Reclamen al Parlament que lluiti perquè la Generalitat pugui convocar referèndums sense l'autorització de l'Estat

El president de la Plataforma pel Dret de Decidir, Josep Cruanyes, i la representant de Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzie, han instat els diputats de la comissió de Peticions del Parlament a impulsar una proposició de llei perquè l'Estat transfereixi la competència de convocar referèndums a la Generalitat a través de l'article 150.2 de la Constitució.

La compareixença és el resultat de la campanya Decideixo decidir, que va recollir 74.826 signatures a favor d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans que reclamin la competència de fer referèndums, és a dir, consultes populars vinculants sense que calgui l'autorització de l'Estat.

Cruanyes ha assegurat que el "nucli" de la petició és reformar les competències de la Generalitat previstes en l'Estatut del 2006, que conté un "reconeixement limitat de la competència" de convocar una consulta popular per la via de referèndums, ja que condiciona la celebració de consultes a "l'autorització de l'Estat". Tot i que en l'actualitat el Parlament està tramitant la llei de consultes populars per la via de referèndum, Cruanyes ha remarcat que la seva petició "continua essent vàlida".

Cruanyes ha demanat als representants dels diferents grups parlamentaris que "acullin i prenguin en consideració la petició, que fem en nom de les 75.000 persones que han firmat" a favor de la transferència de competència. "Demanem que tirin endavant la iniciativa que vol defensar un dret bàsic del poble català".

Des de Sobirania i Progrés, Paluzie ha recordat que el traspàs de la competència de referèndum estava ja inclosa en el projecte d'Estatut del 2005 i ha assegurat que aquesta petició és "una oportunitat de reforçar la llei de consultes" i per avançar en les eines de democràcia directa i participació de la Generalitat i el Parlament "evitant la supeditació al govern de l'Estat".

Dos a favor, quatre en contra
Tot i que els portaveus dels diferents grups parlamentaris de la Comissió de Peticions no s'han posicionat a favor o en contra d'acceptar o rebutjar l'inici del tràmit parlamentari de la petició (és una decisió que la comissió ha de prendre de forma conjunta), la intervenció dels diputats ha deixat clar el posicionament de cada grup.

Així, des de CiU, Josep Maria Pelegrí ha considerat que la petició arriba en un "moment idoni" perquè al Parlament s'està tramitant la llei de consultes populars per la via de referèndum. Per això, ha assegurat que traslladaria la petició de les dues entitats al seu grup parlamentari.

En canvi, des del PSC, Lídia Santos ha considerat que la petició "no és oportuna" precisament perquè el Parlament ja està tramitant la llei de consultes populars. Per Santos, el plantejament de la PDD i Sobirania i Progrés "d'avançar" en les eines per augmentar la participació dels ciutadans i exercir el dret a decidir ja es recull a través d'aquesta llei de consultes, que, a més, ha remarcat que s'està elaborant "dins el marc constitucional". Pel PSC, "la qüestió és complexa" i ha recordat que l'actual Estatut "va ser refrendat per poc més del 50% de la ciutadania de Catalunya, que cal respectar".

Des d'ERC, Patrícia Gomà ha recordat que el seu grup parlamentari ja havia intentat traslladar la transferència de competència en referèndum al Congrés dels Diputats en dues ocasions, el 2001 i el 2006, i que mai havia prosperat. Amb tot, ha assegurat que es comprometia a tornar-ho a provar, tot i que considera que els resultats no seran positius. Gomà ho ha aprofitat per recordar que el projecte de l'Estatut aprovat al Parlament el 2005 ja preveia la transferència d'aquesta competència a la Generalitat, però que les esmenes presentades pel PSC al Congrés dels Diputats i l'acord a què Artur Mas va arribar amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, van "fer caure" del text aquesta possibilitat. Pelegrí ha remarcat sobre aquest punt que aquestes afirmacions no eren veritat.

Per la seva banda, ICV ha considerat que ja hi ha prou maneres d'afavorir la participació de la ciutadania a través de diversos mecanismes, entre les quals la llei de consultes populars. PP i Ciutadans s'han mostrat en contra d'ampliar la competència de la Generalitat en aquesta qüestió perquè ja hi ha altres mecanismes per poder exercir el dret de participació del poble que s'emmarquen en la Constitució i l'Estatut.

L'únic que fan és allò de "qui dia passa anys empeny", perquè si de debó tinguessin algun interès, no és aquest el camí.