'L’Església empitjora'

L’Església catòlica està comprovant a la seva pròpia pell que tota situació és susceptible d’empitjorar. Les revelacions d’un nou cas de pedofília fetes ahir pel diari nord-americà The New York Times, que apunten directament al cardenal Joseph Ratzinger –avui Papa–, i les recollides per la premsa alemanya, que afecten també la tasca de Ratzinger en els dies que va ser arquebisbe de Munic, alarmen l’opinió pública i desconcerten els fidels. Se sigui creient o no, és impossible no sorprendre’s davant l’única preocupació que sembla que ha tingut l’Església: encobrir els pedòfils i cenyir-se al dret canònic, com si les víctimes no tinguessin dret a una reparació pública i els victimaris poguessin eludir l’aplicació del dret penal.
Les explicacions donades per Federico Lombardi, portaveu del Vaticà, abunden en aquesta estranya manera d’afrontar la responsabilitat dels pedòfils. És un disbarat justificar la decisió de Ratzinger, alhora responsable de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, de no actuar contra el sacerdot Lawrence C. Murphy, que va cometre abusos sexuals amb uns 200 nens sords a l’estat de Wisconsin, tenint en compte la seva edat i l’estat de salut. Ni la caritat cristiana, per tantes raons digna de respecte universal, ni la responsabilitat cívica permeten comprendre la línia de defensa escollida per Lombardi. De la mateixa manera, no és possible compartir l’opinió de l’arquebisbe Ratzinger quan el 1980 va donar cobertura a un clergue, així mateix pedòfil, pel simple fet d’haver-se sotmès a tractament. L’exemplaritat moral dels pastors del ramat no s’ha associat mai a l’eficàcia de la farmacopea o del divan del psiquiatre.