Primera evidència científica de la relació entre l'estrès i el càncer

La relació entre el càncer i l'estrès ha quedat demostrada científicament per primer cop, en un estudi que han fet investigadors nord-americans i xinesos. Els autors han centrat la recerca en l'activitat de dos gens que quan muten provoquen tumors. En l'estudi han fet servir mosques de la fruita, que tenen aquests mateixos gens i les mateixes seqüències biològiques que les persones. Els investigadors conclouen que les cèl·lules víctimes de l'estrès poden emetre senyals que indueixen les cèl·lules sanes del costat a generar tumors. Aquests senyals serien unes proteïnes marcadores, anomenades cicotines, que es traslladen de cèl·lula a cèl·lula

Fins ara, se sabia que les inflamacions cròniques, causa clau en l'estrès, estan associades amb el creixement dels tumors en malalts de càncer i alguns experts argumenten que les emocions negatives, les hormones de l'estrès, les inflamacions i el càncer poden estar interrelacionats, encara que sense una evidència clara.

També hi ha un consens sobre el fet que les mutacions genètiques causants del càncer només afecten individualment les cèl·lules, però aquest estudi indica que aquest no és sempre el cas, ja que diferents mutacions en cèl·lules diferents poden col·laborar entre si en la generació i el desenvolupament dels tumors.

Els autors de l'estudi van centrar el seu treball en l'activitat de dos gens mutants causants de càncers. Un d'aquests és el RAS, que es relaciona amb un 30% dels casos d'aquesta malaltia, i l'altre és un gen supressor de tumors, conegut com a "gargot", que quan es presenta de manera defectuosa propicia el desenvolupament del càncer. Amb tot, ni un gen RAS mutat ni una versió mutant del "gargot" poden per si soles causar un càncer.

Els investigadors van estudiar mosques de la fruita que portaven les dues mutacions genètiques i van descobrir que una cèl·lula que té només el RAS mutant pot derivar en un tumor maligne si implica una cèl·lula propera amb un "gargot" defectuós. La conclusió és que l'estrès era el factor determinant que unia les dues cèl·lules, generant proteïnes marcadores, anomenades cicotines, per poder traslladar-se de cèl·lula a cèl·lula.

El professor Tian Xu, de la University School of Medicine de Connecticut, als EUA, màxim responsable de la investigació, va manifestar que "són males notícies", perquè "hi ha una gran varietat de condicions que poden desencadenar l'estrès físic i emocional, així com les infeccions i les inflamacions".

En definitiva, l'estudi demostra que és més fàcil del que es pensava que el càncer arreli en l'organisme humà, després de constatar que és més probable que les mutacions passin en diverses cèl·lules diferents que en una sola. La bona notícia és que també identifica una potencial nova via per aturar el càncer, si s'aconsegueix bloquejar l'origen del senyal d'estrès que reben les cèl·lules.