Últimos temas
Actors de tots els temps
Pàgina 1 de 1
Actors de tots els temps
Invitat 06/09/09, 01:27 am
Alain Delon
Alain Delon (n. 8 de noviembre de 1935) es un actor francés, ícono del cine europeo. Productor desde 1964, año en que debutó como tal con el film L'Insoumis dirigido por Alain Cavalier, habiendo realizado, hasta la fecha, 26 producciones.
Alain Delon nació en Sceaux, Altos del Sena, el 8 de noviembre de 1935. Pasa por una infancia difícil, y con 17 años se enrola en el Ejército como paracaidista y participa en la Guerra de Indochina, llegando a combatir en Diên Biên Phu.
Tras regresar de la guerra, trabaja como descargador en el Mercado Central de París. Durante el Festival de Cannes de 1956, es descubierto por los hermanos y directores de CineYves Allégret y Marc Allégret, debutando con Yves en el film "Quand la femme s’en mele", durante 1957.
Su total consagración ocurre en 1960 con la película de René Clément A pleno sol (Plein soleil), convirtiéndose luego en uno de los actores preferidos por el director italianoLuchino Visconti, bajo su dirección protagoniza Rocco y sus hermanos y comparte protagónico con Burt Lancaster y Claudia Cardinale en El gatopardo, aunque también trabajará con otros directores como Michelangelo Antonioni.
Tras estas apariciones internacionales se centrará bastante en el cine francés, alcanzando una enorme popularidad en su país, gracias a películas como "Le samurai" (El silencio de un hombre) de (Jean-Pierre Melville), Historias extraordinarias (Louis Malle) y "La piscina" (Jacques Deray). Reconvertido en productor, obtiene un enorme éxito con Borsalino de Jacques Deray, en la que aparecerá junto a la otra gran estrella del cine francés, Jean-Paul Belmondo. Por esta época, los trabajos en los que se embarcará serán de menor interés.
En los años 80, Delon ampliará su abanico y dirigirá sus primeras películas, Por la piel de un policía y Diamantes para un ladrón.
Respecto a su vida personal, su gran aspecto físico e ícono del atractivo masculino en su juventud le llevó a mantener numerosos romances. Mantuvo una importante relación con la actriz vienesa Romy Schneider, con quien conservó una profunda amistad hasta el fallecimiento de ella, en 1982 víctima de un paro cardíaco, tras haber perdido a su hijo en un desgraciado accidente doméstico unos meses antes. Existieron rumores de que habría sido suicidio, pero nunca pudo comprobarse.
Mantuvo un romance y se casó en 1964 con la marroquí Nathalie Delon (Natalie Canovas) con quien tuvo un hijo llamado Anthony Delon, la pareja se divorció en 1969. Posteriormente convivió por años (1969-1984) con la actriz francesa Mireille Darc de la cual se separó más tarde.
Tuvo varias relaciones intensas, aunque cortas. Vivió un romance con la cantante alemana Nico quien reclama que su hijo Christian Aaron Boulogne tiene a Delon como padre.
En 1987 conoce a la innota actriz holandesa Rosalie Van Bremen durante la filmación deVideoclip "Comme Au Cinema", con la cual tuvo dos hijos: Anouchka y Alain-Fabien. La pareja se separó en 2001. Hoy por hoy, según sus propias declaraciones, sus hijos son sus únicos amores y su hija Anouchka es su compañera dilecta en la mayoría de los eventos sociales a los que asiste.
Alain Delon (n. 8 de noviembre de 1935) es un actor francés, ícono del cine europeo. Productor desde 1964, año en que debutó como tal con el film L'Insoumis dirigido por Alain Cavalier, habiendo realizado, hasta la fecha, 26 producciones.
Alain Delon nació en Sceaux, Altos del Sena, el 8 de noviembre de 1935. Pasa por una infancia difícil, y con 17 años se enrola en el Ejército como paracaidista y participa en la Guerra de Indochina, llegando a combatir en Diên Biên Phu.
Tras regresar de la guerra, trabaja como descargador en el Mercado Central de París. Durante el Festival de Cannes de 1956, es descubierto por los hermanos y directores de CineYves Allégret y Marc Allégret, debutando con Yves en el film "Quand la femme s’en mele", durante 1957.
Su total consagración ocurre en 1960 con la película de René Clément A pleno sol (Plein soleil), convirtiéndose luego en uno de los actores preferidos por el director italianoLuchino Visconti, bajo su dirección protagoniza Rocco y sus hermanos y comparte protagónico con Burt Lancaster y Claudia Cardinale en El gatopardo, aunque también trabajará con otros directores como Michelangelo Antonioni.
Tras estas apariciones internacionales se centrará bastante en el cine francés, alcanzando una enorme popularidad en su país, gracias a películas como "Le samurai" (El silencio de un hombre) de (Jean-Pierre Melville), Historias extraordinarias (Louis Malle) y "La piscina" (Jacques Deray). Reconvertido en productor, obtiene un enorme éxito con Borsalino de Jacques Deray, en la que aparecerá junto a la otra gran estrella del cine francés, Jean-Paul Belmondo. Por esta época, los trabajos en los que se embarcará serán de menor interés.
En los años 80, Delon ampliará su abanico y dirigirá sus primeras películas, Por la piel de un policía y Diamantes para un ladrón.
Respecto a su vida personal, su gran aspecto físico e ícono del atractivo masculino en su juventud le llevó a mantener numerosos romances. Mantuvo una importante relación con la actriz vienesa Romy Schneider, con quien conservó una profunda amistad hasta el fallecimiento de ella, en 1982 víctima de un paro cardíaco, tras haber perdido a su hijo en un desgraciado accidente doméstico unos meses antes. Existieron rumores de que habría sido suicidio, pero nunca pudo comprobarse.
Mantuvo un romance y se casó en 1964 con la marroquí Nathalie Delon (Natalie Canovas) con quien tuvo un hijo llamado Anthony Delon, la pareja se divorció en 1969. Posteriormente convivió por años (1969-1984) con la actriz francesa Mireille Darc de la cual se separó más tarde.
Tuvo varias relaciones intensas, aunque cortas. Vivió un romance con la cantante alemana Nico quien reclama que su hijo Christian Aaron Boulogne tiene a Delon como padre.
En 1987 conoce a la innota actriz holandesa Rosalie Van Bremen durante la filmación deVideoclip "Comme Au Cinema", con la cual tuvo dos hijos: Anouchka y Alain-Fabien. La pareja se separó en 2001. Hoy por hoy, según sus propias declaraciones, sus hijos son sus únicos amores y su hija Anouchka es su compañera dilecta en la mayoría de los eventos sociales a los que asiste.
Invitat- Invitat
Re: Actors de tots els temps
Dofi 06/09/09, 10:49 am
Xurriiiiiiiiiiiii, mira't aixo............
https://catalunyaweb.forocatalan.com/parlem-de-tot-f4/ells-t1072.htm
https://catalunyaweb.forocatalan.com/parlem-de-tot-f4/ells-t1072.htm
Dofi- Nombre de missatges : 845
Fecha de inscripción : 31/08/2009
Re: Actors de tots els temps
Invitat 07/09/09, 12:17 am
Rutger Hauer
Rutger Oelsen Hauer, més conegut com a Rutger Hauer (Utrecht, 23 de gener de 1944) és un actor neerlandès de cinema i televisió.
Rutger Oelsen Hauer és fill de Teunke i Ared, ambdós actors teatrals. Va abandonar els estudis de l'institut per a intentar dedicar-se, com el seu avi, a la marina, però va acabar deixant la idea a causa del seu daltonisme (com el seu besavi) per a treballar durant un període com obrer de la construcció i exercir de poeta bohemi en les seves estones lliures, pels cafès d'Amsterdam. Va ingressar en les Forces Armades holandeses (en la Marina), però va abandonar la carrera militar al poc temps. Rutger Hauer va decidir finalment seguir els passos dels seus pares i va rebre classes d'interpretació. Després de passar pel teatre va donar començament a la seva carrera cinematogràfica a la fi dels anys 60 després de protagonitzar la sèrie Floris (1969), emissió televisiva que va ser dirigida per Paul Verhoeven, amb qui Rutger prosseguiria les seves col·laboracions en la pantalla gran. Aquest mateix any donaria el salt a la gran pantalla, en un breu paper, en Monsieur Hawarden dirigida per Harry Kümel.
Gràcies al seu protagonisme al costat de Monique van de Ven en títols com Delícies Turques (1973) o Una núvia cridada Katy Tippel (1975),o la seva actuació en Eric, oficial de la reina (1977),tant Hauer com Verhoeven van ser fent-se un nom entre els cinèfils de fora del seu país natal.
El seu salt a la fama es va produir en els anys 80. En 1981 va rodar en Hollywood la pel·lícula Els falcons de la nit on feia d'enemic enfrontant-se a Sylvester Stallone. Però el paper pel qual molts dels seus afeccionats ho recorden serà Roy Batty a Blade Runner (1982), l'adaptació que va fer Ridley Scott de la novel·la de Philip K. Dick Somien els androides amb ovelles elèctriques?.
Després vindrien Clau: Omega de Sam Peckinpah, Lady Falcó (1985) de Richard Donner o Els senyors de l'acer (1985), pel·lícula dirigida per Verhoeven, qui també li va proposar protagonitzar Robocop, alguna cosa que l'actor va rebutjar, o Carretera a l'infern (1986).
El 1985 Rutger, un reconegut activista mediambiental, va contreure matrimoni amb l'escultora i pintora Ineke Tencate, amb qui encara roman casat.
Va guanyar un Globus d'Or pel seu treball en el telefilm Escapada final (1987), sent fins a l'actualitat el seu premi més important d'un total de 6 en diferents categories i festivals, així com 3 nominacions. Després de creuar l'equador de la dècada dels 80 Hauer va multiplicar les seves aparicions tant en pel·lícules cinematogràfiques com en telefilms o sèries, intervenint pel general en títols d'acció i ciència-ficció de baix pressupost com Fúria cega (1989) o Perillosament units (1991). També va intervenir en pel·lícules d'autors prestigiosos: així, La llegenda del sant bebedor (1988) de Ermanno Olmi, per la qual guanyaria el premi al millor actor en el Festival Internacional de Seattle.
En 1994 va ser nominat al Globus d'Or per Fatherland, pel·lícula basada en la novel·la de Robert Harris Pàtria, encara que al final no va guanyar. Durant els successius anys seguirà alternant cinema i televisió. El 2005 apareixerà en papers de secundari en grans èxits comercials com Batman Begins o Sin City.
Actualment ha publicat un llibre al costat de Patrick Quinlan titulat "All Those Moments: Stories of Heroes, Villains, Replicants and Blade Runners", i es troba en Nova Zelanda participant en una nova pel·lícula.
Com curiositat destacar que Anne Arrissi va crear al famós Lestat, de Entrevista amb el vampir, inspirant-se en Rutger. Però no va poder interpretar-ho en l'adaptació cinematogràfica a causa de que ella pensava que en aquesta època ell ja era massa major per al paper.
Rutger Oelsen Hauer, més conegut com a Rutger Hauer (Utrecht, 23 de gener de 1944) és un actor neerlandès de cinema i televisió.
Rutger Oelsen Hauer és fill de Teunke i Ared, ambdós actors teatrals. Va abandonar els estudis de l'institut per a intentar dedicar-se, com el seu avi, a la marina, però va acabar deixant la idea a causa del seu daltonisme (com el seu besavi) per a treballar durant un període com obrer de la construcció i exercir de poeta bohemi en les seves estones lliures, pels cafès d'Amsterdam. Va ingressar en les Forces Armades holandeses (en la Marina), però va abandonar la carrera militar al poc temps. Rutger Hauer va decidir finalment seguir els passos dels seus pares i va rebre classes d'interpretació. Després de passar pel teatre va donar començament a la seva carrera cinematogràfica a la fi dels anys 60 després de protagonitzar la sèrie Floris (1969), emissió televisiva que va ser dirigida per Paul Verhoeven, amb qui Rutger prosseguiria les seves col·laboracions en la pantalla gran. Aquest mateix any donaria el salt a la gran pantalla, en un breu paper, en Monsieur Hawarden dirigida per Harry Kümel.
Gràcies al seu protagonisme al costat de Monique van de Ven en títols com Delícies Turques (1973) o Una núvia cridada Katy Tippel (1975),o la seva actuació en Eric, oficial de la reina (1977),tant Hauer com Verhoeven van ser fent-se un nom entre els cinèfils de fora del seu país natal.
El seu salt a la fama es va produir en els anys 80. En 1981 va rodar en Hollywood la pel·lícula Els falcons de la nit on feia d'enemic enfrontant-se a Sylvester Stallone. Però el paper pel qual molts dels seus afeccionats ho recorden serà Roy Batty a Blade Runner (1982), l'adaptació que va fer Ridley Scott de la novel·la de Philip K. Dick Somien els androides amb ovelles elèctriques?.
Després vindrien Clau: Omega de Sam Peckinpah, Lady Falcó (1985) de Richard Donner o Els senyors de l'acer (1985), pel·lícula dirigida per Verhoeven, qui també li va proposar protagonitzar Robocop, alguna cosa que l'actor va rebutjar, o Carretera a l'infern (1986).
El 1985 Rutger, un reconegut activista mediambiental, va contreure matrimoni amb l'escultora i pintora Ineke Tencate, amb qui encara roman casat.
Va guanyar un Globus d'Or pel seu treball en el telefilm Escapada final (1987), sent fins a l'actualitat el seu premi més important d'un total de 6 en diferents categories i festivals, així com 3 nominacions. Després de creuar l'equador de la dècada dels 80 Hauer va multiplicar les seves aparicions tant en pel·lícules cinematogràfiques com en telefilms o sèries, intervenint pel general en títols d'acció i ciència-ficció de baix pressupost com Fúria cega (1989) o Perillosament units (1991). També va intervenir en pel·lícules d'autors prestigiosos: així, La llegenda del sant bebedor (1988) de Ermanno Olmi, per la qual guanyaria el premi al millor actor en el Festival Internacional de Seattle.
En 1994 va ser nominat al Globus d'Or per Fatherland, pel·lícula basada en la novel·la de Robert Harris Pàtria, encara que al final no va guanyar. Durant els successius anys seguirà alternant cinema i televisió. El 2005 apareixerà en papers de secundari en grans èxits comercials com Batman Begins o Sin City.
Actualment ha publicat un llibre al costat de Patrick Quinlan titulat "All Those Moments: Stories of Heroes, Villains, Replicants and Blade Runners", i es troba en Nova Zelanda participant en una nova pel·lícula.
Com curiositat destacar que Anne Arrissi va crear al famós Lestat, de Entrevista amb el vampir, inspirant-se en Rutger. Però no va poder interpretar-ho en l'adaptació cinematogràfica a causa de que ella pensava que en aquesta època ell ja era massa major per al paper.
Invitat- Invitat
Temas similares» Avatar" és ja la pel·lícula més taquillera de tots els temps
» Després d'un temps, un aprèn....
» En temps fred val més una gorra que un barret
» Tornar als temps de la Unitat d´ Espanya.
» Es nota que avui tinc temps, oi?
» Després d'un temps, un aprèn....
» En temps fred val més una gorra que un barret
» Tornar als temps de la Unitat d´ Espanya.
» Es nota que avui tinc temps, oi?
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja