Últimos temas
perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
4 participantes
Pàgina 1 de 1
perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
Diuen els budistes que la causa de tots els nostres sufriments és el apego. probablement tinguin raó, però jo no sé que és el que cal fer per no sentir-lp
Busquem la felicitat contínuament, creiem que per a ser felices necessitem moltes coses, necessitem treball, diners, casa, bens materials, una bona apariencia fisica, necessitem sentir-nos valorats, estimats, necessitem amics, persones a qui estimar i qui ens estime. Ens apeguem a totes aquestes coses perquè pensem que ens donaran la felicitat.
Sempre busquem fora la felicitat i sofrim quan no aconseguim allló que tant desitgem, sofrim quan ens apeguem a tot allò que vam pensar que sense això no podríem ser feliços. Sofrim quan ho perdem i fins i tot sofrim, quan la por a no tenir-ho s'apodera de nosaltres.
Si totes aquestes coses les tenim tan clares perquè ens costa tant despegar-nos?, perquè ens aferrem inútilment a una persona, a una idea, a un sentiment, a qualsevol cosa.
Perquè ens costa tant desfer-nos d'un record, o d'un simple tros de tela,o d'un vell paper arrugat pel temps, en el fons d'un calaix oblidat?
A cas despegarse és oblidar-se de tot i no sentir res per ningú?
Això és el que cal fer per a trobar la Pau interior? No sentir-nos part de res ni que res forma part de nosaltres?
Jo no se vosaltres pero a mi em costa molt deixar de sentirme prop de les cose que estime, sobre tot avui que he tengut que trobarme en antics records en le fons de un calaix.
I si. No he pogut evitar sentir la nostalgia de un temps pasat y la por de no poder-lo tornar a sentir tot alló.
Supose que mai podre ser una bona budista.
Ni tampoc podre conseguir la tan desitjada pau interior.
.
Busquem la felicitat contínuament, creiem que per a ser felices necessitem moltes coses, necessitem treball, diners, casa, bens materials, una bona apariencia fisica, necessitem sentir-nos valorats, estimats, necessitem amics, persones a qui estimar i qui ens estime. Ens apeguem a totes aquestes coses perquè pensem que ens donaran la felicitat.
Sempre busquem fora la felicitat i sofrim quan no aconseguim allló que tant desitgem, sofrim quan ens apeguem a tot allò que vam pensar que sense això no podríem ser feliços. Sofrim quan ho perdem i fins i tot sofrim, quan la por a no tenir-ho s'apodera de nosaltres.
Si totes aquestes coses les tenim tan clares perquè ens costa tant despegar-nos?, perquè ens aferrem inútilment a una persona, a una idea, a un sentiment, a qualsevol cosa.
Perquè ens costa tant desfer-nos d'un record, o d'un simple tros de tela,o d'un vell paper arrugat pel temps, en el fons d'un calaix oblidat?
A cas despegarse és oblidar-se de tot i no sentir res per ningú?
Això és el que cal fer per a trobar la Pau interior? No sentir-nos part de res ni que res forma part de nosaltres?
Jo no se vosaltres pero a mi em costa molt deixar de sentirme prop de les cose que estime, sobre tot avui que he tengut que trobarme en antics records en le fons de un calaix.
I si. No he pogut evitar sentir la nostalgia de un temps pasat y la por de no poder-lo tornar a sentir tot alló.
Supose que mai podre ser una bona budista.
Ni tampoc podre conseguir la tan desitjada pau interior.
.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
El mundo está lleno de sufrimientos; la raíz del sufrimiento es el apegó; la supresión del sufrimiento es la eliminación del apego”. Buda “La felicidad y la desdicha dependen de cómo afrontemos los acontecimientos, no de la naturaleza de los acontecimientos en sí “
Anthony de Mello
Anthony de Mello
Selene- Nombre de missatges : 225
Fecha de inscripción : 01/06/2009
... Doncs per que aquestes coses a les que ens apeguem, ens duen felicitat.
Dius, Arcoiris.
"Sofrim quan ho perdem i fins i tot sofrim, quan la por a no tenir-ho s'apodera de nosaltres."
El que hem de fer és no sofrir quan les trobem.
La "Felicitat" no hauria d'esser com una guardiola on dipositem "COSES" que, després, quan hi fiques el ganivet per assolir-les ( "RECORDS DE LES COSES" ), estan tant pegades a les parets del porquet, degut a la presió de tantes i tantes "COSES", que, d'altra banda anem "CERCANT" aquí i allà, ansiosos, nerviosos, esclaus ... ; que no surten i es PERDEN.
Però sovint, així ens la creiem, com una Guardiola, i ... anem "ESTALVIANT" felicitat, PERÒ "PERDENT" en el balanç del SOFRIMENT".
El Pep en sap molt i mai estalviarà paper ...
... sempre monedetes de 0,01 €.
Visca el "BARÇA"
"Sofrim quan ho perdem i fins i tot sofrim, quan la por a no tenir-ho s'apodera de nosaltres."
El que hem de fer és no sofrir quan les trobem.
La "Felicitat" no hauria d'esser com una guardiola on dipositem "COSES" que, després, quan hi fiques el ganivet per assolir-les ( "RECORDS DE LES COSES" ), estan tant pegades a les parets del porquet, degut a la presió de tantes i tantes "COSES", que, d'altra banda anem "CERCANT" aquí i allà, ansiosos, nerviosos, esclaus ... ; que no surten i es PERDEN.
Però sovint, així ens la creiem, com una Guardiola, i ... anem "ESTALVIANT" felicitat, PERÒ "PERDENT" en el balanç del SOFRIMENT".
El Pep en sap molt i mai estalviarà paper ...
... sempre monedetes de 0,01 €.
Visca el "BARÇA"
Re: perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
Els petits records són això, recordatoris de petits o grans moments de felicitat, i per mi es molt maco de tant en tant trobar-te amb un d'aquests petits detalls que encenen una nostàlgica xispeta del que varem viure.
Els budistes deuen tenir raó, en el sentit que és bo estar per sobre de totes les coses, però això que probablement per qui ho aconsegueixi li permetrà estalviar-se molt dolor, també farà que es perdi molts moments d'intensa felicitat. O sigui, que posats a triar millor seguir amb la càrrega i la barreja de somriures i llàgrimes.
Els budistes deuen tenir raó, en el sentit que és bo estar per sobre de totes les coses, però això que probablement per qui ho aconsegueixi li permetrà estalviar-se molt dolor, també farà que es perdi molts moments d'intensa felicitat. O sigui, que posats a triar millor seguir amb la càrrega i la barreja de somriures i llàgrimes.
Sinuhé- Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Re: perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
Dons si Victor.
El que hem de fer és no sofrir quan les trobem.
Cal viure el moment present y disfrutar de cada instant, oblidanmso de les pors per el futur i dels rencors del pasat.
Tu tambè tens rao Sinuhé.
La vida es una barrexa de sonriures i llàgrimes.No sentir res significa no sentir trsitor pero tampoc alegria.
Supose que buscar aquelles coses que ens fan feliç, es algo normal.
El que cal es apendre a pedreles quant ja no podem fe res mes per retindreles, sense morir de pena pe aixo.Y mentres tant disfrutar de tot el que tenim.
El que hem de fer és no sofrir quan les trobem.
Cal viure el moment present y disfrutar de cada instant, oblidanmso de les pors per el futur i dels rencors del pasat.
Tu tambè tens rao Sinuhé.
La vida es una barrexa de sonriures i llàgrimes.No sentir res significa no sentir trsitor pero tampoc alegria.
Supose que buscar aquelles coses que ens fan feliç, es algo normal.
El que cal es apendre a pedreles quant ja no podem fe res mes per retindreles, sense morir de pena pe aixo.Y mentres tant disfrutar de tot el que tenim.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: perquè ens costa tant aconseguir el desapego?
En quan a guardar coses...les meves filles diuen que tinc la síndrome de Diògenes. Ni t'ho pots imaginar!!! I se que estan allà guardades en aquell calaix que potser obro molt poc...però se què estan. Per què ho faig? Doncs pq són com les molletes de pà de Hansel i Gretel què em porten a CASA...al passat...a les arrels...Aquest és un sentiment molt profund que tinc. Sempre he reverenciat el passat (deu ser cosa del meu signe) i et puc dir que no és per retenir felicitat, sinó simplement pq em porta a l'Origen. En quan a altra tipus d'afecció, això ja entra dins el terreny dels sentiments, i encara que dolguin tots els dols què s'han de fer al llarg de la vida, formen part de la vida mateixa, i si els elabores bé, et fan crèixer i ser millor persona. Bé, els budistes que diguin el què vulguin, però ja m'agrada compartir sentiments amb altres animals...encara que hi ha qui diu què els animals no en tenen.
Invitat- Invitat
Temas similares
» Recomanacions per aconseguir un estat propi
» Se enriquecen a nuestra costa
» Lletres en català 2
» Estels a Brussel·les
» Ser congelat costa a Anglaterra prop de 10 € per setmana
» Se enriquecen a nuestra costa
» Lletres en català 2
» Estels a Brussel·les
» Ser congelat costa a Anglaterra prop de 10 € per setmana
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
09/06/23, 02:16 am por VlCTUR
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR
» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR
» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR
» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR
» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR
» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta