Últimos temas
Castells catalans
Pàgina 2 de 2
Pàgina 2 de 2 • 
1, 2
Re: Castells catalans
Invitat 05/06/10, 03:36 am
CASTELL D'ARISTOT (Alt Urgell)
Vista general on estava el castell
Planell de la planta de l’edificació (any 1713), que es troba ubicat en aquest lloc
Situació : A la bonica població d’Aristot (Alt Urgell) – Lleida
Accés : Visitat el 22/8/2009:Fàcilment localitzable: a la part més alta del poble.
Coordinades: N 42º22’46” / E 01º37’23”.
Estat : Desaparegut. Situat dalt de tot d’un escarpat turó, unes escales i unes baranes faciliten l’ascensió primer i la mobilitat després per aquesta contrada. Un cartell ens dona informació d’aquesta edificació. Precioses vistes als voltants.
Altres : Al poble veí ,Castellnou de Carcolze es pot visitar també l’antic lloc que ocupava el també desaparegut castell de Castellnou. Veure si cal a http://www.salillas.net/castellscatalans/index.htm, informació de l’itinerari.
Vista general on estava el castell
Planell de la planta de l’edificació (any 1713), que es troba ubicat en aquest lloc
Situació : A la bonica població d’Aristot (Alt Urgell) – Lleida
Accés : Visitat el 22/8/2009:Fàcilment localitzable: a la part més alta del poble.
Coordinades: N 42º22’46” / E 01º37’23”.
Estat : Desaparegut. Situat dalt de tot d’un escarpat turó, unes escales i unes baranes faciliten l’ascensió primer i la mobilitat després per aquesta contrada. Un cartell ens dona informació d’aquesta edificació. Precioses vistes als voltants.
Altres : Al poble veí ,Castellnou de Carcolze es pot visitar també l’antic lloc que ocupava el també desaparegut castell de Castellnou. Veure si cal a http://www.salillas.net/castellscatalans/index.htm, informació de l’itinerari.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 05/06/10, 03:48 am
CASTELL D'ARGIMON i Santuari de la Mare de Déu (Selva)
Visió lateral del conjunt
Sostre de la torre
Dues vistes de l'interior de la torre
Vista exterior de la torre
Escala i porta d'accés al Santuari
Documentat en 1050 i 1076. Va pertànyer als Cabrera. Es troba al costat del santuari de la Mare de Déu d'Argimon. Destruït durant el segle XIV s'aprecien restes de murs, d'una torre i de la capella.
Situació : Al terme municipal de Riudarenes (La Selva) – Girona
Accés : Visitat el 29/8/2008: Des de la població gironina de Riudarenes, cal agafar la carretera GIV-5514 amb destinació a L'Esparra. (Si venim de Sils, a l'entrada, en una rotonda a mà esquerra).
Arribats a aquest petit nucli, en lloc d'entrar-hi (a l'esquerra), cal continuar per la dreta (Hi ha un cartell indicant-ho: Argimon).
Ens trobarem circulant per una pista de muntanya (*) que en una durada d'uns 3,1 km ens deixarà en una esplanada als peus del Santuari de la mare de Déu d'Argimon, on aparcarem còmodament: N 41º49'52" / E 2º38'10".
Pujarem fins el Santuari, a peu, per un curt però costerut camí amb alguns trams d'escales de pedra.
Si bé la pujada ha estat en un turisme convencional, val a dir que hi ha algun tram del recorregut final, una mica bonyegut. El Santuari és dalt de tot d'un pronunciat turó i aquí la carretera ha de guanyar alçada amb uns revolts molt tancats. Caldria tenir en compte el nombre d'ocupants del vehicle per no tenir cap ensurt als baixos.
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya.
Estat : En realitat la part superior del turó està ocupada totalment per un petit conjunt d'edificis del Santuari. En el moment de la visita aquest estava tancat, i no vàrem poder obtenir cap informació.
L'única edificació que podria tenir quelcom a veure amb la primitiva edificació del castell és una mitja torre, amb el sostre obert, però que mostra una interessant coberta amb volta de canó.
La torre és lliurament accessible, amb certes dificultats, a través d'una finestra del primer pis. Al terra hi ha una obertura que permet observar una fosca estança inferior.
Deixem per a persones més expertes en el tema la confirmació de la possible identificació d'aquesta torre, com element pertanyent al castell d'Argimon.
Esplèndides i extenses vistes.
Altres : Molt a la vora d'aquesta ruta hi ha les rellevants restes del castell de la Roqueta, també anomenat torre d'Esparra. Vegi's la carpeta corresponent a aquesta edificació.
Visió lateral del conjunt
Sostre de la torre
Dues vistes de l'interior de la torre
Vista exterior de la torre
Escala i porta d'accés al Santuari
Documentat en 1050 i 1076. Va pertànyer als Cabrera. Es troba al costat del santuari de la Mare de Déu d'Argimon. Destruït durant el segle XIV s'aprecien restes de murs, d'una torre i de la capella.
Situació : Al terme municipal de Riudarenes (La Selva) – Girona
Accés : Visitat el 29/8/2008: Des de la població gironina de Riudarenes, cal agafar la carretera GIV-5514 amb destinació a L'Esparra. (Si venim de Sils, a l'entrada, en una rotonda a mà esquerra).
Arribats a aquest petit nucli, en lloc d'entrar-hi (a l'esquerra), cal continuar per la dreta (Hi ha un cartell indicant-ho: Argimon).
Ens trobarem circulant per una pista de muntanya (*) que en una durada d'uns 3,1 km ens deixarà en una esplanada als peus del Santuari de la mare de Déu d'Argimon, on aparcarem còmodament: N 41º49'52" / E 2º38'10".
Pujarem fins el Santuari, a peu, per un curt però costerut camí amb alguns trams d'escales de pedra.
Si bé la pujada ha estat en un turisme convencional, val a dir que hi ha algun tram del recorregut final, una mica bonyegut. El Santuari és dalt de tot d'un pronunciat turó i aquí la carretera ha de guanyar alçada amb uns revolts molt tancats. Caldria tenir en compte el nombre d'ocupants del vehicle per no tenir cap ensurt als baixos.
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya.
Estat : En realitat la part superior del turó està ocupada totalment per un petit conjunt d'edificis del Santuari. En el moment de la visita aquest estava tancat, i no vàrem poder obtenir cap informació.
L'única edificació que podria tenir quelcom a veure amb la primitiva edificació del castell és una mitja torre, amb el sostre obert, però que mostra una interessant coberta amb volta de canó.
La torre és lliurament accessible, amb certes dificultats, a través d'una finestra del primer pis. Al terra hi ha una obertura que permet observar una fosca estança inferior.
Deixem per a persones més expertes en el tema la confirmació de la possible identificació d'aquesta torre, com element pertanyent al castell d'Argimon.
Esplèndides i extenses vistes.
Altres : Molt a la vora d'aquesta ruta hi ha les rellevants restes del castell de la Roqueta, també anomenat torre d'Esparra. Vegi's la carpeta corresponent a aquesta edificació.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/06/10, 07:15 pm
CASTELL D'ARGENTERA (La Noguera)
Detall de les poques filades que subsisteixen. Al fons, apareix la silueta de l'ermita de la mare de Déu del Remei
Entenem que aquestes dues filades de pedres, són les úniques
restes visibles de l'edificació
Detall de les poques filades que subsisteixen. Al fons, apareix la silueta de l'ermita de la mare de Déu del Remei
Entenem que aquestes dues filades de pedres, són les úniques
restes visibles de l'edificació
Entorn de l'edificació, construïda a tocar d'un cingle
Les ruines del castell medieval d'Argentera en troben al cim de la carena d'un serrat, arran de cingle i dominant el riu Boix. Son també conegudes com Castell de Tancalaporta.
Està situada a la part del migdia de la Coma de Meià, fet que "tancava" per la part meridional les possessions dels Meià.
Aquest castell medieval estava situat a la masia de cal Bolló. Sembla que l'edifici tenia una planta marcadament quadrada.
Situació : En terrenys d'Argentera, terme de masies disperses del municipi de Vilanova de Meià (La Noguera) – Lleida
Accés : Visitat el 20/11/2008: Procedents d'Artesa de Segre i circulant per la carretera L-512 en sentit Comiols, trobarem un trencall a mà esquerra, degudament indicat, per accedir a Alentorn i Vilanova de Meià, cap a on continuarem . Ens trobarem llavors circulant per la carretera LP-9132. A tocar del PK 7 d'aquesta carretera, a mà esquerra hi ha un trencall (41º57'42" / 1º2'31"), amb una indicació: casa de colònies Cal Petit (Casa molt ben considerada en aquestes contrades).
Prenem aquest camí i ens trobarem circulant per una carretera sense asfaltar on al cap d'un quilòmetre haurem arribat al citat establiment, que deixarem enrere, continuant recte per la pista por on hem vingut, fins arribar al lloc situat a 41º57'11" / 1º01'55" on hem aparcat còmodament i davant mateix nostre, a pocs metres, ja veiem sobre un cingle, les minses restes d'aquesta edificació.
Estat : Restes insignificants. Accessible lliurament.
Altres : Al lluny podem veure l'ermita de la mare de Déu del Remei , abandonada i en un lamentable estat de conservació.
Les ruines del castell medieval d'Argentera en troben al cim de la carena d'un serrat, arran de cingle i dominant el riu Boix. Son també conegudes com Castell de Tancalaporta.
Està situada a la part del migdia de la Coma de Meià, fet que "tancava" per la part meridional les possessions dels Meià.
Aquest castell medieval estava situat a la masia de cal Bolló. Sembla que l'edifici tenia una planta marcadament quadrada.
Situació : En terrenys d'Argentera, terme de masies disperses del municipi de Vilanova de Meià (La Noguera) – Lleida
Accés : Visitat el 20/11/2008: Procedents d'Artesa de Segre i circulant per la carretera L-512 en sentit Comiols, trobarem un trencall a mà esquerra, degudament indicat, per accedir a Alentorn i Vilanova de Meià, cap a on continuarem . Ens trobarem llavors circulant per la carretera LP-9132. A tocar del PK 7 d'aquesta carretera, a mà esquerra hi ha un trencall (41º57'42" / 1º2'31"), amb una indicació: casa de colònies Cal Petit (Casa molt ben considerada en aquestes contrades).
Prenem aquest camí i ens trobarem circulant per una carretera sense asfaltar on al cap d'un quilòmetre haurem arribat al citat establiment, que deixarem enrere, continuant recte per la pista por on hem vingut, fins arribar al lloc situat a 41º57'11" / 1º01'55" on hem aparcat còmodament i davant mateix nostre, a pocs metres, ja veiem sobre un cingle, les minses restes d'aquesta edificació.
Estat : Restes insignificants. Accessible lliurament.
Altres : Al lluny podem veure l'ermita de la mare de Déu del Remei , abandonada i en un lamentable estat de conservació.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 17/06/10, 12:44 am
CASTELL D'ARENYS D'EMPORDÀ (Alt Empordà)
Vistes de l’edificació
Vista general, entorn de l’edificació
Un angle de l’edificació. Un petit cartell prohibeix l’accés a l’edificació
Finestra
Escut que hi ha dalt de la llinda d’una porta lateral
Carrer del castell
Situació : Al llogaret d’Arenys d’Empordà, entitat de població del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) – Girona.
Accés : Visitat el 20/5/2009. El localitzarem fàcilment, al costat mateix de l’església de Sant Sadurní d’Arenys d’Empordà. Una petita escala situada davant mateix de la porta de l’església, facilita l’accés a la petita planura atapeïda de males herbes que dona a la façana principal del castell.
També s’hi pot accedir pel carrer anomenat del Castell, per un curt i empedrat camí, suposem que amb molta història, que ens portarà al mateix lloc.
Coordinades de situació, davant de la porta de l’església: N 42º 09’57” / E 02º 57’12”.
Estat : Molt malmès. De propietat privada segons ens manifesten a l’Ajuntament de Garrigàs. Exteriorment és accessible lliurament, tot i que un cartell en priva la visita advertint del seu mal estat. Aparcament als voltants.
Altres : Dins el terme municipal de Garrigàs trobarem també una altra edificació, el castell de Vilajoan. Veure informació gràfica d’aquesta edificació, a la carpeta corresponent.
Vistes de l’edificació
Vista general, entorn de l’edificació
Un angle de l’edificació. Un petit cartell prohibeix l’accés a l’edificació
Finestra
Escut que hi ha dalt de la llinda d’una porta lateral
Carrer del castell
Situació : Al llogaret d’Arenys d’Empordà, entitat de població del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) – Girona.
Accés : Visitat el 20/5/2009. El localitzarem fàcilment, al costat mateix de l’església de Sant Sadurní d’Arenys d’Empordà. Una petita escala situada davant mateix de la porta de l’església, facilita l’accés a la petita planura atapeïda de males herbes que dona a la façana principal del castell.
També s’hi pot accedir pel carrer anomenat del Castell, per un curt i empedrat camí, suposem que amb molta història, que ens portarà al mateix lloc.
Coordinades de situació, davant de la porta de l’església: N 42º 09’57” / E 02º 57’12”.
Estat : Molt malmès. De propietat privada segons ens manifesten a l’Ajuntament de Garrigàs. Exteriorment és accessible lliurament, tot i que un cartell en priva la visita advertint del seu mal estat. Aparcament als voltants.
Altres : Dins el terme municipal de Garrigàs trobarem també una altra edificació, el castell de Vilajoan. Veure informació gràfica d’aquesta edificació, a la carpeta corresponent.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 17/06/10, 10:40 pm
EL CASTELL DE MATAPLANA
La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota les fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony, entre la història i la llegenda (1984), d'Esteve Busquest Molas, on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana.
Suposades restes del Castell de Mataplana
Era, però, una creença infundada ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder
Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tant vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana i on va sorjornar Ramon Vidal de Besalú
la "motta" del castell des de l'est i el camp del Corredor, any 1986
la "motta" del castell des de l'est, amb el camp del Corredor en primer terme, després de les excavacions
Les restes del castell de Mataplana foren localitzades on era previssible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetació. La seva ubicació era a 1.140 metres d'altitud, entre els 5º 45' de Longitud est i els 42º 16' 45" de latitud Nord. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margo-calcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó de pedra calcària aplanat, formant una motta o matta
En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueològiques (1986-1998), "no tant sols el pati enlosat del castell sinò, fins i tot, bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constituït i la muralla que protegí el recinte, o bé l'escala que accedia a la planta noble del pati"
Castell de Mataplana en curs d'excavació, abans de 1992
Detall de les primeres etapes de l'excavació del conjunt monumental de Mataplana, abans de 1992
Les successives campanyes arqueològiques han permés descobrir "una superfície edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'àmbit de la qual havien quedat enterrats els elements bàsics d'un castell-residència del període del segon art romànic (segles XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia edificat damunt d'un altre castell típic del primer art romànic"
Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben esquadrada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i pot ser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar tota la vall a certa altura i el camí serpentejant que anava pel costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es construí, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del turó, una capella castral [o aula] d'una sola nau amb porta al nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una capella petita, probablement amb coberta de loses s dos vessants, i sense absis diferenciat
I fins i tot, és possible també que seguint el costum del moment, hom encerclés la torre i la capella potser amb un mur de pedra i, més probablement, per mitjà d'una palissada de fusta que podia seguir amb més faiclitat les sinuositats del cim del turonet"
El castell trobador de Mataplana
Però les restes descobertes en les successives campanyes arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic
La peça bàsica es la gran torre rectangular del cantó oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que es possible endevinar que degués estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est
Posteriorment l'espai interior a la muralla es va anar omplenat d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i la aula-capella s'hi construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp
La capella romànica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte amurallat, no fou edificada fins la primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades a la darreria del segle XII
A la part septentrional de la muralla s'hi adossà una saleta o magatzem de 5'9 per 3'4 metres. Sobre aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada
Més tardanament, potser ja a la primera meitat del segle XIV cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt la qual es construí un forn exterior per coure el pa
Esglèsia romànica de Sant Joan de Mataplana
El barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mataplana
A la vegada que es construïa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es formà un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb un fornal i un dipòsit de cendres
A tocar del castell de Mataplana hi ha l'església romànica de Sant Joan de Mataplana, amb una sola nau rectangular amb absis semicircular a l'est i campanar d'espadanya. La capella fou restaurada el 1969, conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona
Frontal de l'altar de Sant Joan de Mataplana
Frontal de l'altar de Sant Joan de Mataplana
La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota les fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony, entre la història i la llegenda (1984), d'Esteve Busquest Molas, on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana.
Suposades restes del Castell de Mataplana
Era, però, una creença infundada ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder
Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tant vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana i on va sorjornar Ramon Vidal de Besalú
la "motta" del castell des de l'est i el camp del Corredor, any 1986
la "motta" del castell des de l'est, amb el camp del Corredor en primer terme, després de les excavacions
Les restes del castell de Mataplana foren localitzades on era previssible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetació. La seva ubicació era a 1.140 metres d'altitud, entre els 5º 45' de Longitud est i els 42º 16' 45" de latitud Nord. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margo-calcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó de pedra calcària aplanat, formant una motta o matta
En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueològiques (1986-1998), "no tant sols el pati enlosat del castell sinò, fins i tot, bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constituït i la muralla que protegí el recinte, o bé l'escala que accedia a la planta noble del pati"
Castell de Mataplana en curs d'excavació, abans de 1992
Detall de les primeres etapes de l'excavació del conjunt monumental de Mataplana, abans de 1992
Les successives campanyes arqueològiques han permés descobrir "una superfície edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'àmbit de la qual havien quedat enterrats els elements bàsics d'un castell-residència del període del segon art romànic (segles XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia edificat damunt d'un altre castell típic del primer art romànic"
Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben esquadrada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i pot ser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar tota la vall a certa altura i el camí serpentejant que anava pel costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es construí, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del turó, una capella castral [o aula] d'una sola nau amb porta al nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una capella petita, probablement amb coberta de loses s dos vessants, i sense absis diferenciat
I fins i tot, és possible també que seguint el costum del moment, hom encerclés la torre i la capella potser amb un mur de pedra i, més probablement, per mitjà d'una palissada de fusta que podia seguir amb més faiclitat les sinuositats del cim del turonet"
El castell trobador de Mataplana
Però les restes descobertes en les successives campanyes arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic
La peça bàsica es la gran torre rectangular del cantó oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que es possible endevinar que degués estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est
Posteriorment l'espai interior a la muralla es va anar omplenat d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i la aula-capella s'hi construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp
La capella romànica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte amurallat, no fou edificada fins la primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades a la darreria del segle XII
A la part septentrional de la muralla s'hi adossà una saleta o magatzem de 5'9 per 3'4 metres. Sobre aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada
Més tardanament, potser ja a la primera meitat del segle XIV cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt la qual es construí un forn exterior per coure el pa
Esglèsia romànica de Sant Joan de Mataplana
El barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mataplana
A la vegada que es construïa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es formà un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb un fornal i un dipòsit de cendres
A tocar del castell de Mataplana hi ha l'església romànica de Sant Joan de Mataplana, amb una sola nau rectangular amb absis semicircular a l'est i campanar d'espadanya. La capella fou restaurada el 1969, conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona
Frontal de l'altar de Sant Joan de Mataplana
Frontal de l'altar de Sant Joan de Mataplana
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 17/06/10, 10:59 pm
La comarca del Ripollès va jugar un paper destacat dins de la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII, un dels moviments culturals i literaris més importants i interessants que han existit en la història de la humanitat
Detall escala accès al pis noble de les restes del castell de Mataplana
A la vall de Mataplana, situada al municipi de Gombrèn (Ripollès), va existir un castell que fou una de les més importants corts trobadoresques de Catalunya. Fou senyor d'aquest castell el trobador Hug de Mataplana i els trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú tractaren en renombrades poesies tant la personalitat dels senyors de Mataplana com la seva vida
Les excavacions fetes al castell de Mataplana, efectuades entre 1986 i 1998, que han permès retrobar els seus vestigis, donen possibilitats de relatar i explicitar la relació d'aquest castell amb els trobadors, els poetes medievals en llengua d'oc, que és molt llarga i profitosa. Tot i la seva importància, aquesta no és més que una mostra dels Ripollès dels trobadors
Els trobadors Guillem de Berguedà i Ponç de la Guardia, en una primera època, i Hug de Mataplana i Ramon Vidal de Besalú, a continuació, son quatre dels més importants trobadors catalans, a l'etapa de més floriment de la poesia provençal
El primer d’ells, Guillem de Berguedà (que va viure entre 1138 i 1196), que ha estat considerat el més notable dels trobadors nascuts a Catalunya, va viure durant el regnat d'Alfons II d'Aragó (1162-1119), anomenat el Cast i, més pròpiament, el Trobador. Aquest trobador Berguedà, que va dedicar celebrades poesies a un membre de la família de Mataplana, ens col·loca també en relació amb noms importants de la poesia trobadoresca, Bertran de Born i Aimeric de Peguilhan. Fou, a més a més, contemporani d'un altre trobador ripollès, Ponç de la Guàrdia, poc enaltit com cal, fill d'una noble nissaga que ha estat fins ara poc coneguda i valorada
Hug de Mataplana pertany a la següent generació de trobadors catalans, ja que va viure a cavall dels regnats d'Alfons II, del seu fill Pere I de Catalunya i Aragó (1196-1213). Hug de Mataplana va morir precisament amb el seu rei durant la batalla de Muret (any 1213), quan es posava fi a l'expansió del regne d'Catalunya-Aragó a Provença. La seva relació amb els trobadors Blacatz i Ramon de Miraval demostra el nivell de la seva personalitat i relacions culturals. Ramon Vidal de Besalú, que va viure cap l'any 1200 i va escriure el primer tractat de gramàtica i de preceptiva conegut d’una llengua llatina, titulat Razós de trobar, va escriure sentides lloances de la cort trobadoresca del castell de Mataplana, regida per la personalitat de Hug de Mataplana
A Mataplana, doncs, estem en el cor batent del món trobadoresc ripollès, on es possible fer tot un recorregut poètic que col·loca el Ripollès com una de les més importants zones de conreu de la poesia provençal de Catalunya, amb un remarcable paper en aquest fenomen literari i social
Però la geografia on s'alça castell de Mataplana ens col·loca en relació amb un dels mites tradicionals més interessants i importants de Catalunya, el comte Arnau, com ho demostra que les primeres referències dels estudiosos als trobadors relacionats amb Mataplana, Milà i Fontanals o Víctor Balaguer, comporti una ineludible menció a la cançó del comte l'Arnau, tant típicament ripollesa
Dibuix del llibre "Terra i ànima" d'Anicet Villar de Serchs
Si afegim aquesta relació de noms propis el també paper remarcable dins de la literatura trobadoresca tingueren els monestir de la comarca, el de Santa Maria de Ripoll, centre monàstic literari de gran importància, i el de Sant Joan de les Abadesses, on un trobador anònim va deixar rastre, tanquem un cercle ampli
En el monestir benedictí de Ripoll es guardaren tresors de poesia hagiogràfica (per exemple, els poemes de l'abat i bisbe Oliba dedicats als seus antecessors i parents), de poesia èpica (el poema llatí del cicle del Cid Campeador Carmen Campi Doctoris) i dels inicis de la historiografia catalana, però molt especialment obres poètiques relacionades amb els trobadors
Entre aquestes obres relacionades amb el món trobadoresc cal mencionar el Carmina Rivipullensia, un cançoner amorós anònim, d'arrel goliàrdica com el Carmina Burana, o les poesies trobadoresques, de la darrera etapa de l'esplendor de la literatura occitana, recollides en el Cançoneret de Ripoll (que estan, a més a més, en un volum on hi ha una versió de Regles de Trobar de Jofre de Foixà). Estem davant un conjunt d'obres existents en els fons bibliogràfics del monestir ripollès on la poesia trobadoresca adquireix un relleu especial
Aquest recorregut pel Ripollès del trobadors és possible gràcies al treball erudit i estudiós de personalitats de la literatura catalana com Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia. Gràcies a l'impuls del doctor Maideu i de Manuel Riu avui podem veure les restes del castell de Mataplana que tant considerable paper varen fer en el món trobadoresc català
No estem sols dins d'un període important de la cultura occidental com fou la cultura trobadoresca. Estem davant d'un tros d'història política i literària d'aquest país, no reclòs en el seu perímetre territorial comarcal, en una etapa plena de referències comunes entre personatges que marcaren època. La veritat és que un repàs a la historia del trobadors ripollesos esdevé moltes vegades un carrussel, on hi ha referències que retornen d’un personatge a altre
Detall escala accès al pis noble de les restes del castell de Mataplana
A la vall de Mataplana, situada al municipi de Gombrèn (Ripollès), va existir un castell que fou una de les més importants corts trobadoresques de Catalunya. Fou senyor d'aquest castell el trobador Hug de Mataplana i els trobadors Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú tractaren en renombrades poesies tant la personalitat dels senyors de Mataplana com la seva vida
Les excavacions fetes al castell de Mataplana, efectuades entre 1986 i 1998, que han permès retrobar els seus vestigis, donen possibilitats de relatar i explicitar la relació d'aquest castell amb els trobadors, els poetes medievals en llengua d'oc, que és molt llarga i profitosa. Tot i la seva importància, aquesta no és més que una mostra dels Ripollès dels trobadors
Els trobadors Guillem de Berguedà i Ponç de la Guardia, en una primera època, i Hug de Mataplana i Ramon Vidal de Besalú, a continuació, son quatre dels més importants trobadors catalans, a l'etapa de més floriment de la poesia provençal
El primer d’ells, Guillem de Berguedà (que va viure entre 1138 i 1196), que ha estat considerat el més notable dels trobadors nascuts a Catalunya, va viure durant el regnat d'Alfons II d'Aragó (1162-1119), anomenat el Cast i, més pròpiament, el Trobador. Aquest trobador Berguedà, que va dedicar celebrades poesies a un membre de la família de Mataplana, ens col·loca també en relació amb noms importants de la poesia trobadoresca, Bertran de Born i Aimeric de Peguilhan. Fou, a més a més, contemporani d'un altre trobador ripollès, Ponç de la Guàrdia, poc enaltit com cal, fill d'una noble nissaga que ha estat fins ara poc coneguda i valorada
Hug de Mataplana pertany a la següent generació de trobadors catalans, ja que va viure a cavall dels regnats d'Alfons II, del seu fill Pere I de Catalunya i Aragó (1196-1213). Hug de Mataplana va morir precisament amb el seu rei durant la batalla de Muret (any 1213), quan es posava fi a l'expansió del regne d'Catalunya-Aragó a Provença. La seva relació amb els trobadors Blacatz i Ramon de Miraval demostra el nivell de la seva personalitat i relacions culturals. Ramon Vidal de Besalú, que va viure cap l'any 1200 i va escriure el primer tractat de gramàtica i de preceptiva conegut d’una llengua llatina, titulat Razós de trobar, va escriure sentides lloances de la cort trobadoresca del castell de Mataplana, regida per la personalitat de Hug de Mataplana
A Mataplana, doncs, estem en el cor batent del món trobadoresc ripollès, on es possible fer tot un recorregut poètic que col·loca el Ripollès com una de les més importants zones de conreu de la poesia provençal de Catalunya, amb un remarcable paper en aquest fenomen literari i social
Però la geografia on s'alça castell de Mataplana ens col·loca en relació amb un dels mites tradicionals més interessants i importants de Catalunya, el comte Arnau, com ho demostra que les primeres referències dels estudiosos als trobadors relacionats amb Mataplana, Milà i Fontanals o Víctor Balaguer, comporti una ineludible menció a la cançó del comte l'Arnau, tant típicament ripollesa
Dibuix del llibre "Terra i ànima" d'Anicet Villar de Serchs
Si afegim aquesta relació de noms propis el també paper remarcable dins de la literatura trobadoresca tingueren els monestir de la comarca, el de Santa Maria de Ripoll, centre monàstic literari de gran importància, i el de Sant Joan de les Abadesses, on un trobador anònim va deixar rastre, tanquem un cercle ampli
En el monestir benedictí de Ripoll es guardaren tresors de poesia hagiogràfica (per exemple, els poemes de l'abat i bisbe Oliba dedicats als seus antecessors i parents), de poesia èpica (el poema llatí del cicle del Cid Campeador Carmen Campi Doctoris) i dels inicis de la historiografia catalana, però molt especialment obres poètiques relacionades amb els trobadors
Entre aquestes obres relacionades amb el món trobadoresc cal mencionar el Carmina Rivipullensia, un cançoner amorós anònim, d'arrel goliàrdica com el Carmina Burana, o les poesies trobadoresques, de la darrera etapa de l'esplendor de la literatura occitana, recollides en el Cançoneret de Ripoll (que estan, a més a més, en un volum on hi ha una versió de Regles de Trobar de Jofre de Foixà). Estem davant un conjunt d'obres existents en els fons bibliogràfics del monestir ripollès on la poesia trobadoresca adquireix un relleu especial
Aquest recorregut pel Ripollès del trobadors és possible gràcies al treball erudit i estudiós de personalitats de la literatura catalana com Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Martí de Riquer, István Frank i Lola Badia. Gràcies a l'impuls del doctor Maideu i de Manuel Riu avui podem veure les restes del castell de Mataplana que tant considerable paper varen fer en el món trobadoresc català
No estem sols dins d'un període important de la cultura occidental com fou la cultura trobadoresca. Estem davant d'un tros d'història política i literària d'aquest país, no reclòs en el seu perímetre territorial comarcal, en una etapa plena de referències comunes entre personatges que marcaren època. La veritat és que un repàs a la historia del trobadors ripollesos esdevé moltes vegades un carrussel, on hi ha referències que retornen d’un personatge a altre
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 30/06/10, 01:21 am
CASTELL DELS ARDIAQUES (Alt Empordà)
Vista general
Porta
Vista de l’interior a través d’un forat a la porta
Situació : A palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) – Girona
Accés : Visitat el 20/5/2009. Senzill de localitzar, dins el petit llogaret de Palau de Santa Eulàlia. Accessible des de la Plaça de la Constitució.
Coordinades de situació: N 42º 10’ 38” / E 02º 58’ 10”.
Estat : Molt malmès, en estat ruïnós. Exteriorment accessible. Aparcament als voltants.
Vista general
Porta
Vista de l’interior a través d’un forat a la porta
Situació : A palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) – Girona
Accés : Visitat el 20/5/2009. Senzill de localitzar, dins el petit llogaret de Palau de Santa Eulàlia. Accessible des de la Plaça de la Constitució.
Coordinades de situació: N 42º 10’ 38” / E 02º 58’ 10”.
Estat : Molt malmès, en estat ruïnós. Exteriorment accessible. Aparcament als voltants.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 30/06/10, 01:41 am
CASTELL D'ARDÉVOL (El Solsonès)
Vista general de la construcció. Compari's la mola de la torre en relació amb la mida del cotxe aparcat al seu costat
Vista de l'escala i de la porta d'accés a l'interior de la torre. Creiem que és possible demanar la clau, per visitar-la
Vista parcial, de la base de la formidable torre
Documentat en 1027. En resta en peu solament una torre quadrada d'uns 15 metres d'alçada amb una porta que s'obre a un sis metres d'alçada.
Fins 1931 la torre anava revestida d'una torre rodona de la qual queda encara la base
Situació : Al nucli d'Ardèvol, municipi de Pinós – El Solsonès (Lleida).
Accés : Visitat el 29/08/2007. Hi ha diferents accessos. Hem aparcat sense problemes al davant mateix de la torre: E 01º31'08" / N 41º51'05".
Estat : Ben conservada donada la seva longevitat. Interiorment, no és accessible lliurament. Creiem que és visitable.
Vista general de la construcció. Compari's la mola de la torre en relació amb la mida del cotxe aparcat al seu costat
Vista de l'escala i de la porta d'accés a l'interior de la torre. Creiem que és possible demanar la clau, per visitar-la
Vista parcial, de la base de la formidable torre
Documentat en 1027. En resta en peu solament una torre quadrada d'uns 15 metres d'alçada amb una porta que s'obre a un sis metres d'alçada.
Fins 1931 la torre anava revestida d'una torre rodona de la qual queda encara la base
Situació : Al nucli d'Ardèvol, municipi de Pinós – El Solsonès (Lleida).
Accés : Visitat el 29/08/2007. Hi ha diferents accessos. Hem aparcat sense problemes al davant mateix de la torre: E 01º31'08" / N 41º51'05".
Estat : Ben conservada donada la seva longevitat. Interiorment, no és accessible lliurament. Creiem que és visitable.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 30/06/10, 03:01 am
CASTELL D'ARBOÇAR DE BAIX (Alt Penedès)
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Situació : Al nucli d'Arboçar de Baix, municipi d'Avinyonet del Penedès – Alt Penedès (Barcelona)
Accés : Visitada el 17/11/2007: Procedents de l'Ordal, per la carretera N-340, sentit Vilafranca del Penedès, passada la desviació a Sant Cugat de Sesgarrigues, veurem assenyalada a l'esquerra una desviació a Sant Pere Molanta, que caldrà agafar.
Posteriorment, aviat trobarem també a l'esquerra una desviació a l'Arboçar.
La torre ja serà visible des de la carretera.
Hem aparcat còmodament a la entrada mateix del poble: E 01º45'41" / N 41º19'48" – altitud aproxim. 250 m.
Estat : Rehabilitada recentment, de forma acurada. Dins d'una finca de propietat particular. Es veu des del carrer. Desconeixem si és visitable
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Torre circular d'època medieval localitzada junt al torrent del mateix nom.
Situació : Al nucli d'Arboçar de Baix, municipi d'Avinyonet del Penedès – Alt Penedès (Barcelona)
Accés : Visitada el 17/11/2007: Procedents de l'Ordal, per la carretera N-340, sentit Vilafranca del Penedès, passada la desviació a Sant Cugat de Sesgarrigues, veurem assenyalada a l'esquerra una desviació a Sant Pere Molanta, que caldrà agafar.
Posteriorment, aviat trobarem també a l'esquerra una desviació a l'Arboçar.
La torre ja serà visible des de la carretera.
Hem aparcat còmodament a la entrada mateix del poble: E 01º45'41" / N 41º19'48" – altitud aproxim. 250 m.
Estat : Rehabilitada recentment, de forma acurada. Dins d'una finca de propietat particular. Es veu des del carrer. Desconeixem si és visitable
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 03/07/10, 11:46 pm
CASTELL DE BELL-LLOC (Vallès Oriental)
Sobre la porta d'entrada de la torre hi ha una placa amb el següent texte:
"Als 12 novembre 1704 se comensa a reedificar esta torra del homenatge del castell de Belloch per feri la capella del Apostol S. Pau, sempre defensor de la casa de Belloch. Posaren la primera pedra los germans D. Ramon Narcis y d. juan pau de Belloch y de Alemany = Descallar. Asistiren Dª Ana de Macip y de Belloch, abia Dº Ramon de Belloch y Macip vescompte de Belloch, pare. Y sos altres fills D. Joseph. Dª Icnocencia y Dª. Ana. Al sò del arpa que tocaba lo D. Francisco Sala mestre dels dits germans. Fini la obra a 11 setembre 1706. Fou benehida a 27 octubre y celebra la primera misa a 28 dels mateixos. D.G
Altres possibles restes de l'edificació
Escut sobre la porta d'entrada de la torre
Masia i restes de l'antic castell,, esmentat ja el 1073. La base de l'antiga torre de l'homenatge fou transformada el 1704 en l'actual capella de Sant Pau.
El 1099 existia ja l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp; el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania. El castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès. Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere.
Té a prop un gran casal residencial, ara masia del segle XVII.
Situació : Dins el terme municipal de La Roca del Vallès (Vallès Oriental) – Barcelona
Accés : Visitat el 22/4/2008: Procedents de Granollers i circulant per la carretera C-251 en sentit Cardedeu, entre els PK 5 i 6, abans d'arribar a aquesta última localitat, i després d'una gasolinera, trobarem un trencall a la dreta, sense cap indicació. Coordinades en aquest lloc: N 41º38'06" / E 02º20'28". (Altres dades: està situat entre dues firmes comercials: Pneumàtics Servei 3 i Can Boss – centre de jardineria).
Si ens passéssim, a 300 metres a la dreta hi ha un trencall, la carretera BV-5105 amb destinació a La Roca del Vallès. Així doncs, ens caldria rectificar.
Circulant sempre recte, per una carretera perfectament asfaltada, ara ja trobarem un cartell informatiu de considerables dimensions: Parc de Belloch.
A continuació un altre cartells ens informa dels horaris d'obertura: De 9 a 13 i de 14 a 17. Els dissabtes de 9 a 13.
Després d'un còmode recorregut de 1300 m. des de la carretera general, trobem ara un petit cartell: castell de Belloch. Aquí es localitzen les restes de l'edificació. Coordinades N 41º37'33" / E 02º20'08". Aparquem còmodament aquí mateix.
Estat : Segons una làpida que hi ha a sobre de la porta d'entrada de la torre, aquesta edificació correspon a la restauració de l'antiga torre de l'homenatge del castell, per transformar-la en capella dedicada a l'apòstol Sant Pau. Les obres varen començar l'any 1704 i varen finalitzar l'any 1706.
És la construcció de més entitat del conjunt. Als voltants apareixen uns quants conglomerats de pedra, que poden ser altres restes de la construcció original.
Desconeixem el tipus de propietari de l'edificació i si és visitable l'interior de la torre - capella.
Altres : La finca on està ubicada aquesta edificació té més de 124 Ha. L'any 1968 la desapareguda Caixa de Barcelona va obrir-hi un centre escolar que va assolir molt prestigi gràcies a unes instal·lacions, un entorn i una qualitat en l'ensenyament immillorables. Va ser la primera escola d'Espanya que va tenir aules d'ordinadors com a suport per l'ensenyament. En el seu punt àlgid va arribar a tenir 1200 alumnes. Posteriorment, arran de la fusió amb la Caixa de Pensions, passà a mans d'aquesta Entitat. L'any 1994 es va tancar l'escola. Una empresa adquirí en 2002 aquestes instal·lacions, que l'any 2006 varen ser llogades a Telefonica. Sembla ser que aquesta empresa multinacional instal·larà aquí la seva universitat corporativa. Es preveu invertir-hi importants quantitats en aquest projecte.
"Informació extractada de la pàgina web http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Bell-lloc
Sobre la porta d'entrada de la torre hi ha una placa amb el següent texte:
"Als 12 novembre 1704 se comensa a reedificar esta torra del homenatge del castell de Belloch per feri la capella del Apostol S. Pau, sempre defensor de la casa de Belloch. Posaren la primera pedra los germans D. Ramon Narcis y d. juan pau de Belloch y de Alemany = Descallar. Asistiren Dª Ana de Macip y de Belloch, abia Dº Ramon de Belloch y Macip vescompte de Belloch, pare. Y sos altres fills D. Joseph. Dª Icnocencia y Dª. Ana. Al sò del arpa que tocaba lo D. Francisco Sala mestre dels dits germans. Fini la obra a 11 setembre 1706. Fou benehida a 27 octubre y celebra la primera misa a 28 dels mateixos. D.G
Altres possibles restes de l'edificació
Escut sobre la porta d'entrada de la torre
Masia i restes de l'antic castell,, esmentat ja el 1073. La base de l'antiga torre de l'homenatge fou transformada el 1704 en l'actual capella de Sant Pau.
El 1099 existia ja l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp; el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania. El castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès. Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere.
Té a prop un gran casal residencial, ara masia del segle XVII.
Situació : Dins el terme municipal de La Roca del Vallès (Vallès Oriental) – Barcelona
Accés : Visitat el 22/4/2008: Procedents de Granollers i circulant per la carretera C-251 en sentit Cardedeu, entre els PK 5 i 6, abans d'arribar a aquesta última localitat, i després d'una gasolinera, trobarem un trencall a la dreta, sense cap indicació. Coordinades en aquest lloc: N 41º38'06" / E 02º20'28". (Altres dades: està situat entre dues firmes comercials: Pneumàtics Servei 3 i Can Boss – centre de jardineria).
Si ens passéssim, a 300 metres a la dreta hi ha un trencall, la carretera BV-5105 amb destinació a La Roca del Vallès. Així doncs, ens caldria rectificar.
Circulant sempre recte, per una carretera perfectament asfaltada, ara ja trobarem un cartell informatiu de considerables dimensions: Parc de Belloch.
A continuació un altre cartells ens informa dels horaris d'obertura: De 9 a 13 i de 14 a 17. Els dissabtes de 9 a 13.
Després d'un còmode recorregut de 1300 m. des de la carretera general, trobem ara un petit cartell: castell de Belloch. Aquí es localitzen les restes de l'edificació. Coordinades N 41º37'33" / E 02º20'08". Aparquem còmodament aquí mateix.
Estat : Segons una làpida que hi ha a sobre de la porta d'entrada de la torre, aquesta edificació correspon a la restauració de l'antiga torre de l'homenatge del castell, per transformar-la en capella dedicada a l'apòstol Sant Pau. Les obres varen començar l'any 1704 i varen finalitzar l'any 1706.
És la construcció de més entitat del conjunt. Als voltants apareixen uns quants conglomerats de pedra, que poden ser altres restes de la construcció original.
Desconeixem el tipus de propietari de l'edificació i si és visitable l'interior de la torre - capella.
Altres : La finca on està ubicada aquesta edificació té més de 124 Ha. L'any 1968 la desapareguda Caixa de Barcelona va obrir-hi un centre escolar que va assolir molt prestigi gràcies a unes instal·lacions, un entorn i una qualitat en l'ensenyament immillorables. Va ser la primera escola d'Espanya que va tenir aules d'ordinadors com a suport per l'ensenyament. En el seu punt àlgid va arribar a tenir 1200 alumnes. Posteriorment, arran de la fusió amb la Caixa de Pensions, passà a mans d'aquesta Entitat. L'any 1994 es va tancar l'escola. Una empresa adquirí en 2002 aquestes instal·lacions, que l'any 2006 varen ser llogades a Telefonica. Sembla ser que aquesta empresa multinacional instal·larà aquí la seva universitat corporativa. Es preveu invertir-hi importants quantitats en aquest projecte.
"Informació extractada de la pàgina web http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Bell-lloc
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 04/07/10, 12:01 am
CASTELL DE BELLPUIG (Osona)
Castell de Bellpuig o castell dels Moros està documentat el 1147 subsistint fins el segle XV. El lloc depengué inicialment del castell de Sant Llorenç del Munt i després del de Sameda, però des del s XII passà al domini dels senyors del casal de Bellpuig
Murs del segle XII a tocar la població.
Situació : A tocar de les darreres cases del poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona) - Barcelona
Accés : Visitat el 5/6/2008: Senzill de localitzar. Procedents de la C-25, prenem la sortida situada entre els PK 187/188, i seguim per la carretera local BV-5201, que a l'entrar al poble de Sant Julià s'anomena primer ctra. de Sant Hilari i Avda. de Montserrat després, per on circularem una estona, fins trobar a la nostre dreta l'inici de la carretera de Vilalleons, BV-5202, on prendrem aquesta direcció.
Enseguida, aquí mateix, a pocs metres, a l'esquerra d'aquesta carretera , ( N 41º55'15" / E 2º19'20") veurem un cartell de senderisme, indicant la direcció que cal prendre .
Caldrà aparcar el cotxe per aquest voltants (Hi ha un pàrking públic a 50 metres, a l'Avda. de Montserrat ...)
Per un costerut camí, en cinc minuts estarem dalt del cim, davant de les restes de l'edificació.
Situació exacte d'aquestes restes: N 41º55'13" / E 2º19'18".
Estat : Malmès. Lliurament accessible.
Castell de Bellpuig o castell dels Moros està documentat el 1147 subsistint fins el segle XV. El lloc depengué inicialment del castell de Sant Llorenç del Munt i després del de Sameda, però des del s XII passà al domini dels senyors del casal de Bellpuig
Murs del segle XII a tocar la població.
Situació : A tocar de les darreres cases del poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona) - Barcelona
Accés : Visitat el 5/6/2008: Senzill de localitzar. Procedents de la C-25, prenem la sortida situada entre els PK 187/188, i seguim per la carretera local BV-5201, que a l'entrar al poble de Sant Julià s'anomena primer ctra. de Sant Hilari i Avda. de Montserrat després, per on circularem una estona, fins trobar a la nostre dreta l'inici de la carretera de Vilalleons, BV-5202, on prendrem aquesta direcció.
Enseguida, aquí mateix, a pocs metres, a l'esquerra d'aquesta carretera , ( N 41º55'15" / E 2º19'20") veurem un cartell de senderisme, indicant la direcció que cal prendre .
Caldrà aparcar el cotxe per aquest voltants (Hi ha un pàrking públic a 50 metres, a l'Avda. de Montserrat ...)
Per un costerut camí, en cinc minuts estarem dalt del cim, davant de les restes de l'edificació.
Situació exacte d'aquestes restes: N 41º55'13" / E 2º19'18".
Estat : Malmès. Lliurament accessible.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 12/07/10, 12:13 am
CASTELL DE BELLVER (Cerdanya)
Vista d'una de les torres de la muralla, presidida per la senyera
Altra vistes de la muralla
Altra vistes de la muralla
La muralla de la part septentrional és de petites dimensions, aprofitant que està edificada sobre un espadat damunt del riu Segre
Sota la muralla hi ha unes obertures, tancades per unes reixes,
que barren el pas a unes galeries subterrànies
En aquestes galeries subterrànies, sota la muralla, també hi presideix una senyera
Castell termenat. Documentat el 1233
Situació : A la població de Bellver de Cerdanya (La Cerdanya) – Lleida
Accés : Visitat el 12/7/2008. Fàcil de localitzar, a dalt de la població
Estat : Les úniques restes existents son les d'un pany de muralla d'apreciables dimensions, amb un parell de torres. Ben conservat. Lliurament accessible.
Aparcament públic sota mateix de la muralla i/o carrers dels voltants
Vista d'una de les torres de la muralla, presidida per la senyera
Altra vistes de la muralla
Altra vistes de la muralla
La muralla de la part septentrional és de petites dimensions, aprofitant que està edificada sobre un espadat damunt del riu Segre
Sota la muralla hi ha unes obertures, tancades per unes reixes,
que barren el pas a unes galeries subterrànies
En aquestes galeries subterrànies, sota la muralla, també hi presideix una senyera
Castell termenat. Documentat el 1233
Situació : A la població de Bellver de Cerdanya (La Cerdanya) – Lleida
Accés : Visitat el 12/7/2008. Fàcil de localitzar, a dalt de la població
Estat : Les úniques restes existents son les d'un pany de muralla d'apreciables dimensions, amb un parell de torres. Ben conservat. Lliurament accessible.
Aparcament públic sota mateix de la muralla i/o carrers dels voltants
Invitat- Invitat
Pàgina 2 de 2 • 1, 2
Temas similares» Castells d'Espanya
» Els Castells: Ptrimoni de la Humanitat
» Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants
» La uniò dels catalans.
» Ens troben massa catalans
» Els Castells: Ptrimoni de la Humanitat
» Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants
» La uniò dels catalans.
» Ens troben massa catalans
Pàgina 2 de 2
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja