L'ATUR I LA CRISI PROVOQUEN LA BOGERIA

No es pot culpar als ciutadans d'Ascó partidaris de la construcció en aquest municipi del Almacén Temporal Centralizado (en cristià, cementiri nuclear). El Ple de l'Ajuntament ha dit que SI a aquesta instal•lació, el mateix pas que va seguir el Ple de l'Ajuntament de Yebra (Guadalajara). El dos pobles opten a aconseguir aquest equipament tan polèmic que la resta de l'estat rebutja però els dos equips de govern que han votat que SI tenen nexes en comú. L'alcalde de Yebra va treballar a la Central Nuclear de Zorita i ara té nomina amb Enresa, Empresa Nacional de Residuos i impulsora del cementiri nuclear. A Ascó, l'alcalde i tres regidors estan vinculats laboralment a la central nuclear que ara hi ha al municipi.

No és massa lògic que persones amb interessos en l'empresa que vol construir el magatzem nuclear puguin tenir la decisió política de triar o rebutjar el projecte aliens a la voluntat del poble. Molts dels seus habitants estan indecisos. Els qui encara no han perdut el seny diuen NO a la cementiri i els qui diuen SI són aquells que defensen aquesta instal•lació argumentant que crearà llocs de treball. La crisi i l'atur han provocat aquesta mena de bogeria col•lectiva que consisteix en no pensar en el futur ni a mig termini i buscar-se la vida al moment, al preu que sigui tot i que el preu pugui ser massa car. Els qui diuen SI al cementiri veuen feina i res més, no han volgut avaluar els pros i contres.

Deixant a part l’anàlisi que un servidor faci de les opinions favorables o contraries dels asconencs i asconenques, no es pot dir que siguin ells els culpables de la polèmica generada. El problema és la poca pedagogia que apliquen els politics locals i la famosa disciplina de partit que, en l’àmbit local, hauria d’estar prohibida. Avui, a Ascó, independents, convergents i socialistes s’han begut l’enteniment.

Al juliol del 2006 el Ministeri d’Indústria publicava un anunci a tota la premsa espanyola demanant municipis candidats per acollir el cementiri nuclear i destacant que aquesta instal•lació suposaria la creació de molts llocs de treball. En aquell temps el Ministre d’Indústria era José Montilla, el mateix que ara presideix Catalunya i és contrari al projecte. Coses de la vida. En el cas de Montilla, la seva alteració mental no és fruit de la crisi ni de l'atur però ja en parlarem un altre dia. Diuen que a la primavera es sabrà quin dels dos municipis guanya i es queda amb aquest càstig perpetu anomenat Almacén Temporal Centralizado.

Ja sabem que "la primavera la sang altera" però esperem que la sang no arribi abans al riu fruit de l'alteració de molts ciutadans de les comarques de Tarragona que estem farts de veure com "tota la merda que ningú vol ens posen a casa". Farts de suportar les males olors de les químiques, veure les centrals elèctriques que cauen a trossos, nuclears que ens infarten cada dos per tres i experiments de totes les noves tecnologies, volem ser com els altres i viure en pau. Si ja ens foten l'aigua quan volen i ens roben la salut a cop de dioxina diària, que no ens fotin el pel un cop més. Plantem cara a Madrid i recordem-los què significa el concepte de “solidaritat” que tan fresc tenim nosaltres i tan oblidat ells.