Terrorisme invisible

Afortunadament els valencians no patim un terrorisme tan sanguinari i prolongat en el temps com els bascos. Però en patim. I alguns més que altres, com és el cas dels nacionalistes valencians. I els grups que emparen o exerceixen la violència són legals i consentits. Així es va demostrar el passat 9 d’octubre durant la processó cívica, que cada any ho és menys. Els grups d’ultradreta que any rere any capitalitzen el protagonisme de l’acte van complir les seues amenances i van agredir i intimidar la representació del Bloc, encapçalada pels seus diputats Enric Morera i Josep Maria Pañella, que va comentar els incidents al seu blog. La Delegació del Govern estava avisada, però la policia, entre protegir els agredits i desallotjar els agressors va optar per una tercera opció: recomanar els agredits que marxaren per a evitar el perill.
L’agressió i la intimidació no van ser fruit de la casualitat, sinó d’una tàctica estudiada fredament i amb antelació, com ho demostren estes imatges, gravades per Enric Morera i el fet de descobrir un talp dels violents entre el grup del Bloc, que avisava els altres dels moviments del grup amb temps per a interceptar-lo. A més, no van ser els únics ciutadans agredits, ja que els membres de la Plataforma Juvenil Valencianista també van rebre la violència d’esta gentola, que prèviament els havia amenaçat.
Estos fets han estat completament silenciats pels mitjans de comunicació. Tan sols algun solt al Levante i una frase perduda en algun diari madrileny, engreixant la contabilitat de les anècdotes del dia. Però no va ser cap anècdota, però. Els ultres que, com bé recordava Carles Choví, han anat conquerint l’espai de l’acte d’homenatge a la Senyera han decidit que l’acte és seu. I fent-ho amb la complacència del poder i de l’oposició majoritària, que encara no han dit ni pruna sobre la vergonya de cedir-li el protagonisme del dia als violents. A Catalunya són unànimes les crítiques per l’espectacle de xiulits dels independentistes a tot el que es meneja cada diada.

Ací, però, no passa res. Al Levante Feliz mai no passa res. Però algun dia passarà i seran corresponsables els qui no han fet ni cas de les denúncies durant tots estos anys.

I el 8 d’octubre va estar a punt de passar: ahir dimecres es va conéixer que un grup ultra va apallisar un dels administradors de Valencianisme.com, deixant-lo malferit i amenaçant-lo de mort.
Estes són les més recents d’una llarga llista d’agressions als nacionalistes valencians que es perllonguen en el temps, des de pintades en les seus a bombes i agressions físiques. Sense anar més lluny, el Casal Jaume I de Catarroja ha patit més de 30 atacs, i la seu local del Bloc cinc, l´últim dels quals va acabar amb els vidres de la porta trencats.
El que passa és que en esta ocasió s’ha passat la ratlla: hi ha una persona greument ferida i s’ha impedit a dos representants del poble valencià i a la tercera força política d’este país partipar activament en els actes del nostre dia nacional. Els episodis violents es repeteixen amb major freqüència. Cal aturar d’arrel esta violència, i cal fer-ho d’immediat, identificant i detenint tots els agressors i il·legalitzant, si calguera, les organitzacions que amenacen i agredeixen. Peralta, a què esperes?