Empresaris per l´Estat propi

Es esplèndida la tasca que està portant a terme el Cercle català de negocis (CCN) arreu de Catalunya per despertar-nos i fer que prenguem consciència de la magnitud de l’espoliació fiscal que patim per part d’Espanya. Tota persona que assisteixi a una de les seves sessions ja no es mostrarà mai més indolent amb aquest tema. Al contrari. La manera recreativa, gràfica, pedagògica i alhora impactant i demolidora amb què exposen la gravíssima situació que vivim obre els ulls a la gent i els fa veure el suïcidi econòmic que suposa per a Catalunya la seva subordinació a Espanya. De fet, el robatori és tan espectacular, tan immens i tremebund, que si no llevem àncores i ens convertim immediatament en un nou Estat de la Unió Europea aviat ja no hi serem a temps.

El CCN ho explica molt bé quan diu que l’espoliació arriba a la xifra de 22.000 milions d’euros. Cosa que suposa 3.000 euros anuals per persona -12.000 euros anuals per a una família de quatre membres- o, dit d’una altra manera, un volum de 60 milions d’euros que deixen de reinvertir-se a Catalunya diàriament. Si nosaltres poguéssim gestionar els nostres propis recursos -i no hi ha cap altra manera de gestionar-los que tenint un Estat propi-, Catalunya no sols frenaria la vertiginosa caiguda lliure en què es troba sinó que podria abordar la realització dels equipaments, de les infraestructures i dels serveis socials que ara li manquen alhora que, com explica el CCN, “amb el PIB actual, superaria França, Alemanya, Finlàndia i Dinamarca i quedaria en setè lloc empatada amb Regne Unit i Bèlgica. Ara bé, la Catalunya Estat, sense l’espoliació fiscal, superaria també Suècia i probablement Àustria i ocuparia un sensacional quart lloc”, alhora que “Barcelona podria competir amb els ports d’Ambers, Roterdam i Hamburg i convertir-se en la porta logística d’Àsia”.

El CCN és una associació empresarial integrada per empresaris, directius, autònoms i professionals amb voluntat de ser un lobby que pressioni els partits polítics a declarar la independència des del Parlament i ens recorda que amb l’Estat propi Catalunya presidirà cíclicament, durant sis mesos, la Unió Europea i tindrà veu i vot a les Nacions Unides, al Banc Central Europeu i al consell de ministres de la Unió. Ells ho exposen així: “De la mateixa manera que països com Estats Units, Noruega, Finlàndia, Irlanda, Estònia, Txèquia i Eslovènia, entre d’altres, van esdevenir estats independents per motius bàsicament econòmics, ara ens toca als catalans de fer el mateix i esdevenir el 28è Estat de la Unió Europea”.

I és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que el grotesc Estatut d’Autonomia que tenim, no ha de passar per l’adreçador involucionista espanyol. Per a ser independents només necessitem 68 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya. Només 68. Això significa que ara mateix, si volguéssim, ja podríem ser un Estat independent, atès que CiU i Esquerra en sumen 69. Només falta, per tant, que aquests partits llencin a la paperera aquell text que parla de la sobirania l’any 3000 i que en les properes eleccions imitin a Reagrupament i es presentin amb un programa que inclogui la immediata declaració d’independència. A partir d’aquí, l’únic que hauran de fer tots tres serà proclamar-la unilateralment. Així de fàcil. I així de difícil per a qui en parla molt però no la vol.

Víctor Alexandre

Isona:

No solament tens el meu permís, sinó també la meva gratitud per difondre'l.

Una cordial salutació.