EL MASCLISME MATA

Onze dones han estat assassinades al País Valencià, víctimes de la violència masclista:

CAROLINA, ROCIO, SILVANA APARECIDA, FRANCISCA, FABIOLA DEL SOCORRO, FRANCISCA G.B., AVRIL LOUISE, Mª PAZ, ELVIRA, ROSARIO, INMACULADA I ONA.

Hui volem recordar-les a totes mitjançant aquestes paraules, parlant del patiment sofrit per una d’elles fins haver mort. Volem rendir el nostre homenatge pòstum a totes les dones que han patit i pateixen qualsevol tipus d’agressió masclista. Ona Janusiene, de 47 anys va morir el passat 6 d’octubre a l’hospital Doctor Moliner de Serra, tres mesos després de ser apallissada i violada pel seu novi i un amic.

De nacionalitat lituana, va deixar el seu poble fa huit anys per vindre a Espanya en busca d’un futur per a ella, per a la seua filla, malalta del cor. No va tindre una vida fàcil, les dificultats que va trobar l’advocaren a una situació de precarietat i així els últims dies de la seua existència va viure en la indigència.

La seua família desconeixia aquestes circumstàncies, ni tampoc sabien on es trobava actualment. Varen saber del seu parador uns dies després de patir la brutal agressió i no han pogut reunir els diners que calien per viatjar a Espanya i acomiadar-se d’ella abans que morira. Els seus assessins, Bhala S i Hassan la violaren i colpejaren brutalment en un descampat junt al Cementeri General de València. Va ser trobada per la policia en estat de shock. Traslladada a l’hospital va ingressar en estat de coma, estat que va durar tres mesos, fins el moment de la seua mort.

La seua família ha anunciat que es va a personar com acusació particular contra els dos assassins. No van poder aconseguir els 5.000€ necessàries per repatriar el cos d’Ona al seu país i no reberen ajuda de cap administració. El cadaver d’Ona va ser incinerat i traslladaran les seues cendres al seu pais. Ona va ser tractada com una assassinada de segona categoria. Per Ona i per totes les dones que han sigut assassinades, per totes les agressions a les dones, diguem hui:

PROU DE MORTES, NO MÉS VIOLÈNCIA CAP A LES DONES.

EL MASCLISME MATA

MANIFEST DE LA PLATAFORMA FEMINISTA DE VALÈNCIA.

25 DE NOVEMBRE. DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES.

Des del mes de novembre del 2008 al 31 d’octubre d’enguany, 76 dones han estat assassinades, de les quals 11 han estat al País Valencià. A Espanya, la mort per violència masclista s’ha convertit en la primera causa de mort prematura de les dones i la tercera causa d’ingrés en presó dels agressors.

El tràfic de dones i xiquetes per a la seua explotació sexual per les xarxes mafioses ha augmentat de forma alarmant. La valenciana és la segona autonomia amb major nombre de dones víctimes de les màfies de la prostitució.

La desigualtat entre sexes és l’origen de la violència cap a les dones. La societat patriarcal reforça els valors de les desigualtats i imposa unes estructures socials, econòmiques, culturals, religioses i jeràrquiques que es reflecteixen en totes les institucions. Des de l’escola es contribueix a aquesta discriminació, impartint coneixements que ignoren a les dones. Els mitjans de comunicació ofereixen una imatge de les dones que reprodueixen els estereotips de gènere. Les desigualtats en el món laboral i l’assumpció quasi exclusivament del treball no remunerat per les dones accentuen cada vegada més les desigualtats entre els sexes.

Totes aquestes desigualtats són diferents formes de maltractaments, els comportaments i usos masclistes no generen sinó violència cap a les dones. Al País Valencià el Govern autonòmic no està compromès en la lluita per la prevenció i eradicació de la violència masclista. La xarxa assistencial del País Valencià és de les més precàries de de tot l’estat. L’interès del Govern Valencià -immers en els casos de corrupció- està en els grans events, on destina partides pressupostàries astronòmiques que contrasten amb les ridícules quantitats que destina als programes d’igualtat i de prevenció de violència.

Per tot això, des de la Plataforma Feminista de València:

Exigim:

L’aplicació i desenvolupament de la ley integral de Medidas contra la violencia de género i la destinació dels pressuposts necessaris per a la prevenció, protecció i assistència a les dones en situació de maltractaments.

La transparència en la gestió i publicitat dels fons rebuts pel Govern Valencià pel Ministeri d’igualtat per a la assistència social integral de les dones maltractades.

L’educació en igualtat des de l’escola, aplicant els continguts establerts en la Ley Integral respecte a la coeducació, però també la conscienciació de la societat mitjançant campanyes de prevenció i el control dels continguts i la publicitat dels mitjans de comunicació.

Els governs i les institucions han de fer una anàlisi de les causes i prevalença de la violència cap a les dones, buscant formules per a una lluita conjunta i coordinada des de l’administració central i les autonòmiques, el Govern Valencià no pot continuar ignorant la situació de tantes dones maltractades al nostre territori.

Saps que penso d'aquest tema tan reiteratiu, penós, delictiu i criminal? Doncs que ambdues gèneres responen a un cer tipus de personalitat, i això no te remei.

El maltractador necessita una persona més dèbil per maltractar. Com sol ser un inútil desgraciat, necessita d'aquet "joc" per sentir-se algú. I el/la maltractada, com no ha conegut mai l'autoestima...i si m'apures, ni uns pares que l'estimin, es considera dèbil i necessita a una persona "forta" mascle i primitiva, pq la "protegeixi" i a la vegada la maltracti. Fent un símil, seria com la puta que necessita el macarra.

Dona... no totes les situacions són iguals i segur que aquestes morts venen de moltes circunstàncies diferents, però en el cas d'una violència continuada, crec que la majoria de les morts són una vegada la persona "dèbil" ha decidit ser forta i allunyar-se de la violenta i primitiva.

No crec que hagi moltes dones en el seu sa judici, que es senten atragudes per homes violents que les tracten cruelment. A ningú li agrada que li peguin ni que la humiliïn, ni que la violin, ni viure en un infern. Alguna excpcio pot haber pero la majoria son dones espantades que es van unir a un home esperant trobar amor i respecte i es van trobar amb un maltractador que les amenatza amb matar-les si els deixen.
De fet la majoria de les morts d'aquestes dones es realitzen quan estan en tràmits de separació o quan ja han aconseguit separar-se.
Per a mi el problema està en ells, són homes malalts mentals, per culpa de la seva educació o per les seves experiències personals, o simplement perquè són uns animals, sigui el que sigui la raó, aquests energúmenos, haurien de ser reeducats i no haurien de caminar solts pel carrer, fins que no aprenguessin a comportar-se com veritables ser humans.