Això és picar ferro fred…

J.M. Terricabras: ‘L’ideal seria una Solidaritat Catalana Independentista’


Reproduït de www.avui.cat

Món i política

“L’ideal seria una Solidaritat Catalana independentista”

Entrevista al filòsof Josep Maria Terricabras

Vicenç Relats

Barcelona

Amb convicció i ganes de despertar consciències, el filòsof Josep Maria Terricabras conclou que l’autonomisme és en via morta i que és l’hora d’acordar un full de ruta sobiranista. Advoca per una nova Solidaritat Catalana com a plataforma electoral unitària o per un acord previ de mínims.

¿Les relacions Catalunya-Espanya estan en un final de trajecte o en un episodi més de la batussa eterna?
Som en un final de trajecte, que no està concentrat en un punt ni s’acaba de seguida. Baixar del tren i passar tota l’andana és un procés una mica llarg i difícil. Amb tot, és obvi que amb el temps cada vegada més gent s’adona que no hi ha sortida: s’ha de triar entre l’autonomisme i la sobirania. I l’autonomisme és una cosa cada vegada més esquifida, retallada i miserable, que no satisfà ni els desitjos d’aquells que no són gaire nacionalistes, que al final s’adonen que l’independentisme és la solució. Encara hi ha qui defensa el federalisme, però, pobres, s’hi agafen com una solució d’emergència, perquè saben que a Espanya ningú n’és. Com et vols casar amb algú que no es vol casar amb tu? El federalisme és una ocasió perduda per a Espanya i una solució antiga. S’hauria pogut donar, però ja no.

L’autonomisme és, doncs, en via morta?
Sí. És en una via morta, amb la gent dins del vagó esperant, però atipant-se’n. La Renfe ens ha donat exemples terribles d’això, amb viatges de Girona a Barcelona de tres hores, sense donar explicacions, dient que callis i no reclamis a sobre. Aquesta és la via autonomista que s’està confirmant i que el TC acabarà de reblar. Això no pot satisfer en cap cas els empresaris catalans, però tampoc les universitats, ni la societat civil o els ajuntaments. La dependència exagerada de Madrid no deixa respirar com es voldria i això du a la frustració de molta gent.

La renovació del TC salvaria l’Estatut?
No. El TC no m’interessa gens, no en faria cap cas. No sé per què s’entretenen a demanar que es renovi. El TC ja no hauria d’haver intervingut en aquesta operació, perquè no li tocava. No té cap legitimitat, només la que ells s’han atribuït, perquè la Constitució no diu enlloc que els estatuts han de passar pel TC.

¿S’hauria de treure alguna lliçó de l’espectacle de l’Estatut al TC?
La lliçó és literalment penosa; de demanar-se com pot haver-hi institucions amb tota la retòrica jurídica que són d’estricte control polític. Com pot ser que un TC que respectés una mica la diversitat de l’Estat només tingués gent nomenada pel PP i el PSOE? Això no passa a cap país del món amb una certa formació plurinacional. És tan pervers que no hi ha res a fer. La renovació del TC que amb tan bona fe –amb un candor impropi de polítics bregats– reclamen CiU i el PSC és d’una ingenuïtat espantosa. Renovar el TC no voldria dir res, sinó tornar a començar el procés amb gent que pensen del tot igual, triats pel PP i PSOE, contraris a l’Estatut.

¿I de les consultes sobiranistes de la societat civil què se n’ha d’aprendre?
Aporten lliçons molt interessants. Una és que el sobiranisme és un discurs normalitzat, quan fa 15 anys parlar d’independència costava. És molt important que sigui una iniciativa sortida de la base, que sobretot serveix per crear debat entorn del sobiranisme i consciència nacional. La gent pot votar com a assaig d’una possibilitat futura i pedagògicament té molta força. Les consultes han posat a l’agenda la independència com una qüestió transversal. Però en cap cas sóc partidari d’anar a un referèndum d’independència oficial en la situació actual. Si me l’ha d’organitzar l’Estat espanyol o un govern que no creu en la sobirania sinó que hi posa bastons a les rodes –el PSC, concretament– és obvi que no el guanyem. Cal una majoria parlamentària a Catalunya, que faci govern i des del govern prepari la independència i el referèndum. El guanyarem segur.

Com veu la proposta de la Coordinadora de la consulta de fer un referèndum oficial d’iniciativa popular?
Hi tinc poca fe. Qualsevol moviment en aquest línia té la meva complicitat, però com que la llei de consultes requereix que doni permís el govern espanyol, sé que ho negarà segur, igual que no vol renovar el TC. Jurídicament la via de la legalitat espanyola està acabada.

I com s’aconsegueix fer la proclamació parlamentària de la independència?
Aquesta és la via absolutament democràtica. Si l’independentisme es presenta a les eleccions i té majoria, després cal que actuï en conseqüència. La legalitat espanyola s’hi oposaria, però a l’Europa i el món d’avui, la decisió lliure dels ciutadans, si fos majoritària, hauria de ser acceptada.

Hi ha un sobiranisme emergent, però molt dividit. Qui el rendibilitzarà?
Això és el més problemàtic i ara és l’hora de la generositat política. Si de debò hi ha grups convençuts que la independència és una prioritat per organitzar bé el país –en immigració, economia, etc.– seria ideal que hi hagués com una Solidaritat Catalana antiga, en la qual s’ajuntessin tots els grups que estan per la independència. És molt difícil perquè hi ha massa personalisme i purisme entre els grups, però és l’únic que podria engrescar la gent. Tindria un resultat espectacular i evitaria que es perdessin vots. El problema és que potser alguns dels líders actuals no serien els millors reclams i hi caldria gent nova.

Això és picar ferro fred…
Sí, però s’ha de picar, perquè a vegades hi ha miracles… Si la coalició no fos possible, caldria que abans de les eleccions els partits fessin un acord sobre el full de ruta de la independència, de manera que cadascú pogués votar en funció de les seves preferències socials o econòmiques sabent que el camí el tenen pactat. I això sí que s’hauria de poder aconseguir. I entre aquest grups hi ha ERC, sectors importants de CiU, i Carretero, Laporta, la CUP… i molts grups.

Lo que diu el senyor Terricabres és encertat, tot i que en algun punt no hi estic totalment d'acord.
El catalanisme independentista s'ha d'unir vingui d'on vingui. Tots sabem de casos sorprenents. A Girona, a Reagrupament, hi figuren dues persones vingudes del PP. Evidentment van causar baixa d'aquest grup franquista.

En altre ordre de coses en maravella aquest moviment continuat d'independentisme que practica el senyor Terricabres. És cert que va ser l'ùnica persona que va donar tota clase de suport a Núria Cadenas quan va estar empresonada per la seva condició d'independentista radical, així com altres accions que l'honoran. Però.................. com és posible que quan hi han agut eleccions tant municipals com generals, sempre ha firmat manifestacions de suport per la candidatura de Joaquim Nadal, del PSOE català i reconegut pasota d'un regionalisme capitalista, provinent dels seus avantpassats radicalment franquistes ? Repeteixo però, que tot l'independentisme s'ha d'unir.

Sempre que escolto al Josep Maria Terricabres, trobo que diu coses molt encertades. Com ara.

Joan, home, quan teòrics independentistes com en Carod-Rovira o Puigcercòs, no només donen suport a Joaquim Nadal, sinó que el tenen o l'han tingut de company de govern, no crec que se n'hi pugui fer massa retret al fet de que en Terricabres faci el mateix, si és que ho fa.

Home, quan explico aixó den Terricabres és perquè en una reunió jo mateix li vaig preguntar. Va contestar-me amb un gest com per enviar-mer a pastar fang amb els dits de la mà dreta.

En quan en Carod i Puigcercós no m'extranya res de lo que han fet i fan, ens han portat a l'hort. Després de 21 anys de pertànyer a ERC, vaig donar-me'n de baixa el dia que el cregut Puigcercós va seguir les instruccions dels que ell deia que odiava políticament i com xaiet va tornar a penjar la bandera del pais veí en el balcó del despatx de la conselleria que ocupava a la Generalitat.
Des de leshores treballo pel nostre país en un moviment social-civil independentista a l'espera d'una unificació de tots els que han surgit ùltimament.