Petons.

M'adona t que hi ha tants sabors com petons i petons com sabors,
paraules que no poden ser dites sense petons i petons per als quals no fan falta les paraules.


I és que hi ha moments i sentiments que només poden ser descrits,
pels diferents tipus de petons:


Són els petons que suggereixen, els que insinuen,
petons poca soltes i petons amb riures... petons amb mossegades...
Petons que prometen, promeses eternes alguns,
d' altres nomes promeses efímeres,
els que tenen la gracia de ser robats el primer segon.
Petons que demanen perdó, petons mullats amb llàgrimes ,
petons salats, petons que perdonen , petons que beuen les llàgrimes..


Petons que maten i petons que donen la vida.
Petons amargs, de adeus.
petons amb fermesa , petons que saben a dubte...
Petons que no arriben, i els que no troben el moment de parar.
Petons que mereixen ser retornats , petons que diuen : va merèixer la pena?.
Petons que mai s'obliden, però que mai tornaran.
Petons clandestins, petons que delaten, petons ansiosos de desig..
Petons de benvinguda...o el comiat dels petons.
Petons amb sabor a cafè , petons borratxos (millor si és amb Ron),
petons amb sabor a tabac, petons amb sabor a xiclet, petons amb sabor a ....taronja.
Però tots...petons plens d'esperança.
Hi ha res que no es pugui dir amb un petó?

Ah!!! Jo crec que els petons son el batec del cor de l'anima, a vegades la clau del plaer, , a vegades el consol de la tristor, però sempre petons.. Molts els oblidem però d'altres no.
Que son per vosaltres els petons?
Alguns d'aquests que no s'obliden?

Va vull que em parleu de petons,per que s'ho val no?

MIREU!!!!!!!!