Últimos temas
Tornem a parlar del feixista Samaranch.
3 participantes
Pàgina 1 de 1
Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Joan 07/05/10, 01:33 pm
Aquests dies es torna a parlar moltíssim d'aquest senyor. A favor (?) i no tant, per dir gens.
A molts amics els hi resulta desagradable que alguns recordem a Juan Antonio Samaranch, com a provinent de les files del franquisme militant. Però aixó és un fet irrevocable. Va ser un destacat jerarca franquista que el dictador va colocar en càrrecs importants en matèria d'ordre pùblic, és a dir represius, perquè ens entenguem.
Un servidor al igual que altres persones, li deiem "feixista" tot i que potser ara rectificaria ja que penso que per ser-ho, fa falta tenir idees pròpies i Samaranch, al igual que altres destacats franquistes, va ser tota la vida un buròcrata sense principis i sempre disposat a amotllar-se al seu estimat Poder.
Que en aquells moments el Poder era feixista, vestia amb camisa blava i saludava braç enlaire ? Doncs ell s'hi apuntava. Que el Poder manava encarcerar als demòcrates i sobretot catalans ? Doncs a encarcerar-los i sense perdre el somriure. Que el Poder signava sentències de mort per els qui "molestavan" i moltes vegades sense judici previ ? Doncs lo millor era mirar cap un altre costat. Que més endavant es parla de democràcia ? Perfecte, es canvia de camisa, es baixa el braç i es parla de democràcia i...................... a correr tant tranquils, la qüestió és no deixar els llocs enlairats.
És lo que va fer Samaranch durant mig segle.
Parlant amb companys sobre aquest personatge, un va comentar-me : " Tothom té dret a canviar". És clar que si, però hi ha modos i maneres de canviar. Va venir-me a la memòria el qui va ser ministre d'Educació en el mandat del dictador, el senyor Joaquin Ruiz Giménez que també va presidir l'UNICEF. ( Per cert aquí a Palamós hi ha un institut que porta el seu nom ). En un moment donat va ser conscient de l'error i misèria d'aquella dictadura i es va passar al camp de l'antifranquisme. No va ser un activista ferotge però sí va adoptar una digna posició, posició que van secundar entre altres, el catedràtic i metge Lain Entralgo, Ramón Tamames, Dionisio Ridruejo, etc., després dels fets de l'any 1956 quan es van enfrontar a les candidatures oficials franquistes del SEU en unes eleccions estudiantils.
Tots ells van ser capaços de reflexionar sobre la seva experiència i varen expresar que sencillament s'havian equivocat. Els Samaranchs, Fragues Iribarnes, Martins Villas i tota una munió de fascinerosos que van enterrar les seves camises, pistoles i corretjes juntament en el taüt den Franco, es van tenir i encara es tenen, els que viuen, com a prodigis de maleabilitat, son perfectes camaleons i s'adaptan sense problemes a l'espai disponible per estar sempre en el mateig lloc : al costat del Poder, tant se val el color que tingui.
A alguns no ens va sorprendre que el vell falangista Samaranch, dediqués l'ùltim tram de la seva carrera pùblica a defensar la candidatura de Pekín pels Jocs Olímpics del 2008. Era una altra part de la seva personalitat. Ell no ho va defensar perquè fós lleial a les dictadures, aixó en certa manera l'importava una bleda. Ell defensava a capa i espasa els interesos del gran capital i les multinacionals àvides per obrir-se camí en el més gran mercat del món. Samaranch, per enèsima vegada en la seva existència, va actuar com a servidor dels que tenian la paella pel mànec i l'importava una rave lo que hi estavan fregint en la mateixa.
A tenor dels "merescuts" honors de jefe d'Estat que va rebre el franquista Samaranch el dia del seu enterrament, aquest, va rebre encesos agraïments i comentaris de diverses "personalitats" familiars, polítiques i econòmiques. La majoria indignants i falses. En trec dues : la del seu fill i les del ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. Fent un esforç sublim puc arribar entendre les que va fer el fill aclaparat pel dolor i tal vegada com a delegació pòstuma d'autoculpabilitat i perdó del difunt. Però les den Pujol, amb la seva coneguda i disfrasada bonhomia campetxana, no tenen perdó de Déu. Va tenir els sants pebrots de dir : " Hem d'aprendre d'ell, la seva iniciativa i sentit de catalanitat..................!!!
Catalanitat senyor Pujol ? La que li vessava per les orelles envers Catalunya durant la dictadura ? La que va tenir donant suport a tots els greuges que varem rebre del dictador Franco ? O era catalanitat fer ulls clucs als assessinats comesos ? O potser era catalanitat el seu negatiu i decisiu vot que va impedir reconèixer el COC com a membre del Comité Olímpic Internacional ?
Pot explicar-nos a què es deuen aquestes declaracions tan indignes? Quina barra !! Medalla d'hipocresia pel Regionalista Pujol
A molts amics els hi resulta desagradable que alguns recordem a Juan Antonio Samaranch, com a provinent de les files del franquisme militant. Però aixó és un fet irrevocable. Va ser un destacat jerarca franquista que el dictador va colocar en càrrecs importants en matèria d'ordre pùblic, és a dir represius, perquè ens entenguem.
Un servidor al igual que altres persones, li deiem "feixista" tot i que potser ara rectificaria ja que penso que per ser-ho, fa falta tenir idees pròpies i Samaranch, al igual que altres destacats franquistes, va ser tota la vida un buròcrata sense principis i sempre disposat a amotllar-se al seu estimat Poder.
Que en aquells moments el Poder era feixista, vestia amb camisa blava i saludava braç enlaire ? Doncs ell s'hi apuntava. Que el Poder manava encarcerar als demòcrates i sobretot catalans ? Doncs a encarcerar-los i sense perdre el somriure. Que el Poder signava sentències de mort per els qui "molestavan" i moltes vegades sense judici previ ? Doncs lo millor era mirar cap un altre costat. Que més endavant es parla de democràcia ? Perfecte, es canvia de camisa, es baixa el braç i es parla de democràcia i...................... a correr tant tranquils, la qüestió és no deixar els llocs enlairats.
És lo que va fer Samaranch durant mig segle.
Parlant amb companys sobre aquest personatge, un va comentar-me : " Tothom té dret a canviar". És clar que si, però hi ha modos i maneres de canviar. Va venir-me a la memòria el qui va ser ministre d'Educació en el mandat del dictador, el senyor Joaquin Ruiz Giménez que també va presidir l'UNICEF. ( Per cert aquí a Palamós hi ha un institut que porta el seu nom ). En un moment donat va ser conscient de l'error i misèria d'aquella dictadura i es va passar al camp de l'antifranquisme. No va ser un activista ferotge però sí va adoptar una digna posició, posició que van secundar entre altres, el catedràtic i metge Lain Entralgo, Ramón Tamames, Dionisio Ridruejo, etc., després dels fets de l'any 1956 quan es van enfrontar a les candidatures oficials franquistes del SEU en unes eleccions estudiantils.
Tots ells van ser capaços de reflexionar sobre la seva experiència i varen expresar que sencillament s'havian equivocat. Els Samaranchs, Fragues Iribarnes, Martins Villas i tota una munió de fascinerosos que van enterrar les seves camises, pistoles i corretjes juntament en el taüt den Franco, es van tenir i encara es tenen, els que viuen, com a prodigis de maleabilitat, son perfectes camaleons i s'adaptan sense problemes a l'espai disponible per estar sempre en el mateig lloc : al costat del Poder, tant se val el color que tingui.
A alguns no ens va sorprendre que el vell falangista Samaranch, dediqués l'ùltim tram de la seva carrera pùblica a defensar la candidatura de Pekín pels Jocs Olímpics del 2008. Era una altra part de la seva personalitat. Ell no ho va defensar perquè fós lleial a les dictadures, aixó en certa manera l'importava una bleda. Ell defensava a capa i espasa els interesos del gran capital i les multinacionals àvides per obrir-se camí en el més gran mercat del món. Samaranch, per enèsima vegada en la seva existència, va actuar com a servidor dels que tenian la paella pel mànec i l'importava una rave lo que hi estavan fregint en la mateixa.
A tenor dels "merescuts" honors de jefe d'Estat que va rebre el franquista Samaranch el dia del seu enterrament, aquest, va rebre encesos agraïments i comentaris de diverses "personalitats" familiars, polítiques i econòmiques. La majoria indignants i falses. En trec dues : la del seu fill i les del ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. Fent un esforç sublim puc arribar entendre les que va fer el fill aclaparat pel dolor i tal vegada com a delegació pòstuma d'autoculpabilitat i perdó del difunt. Però les den Pujol, amb la seva coneguda i disfrasada bonhomia campetxana, no tenen perdó de Déu. Va tenir els sants pebrots de dir : " Hem d'aprendre d'ell, la seva iniciativa i sentit de catalanitat..................!!!
Catalanitat senyor Pujol ? La que li vessava per les orelles envers Catalunya durant la dictadura ? La que va tenir donant suport a tots els greuges que varem rebre del dictador Franco ? O era catalanitat fer ulls clucs als assessinats comesos ? O potser era catalanitat el seu negatiu i decisiu vot que va impedir reconèixer el COC com a membre del Comité Olímpic Internacional ?
Pot explicar-nos a què es deuen aquestes declaracions tan indignes? Quina barra !! Medalla d'hipocresia pel Regionalista Pujol
Joan- Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
VlCTUR 07/05/10, 07:22 pm
No me l'he llegit, però no considero en Juan Antonio Samaranh un feixista.
Si l'hem de jutjar "por una vez que mato un perro", jutjem-lo també per posar els segadors a l'himne dels Jocs del 92 de Barcelona.
De vegades hi ha persones, que el que són és hipòcrites, però la seva capacitat de treball els ho perdona. I no és just pillar la foto del més greu que va fer (i afegeixo jo, a infinita distància del segon més greu que va fer)
De vegades em pregunto si el mateix Siset era feixista, sobretot quan veig com es va perdent el valor de la disciplina entre els treballadors. I a Catalunya, si s'han caracteritzat per alguna cosa aquests, ha estat per ser BONS DEIXEBLES en tant que , en el futur, deixar BONS DEIXEBLES. Per tant, una mica "feixistes" ja ho sóm tots plegats.
Si l'hem de jutjar "por una vez que mato un perro", jutjem-lo també per posar els segadors a l'himne dels Jocs del 92 de Barcelona.
De vegades hi ha persones, que el que són és hipòcrites, però la seva capacitat de treball els ho perdona. I no és just pillar la foto del més greu que va fer (i afegeixo jo, a infinita distància del segon més greu que va fer)
De vegades em pregunto si el mateix Siset era feixista, sobretot quan veig com es va perdent el valor de la disciplina entre els treballadors. I a Catalunya, si s'han caracteritzat per alguna cosa aquests, ha estat per ser BONS DEIXEBLES en tant que , en el futur, deixar BONS DEIXEBLES. Per tant, una mica "feixistes" ja ho sóm tots plegats.
VlCTUR- Nombre de missatges : 817
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 58 -
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Joan 07/05/10, 08:55 pm
Respecto la teva opinió, però crec que hauries de llegir pausadament el meu comentari. Jo no en tinc cap dubte de lo que va ser. 
Joan- Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
VlCTUR 07/05/10, 09:14 pm
Ho faré, Joan, no ho dubtis ... però, per avui ja he tingut prou amb el títol, i simplement he preferit opinar sobre un adjectiu que es fa servir molt a la lleugera en els temps que corren.
VlCTUR- Nombre de missatges : 817
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 58 -
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Invitat 07/05/10, 11:32 pm
Jo també penso què s'abusa molt de la denominacií feixista. Quan era jova, mai vaig escoltar aquesta paraula: llavors es deia franquista, què crec què és el que se l'escau millor. Els feixites eren els seguidors del Duce...del fascio. En quan a Samaranch, jo què vaig viure la política a diari a casa meva, si què sempre s'ha sabut què era un franquista, i el què és vergonyós, és que se li hàgin fet funerals d'Estat, la qual cosa ens demostra que encara hi ha molts "favors" que pagar, i molta gent d'aquesta ideologia. 
Invitat- Invitat
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Joan 07/05/10, 11:47 pm
Samaranch devia tota la seva significació a la seva carrera com a falangista, franquista i trans-franquista (alguns en dirien post-franquista, d'això).
www.youtube.com/watch?v=Kk6ykWLZHBA
www.youtube.com/watch?v=Kk6ykWLZHBA
Joan- Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Invitat 07/05/10, 11:50 pm
Doncs d'aquests, encara queden una bona colla 
Invitat- Invitat
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
VlCTUR 08/05/10, 02:26 am
Bé, ja me l'he llegit. No és un personatge del que sàpiga gaire a part del tema dels Jocs olímpics, pero ...
... ostres; si que va matar perros en Samaranch !!!. Tot això que dius, va fer ???
Déu n'hi dó
... ostres; si que va matar perros en Samaranch !!!. Tot això que dius, va fer ???
Déu n'hi dó
VlCTUR- Nombre de missatges : 817
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 58 -
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Joan 08/05/10, 12:55 pm
22.04.2010 - 11:05 - La premsa internacional destaca avui, el seu passat polític no tant brillant. Diaris anglesos, americans i francesos es fan ressò del passat franquista del president del COI mort ahir als 89 anys.
El més explícit és el diari anglès Times, que publica una fotografia de Samaranch fent la salutació franquista l'any 1974 en el 38è aniversari del cop d'Estat del dictador. Aquest és el diari que fa un obituari més dur de Samaranch, dedica bona part del text a parlar del seu passat franquista explicant que als anys 60 va ser procurador de les Corts, quan aquestes només eren “titelles de l'autoritat de Franco”. Explica que a la mort del dictador va dir que “el mandat de Francisco Franco havia significat el període més llarg de prosperitat i pau al nostre país en molts segles”.
El rotatiu francès Le Monde tampoc amaga el passat franquista del president del COI. Diu que mai va amagar la seva admiració pel dictador espanyol, de qui va ser delegat nacional d'educació física i esport. La política, però no és l'únic punt negre del que parla Le Monde, també recorda l'opacitat i les acusacions de corrupció durant el seu mandat. La revista francesa Express parla del sobrenom que li ha donat la premsa catalana, 'El camaleó', per haver passat de franquista a defensor dels valors olímpics, també en diu que “només té gust pel poder i el reconeixement que comporta, tot això ho diu en un retrat que recupera del 1999.
El prestigiós diari americà The New York Times publica un extens obituari en el que reprodueix unes declaracions d'una entrevista que va concedir al diari l'any 1999 en les que diu que “no està avergonyit del que va fer a Espanya” i que “Franco va fer coses bones pel meu país”.
Només per ignorar voluntàriament les morts que signava el dictador, la majoria d'elles sense judici previ i l'odi ascentral que tenia envers Catalaunya i la seva llengua, és veritat que no li escau la paraula feixista, li escau un altre adjectiu que per educació deixo d'anomenar.
El més explícit és el diari anglès Times, que publica una fotografia de Samaranch fent la salutació franquista l'any 1974 en el 38è aniversari del cop d'Estat del dictador. Aquest és el diari que fa un obituari més dur de Samaranch, dedica bona part del text a parlar del seu passat franquista explicant que als anys 60 va ser procurador de les Corts, quan aquestes només eren “titelles de l'autoritat de Franco”. Explica que a la mort del dictador va dir que “el mandat de Francisco Franco havia significat el període més llarg de prosperitat i pau al nostre país en molts segles”.
El rotatiu francès Le Monde tampoc amaga el passat franquista del president del COI. Diu que mai va amagar la seva admiració pel dictador espanyol, de qui va ser delegat nacional d'educació física i esport. La política, però no és l'únic punt negre del que parla Le Monde, també recorda l'opacitat i les acusacions de corrupció durant el seu mandat. La revista francesa Express parla del sobrenom que li ha donat la premsa catalana, 'El camaleó', per haver passat de franquista a defensor dels valors olímpics, també en diu que “només té gust pel poder i el reconeixement que comporta, tot això ho diu en un retrat que recupera del 1999.
El prestigiós diari americà The New York Times publica un extens obituari en el que reprodueix unes declaracions d'una entrevista que va concedir al diari l'any 1999 en les que diu que “no està avergonyit del que va fer a Espanya” i que “Franco va fer coses bones pel meu país”.
Només per ignorar voluntàriament les morts que signava el dictador, la majoria d'elles sense judici previ i l'odi ascentral que tenia envers Catalaunya i la seva llengua, és veritat que no li escau la paraula feixista, li escau un altre adjectiu que per educació deixo d'anomenar.
Joan- Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
Isona77 08/05/10, 11:44 pm
El més greu de tot plegat. Es que el "franquisme" encara avui remena les cireres i te un poder real i a més a més diners. El fet de que se l'hi hagin fet uns funerals d'Estat ho demostra i si mirem la panoràmica política ... ja es veu prou que tenim els mateixos gossos en diferents collars oi? Perquè segueixen els mateixos que va decidir el dictador ... tot ho va deixar lligat i ben lligat. Com no volia-ho que no es mostrés públicament el reconeixement per els serveis prestats a un personatge com en Samaranch?
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Tornem a parlar del feixista Samaranch.
VlCTUR 09/05/10, 11:04 pm
Isona77 escrigué: Com no volia-ho ... ?
Volieu
VlCTUR- Nombre de missatges : 817
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 58 -
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Temas similares» El feixista Camps i els braus.
» Segons el diari feixista EXPANSIÓN :
» Hem de parlar milllor
» Seure, parlar, negociar
» ELS IMMIGRANTS HAURÀN DE PARLAR CATALÀ
» Segons el diari feixista EXPANSIÓN :
» Hem de parlar milllor
» Seure, parlar, negociar
» ELS IMMIGRANTS HAURÀN DE PARLAR CATALÀ
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja