País 'ni-ni-ni-ni"

La cosa encara tindria remei si només fóssim un país ni-ni. Un país que ni estudia ni treballa. Amb un reality show d’autoajuda col·lectiva, al final, potser en ens sortiríem. Cada cop hi ha més gent ni-ni, com a tot arreu. Però el quadre es complica perquè a més a més ni som país per a nevades, ni som país per a sequeres, ni som país per a ventades, ni som país per a incendis, ni tampoc per posar-nos d’acord contra la crisi econòmica, ni per bastir infraestructures del segle XXI, ni per plantar-nos quan convé nacionalment, ni per decidir com organitzem el nostre propi territori, ni tampoc per aclarir, de fet, per aclarir-nos, què volem ser quan siguem grans, ni... No. Som el país ni-ni-ni ni-ni-ni i no hi ha manera.

A Pujol el vam canviar per Maragall el 2003 però CiU va tornar a guanyar. I tampoc, perquè ni es va enfonsar a l’oposició ni després del Dragon Khan va recuperar la presidència el 2006. Maragall no es va presentar però ni el va substituir Mas ni amb Montilla hem tingut un govern seriós. I esperin: en conec molts que estan fins als nassos del tripartit dos però ni se’ls passa pel cap canviar de cavall, ni menys encara si aquest cavall, CiU, té totes o gairebé totes les de guanyar, ni tenen clar si votaran algú. Ni a la República havien manat tant els independentistes com ara, ni mai hi ha hagut tant de sobiranisme transversal activat al carrer, ni tanta consulta, amb llei o sense, però ni així hi ha manera de saltar la famosa paret.

De nou, el govern evidencia la seva incompatibilitat amb la gestió de les crisis sobrevingudes –com ha escrit Joan B. Culla, totes les emergències sempre són emergències i per això hi ha serveis d’emergències– i al president Montilla se’l veu incòmode amb els seus socis, però ni Saura ni Boada ni ningú dimitirà ni serà dimitit ni canviarà de feina, perquè som al país ni-ni-ni. I 40.000 gironins continuen encara a les fosques com si fossin al Congo –i que em perdonin els congolesos– però ni ni ni així: perquè el problema és la MAT. I (gairebé) hem decidit que farem una manifestació, per descomptat, ni-ni-ni.

El problema està en els que ens manen que són una colla de inútils, però clar... quina solució tenim ? No anar a votar ? Donarà igual, perquè si voten quatre, es repertiran els escons segons els desitjos d'aquests quatre, i ens diran que s'ha d'acabar amb l'abstenció, i que ja faran alguna cosa. I al cap de quatre anys no s'haurà fet res. I qui dia passa, anys empeny...