Farts de pagar i encara tenim pobres a casa??

Un estudi alerta del perill de pobresa entre les famílies monoparentals i els avis que viuen sols a Catalunya


Imatges com aquesta són cada cop més habituals als carrers de Catalunya

Xifra escruixidora. El 16,6% dels catalans estava en risc de pobresa el 2008, 1,6 punts menys que l'any passat, segons una ampliació de l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística feta per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
La taxa de pobresa a Catalunya, el llindar de la qual és de 8.748 euros anuals, va ser inferior a la del conjunt de l'Estat -19,6%- i a la de la Unió Europea dels 27 -17% el 2007-.
Els col·lectius més vulnerables van ser les llars monoparentals amb fills al seu càrrec -48%-; les llars de dos adults amb tres o més fills al seu càrrec -45,7%-, i els més grans de 65 anys que viuen sols -41,4%-.

Aquestes xifres clamen al cel, si tenim en compte l'expoli fiscal permanent que experimenta la nació a mans de l'Estat espanyol. Mentre les empreses, els professionals i els assalariats pateixen la sangonella de l'aparell fiscal espanyol en un nivell que no té comparació amb cap altre territori d'Europa (i qui sap si del món), a casa nostra mateix hi ha persones que sofreixen per manca de prestacions socials i oportunitats de treball.

Informe Idescat nivell de rendes i pobresa a Catalunya
Ajudes socials
L'estudi ha destacat la importància de les ajudes socials, ja que la taxa de risc de pobresa va passar del 33,7% abans de les transferències, al 20,4% amb les pensions de vellesa i supervivència i al 16,6% quan es comptabilitzen totes les ajudes socials.
El risc de pobresa va ser més gran en dones -18,1%- que en homes -15%-, sobretot en les més grans de 65 anys (27,9%), i va estar influenciat per l'estat civil, el nivell de formació i la nacionalitat. Així, els més desafavorits van ser els estrangers --27,5%--, les persones viudes i amb una formació primària o inferior --24,7% en els dos casos--.
La renda mitjana s'incrementa
Alhora, la renda mitjana neta anual a Catalunya va ser de 28.450 euros el 2007 -de 10.755 euros per persona-, un 5,2% més que l'any passat i un 8,6% superior que la renda en el conjunt de l'Estat.
El 9,6% de les llars va ingressar 9.000 euros anuals, i un 11,2% entre 9.001 i 14.000 euros, de manera que el percentatge de catalans que va ingressar fins a 14.000 euros anuals va ser quatre punts inferior que a l'any passat.
Les llars que tenen com a persona de referència una dona van tenir una renda mitjana neta anual de 25.659 euros, un 15,6% menys que aquells que tenen una persona de referència masculina (30.395 euros).
Per edats, els habitatges amb rendes més baixes són els que tenen com a persona de referència algú més gran de 65 anys (19.286 euros), de manera que la renda mitjana d'aquestes llars és un 32,2% inferior a la mitjana del conjunt de llars.
Per composicions de la llar, les rendes més baixes són de llars unipersonals de gent més gran de 65 anys, amb 10.848 euros, un 61,8% inferior a la renda mitja catalana, seguida per les llars monoparentals amb fills dependents (17.690 euros).
Per tot això, i com l'any passat, del que més freqüentment van haver de privar-se les famílies catalanes el 2008 va ser de passar una setmana de vacances a l'any fora de casa (un 28%), seguit per una impossibilitat de reaccionar econòmicament davant de despeses imprevistes (24,4%).

Si ens parem a pensar en el que paguem d'impostos (les retencions al sou, el 16% o el 7% de tots els productes que comprem, els impostos de la benzina, les contribucions, els impostos per compravendes, per herències, el que paguem per autopistes, per aparcar, per gairebé tot) doncs no s'explica que no es pugui ajudar a la gent que ho necessita. Bé, si, hi ha una clara explicació, que són molts els impostos que només serveixen per enriquir a una colla de vividors de la política.