O ens arremanguem, o perdrem la llengua

Sinuhé 05/03/10, 09:24 am

El comunicador critica la incorrecció lingüística de personatges públics del món econòmic, social i polític i avisa: "O ens arremanguem o perdrem la llengua"

Puyal veu el català en perill

O ens arremanguem, o perdrem la llengua 4204154

"O ens arremanguen o perdrem la llengua". Joaquim Maria Puyal sempre transmet, fins i tot quan fa ganyotes. Ahir, abans de ser investit com a doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, en va fer una de grossa, una en senyal de desaprovació. Anava pels qui, segons va dir, sent persones de projecció pública "menyspreen la llengua" parlant amb incorrecció. Puyal no va posar noms. Però el seu missatge interpel·lava directament noms protagonistes de la societat catalana: gent de pes al món econòmic, social i polític.
"Són persones capdavanteres a la societat, que prescriuen comportaments. Però en canvi parlen la llengua plena d'incorreccions, amb un menyspreu que a mi em sembla impropi de la dignitat i el prestigi que una llengua ha de tenir dels seus parlants", va criticar Puyal. I encara va dir més. Al seu parer, la raó d'aquesta "manca de respecte" és l'escassa "consciència lingüística dels catalans", l'acomplexament cultural del país. "Hem rebaixat la dignitat de la llengua fins a un nivell vergonyós", va advertir el mestre de les ones, que va recordar que "si estimem el país, la llengua és un element troncal de la nostra cultura".
Per a qui des del 1976 retransmet els partits del Barça en català, estimar i protegir la llengua no significa anar contra cap altra. En tot cas, això sí, Puyal va voler deixar clar que la base de l'èxit en comunicació no és la llengua que s'utilitza, sigui quina sigui, sinó el missatge i la feina ben feta. "La llengua va darrere de l'ofici. I això és viure una llengua amb normalitat", va dir.
Qui ha apadrinat primeres espases del periodisme a Catalunya també va fer "sonar l'alarma" pel mal moment que, al seu entendre, travessa la professió. Per reconduir la situació, va demanar més rigor, més criteri i més protecció deontològica davant dels interessos empresarials i polítics. "La professió s'ha d'organitzar més, i fer anar més els colzes", va concedir, fent un símil amb el jugador de futbol que defensa la seva posició davant d'un contrari.

Mestratge reconegut

Puyal, que amb la seva trajectòria professional s'ha convertit en un estendard de la comunicació en català, va veure reconegut ahir el seu mestratge i el seu "amor per la llengua i el país" amb el doctorat honorífic de la URV. Envoltat d'amics de professió i família, el periodista va desplegar en la seva intervenció tots els dots de seducció comunicativa que han establert càtedra. Micro en mà, Puyal va amanir el seu discurs amb falques audiovisuals, i per moments va semblar que convertia el paranimf de la Universitat de Tarragona en el plató d'Un tomb per la vida.

Isona77 09/03/10, 11:08 pm

Es que ho està. I nomès falta que al damunt portin a judici una dona que parlava català a Catalunya...i es va trobar amb dos guardia civils que la interpelaven per parlar catalá.
La dona denunciada, Àngels Monera, juntament amb la seva família abans d'entrar al judici celebrat avui a Santa Coloma de Farners. / ACN
"Si no vol parlar castellà, demani un traductor"

Els jutjats de Santa Coloma de Farners han jutjat una barcelonina, Àngels Monera, que es va negar a parlar en castellà als agents de la Guàrdia Civil de l'aeroport de Girona. La dona s'enfronta a una multa de 200 euros, acusada d'una falta de respecte a l'autoritat.

El detonant del cas, que va tenir lloc el 3 de setembre passat, va ser un esprai de laca que la mare de la dona portava a la bossa de mà. Àngels Monera, acompanyada de la seva mare i la seva filla, es disposava a agafar un vol de Ryanair amb destinació a l'Alguer. En el moment de passar pel control de passatgers, la vigilant de seguretat va trobar un esprai de laca a l'equipatge de la mare de Monera.

La vigilant va advertir la dona que havia de llençar el pot, perquè la nova normativa no permet pujar-lo a l'avió amb l'equipatge de mà. Segons ha explicat la mare al judici, ella va fer broma del fet dient que no pensava "cometre cap atemptat". Aleshores, segons la versió de la mare, la vigilant va dir-li que demanaria a la Guàrdia Civil si se li permetia embarcar amb la laca.

Quan els agents es van acostar a la mare, Àngels Monera –que ja havia passat el control– es va apropar a ells per veure què passava. A partir d'aquí, les versions d'uns i altres difereixen. Durant el judici, Monera ha sostingut que els dos agents li van exigir que els parlés en castellà, i que quan ella s'hi va negar dient-los que tenia "tot el dret a parlar català", la Guàrdia Civil se la va emportar fins a les dependències que el cos té a la terminal.

Actitud agressiva i bel·ligerant
Monera ha explicat que, ja dins les dependències de la Guàrdia Civil, els dos agents –un home i una dona– la van retenir durant mitja hora. Durant aquest temps, la barcelonina ha dit que, amb "to d'interrogatori", li van fer preguntes com ara si reconeixia haver tingut un conflicte lingüístic, "si sabia on era Girona o si reconeixia que Espanya existia".

Monera també ha dit que, dels dos agents, la noia era qui mantenia una "actitud més agressiva i bel·ligerant" i que, digués el que digués, s'ho prenia com una "amenaça". La barcelonina també ha relatat, durant la vista oral, que veient aquesta actitud, no els va parlar en castellà en cap moment (fins i tot, ho va fer en anglès), però que tampoc els va insultar.

Però aquesta versió no és la que sostenen els dos agents de la Guàrdia Civil. Els agents sostenen que Monera els va tractar de "franquistes" quan li van dir que parlés en castellà. També han afegit que quan li van demanar que s'identifiqués, tot i que no s'hi va negar, es va posar el DNI a la boca. La barcelonina ha admès que potser ho va fer, però ha dit que en cap moment era per tenir una actitud irrespectuosa, sinó perquè tenia les mans ocupades perquè traginava l'equipatge.

Els agents –que han reconegut no entendre el català– han definit l'actitud de Monera com "hostil i degradant". A més, han explicat que se la van endur cap a les dependències de la terminal perquè la dona s'havia posat a cridar al mig de l'aeroport. A conseqüència d'aquests fets, tant Monera com la seva família van perdre el vol que els havia de portar a l'Alguer. Les dones van haver de comprar un altre bitllet a Cagliari (també situada a Sardenya), llogar un cotxe i fer més de 300 quilòmetres per anar fins a l'Alguer, on van arribar amb un dia de retard.

Monera ha dit durant el judici que els agents de la Guàrdia Civil li van dir que "demanés un traductor" si no volia parlar en castellà. Davant l'acusació dels agents que diuen que van rebre insults, la dona ha assegurat que "com a màxim" els va parlar en anglès. Al final del judici, el fiscal ha demanat una multa de 200 euros per una falta de respecte a l'autoritat. La defensa ha demanat l'absolució, perquè sosté que, si Monera no va parlar en castellà, no ho va fer per faltar al respecte sinó per exercir el seu dret.

El judici, amb traductor
El judici d'avui, que s'ha celebrat al jutjat d'instrucció número 3 de Santa Coloma de Farners, ha comptat amb un intèrpret (sol·licitat expressament per la jutge) perquè traduís al castellà tot el que anaven relatant Monera, la seva família i l'advocat defensor. El motiu de la seva presència a la sala es devia al fet que cap dels dos guàrdies civils, com han declarat, entenia el català.

El lletrat de la defensa, Marc Cristià, s'ha mostrat sorprès per aquest fet. "No és molt habitual, perquè segons la Llei de Política Lingüística tenim el dret de parlar català, i els dos agents haurien de tenir l'obligació de conèixer el català; encara que no el parlin, l'haurien d'entendre", ha declarat. L'advocat també ha afegit que la presència de l'intèrpret "ha allargat molt més el judici" perquè s'havia d'anar traduint tot constantment.

O ens arremanguem, o perdrem la llengua

O ens arremanguem, o perdrem la llengua

Re: O ens arremanguem, o perdrem la llengua