, el got té diferents dues nanses posades a l'alçada del diàmetre màxim. Va ser trobat en una tomba en Hiou durant les excavacions del Sr Randall-Macias i A. Maza. El recipient serveix per contenir ungüents i olis perfumats

Aquest got panxut de terracota que data del final del període de Naqada II forma part de la ceràmica ondulada manejat. Situat al començament de l'evolució d'aquest tipus de ceràmica, el got està proveït de dues nanses diferents col locat a la part superior del diàmetre màxim. Es va trobar en una tomba i s'utilitza per mantenir els olis i ungüents perfumats.

El sistre és un instrument musical que va servir com un sonall i que va ser utilitzat en certs ritus, com per exemple en la d'apaivagar a la deessa Hathor. En el tremolor, que produïa un soroll rítmic causat per les barres en moviment que travessa el seu marc i que van ser proporcionats a vegades amb cascavells. Aquest fragment de fusta es compon de la part superior del sistre. Representa un cap Hathor coronada per la façana d'un naus en què es representa un uraeus.

Aquest fragment de ostracon grega procedent de Tebes i que data del segle segon de la nostra era, conté una relació de vi. Es tracta d'un lliurament d'una quantitat de vi a diverses persones i per a diversos usos durant el període d'un mes. Diversos termes del document mostren que les transaccions que van tenir lloc en el medi dels teixidors.

Este fragmento de estatuilla de fayenza verde representa una cabeza de hombre con el cráneo afeitado. Las únicas características específicas de este pieza, que probablemente date de la Época Ptolemaica, son unos rasgos poco definidos, una boca entreabierta y unas orejas de coliflor.

Esta gruesa caña tallada es un bello ejemplo de los estilos de la Época Ptolemaica. El cálamo, de origen griego, se empleaba por lo general para escribir textos en griego. Los documentos escritos en hierático o demótico eran redactados con una fina "pluma" de caña. Sólo a partir de finales de la Época Ptolemaica pasaron a ser escritos también con un cálamo.

Este fragmento de modelo representa la parte inferior de un león sentado sobre un pedestal. Se distinguen el tronco y las patas delanteras, que no fueron elaboradas con detalle. La larga cola se yergue en curva sobre la pata derecha trasera. Por encima de las patas delanteras aparece un rectángulo que servía para representar la melena del animal. La pieza lleva cuadrícula de referencia.

Este fragmento de estatua de caliza representa a Nebnefer, tercer profeta de Amón. Está sentado sobre un asiento, tres de cuyas caras están cubiertas de jeroglíficos. Estas inscripciones contienen un proceso verbal sobre el nombramiento de Nebnefer al cargo de jefe de los mensuradores de Amón en el año 20 del reinado de Amenofis III, fórmulas de ofrendas, una invocación a la protección de Amón-Re y una llamada particular al clero. Uno de los textos también menciona el culto del príncipe Uadymes, hijo de Thutmosis I, conocido por una pequeña capilla cerca del Ramesseum.

Los antiguos egipcios utilizaban hojas de palmera y de junco para trenzar sandalias. Ponían juntas dos o tres suelas y las reforzaban por medio de un único junco. La pieza de Bruselas es un bello ejemplo de una suela derecha cuyo borde fue terminado con un junco doble. Las correas, que se fijaban mediante un nudo formado bajo la suela, no se han conservado. La pieza data de la Época Ptolemaica.

Las piedras duras se trabajaban con ayuda de cinceles de bronce y cobre (ver p. ej. E. 2480 y E. 2543) y mazos de madera. Este ejemplar es del tipo piriforme (ver también E. 1952 y E. 4414 y E. 4416), que fue utilizado para los trabajos pesados, sobre todo en las canteras, para desvastar las piedras y para alisar. En la parte central de la maza se distinguen claramente restos de uso causados por los cinceles cuando los golpeaba.

Este objeto de hierro es un cuchillo de hoja recta y contrafilo curvo, que aparecieron en Egipto a partir de la Época Romana. Antes de ese período, los cuchillos egipcios por lo general tenían la hoja curva y el contrafilo recto. El hierro, conocido en Egipto a comienzos del primer milenio a. C., sólo fue utilizado de un modo general a partir del 600 a. C., concretamente en los centros influidos por la cultura griega.

Este vaso de barro cocido proviene de las excavaciones de Gurob. Data del Imperio nuevo y se caracteriza por una panza de forma redonda, un cuello largo, ancho y sin borde, y un asa simple con forma ovalada.

Este peine de madera, más alto que ancho, se caracteriza por una doble fila de púas. Cuando las púas eran finas y estaban muy cercanas unas a otras, servían para limpiar y alisar los cabellos; cuando las púas eran más anchas y espaciadas eran utilizadas para desenredar. Este ejemplar, que problemente date del Período Bizantino, no lleva decoración.