Últimos temas
Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
2 participantes
Pàgina 1 de 1
Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 01:48 pm
FLORES DE BACH
El Dr. Edward Bach nació el 24 de septiembre de 1886 en Mosley, Inglaterra, pero su familia provenía de Gales y es de allí que heredó el amor, sensibilidad e interés por la Naturaleza y por lo místico, que son característicos del pueblo galés. A los 16 años, termina sus estudios secundarios con el claro propósito de aprender el arte de curar y finalmente, en 1912, finaliza su carrera de medicina en la Universidad de Birminghan; junto con las prácticas en el University College Hospital de Londres. Cada vez más frustrado por los resultados que obtenía con los tratamientos de la medicina ortodoxa, incursiona en la Inmunología y Bacteriología, siempre con el firme propósito de buscar en la Naturaleza el sistema de curación de la enfermedad.
Fue en el año de 1917, cuando el Dr. Bach sufrió una importante hemorragia, donde los médicos intervinientes le anunciaron que no le quedaban mas de tres meses de vida, situación que lo llevó a dejar su trabajo en el hospital y dedicarse a investigar en su laboratorio algo que no sabía cómo ni dónde encontrar. Sin embargo, en uno de esos días de lentas caminatas percibió algo diferente, una flor que le marcó el camino de muchas otras.
El médico era psicómetra, es decir, que percibía lo energético en la materia. Para que podamos entender la concepción que el Dr. Bach tenía sobre la enfermedad, es necesario aclarar que intelectualmente él se identificaba con las ideas de Hipócrates, Paracelso y Samuel Hahnemann, entre otros. Para Bach resultaba esencial reconocer que el hombre tiene dos aspectos: uno espiritual y otro físico, y que de los dos, el espiritual es el más importante. La salud es el estado de armonía entre estos aspectos.
En 1930, con 43 años, el Dr. Bach cerró su laboratorio y su consultorio y se fue a Gales para buscar más remedios en la naturaleza. Una mañana temprano, atravesando un campo lleno de rocío, se le ocurrió que cada gota de rocío, calentada por el sol, adquiría las propiedades curativas de la planta donde se encontraba. Esto lo llevó a desarrollar un método para preparar los remedios utilizando agua pura.
Ese mismo año publicó el libro Cúrese usted mismo, con el mensaje de que la enfermedad es el resultado de estar en desarmonía con el propósito espiritual. Se publicó en 1931 y continúa publicándose desde entonces.
El Dr.Bach continuó descubriendo nuevos remedios y atentiendo con éxito a sus pacientes. Trabajaba y daba conferencias, a la vez que entrenaba a sus asistentes, para que pudieran continuar su trabajo. Una vez que hubo desarrollado los 38 remedios, supo que no hacían falta más, ya que cubrían todos los estados negativos mentales que provocan la enfermedad.
En noviembre de 1936 murió mientras dormía, contento de haber completado su misión. Entregó la responsabilidad de continuar su labor a sus amigos y colegas, a quienes había formado. También pidió que en su hogar quedara la fuente de sus descubrimientos, el Centro Bach de Mount Vernon. Allí se siguen preparando los remedios, según sus indicaciones.
"Si seguimos nuestros propios instintos, nuestros propios deseos, nuestros propios pensamientos y nuestras propias aspiraciones, jamás conoceremos otra cosa que la felicidad y la salud"
Filosofia de Bach. Visión espiritual de la enfermedad
La enfermedad no es un mal a suprimir sino un beneficio a comprender.
Edward Bach llegó a comprender el sentido último de la enfermedad, el cual develaremos en el último punto.
¿Por qué no suprimir a la enfermedad como a un mal no deseado?. Obviamente que nadie la desea, pero es el resultado de tomar un camino equivocado en algún aspecto de nuestra vida. Suprimirla sin rescatar la lección que nos trae nos alejaría de la oportunidad de aprender y superarnos.
La enfermedad, de acuerdo a esta visión, no es algo que se le agrega al ser humano, sino que es propio del ser. Es la forma que tenemos de reconocer e integrar lo que hemos negado en nuestra vida. Es reconocer nuestros errores para poder repararlos y proseguir en nuestro camino hacia la perfección.
“La presencia de la enfermedad nos indica la necesidad de aprender una lección que de otro modo nos hubiera pasado desapercibida y que no puede erradicarse mientras que no se aprende la lección".
La enfermedad es consecuencia de un conflicto.
Como vimos en artículos anteriores, Bach plantea la existencia de una polaridad básica: alma y personalidad.
La enfermedad es el resultado de un conflicto entre ambas. Aparece cuando la personalidad se aleja del camino trazado por el alma, olvidándose de que es un medio y transformándose en el fin de la existencia.
“Enfermedad es la consecuencia de un conflicto cuando la personalidad se niega a obedecer los mandamientos del alma, cuando existe una desarmonía, enfermedad, entre el elevado y espiritual yo y la personalidad, más baja, que conocemos como nosotros mismos…”
La enfermedad no es material en su origen.
Detrás de cualquier síntoma físico o psíquico se encuentran presentes defectos psicológicos que son su causa subyacente.
“La causa de la enfermedad pretende que acabemos con una errónea forma de preceder. Es el método más eficaz para poner nuestra personalidad en armonía con nuestra alma. Si no existiera el dolor, ¿cómo podríamos saber que la crueldad duele?. Si nunca sufrimos una pérdida, ¿cómo podríamos jamás reconocer el padecimiento que se produce con el robo?. A decir verdad, deberíamos aprender nuestras lecciones a nivel espiritual para, así, ahorrarnos el sufrimiento corporal, pero a muchos de nosotros le sería imposible. Y es por este motivo que se nos ha entregado la enfermedad, para acelerar nuestra evolución…”
En la enfermedad no hay nada accidental.
Para Bach, el modo y la manera en la cual una enfermedad se manifiesta, el órgano o la función que se afecta no deben verse como obra de la casualidad, sino de la causalidad. Todo síntoma contiene un significado que debe ser estudiado únicamente en el contexto de la vida de quien lo padece. No es recomendable generalizar. Es por esta razón que no existen florales específicos para determinados síntomas físicos.
“Cuando un paciente comete una equivocación espiritual, ello desencadena un conflicto entre el yo espiritual y el físico, siendo el resultado final la enfermedad. El error puede ser subsanado, el veneno puede ser apartado del cuerpo, pero permanece un vacío, continúa existiendo una fuerza perjudicial, pero ahí donde esa fuerza estaba localizada permanece un espacio muerto.”
La enfermedad es la cura.
Esto afirma lo expuesto en el punto 1 (la enfermedad es beneficiosa). La enfermedad no es ni un mal ni un castigo que se nos impone o autoimpuesto, sino que es el estado necesario para corregir el defecto o error cometido. Error que nos aleja de nuestro camino de redención hacia nuestra alma.
“El método perfecto no consiste tanto en apartar la influencia perjudicial, sino mucho más en hacer propia una virtud que se le opone, pudiendo subsanar los errores a través de esas virtudes. Ésta es la ley de los opuestos, de lo positivo y de lo negativo.”
El Dr. Edward Bach nació el 24 de septiembre de 1886 en Mosley, Inglaterra, pero su familia provenía de Gales y es de allí que heredó el amor, sensibilidad e interés por la Naturaleza y por lo místico, que son característicos del pueblo galés. A los 16 años, termina sus estudios secundarios con el claro propósito de aprender el arte de curar y finalmente, en 1912, finaliza su carrera de medicina en la Universidad de Birminghan; junto con las prácticas en el University College Hospital de Londres. Cada vez más frustrado por los resultados que obtenía con los tratamientos de la medicina ortodoxa, incursiona en la Inmunología y Bacteriología, siempre con el firme propósito de buscar en la Naturaleza el sistema de curación de la enfermedad.
Fue en el año de 1917, cuando el Dr. Bach sufrió una importante hemorragia, donde los médicos intervinientes le anunciaron que no le quedaban mas de tres meses de vida, situación que lo llevó a dejar su trabajo en el hospital y dedicarse a investigar en su laboratorio algo que no sabía cómo ni dónde encontrar. Sin embargo, en uno de esos días de lentas caminatas percibió algo diferente, una flor que le marcó el camino de muchas otras.
El médico era psicómetra, es decir, que percibía lo energético en la materia. Para que podamos entender la concepción que el Dr. Bach tenía sobre la enfermedad, es necesario aclarar que intelectualmente él se identificaba con las ideas de Hipócrates, Paracelso y Samuel Hahnemann, entre otros. Para Bach resultaba esencial reconocer que el hombre tiene dos aspectos: uno espiritual y otro físico, y que de los dos, el espiritual es el más importante. La salud es el estado de armonía entre estos aspectos.
En 1930, con 43 años, el Dr. Bach cerró su laboratorio y su consultorio y se fue a Gales para buscar más remedios en la naturaleza. Una mañana temprano, atravesando un campo lleno de rocío, se le ocurrió que cada gota de rocío, calentada por el sol, adquiría las propiedades curativas de la planta donde se encontraba. Esto lo llevó a desarrollar un método para preparar los remedios utilizando agua pura.
Ese mismo año publicó el libro Cúrese usted mismo, con el mensaje de que la enfermedad es el resultado de estar en desarmonía con el propósito espiritual. Se publicó en 1931 y continúa publicándose desde entonces.
El Dr.Bach continuó descubriendo nuevos remedios y atentiendo con éxito a sus pacientes. Trabajaba y daba conferencias, a la vez que entrenaba a sus asistentes, para que pudieran continuar su trabajo. Una vez que hubo desarrollado los 38 remedios, supo que no hacían falta más, ya que cubrían todos los estados negativos mentales que provocan la enfermedad.
En noviembre de 1936 murió mientras dormía, contento de haber completado su misión. Entregó la responsabilidad de continuar su labor a sus amigos y colegas, a quienes había formado. También pidió que en su hogar quedara la fuente de sus descubrimientos, el Centro Bach de Mount Vernon. Allí se siguen preparando los remedios, según sus indicaciones.
"Si seguimos nuestros propios instintos, nuestros propios deseos, nuestros propios pensamientos y nuestras propias aspiraciones, jamás conoceremos otra cosa que la felicidad y la salud"
Filosofia de Bach. Visión espiritual de la enfermedad
La enfermedad no es un mal a suprimir sino un beneficio a comprender.
Edward Bach llegó a comprender el sentido último de la enfermedad, el cual develaremos en el último punto.
¿Por qué no suprimir a la enfermedad como a un mal no deseado?. Obviamente que nadie la desea, pero es el resultado de tomar un camino equivocado en algún aspecto de nuestra vida. Suprimirla sin rescatar la lección que nos trae nos alejaría de la oportunidad de aprender y superarnos.
La enfermedad, de acuerdo a esta visión, no es algo que se le agrega al ser humano, sino que es propio del ser. Es la forma que tenemos de reconocer e integrar lo que hemos negado en nuestra vida. Es reconocer nuestros errores para poder repararlos y proseguir en nuestro camino hacia la perfección.
“La presencia de la enfermedad nos indica la necesidad de aprender una lección que de otro modo nos hubiera pasado desapercibida y que no puede erradicarse mientras que no se aprende la lección".
La enfermedad es consecuencia de un conflicto.
Como vimos en artículos anteriores, Bach plantea la existencia de una polaridad básica: alma y personalidad.
La enfermedad es el resultado de un conflicto entre ambas. Aparece cuando la personalidad se aleja del camino trazado por el alma, olvidándose de que es un medio y transformándose en el fin de la existencia.
“Enfermedad es la consecuencia de un conflicto cuando la personalidad se niega a obedecer los mandamientos del alma, cuando existe una desarmonía, enfermedad, entre el elevado y espiritual yo y la personalidad, más baja, que conocemos como nosotros mismos…”
La enfermedad no es material en su origen.
Detrás de cualquier síntoma físico o psíquico se encuentran presentes defectos psicológicos que son su causa subyacente.
“La causa de la enfermedad pretende que acabemos con una errónea forma de preceder. Es el método más eficaz para poner nuestra personalidad en armonía con nuestra alma. Si no existiera el dolor, ¿cómo podríamos saber que la crueldad duele?. Si nunca sufrimos una pérdida, ¿cómo podríamos jamás reconocer el padecimiento que se produce con el robo?. A decir verdad, deberíamos aprender nuestras lecciones a nivel espiritual para, así, ahorrarnos el sufrimiento corporal, pero a muchos de nosotros le sería imposible. Y es por este motivo que se nos ha entregado la enfermedad, para acelerar nuestra evolución…”
En la enfermedad no hay nada accidental.
Para Bach, el modo y la manera en la cual una enfermedad se manifiesta, el órgano o la función que se afecta no deben verse como obra de la casualidad, sino de la causalidad. Todo síntoma contiene un significado que debe ser estudiado únicamente en el contexto de la vida de quien lo padece. No es recomendable generalizar. Es por esta razón que no existen florales específicos para determinados síntomas físicos.
“Cuando un paciente comete una equivocación espiritual, ello desencadena un conflicto entre el yo espiritual y el físico, siendo el resultado final la enfermedad. El error puede ser subsanado, el veneno puede ser apartado del cuerpo, pero permanece un vacío, continúa existiendo una fuerza perjudicial, pero ahí donde esa fuerza estaba localizada permanece un espacio muerto.”
La enfermedad es la cura.
Esto afirma lo expuesto en el punto 1 (la enfermedad es beneficiosa). La enfermedad no es ni un mal ni un castigo que se nos impone o autoimpuesto, sino que es el estado necesario para corregir el defecto o error cometido. Error que nos aleja de nuestro camino de redención hacia nuestra alma.
“El método perfecto no consiste tanto en apartar la influencia perjudicial, sino mucho más en hacer propia una virtud que se le opone, pudiendo subsanar los errores a través de esas virtudes. Ésta es la ley de los opuestos, de lo positivo y de lo negativo.”
Invitat- Invitat
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 01:49 pm
Las esencias florales se agrupan en siete categorías:
Remedios para los que sienten temor
Rock Rose (Heliantemo): Para quienes se alarman con facilidad o sienten pánico repentino. En accidentes, shock o terror.
Mimulus (Mímulo): Para personas tímidas y para aquellos que sienten miedo de las cosas conocidas. Temores y ansiedad.
Cherry Plum (Cerezo silvestre): Para miedo a perder el control, padecimiento de pensamientos irracionales. Contradicción psicológica.
Aspen (Álamo temblón): Para los que sienten miedo sin motivo conocido.
Red Chestnut (Castaño rojo): Para el obsesionado por el cuidado de los demás. Imagina lo peor para sus familiares y amigos más cercanos, pero descuida de sí mismo.
Remedios para los que sienten incertidumbre
Cerato (Ceratostigma): Para los que no confían en sí mismos. Sugestionables, no escuchan su voz interior. Siempre buscan aprobación en los demás.
Scleranthus (Escleranto): Para los que son incapaces de tomar una decisión. Alteraciones de humor y de pensamiento.
Gentian (Genciana): Para los que se desalientan con facilidad delante de situaciones imprevistas. Dificultad en superar todo que no sea lo cotidiano.
Gorse (Aulaga): Para el pesimista. Para el que siempre se siente vencido o carente de fe.
Hornbeam (Hojarazo): Para el que no tiene voluntad de hacer las cosas y demora sus responsabilidades. Para aquellos que tienen una incapacidad física limitante o sufren bloqueos afectivos.
Wild Oat (Avena silvestre): Para determinar el sentido que uno debe adoptar en su vida. Para el que no sabe que carrera o que camino seguir, o que trae una sensación de pérdida de tiempo y desaliento.
Remedios para los que tienen falta de interés en general
Clematis (Clemátide): Para quien no presta atención, para el soñador, el distraído. Evasión mental. Indicado para personas de poca vitalidad y sin interés por la vida.
Honeysuckle (Madreselva): Para el nostálgico. Para quien vive siempre en el pasado. Son personas que no creen en recuperar la felicidad perdida.
Wild Rose (Rosa silvestre): Para el apático. Para el que se resigna fácilmente. No tienen energía para luchar y cambiar el rumbo de los acontecimientos.
Olive (Olivo): Para el fatigado. Para el que carece de energía. La vida parece un pesado fardo. Indicado para períodos de convalecencia o para TPM (tensión pre-mestrual).
White Chestnut (Castaño blanco): Siempre las mismas preocupaciones e inquietudes sin poder alejarlas. Pensamientos obsesivos.
Mustard (Mostaza silvestre): Para el que se siente triste y deprimido sin que exista motivo alguno.
Chestnut Bud (Brote de castaño blanco): Para aquellos que no aprenden de la experiencia. Para quienes repiten siempre los mismos errores.
Remedios para la Soledad
Water Violet (Violeta de agua): Para el orgulloso, reservado. Para quien disfruta estar solo. Muchas veces siéntense superiores y distantes de los otros, el que produce tensión física.
Impatiens (Impaciencia): Para el impaciente e irritable. Son personas inteligentes y rápidas en pensamiento y acción. Pierden la paciencia con personas de ritmos lentos.
Heather (Brezo): Siempre obsesionados por sus propios temas. Locuaz y poco escucha. Necesitan de compañía constantemente. Les gusta acercarse a su interlocutor.
Remedios para excesiva sensibilidad a influencias externas
Agrimony (Agrimonia): Para aquellos que ocultan preocupaciones detrás de un rostro que denota alegría. No les gusta el enfrentamiento y discusiones.
Centaury (Centaura menor): Para los que sirven a los demás excesivamente. Sufren imposiciones externas. Son dedicadas y dominadas.
Walnut (Nogal): Indicado para una gran transición (casamiento, mudanza de empleo o país, divorcio, cambios).
Holly (Acebo): Para el que siente envidia, odio y celos. Para el que sospecha de todos. El remedio desenvuelve sentimientos positivos de bondad y armonía.
Remedios para el desaliento o la desesperación
Larch (Alerce): Para el temor a equivocarse, complejo de inferioridad. Para falta de auto confianza.
Pine (Pino albar): Para el complejo de culpa. Personas que se culpan hasta de los errores de los demás.
Elm (Olmo): Para el que está abrumado por las responsabilidades.
Sweet Chestnut (Castaño dulce): Para el que se siente muy angustiado y piensa que ha llegado al límite. Para desesperación y sufrimiento.
Star of Bethlehem (Estrella de Belén): Para efectos de shock, tras una noticia grave, accidente o pérdidas. Para aceptar consuelo.
Willow (Sauce): Para los que sienten resentimiento y amargura. Los que sienten lástima de sí. Inconformados delante del fracaso.
Oak (Roble): Para los que son fuertes delante de la adversidad. Redoblan sus esfuerzos para superar la situación. Agotamiento físico.
Crab Apple (Manzano silvestre): Es un remedio purificador; actúa como depurativo de cuerpo y mente. Elimina toxinas, gordura, ácido úrico, cálculos, etc.
Remedios para excesiva culpa y preocupación por los demás
Chicory (Achicoria): Sobre protector, en especial de los que ama.
Vervain (Verbena): Para excesivo entusiasmo. Su constante estado de alerta no permite relajar.
Vine (Vid): Para el dominante, el inflexible.
Beech (Haya): Para el que es intolerante con los demás y critica continuamente.
Rock Water (Agua mineral): Para quienes son muy estrictos. Para quienes se niegan a sí mismos muchas de las alegrías de la vida. Son duros y buscan la perfección extrema.
Remedios para los que sienten temor
Rock Rose (Heliantemo): Para quienes se alarman con facilidad o sienten pánico repentino. En accidentes, shock o terror.
Mimulus (Mímulo): Para personas tímidas y para aquellos que sienten miedo de las cosas conocidas. Temores y ansiedad.
Cherry Plum (Cerezo silvestre): Para miedo a perder el control, padecimiento de pensamientos irracionales. Contradicción psicológica.
Aspen (Álamo temblón): Para los que sienten miedo sin motivo conocido.
Red Chestnut (Castaño rojo): Para el obsesionado por el cuidado de los demás. Imagina lo peor para sus familiares y amigos más cercanos, pero descuida de sí mismo.
Remedios para los que sienten incertidumbre
Cerato (Ceratostigma): Para los que no confían en sí mismos. Sugestionables, no escuchan su voz interior. Siempre buscan aprobación en los demás.
Scleranthus (Escleranto): Para los que son incapaces de tomar una decisión. Alteraciones de humor y de pensamiento.
Gentian (Genciana): Para los que se desalientan con facilidad delante de situaciones imprevistas. Dificultad en superar todo que no sea lo cotidiano.
Gorse (Aulaga): Para el pesimista. Para el que siempre se siente vencido o carente de fe.
Hornbeam (Hojarazo): Para el que no tiene voluntad de hacer las cosas y demora sus responsabilidades. Para aquellos que tienen una incapacidad física limitante o sufren bloqueos afectivos.
Wild Oat (Avena silvestre): Para determinar el sentido que uno debe adoptar en su vida. Para el que no sabe que carrera o que camino seguir, o que trae una sensación de pérdida de tiempo y desaliento.
Remedios para los que tienen falta de interés en general
Clematis (Clemátide): Para quien no presta atención, para el soñador, el distraído. Evasión mental. Indicado para personas de poca vitalidad y sin interés por la vida.
Honeysuckle (Madreselva): Para el nostálgico. Para quien vive siempre en el pasado. Son personas que no creen en recuperar la felicidad perdida.
Wild Rose (Rosa silvestre): Para el apático. Para el que se resigna fácilmente. No tienen energía para luchar y cambiar el rumbo de los acontecimientos.
Olive (Olivo): Para el fatigado. Para el que carece de energía. La vida parece un pesado fardo. Indicado para períodos de convalecencia o para TPM (tensión pre-mestrual).
White Chestnut (Castaño blanco): Siempre las mismas preocupaciones e inquietudes sin poder alejarlas. Pensamientos obsesivos.
Mustard (Mostaza silvestre): Para el que se siente triste y deprimido sin que exista motivo alguno.
Chestnut Bud (Brote de castaño blanco): Para aquellos que no aprenden de la experiencia. Para quienes repiten siempre los mismos errores.
Remedios para la Soledad
Water Violet (Violeta de agua): Para el orgulloso, reservado. Para quien disfruta estar solo. Muchas veces siéntense superiores y distantes de los otros, el que produce tensión física.
Impatiens (Impaciencia): Para el impaciente e irritable. Son personas inteligentes y rápidas en pensamiento y acción. Pierden la paciencia con personas de ritmos lentos.
Heather (Brezo): Siempre obsesionados por sus propios temas. Locuaz y poco escucha. Necesitan de compañía constantemente. Les gusta acercarse a su interlocutor.
Remedios para excesiva sensibilidad a influencias externas
Agrimony (Agrimonia): Para aquellos que ocultan preocupaciones detrás de un rostro que denota alegría. No les gusta el enfrentamiento y discusiones.
Centaury (Centaura menor): Para los que sirven a los demás excesivamente. Sufren imposiciones externas. Son dedicadas y dominadas.
Walnut (Nogal): Indicado para una gran transición (casamiento, mudanza de empleo o país, divorcio, cambios).
Holly (Acebo): Para el que siente envidia, odio y celos. Para el que sospecha de todos. El remedio desenvuelve sentimientos positivos de bondad y armonía.
Remedios para el desaliento o la desesperación
Larch (Alerce): Para el temor a equivocarse, complejo de inferioridad. Para falta de auto confianza.
Pine (Pino albar): Para el complejo de culpa. Personas que se culpan hasta de los errores de los demás.
Elm (Olmo): Para el que está abrumado por las responsabilidades.
Sweet Chestnut (Castaño dulce): Para el que se siente muy angustiado y piensa que ha llegado al límite. Para desesperación y sufrimiento.
Star of Bethlehem (Estrella de Belén): Para efectos de shock, tras una noticia grave, accidente o pérdidas. Para aceptar consuelo.
Willow (Sauce): Para los que sienten resentimiento y amargura. Los que sienten lástima de sí. Inconformados delante del fracaso.
Oak (Roble): Para los que son fuertes delante de la adversidad. Redoblan sus esfuerzos para superar la situación. Agotamiento físico.
Crab Apple (Manzano silvestre): Es un remedio purificador; actúa como depurativo de cuerpo y mente. Elimina toxinas, gordura, ácido úrico, cálculos, etc.
Remedios para excesiva culpa y preocupación por los demás
Chicory (Achicoria): Sobre protector, en especial de los que ama.
Vervain (Verbena): Para excesivo entusiasmo. Su constante estado de alerta no permite relajar.
Vine (Vid): Para el dominante, el inflexible.
Beech (Haya): Para el que es intolerante con los demás y critica continuamente.
Rock Water (Agua mineral): Para quienes son muy estrictos. Para quienes se niegan a sí mismos muchas de las alegrías de la vida. Son duros y buscan la perfección extrema.
Invitat- Invitat
Flores de Bach
tuina2008 08/02/09, 04:08 pm
Quisiera añadir algo..
En mi opinion no es una buena terapia. a mi no me gusta, pero es subjetivo.
De todas formas habria que tener en cuenta la formacion de estos terapeutas, y es que en estos cursos o seminarios se estudian las flores, pero, la formacion en sicologia o en inteligencia/ desarrollo emocional es totalmente nula, por tanto, si no puedes o no eres capaz de hacer un estudio emocional del cliente.,. que flor vas a dar? No dudo que en muchos casos habra clientes con un perfil muy determinado, pero las flores de bach actuan sobre sentimientos, y enmuchos casos la gente viene confusa, y sin saber muy bien lo que sienten o pasa por sus mentes, otros se autoengañan.. hay tantas posibilidades!!!!,. por tanto si nos equivocamos respecto al cliente, dificil es el hacer una eleccion apropiada de la flor en cuestion,.,
En mi opinion no es una buena terapia. a mi no me gusta, pero es subjetivo.
De todas formas habria que tener en cuenta la formacion de estos terapeutas, y es que en estos cursos o seminarios se estudian las flores, pero, la formacion en sicologia o en inteligencia/ desarrollo emocional es totalmente nula, por tanto, si no puedes o no eres capaz de hacer un estudio emocional del cliente.,. que flor vas a dar? No dudo que en muchos casos habra clientes con un perfil muy determinado, pero las flores de bach actuan sobre sentimientos, y enmuchos casos la gente viene confusa, y sin saber muy bien lo que sienten o pasa por sus mentes, otros se autoengañan.. hay tantas posibilidades!!!!,. por tanto si nos equivocamos respecto al cliente, dificil es el hacer una eleccion apropiada de la flor en cuestion,.,
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 04:31 pm
Permete'm que et digui, Tuina, que les essències florals de Bach són una magnífica teràpia, ja que al fet de ser totalment inòcues (és a dir, no tenen cap efecte secundari, cosa que no passa amb cap altre tractament mèdic) afeigeixen l'avantatge que tracten simultàniament ment i cos.
Per a tot això que esmentes (confussions, autoenganys, etc...) existeixen les flors apropiades per a desfer-les. És clar, però que es necessiten, com a qualsevol altra teràpia, terapeutes ben formats, experimentats, i amb "ull clínic", com passa també amb qualsevol metge (ja saps que entre els metges també n'hi ha de força dolents, sense ull clínic, bona formació ni empatia amb el malalt).
L'únic problema és que, en no estar regulat legalmente, a hores d'ara hi ha molt intrussisme en aquest camp; és clar que si et trobes amb una suposada terapeuta floral que és alhora tarotista, que fa servir el pèndul per a diagnosticar, etc... no treuràs cap profit d'anar-hi (tot i que tampoc patiràs efectes secundaris d'un diagnòstic erroni, al menys); per aquest motiu és molt important recórrer només a terapeutes que ens vinguin avalats per persones de la nostra confiança, formades i amb criteri.
A despit de tot això, però, és important saber que les flors de Bach, atesa la seva inoqüitat, es poden autoadministrar (el Dr. Edward Bach va dissenyar aquesta teràpia per a ser utilitzada d'aquesta manera, com instrument d'autoguariment); al principi es donen uns quants pals de cec (sense cap conseqüència negativa), però a mesura que avança el temps i es guanya experiència, es va afinant, es domina cada vegada més el sistema de Bach, i es converteix en una magnífica medecina preventiva per a un mateix i per a la pròpia familia.
Pots estar ben segur que qualsevol altra medecina, com ara una simple aspirina, té més efectes secundaris negatius que una essència floral de Bach.
Per a tot això que esmentes (confussions, autoenganys, etc...) existeixen les flors apropiades per a desfer-les. És clar, però que es necessiten, com a qualsevol altra teràpia, terapeutes ben formats, experimentats, i amb "ull clínic", com passa també amb qualsevol metge (ja saps que entre els metges també n'hi ha de força dolents, sense ull clínic, bona formació ni empatia amb el malalt).
L'únic problema és que, en no estar regulat legalmente, a hores d'ara hi ha molt intrussisme en aquest camp; és clar que si et trobes amb una suposada terapeuta floral que és alhora tarotista, que fa servir el pèndul per a diagnosticar, etc... no treuràs cap profit d'anar-hi (tot i que tampoc patiràs efectes secundaris d'un diagnòstic erroni, al menys); per aquest motiu és molt important recórrer només a terapeutes que ens vinguin avalats per persones de la nostra confiança, formades i amb criteri.
A despit de tot això, però, és important saber que les flors de Bach, atesa la seva inoqüitat, es poden autoadministrar (el Dr. Edward Bach va dissenyar aquesta teràpia per a ser utilitzada d'aquesta manera, com instrument d'autoguariment); al principi es donen uns quants pals de cec (sense cap conseqüència negativa), però a mesura que avança el temps i es guanya experiència, es va afinant, es domina cada vegada més el sistema de Bach, i es converteix en una magnífica medecina preventiva per a un mateix i per a la pròpia familia.
Pots estar ben segur que qualsevol altra medecina, com ara una simple aspirina, té més efectes secundaris negatius que una essència floral de Bach.
Invitat- Invitat
una pregunta
tuina2008 08/02/09, 04:37 pm
ets terapeuta?
jo no h e dit en contra de la terapia, sino que la meva opinio es deuria formar als terapeutes amb sicologia encara que fos basica,(i no e fa) per que els problemes emocionals son molt mes complicats que dir simplement
" avui estic deprimit " deprimit? melancolia? tristesa? apatia?---
Ets terapeuta?
jo no h e dit en contra de la terapia, sino que la meva opinio es deuria formar als terapeutes amb sicologia encara que fos basica,(i no e fa) per que els problemes emocionals son molt mes complicats que dir simplement
" avui estic deprimit " deprimit? melancolia? tristesa? apatia?---
Ets terapeuta?
LectorSeLectivo escrigué:Permete'm que et digui, Tuina, que les essències florals de Bach són una magnífica teràpia, ja que al fet de ser totalment inòcues (és a dir, no tenen cap efecte secundari, cosa que no passa amb cap altre tractament mèdic) afeigeixen l'avantatge que tracten simultàniament ment i cos.
Per a tot això que esmentes (confussions, autoenganys, etc...) existeixen les flors apropiades per a desfer-les. És clar, però que es necessiten, com a qualsevol altra teràpia, terapeutes ben formats, experimentats, i amb "ull clínic", com passa també amb qualsevol metge (ja saps que entre els metges també n'hi ha de força dolents, sense ull clínic, bona formació ni empatia amb el malalt).
L'únic problema és que, en no estar regulat legalmente, a hores d'ara hi ha molt intrussisme en aquest camp; és clar que si et trobes amb una suposada terapeuta floral que és alhora tarotista, que fa servir el pèndul per a diagnosticar, etc... no treuràs cap profit d'anar-hi (tot i que tampoc patiràs efectes secundaris d'un diagnòstic erroni, al menys); per aquest motiu és molt important recórrer només a terapeutes que ens vinguin avalats per persones de la nostra confiança, formades i amb criteri.
A despit de tot això, però, és important saber que les flors de Bach, atesa la seva inoqüitat, es poden autoadministrar (el Dr. Edward Bach va dissenyar aquesta teràpia per a ser utilitzada d'aquesta manera, com instrument d'autoguariment); al principi es donen uns quants pals de cec (sense cap conseqüència negativa), però a mesura que avança el temps i es guanya experiència, es va afinant, es domina cada vegada més el sistema de Bach, i es converteix en una magnífica medecina preventiva per a un mateix i per a la pròpia familia.
Pots estar ben segur que qualsevol altra medecina, com ara una simple aspirina, té més efectes secundaris negatius que una essència floral de Bach.
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 04:42 pm
Sí, sóc terapeuta, i des de fa molt anys. I t'asseguro que qualsevol persona amb una formació cultural mitjana té base més que suficient per a ser terapeuta floral (la personalitat, l'ull clínic, la perspicàcia personal, l'empatia, etc.. són ja coses diferentes, que es tenen o no es tenen, no s'aprenen en un curset de formació).
Invitat- Invitat
be
tuina2008 08/02/09, 04:49 pm
FElicitats,, doncs jo no estic d'acrod, no dubto de les flors, son lentes pero fan bon treball.sobretot si es convien,
si que crec que falta formacio en psicologia, que deurien estar mes formats, que el mon emocional es complicat. ja no dic que deurien ser sicolegs.pero si sicologia basica, o pnl gestalt...
quote="LectorSeLectivo"]Sí, sóc terapeuta, i des de fa molt anys. I t'asseguro que qualsevol persona amb una formació cultural mitjana té base més que suficient per a ser terapeuta floral (la personalitat, l'ull clínic, la perspicàcia personal, l'empatia, etc.. són ja coses diferentes, que es tenen o no es tenen, no s'aprenen en un curset de formació).
[/quote]
si que crec que falta formacio en psicologia, que deurien estar mes formats, que el mon emocional es complicat. ja no dic que deurien ser sicolegs.pero si sicologia basica, o pnl gestalt...
quote="LectorSeLectivo"]Sí, sóc terapeuta, i des de fa molt anys. I t'asseguro que qualsevol persona amb una formació cultural mitjana té base més que suficient per a ser terapeuta floral (la personalitat, l'ull clínic, la perspicàcia personal, l'empatia, etc.. són ja coses diferentes, que es tenen o no es tenen, no s'aprenen en un curset de formació).
[/quote]
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 05:15 pm
Una opinió molt respectable la teva, Tuina, encara que jo no la comparteixo. Vull dir, de totes passades, que no pretenc convèncer de res a ningú; he exposat aquesta informació sense cap afany d'imposar les meves idees a ningú ni de polemitzar al respecte. Qui la vulgui aprofitar, qui es vulgui acostar sense prejudicis a la medicina no alopàtica, que ho faci; qui no trobi aquesta informació interessant o profitosa per a ell, que no li faci cap cas. I crec que amb això, resta clar que no hi cap motiu per a polemitzar sobre aquesta qüestió.
Pel que fa a la regulació de la formació de base que haurien de tenir els terapeutes, hi ha moltes opinions (Bach, però, no volia la professionalització de la seva medicina), pero només amb el pas del temps, si aquest camp es regula legalment, sabrem què hi haurà al respecte.
Salutacions, Tuina.
Pel que fa a la regulació de la formació de base que haurien de tenir els terapeutes, hi ha moltes opinions (Bach, però, no volia la professionalització de la seva medicina), pero només amb el pas del temps, si aquest camp es regula legalment, sabrem què hi haurà al respecte.
Salutacions, Tuina.
Invitat- Invitat
bon rotllo!
tuina2008 08/02/09, 05:50 pm
m'agradava la conversa, tampoc jo vull convencer de res,ni molt menys!
no em mal interpretis si us plau!no volia polemitzar sino intercamviar punts de vista!
Simplement volia dir que penso que la formacio es queda curta
Tambe crec que es queda curta en altres disciplines no alopatiques
o al contrari, es fan curssos amb mes hores ampliant temari amb cosses
que no venen al compte per pujar el preu
Respecte a les flors.. un curset de 30 hores on s'estudien les flors i no res de l'ambit emocional ho veig escas.
LEs flors son lentes, es necessari precissar molt el "diagnostic del client" i sense una formacio adecuada es dificil.
Jo he sigut pacient, en el meu passat i no sabia que em passava!
com puc demanar ajuda si no se que em passa!
PAcients con depressions,, amb ansietats, cassos medianament """" facils""" ( fixa ti que ho posso entre cometes per que de facil no hi ha res) com un estres laboral
que es pot confondre amb alguna cossa o amagar sentiments de fons.
El mon emocional es molt complicat. i no estic en guerra amb tu, ni vull convencer de res, simplement penso que es queda curt
dius que amb la formacio d'un apersona normal es suficient? Que es normal?
si en el curs de flors no hi ha res de formacio emocional que significa?
Significa que es dona por supost que tots son molt llestos o que la formacio en
intel.ligencia emocional per una terapia emocional no es important?
Acertar amb les flors es molt important aixo implica fer un bon diagnosi
Amb el pendul? No es important com, mentre que s'acerti
Amb el text de les 40 preguntes per escollir les flors?
Cada terapueta treballara com mes comode es senti
Si jo treballes en aques ambit Jo no treballaria amb flors, per que es un aterapia que no sento com meva, pero si tingues que treballar, ho faria aixi;
Interrogatori per sapiguer els sentiments mes principals a tractar
kinesiologia per trobar la flor..( ja veus aqui hi ha alguna cossa mes que s'estudia en el seminari de flors)
acompanyaria amb reiki, i segurament amb Katsugen
i segons amb qui podria aconsellar algun avitamina o aminoacid
Ara.. no em veuria suficient fort de treballar solament amb flors,
pero no per que no cregui el suficient amb elles, sino en la formacio
que es dona
De totes formes gracies pel teu panell..
es interessant la proposta per que done s a coneixer
una terapia que es totalment segura,
i si algu company del foro es suficient sincer amb si mateix i
llegint ho trobar una flor adecuada,, doncs haura valgut la pena
el teu esforc..
Gracies!
no em mal interpretis si us plau!no volia polemitzar sino intercamviar punts de vista!
Simplement volia dir que penso que la formacio es queda curta
Tambe crec que es queda curta en altres disciplines no alopatiques
o al contrari, es fan curssos amb mes hores ampliant temari amb cosses
que no venen al compte per pujar el preu
Respecte a les flors.. un curset de 30 hores on s'estudien les flors i no res de l'ambit emocional ho veig escas.
LEs flors son lentes, es necessari precissar molt el "diagnostic del client" i sense una formacio adecuada es dificil.
Jo he sigut pacient, en el meu passat i no sabia que em passava!
com puc demanar ajuda si no se que em passa!
PAcients con depressions,, amb ansietats, cassos medianament """" facils""" ( fixa ti que ho posso entre cometes per que de facil no hi ha res) com un estres laboral
que es pot confondre amb alguna cossa o amagar sentiments de fons.
El mon emocional es molt complicat. i no estic en guerra amb tu, ni vull convencer de res, simplement penso que es queda curt
dius que amb la formacio d'un apersona normal es suficient? Que es normal?
si en el curs de flors no hi ha res de formacio emocional que significa?
Significa que es dona por supost que tots son molt llestos o que la formacio en
intel.ligencia emocional per una terapia emocional no es important?
Acertar amb les flors es molt important aixo implica fer un bon diagnosi
Amb el pendul? No es important com, mentre que s'acerti
Amb el text de les 40 preguntes per escollir les flors?
Cada terapueta treballara com mes comode es senti
Si jo treballes en aques ambit Jo no treballaria amb flors, per que es un aterapia que no sento com meva, pero si tingues que treballar, ho faria aixi;
Interrogatori per sapiguer els sentiments mes principals a tractar
kinesiologia per trobar la flor..( ja veus aqui hi ha alguna cossa mes que s'estudia en el seminari de flors)
acompanyaria amb reiki, i segurament amb Katsugen
i segons amb qui podria aconsellar algun avitamina o aminoacid
Ara.. no em veuria suficient fort de treballar solament amb flors,
pero no per que no cregui el suficient amb elles, sino en la formacio
que es dona
De totes formes gracies pel teu panell..
es interessant la proposta per que done s a coneixer
una terapia que es totalment segura,
i si algu company del foro es suficient sincer amb si mateix i
llegint ho trobar una flor adecuada,, doncs haura valgut la pena
el teu esforc..
Gracies!
LectorSeLectivo escrigué:Una opinió molt respectable la teva, Tuina, encara que jo no la comparteixo. Vull dir, de totes passades, que no pretenc convèncer de res a ningú; he exposat aquesta informació sense cap afany d'imposar les meves idees a ningú ni de polemitzar al respecte. Qui la vulgui aprofitar, qui es vulgui acostar sense prejudicis a la medicina no alopàtica, que ho faci; qui no trobi aquesta informació interessant o profitosa per a ell, que no li faci cap cas. I crec que amb això, resta clar que no hi cap motiu per a polemitzar sobre aquesta qüestió.
Pel que fa a la regulació de la formació de base que haurien de tenir els terapeutes, hi ha moltes opinions (Bach, però, no volia la professionalització de la seva medicina), pero només amb el pas del temps, si aquest camp es regula legalment, sabrem què hi haurà al respecte.
Salutacions, Tuina.
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
una cosseta
tuina2008 08/02/09, 06:08 pm
Com va el tema de la regulacio?
quote="LectorSeLectivo"]Una opinió molt respectable la teva, Tuina, encara que jo no la comparteixo. Vull dir, de totes passades, que no pretenc convèncer de res a ningú; he exposat aquesta informació sense cap afany d'imposar les meves idees a ningú ni de polemitzar al respecte. Qui la vulgui aprofitar, qui es vulgui acostar sense prejudicis a la medicina no alopàtica, que ho faci; qui no trobi aquesta informació interessant o profitosa per a ell, que no li faci cap cas. I crec que amb això, resta clar que no hi cap motiu per a polemitzar sobre aquesta qüestió.
Pel que fa a la regulació de la formació de base que haurien de tenir els terapeutes, hi ha moltes opinions (Bach, però, no volia la professionalització de la seva medicina), pero només amb el pas del temps, si aquest camp es regula legalment, sabrem què hi haurà al respecte.
Salutacions, Tuina.[/quote]
quote="LectorSeLectivo"]Una opinió molt respectable la teva, Tuina, encara que jo no la comparteixo. Vull dir, de totes passades, que no pretenc convèncer de res a ningú; he exposat aquesta informació sense cap afany d'imposar les meves idees a ningú ni de polemitzar al respecte. Qui la vulgui aprofitar, qui es vulgui acostar sense prejudicis a la medicina no alopàtica, que ho faci; qui no trobi aquesta informació interessant o profitosa per a ell, que no li faci cap cas. I crec que amb això, resta clar que no hi cap motiu per a polemitzar sobre aquesta qüestió.
Pel que fa a la regulació de la formació de base que haurien de tenir els terapeutes, hi ha moltes opinions (Bach, però, no volia la professionalització de la seva medicina), pero només amb el pas del temps, si aquest camp es regula legalment, sabrem què hi haurà al respecte.
Salutacions, Tuina.[/quote]
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 06:38 pm
T'havia entès malament, Tuina. Les meves disculpes, doncs t'havia près per una persona amb prejudicis cap a les medicines alternatives, però veig que m'equivocava, ja que pel que escrius es veu que n'entens.
Estic d'acord amb tu en què el món emocional és molt complicat, complicadíssim, però això res no ho pot canviar, ni la Ciència més "científica", més convencional, té solució per a aquest problema, i es per aquesta raó que els mateixos psiquiatres reconeixen que la medicina de la ment encara està en bolquers. Relacionat amb això, jo no crec (és la meva opinió) que els estudis de Psicologia o de Psiquiatria siguin una bona base formativa per a exercir de terapeuta floral, ja que els fonaments del sistema de Bach són tan oposats a la medicina convencional, que els coneixements provinents d'aquesta medicina no serveixen per a res en teràpia floral, i fins i tot el que sol passar es que es converteixen en autèntiques barreres mentals per a entendre el sistema de Bach (vull dir que metges, psiquiatres i psicòlegs el primer que necessitarien per a poder ser bons terapeutes florals és desaprendre tot el que van aprendre a la Facultat; un exercici de humilitat i de canvi tan radical d'esquemes de pensament que penso francamente que és molt difícil de fer).
Una altra qüestió, Tuina: No he parlat de formació de persones "normals", sinó de una formació cultural mitjana, com a base suficient per a entendre la teràpia floral. No crec, d'una altra banda, que la intel.ligència emocional que li cal a un terapeuta es pugui aprendre amb estudis reglats ni en cursets; en la meva opinió, la intel.ligència emocional, l'empatia, etc... son fruit d'un desenvolupament personal-vital, al qual es pot arribar per diverses vies (excloent les académiques o les intel.lectualistes), i una via privilegiada és l'evolució que ajuda a fer les pròpies flors de Bach. El que estic dient amb això, evidentment, és que no és possible ser un terapeuta floral eficaç si prèviament no s'ha rebut un tractament floral que desenvolupi el més possible la part emocional de la pròpia personalitat.
Pel que fa al procediment diagnòstic, estic d'acord amb tu en què el millor és l'interrogatori del malalt (naturalment acompanyat de l'observació acurada del pacient, de totes les seves reaccions, gestos, moviments, etc... , durant l'interrogatori); aquest és el sistema que va utilitzar Bach i l'únic que ell recomanava. Altres mètodes, com ara pèndul, contacte terapeuta-essència-pacient, etc... no tenen cap eficàcia demostrada, jo personalment els considero purament aleatoris.
Tampoc sóc partidari de la barreja de sistemes terapèutics (flors de Bach +homeopatia+Reiki, etc...), doncs crec que no hi ha justificació per a recórrer a aquests "còctels", i hi ha a més una elevada probabilitat d'interferències d'unes teràpies amb altres, cosa que previsiblement produirà bloqueigs en el pacient, i confusions a més en el terapeuta, ja que si es produeixen avenços no és possible saber a quina de les teràpies utilitzades es deuen.
En quan a receptar vitamines, aminoàcids, etc... crec que això no correspon al terapeuta, sino al metge convencional, i opino que és millor no ficar-se en un camp pertanyent a d'altres professionals, sobre tot en el camp de la medicina oficial, ja que els riscs de ser denunciats per intrussisme professional son força alts. Crec per aquesta raó que en el cas que el terapeuta floral identifiqui un problema físic que hagi de ser tractat físicament, que no pugi ser tractat indirectamente per mitjà de les essències, el que ha de fer és remetre el malalt al seu metge de capçalera. Al meu parer, aquest dos camps han de restar sempre molt clarament diferenciats.
Salutacions.
Estic d'acord amb tu en què el món emocional és molt complicat, complicadíssim, però això res no ho pot canviar, ni la Ciència més "científica", més convencional, té solució per a aquest problema, i es per aquesta raó que els mateixos psiquiatres reconeixen que la medicina de la ment encara està en bolquers. Relacionat amb això, jo no crec (és la meva opinió) que els estudis de Psicologia o de Psiquiatria siguin una bona base formativa per a exercir de terapeuta floral, ja que els fonaments del sistema de Bach són tan oposats a la medicina convencional, que els coneixements provinents d'aquesta medicina no serveixen per a res en teràpia floral, i fins i tot el que sol passar es que es converteixen en autèntiques barreres mentals per a entendre el sistema de Bach (vull dir que metges, psiquiatres i psicòlegs el primer que necessitarien per a poder ser bons terapeutes florals és desaprendre tot el que van aprendre a la Facultat; un exercici de humilitat i de canvi tan radical d'esquemes de pensament que penso francamente que és molt difícil de fer).
Una altra qüestió, Tuina: No he parlat de formació de persones "normals", sinó de una formació cultural mitjana, com a base suficient per a entendre la teràpia floral. No crec, d'una altra banda, que la intel.ligència emocional que li cal a un terapeuta es pugui aprendre amb estudis reglats ni en cursets; en la meva opinió, la intel.ligència emocional, l'empatia, etc... son fruit d'un desenvolupament personal-vital, al qual es pot arribar per diverses vies (excloent les académiques o les intel.lectualistes), i una via privilegiada és l'evolució que ajuda a fer les pròpies flors de Bach. El que estic dient amb això, evidentment, és que no és possible ser un terapeuta floral eficaç si prèviament no s'ha rebut un tractament floral que desenvolupi el més possible la part emocional de la pròpia personalitat.
Pel que fa al procediment diagnòstic, estic d'acord amb tu en què el millor és l'interrogatori del malalt (naturalment acompanyat de l'observació acurada del pacient, de totes les seves reaccions, gestos, moviments, etc... , durant l'interrogatori); aquest és el sistema que va utilitzar Bach i l'únic que ell recomanava. Altres mètodes, com ara pèndul, contacte terapeuta-essència-pacient, etc... no tenen cap eficàcia demostrada, jo personalment els considero purament aleatoris.
Tampoc sóc partidari de la barreja de sistemes terapèutics (flors de Bach +homeopatia+Reiki, etc...), doncs crec que no hi ha justificació per a recórrer a aquests "còctels", i hi ha a més una elevada probabilitat d'interferències d'unes teràpies amb altres, cosa que previsiblement produirà bloqueigs en el pacient, i confusions a més en el terapeuta, ja que si es produeixen avenços no és possible saber a quina de les teràpies utilitzades es deuen.
En quan a receptar vitamines, aminoàcids, etc... crec que això no correspon al terapeuta, sino al metge convencional, i opino que és millor no ficar-se en un camp pertanyent a d'altres professionals, sobre tot en el camp de la medicina oficial, ja que els riscs de ser denunciats per intrussisme professional son força alts. Crec per aquesta raó que en el cas que el terapeuta floral identifiqui un problema físic que hagi de ser tractat físicament, que no pugi ser tractat indirectamente per mitjà de les essències, el que ha de fer és remetre el malalt al seu metge de capçalera. Al meu parer, aquest dos camps han de restar sempre molt clarament diferenciats.
Salutacions.
Invitat- Invitat
ok
tuina2008 08/02/09, 07:47 pm
Be, crec que els coctels poden ser bons, sempre i quant s'escolli be
El reiki i les flors al ser les dues terapies purament energetiques crec que poden
treballar molt be juntes ( a mi m'han donat bon resultat), el katsugen es increible tambe per tractar bloquejos
Crec que son combinables totes les terapies que treballin al mateix nivell, es a dir.
reiki, flors, katsugen per ser emocionals, holistiques i energetiques
Tampoc estic d'acord el tractar malalties, desordres amb una sola terapia,siguin del tipus que siguin, ja que l'unio fa la forca. Un cas es l'homeopatia classica ( on es treballa amb mes d'un remei homeopatic en contra de l' unicista on unicament treballen amb un remei, amb la meva forma de pensar, si jo fos homepata seria del primer grup)
En quant als aminoacids i vitamines, no solament son competencia de la medicina alopatica, sino tambe del naturopata.
els aminoacids Triftofan i Fenilalanina han fet una gran feina amb els meus pacients que han vingut amb depressio, i el Gaba en cassos d'ansietat
La vit B3 amb el seu complexe B son fantastics pel sistema nervios, amb tot el que comporta, ( nerviosisme, estres, depressio, irritabilitat)
Jo , com dic. no hi entenc massa de flors, pero es important tindre un bon " arsenal" de herramientas.
Ja n'hi han sicolegs que estan usant les flors.. i per cert, en si mateix que un sicoleg ho faci es un logre, tambe conec algu que usa l'homeopatia.. mentre que no ho facin com els metges i els fisios que ho volen tot per ells, a mi em sembla fantastic-
Ah no no estic en contra de les solucions naturals, no puc estar-ho..soc
quiromassatgista, kinesioleg, naturopata, tambe terapeuta floral (encara que no l'his treballo), massatge xines, treballo amb agulles intradermiques, oligoelements, reiki,katsugen, ortomolecular, digitopuntura i reflexologia podal, i estudio medicina xina.. aixi que com veus no hi puc estar massa en desacord amb el mon alternatiu
El reiki i les flors al ser les dues terapies purament energetiques crec que poden
treballar molt be juntes ( a mi m'han donat bon resultat), el katsugen es increible tambe per tractar bloquejos
Crec que son combinables totes les terapies que treballin al mateix nivell, es a dir.
reiki, flors, katsugen per ser emocionals, holistiques i energetiques
Tampoc estic d'acord el tractar malalties, desordres amb una sola terapia,siguin del tipus que siguin, ja que l'unio fa la forca. Un cas es l'homeopatia classica ( on es treballa amb mes d'un remei homeopatic en contra de l' unicista on unicament treballen amb un remei, amb la meva forma de pensar, si jo fos homepata seria del primer grup)
En quant als aminoacids i vitamines, no solament son competencia de la medicina alopatica, sino tambe del naturopata.
els aminoacids Triftofan i Fenilalanina han fet una gran feina amb els meus pacients que han vingut amb depressio, i el Gaba en cassos d'ansietat
La vit B3 amb el seu complexe B son fantastics pel sistema nervios, amb tot el que comporta, ( nerviosisme, estres, depressio, irritabilitat)
Jo , com dic. no hi entenc massa de flors, pero es important tindre un bon " arsenal" de herramientas.
Ja n'hi han sicolegs que estan usant les flors.. i per cert, en si mateix que un sicoleg ho faci es un logre, tambe conec algu que usa l'homeopatia.. mentre que no ho facin com els metges i els fisios que ho volen tot per ells, a mi em sembla fantastic-
Ah no no estic en contra de les solucions naturals, no puc estar-ho..soc
quiromassatgista, kinesioleg, naturopata, tambe terapeuta floral (encara que no l'his treballo), massatge xines, treballo amb agulles intradermiques, oligoelements, reiki,katsugen, ortomolecular, digitopuntura i reflexologia podal, i estudio medicina xina.. aixi que com veus no hi puc estar massa en desacord amb el mon alternatiu
LectorSeLectivo escrigué:T'havia entès malament, Tuina. Les meves disculpes, doncs t'havia près per una persona amb prejudicis cap a les medicines alternatives, però veig que m'equivocava, ja que pel que escrius es veu que n'entens.
Estic d'acord amb tu en què el món emocional és molt complicat, complicadíssim, però això res no ho pot canviar, ni la Ciència més "científica", més convencional, té solució per a aquest problema, i es per aquesta raó que els mateixos psiquiatres reconeixen que la medicina de la ment encara està en bolquers. Relacionat amb això, jo no crec (és la meva opinió) que els estudis de Psicologia o de Psiquiatria siguin una bona base formativa per a exercir de terapeuta floral, ja que els fonaments del sistema de Bach són tan oposats a la medicina convencional, que els coneixements provinents d'aquesta medicina no serveixen per a res en teràpia floral, i fins i tot el que sol passar es que es converteixen en autèntiques barreres mentals per a entendre el sistema de Bach (vull dir que metges, psiquiatres i psicòlegs el primer que necessitarien per a poder ser bons terapeutes florals és desaprendre tot el que van aprendre a la Facultat; un exercici de humilitat i de canvi tan radical d'esquemes de pensament que penso francamente que és molt difícil de fer).
Una altra qüestió, Tuina: No he parlat de formació de persones "normals", sinó de una formació cultural mitjana, com a base suficient per a entendre la teràpia floral. No crec, d'una altra banda, que la intel.ligència emocional que li cal a un terapeuta es pugui aprendre amb estudis reglats ni en cursets; en la meva opinió, la intel.ligència emocional, l'empatia, etc... son fruit d'un desenvolupament personal-vital, al qual es pot arribar per diverses vies (excloent les académiques o les intel.lectualistes), i una via privilegiada és l'evolució que ajuda a fer les pròpies flors de Bach. El que estic dient amb això, evidentment, és que no és possible ser un terapeuta floral eficaç si prèviament no s'ha rebut un tractament floral que desenvolupi el més possible la part emocional de la pròpia personalitat.
Pel que fa al procediment diagnòstic, estic d'acord amb tu en què el millor és l'interrogatori del malalt (naturalment acompanyat de l'observació acurada del pacient, de totes les seves reaccions, gestos, moviments, etc... , durant l'interrogatori); aquest és el sistema que va utilitzar Bach i l'únic que ell recomanava. Altres mètodes, com ara pèndul, contacte terapeuta-essència-pacient, etc... no tenen cap eficàcia demostrada, jo personalment els considero purament aleatoris.
Tampoc sóc partidari de la barreja de sistemes terapèutics (flors de Bach +homeopatia+Reiki, etc...), doncs crec que no hi ha justificació per a recórrer a aquests "còctels", i hi ha a més una elevada probabilitat d'interferències d'unes teràpies amb altres, cosa que previsiblement produirà bloqueigs en el pacient, i confusions a més en el terapeuta, ja que si es produeixen avenços no és possible saber a quina de les teràpies utilitzades es deuen.
En quan a receptar vitamines, aminoàcids, etc... crec que això no correspon al terapeuta, sino al metge convencional, i opino que és millor no ficar-se en un camp pertanyent a d'altres professionals, sobre tot en el camp de la medicina oficial, ja que els riscs de ser denunciats per intrussisme professional son força alts. Crec per aquesta raó que en el cas que el terapeuta floral identifiqui un problema físic que hagi de ser tractat físicament, que no pugi ser tractat indirectamente per mitjà de les essències, el que ha de fer és remetre el malalt al seu metge de capçalera. Al meu parer, aquest dos camps han de restar sempre molt clarament diferenciats.
Salutacions.
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
Invitat 08/02/09, 08:15 pm
Bé, m'alegro que siguis terapeuta, si bé ens situem en línies força distants. Jo, que tinc també el títol d'Homeopatia (encara que aquesta no l'exerceixo perquè la considero no gaire fiable, molt díficil no equivocar el remei, i amb efectes secundaris) sóc unicista. I també sóc unicista pel que fa a qualsevol sistema terapèutic: ni en la medicina alternativa, ni tampoc en la alopàtica, sóc partidari d'atapeïr el pacient d'una barreja de fàrmacs; crec que s'ha d'anar a poc a poc, esgotant camins terapèutics, i no utilitzar un nou sistema fins que no s'hagi arribat a la constatació que s'han esgotat les possibilitats del que s'estava utilitzant.
A banda d'això, crec que són precisament els sistemes terapèutics que treballen en una mateix nivell (el nivell enèrgetic) els que s'interfereixen entre si. Una essència floral i una aspirina no s'interfereixen gens ni mica, perquè cada remei treballa en el seu nivell específic (l'aspirina en el pla físic i l'essència en el pla energètic), pero una essència floral y un remei homeopàtic si que es poden interferir (o potenciar més del desitjable i produir una reacció massa forta).
Pel que fa al gran nombre de sistemes terapèutics que esmentes, jo no els poso tots al mateix nivell de fiabilitat i eficàcia, ja que així com la Homeopatia i la Teràpia floral tenen una llarga tradició d'utilització i han estat molt comprovades experimentalment, no passa el mateix amb la munió de teràpies alternatives que han aparegut d'uns anys ença i que jo qualificaria de "postmodernes" o "New Age", les quals, al meu parer, es basen més en suposicions que no pas en comprovacions rigoroses.
Sobre aquesta qüestió, crec que no arribarem a acords, ja que veig que tenim enfocs molt diferents, pero en qualsevol cas ha estar un plaer intercanviar idees amb tu.
A banda d'això, crec que són precisament els sistemes terapèutics que treballen en una mateix nivell (el nivell enèrgetic) els que s'interfereixen entre si. Una essència floral i una aspirina no s'interfereixen gens ni mica, perquè cada remei treballa en el seu nivell específic (l'aspirina en el pla físic i l'essència en el pla energètic), pero una essència floral y un remei homeopàtic si que es poden interferir (o potenciar més del desitjable i produir una reacció massa forta).
Pel que fa al gran nombre de sistemes terapèutics que esmentes, jo no els poso tots al mateix nivell de fiabilitat i eficàcia, ja que així com la Homeopatia i la Teràpia floral tenen una llarga tradició d'utilització i han estat molt comprovades experimentalment, no passa el mateix amb la munió de teràpies alternatives que han aparegut d'uns anys ença i que jo qualificaria de "postmodernes" o "New Age", les quals, al meu parer, es basen més en suposicions que no pas en comprovacions rigoroses.
Sobre aquesta qüestió, crec que no arribarem a acords, ja que veig que tenim enfocs molt diferents, pero en qualsevol cas ha estar un plaer intercanviar idees amb tu.
Invitat- Invitat
be
tuina2008 08/02/09, 08:52 pm
igaulment..ha sigut un plaer
cadascu te els seus camins..simplement es sentirse comode amb el que es fa, a vegades es troba una linea terapeutica, no acaba d'agradar i es deixa, a mi m'ha passat per exemple amb la fito, que la deixada a un costat, preferixo l'ortomolecular, te una finestra terapeutica mes petita pero compensa, el que mes treballo son les terapies manuals, i les terapies xinesses. tambe crec que si s'aprenen massa terapeutiques saps moltes cosses pero es dificil profundissar,,A mi amb la medicina xina em portara tota la vida
Et dessitjo molta sort, anims i endavant
www.masaje-terapeutico.com
cadascu te els seus camins..simplement es sentirse comode amb el que es fa, a vegades es troba una linea terapeutica, no acaba d'agradar i es deixa, a mi m'ha passat per exemple amb la fito, que la deixada a un costat, preferixo l'ortomolecular, te una finestra terapeutica mes petita pero compensa, el que mes treballo son les terapies manuals, i les terapies xinesses. tambe crec que si s'aprenen massa terapeutiques saps moltes cosses pero es dificil profundissar,,A mi amb la medicina xina em portara tota la vida
Et dessitjo molta sort, anims i endavant
www.masaje-terapeutico.com
LectorSeLectivo escrigué:Bé, m'alegro que siguis terapeuta, si bé ens situem en línies força distants. Jo, que tinc també el títol d'Homeopatia (encara que aquesta no l'exerceixo perquè la considero no gaire fiable, molt díficil no equivocar el remei, i amb efectes secundaris) sóc unicista. I també sóc unicista pel que fa a qualsevol sistema terapèutic: ni en la medicina alternativa, ni tampoc en la alopàtica, sóc partidari d'atapeïr el pacient d'una barreja de fàrmacs; crec que s'ha d'anar a poc a poc, esgotant camins terapèutics, i no utilitzar un nou sistema fins que no s'hagi arribat a la constatació que s'han esgotat les possibilitats del que s'estava utilitzant.
A banda d'això, crec que són precisament els sistemes terapèutics que treballen en una mateix nivell (el nivell enèrgetic) els que s'interfereixen entre si. Una essència floral i una aspirina no s'interfereixen gens ni mica, perquè cada remei treballa en el seu nivell específic (l'aspirina en el pla físic i l'essència en el pla energètic), pero una essència floral y un remei homeopàtic si que es poden interferir (o potenciar més del desitjable i produir una reacció massa forta).
Pel que fa al gran nombre de sistemes terapèutics que esmentes, jo no els poso tots al mateix nivell de fiabilitat i eficàcia, ja que així com la Homeopatia i la Teràpia floral tenen una llarga tradició d'utilització i han estat molt comprovades experimentalment, no passa el mateix amb la munió de teràpies alternatives que han aparegut d'uns anys ença i que jo qualificaria de "postmodernes" o "New Age", les quals, al meu parer, es basen més en suposicions que no pas en comprovacions rigoroses.
Sobre aquesta qüestió, crec que no arribarem a acords, ja que veig que tenim enfocs molt diferents, pero en qualsevol cas ha estar un plaer intercanviar idees amb tu.
tuina2008- Nombre de missatges : 145
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
arcoiris 09/02/09, 12:43 am
LES FLORS I LA MALALTIA
El Dr. Bach va descobrir els 38 remeis florals, cadascun per a un estat emocional i mental específic, a més d'una combinació de cinc de les flors, dissenyada per a situacions difícils i urgents, que ell va cridar el Rescue Remedy (Remei de Rescat).
Actualment, aquests remeis suaus i segurs són utilitzats en tot el món per la gent a nivell particular, per metges i professionals del sector de la medicina complementària, psicoterapeutes, consellers, dentistes, veterinaris i sanadors. Durant molts anys, en el Centro Bach s'han rebut milers de testimoniatges de pacients i professionals confirmant la seva eficàcia.
Edward Bach definia a la malaltia com un desequilibri emocional que es produïx en el camp energètic de l'ésser viu. Si aquest desequilibri continua per cert temps sense tractament, es produïx la malaltia en el cos físic. Escrivint-li a un col·lega definia: “la malaltia és una sort de consolidació d'una actitud mental i solament és necessari tractar tal actitud mental i la malaltia desapareixerà”.
El Dr. Bach deia que tots som producte de la mateixa font que ell cridava Amor i per tant tots formem manifestacions de ell. Que venim a la terra amb aquesta espurna divina en el nostre interior, per a entrar en un cos físic i amb una ment. Que l'ésser interior o ànima, ve a complir una missió específica, igual d'important per a tots, i si la nostra personalitat no segueix els impulsos emanats per la nostra ànima, es presentarà un conflicte, el qual s'evidenciarà amb un bloqueig en el flux de la nostra energia i es manifestarà com un símptoma emocional en desequilibri, on si aquest es perllonga, proporcionarà com resultat manifestacions físiques, cridades malalties. Per això només s'assoleixen corregir els efectes sense arribar a les causes. Per al Dr. Bach, existeixen dos errors primordials, el primer: la dissociació entre la nostra ànima i la nostra personalitat i segon: la crueltat o el mal cap als altres, ja que va en contra de la unitat, tenint en compte que tots som part de la mateixa unitat.
El Dr. Bach va arribar a la conclusió que l'organisme s'emmalaltia com a conseqüència de les següents set formes bàsiques:
L'ORGULL:
Creure ésser mes que qualsevol.
LA CRUELTAT:
Fer mal als altres o fins i tot a si mateix.
L'ODI:
Tot el contrari al que ell professava, a l'amor.
LA INESTABILITAT:
Dubtar absolutament de tot, tenint en compte l'existència d'un ordre universal perfecte i harmònic.
L'EGOISME
Que s'explica per si mateix.
L'essència floral procura elevar la nostra vibració, acostar-nos a la nostra pròpia essència interior, per a prendre consciència dels nostres errors i desenvolupar els nostres aspectes més positius per a evitar el sofriment i la malaltia en tots els seus nivells.
"La malaltia és, per essència, el fruit del conflicte entre l'ànima i la ment."
El Dr. Bach va descobrir els 38 remeis florals, cadascun per a un estat emocional i mental específic, a més d'una combinació de cinc de les flors, dissenyada per a situacions difícils i urgents, que ell va cridar el Rescue Remedy (Remei de Rescat).
Actualment, aquests remeis suaus i segurs són utilitzats en tot el món per la gent a nivell particular, per metges i professionals del sector de la medicina complementària, psicoterapeutes, consellers, dentistes, veterinaris i sanadors. Durant molts anys, en el Centro Bach s'han rebut milers de testimoniatges de pacients i professionals confirmant la seva eficàcia.
Edward Bach definia a la malaltia com un desequilibri emocional que es produïx en el camp energètic de l'ésser viu. Si aquest desequilibri continua per cert temps sense tractament, es produïx la malaltia en el cos físic. Escrivint-li a un col·lega definia: “la malaltia és una sort de consolidació d'una actitud mental i solament és necessari tractar tal actitud mental i la malaltia desapareixerà”.
El Dr. Bach deia que tots som producte de la mateixa font que ell cridava Amor i per tant tots formem manifestacions de ell. Que venim a la terra amb aquesta espurna divina en el nostre interior, per a entrar en un cos físic i amb una ment. Que l'ésser interior o ànima, ve a complir una missió específica, igual d'important per a tots, i si la nostra personalitat no segueix els impulsos emanats per la nostra ànima, es presentarà un conflicte, el qual s'evidenciarà amb un bloqueig en el flux de la nostra energia i es manifestarà com un símptoma emocional en desequilibri, on si aquest es perllonga, proporcionarà com resultat manifestacions físiques, cridades malalties. Per això només s'assoleixen corregir els efectes sense arribar a les causes. Per al Dr. Bach, existeixen dos errors primordials, el primer: la dissociació entre la nostra ànima i la nostra personalitat i segon: la crueltat o el mal cap als altres, ja que va en contra de la unitat, tenint en compte que tots som part de la mateixa unitat.
El Dr. Bach va arribar a la conclusió que l'organisme s'emmalaltia com a conseqüència de les següents set formes bàsiques:
L'ORGULL:
Creure ésser mes que qualsevol.
LA CRUELTAT:
Fer mal als altres o fins i tot a si mateix.
L'ODI:
Tot el contrari al que ell professava, a l'amor.
LA INESTABILITAT:
Dubtar absolutament de tot, tenint en compte l'existència d'un ordre universal perfecte i harmònic.
L'EGOISME
Que s'explica per si mateix.
L'essència floral procura elevar la nostra vibració, acostar-nos a la nostra pròpia essència interior, per a prendre consciència dels nostres errors i desenvolupar els nostres aspectes més positius per a evitar el sofriment i la malaltia en tots els seus nivells.
"La malaltia és, per essència, el fruit del conflicte entre l'ànima i la ment."
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Medicina no convencional i teràpies alternatives: Flors de Bach
arcoiris 09/02/09, 01:33 am
Tuina:
Que és el katsugen?
No conec aquesta terapia.
Que és el katsugen?
No conec aquesta terapia.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Contenido patrocinado
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja