Re: EGIPTE

Invitat 08/07/10, 06:40 pm

Djedefre

Djedefre fou un faraó de la Dinastia IV de l' antic Egipte. El seu nom d' Horus fou Kheper, el seu nom Nebti fou Djedefre o Djeremnebti (que vol dir "Resistent com Re"); el seu nom d' Horus d'or fou Bikunebu; el seu nom de Sa Ra fou Djedefra. Manethó no l'esmenta però podria ser una confusió d'ordre ja que esmenta un faraó posterior i desconegut, sota el nom de Ratoises. Altres transcripcions del seu nom son: Dejedefra, Dejedefre, Didufri, Didufra, Didufre, Djedefra, Djedefrec, Diedefre, Kheper, Kheperemnebti, Radafra, Radafre, Radalf, Radjedef, Radiedef, Rededef, Redjedef, Tetfra, Tetfre, i potser Ragosis i Ratoises. El seu regnat se situa vers el 2470 a 2460 aC.

Va succeir al seu pare Khufu, del que possiblement era el fill més gran sobrevivent (l'hereu Khawa, de la reina principal, havia mort probablement). La seva mare podria no devia ser la reina principal sinó una de les secundaries, d'origen libi. La seva dona principal fou, suposadament la seva germanastra Hetepheres II, i va tenir al menys una altra dona anomenada Khentetenka o Khentetka; va tenir uns quants fills: Setka, Baka (probablement Bakka), Hernet (Hornit), Hetepheres, Neferhetepes i Nikaudjedefra. Al menys dels tres primers la mare fou molt probablement Khentetenka.

EGIPTE - Página 4 800pxaburawashpyramid

Les ruïnes de la piràmide de Djedefre a Abu Rawash

Invitat 09/07/10, 03:53 pm

Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al museu egipci, a el Caire

EGIPTE - Página 4 313px1

Khefren

Khafre o Khefren fou un faraó de la Dinastia IV de l' antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d' Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra o Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l'esmenta com Sufis o Sofis II i Heròdot com Quefren. El seu nom apareix transcrit també com Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit , Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre , Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis , Userab, Userhati i Userdjeb.

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el Papir de Torí (Manethó li dona l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a sa germà (germanastre probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda

El motiu de què Khefren assumís la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar l'argument perd pes (no obstant la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre de nom similar està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, neta de Khufu, li donés legitimat

Invitat 09/07/10, 04:02 pm

Piràmide de Meidum

EGIPTE - Página 4 800pxpanoramameidoum

Panoràmica de la necròpolis de Meidum des de l'entrada de la Piràmide de Meidum. A la dreta hi ha la mastaba M17 de la IV Dinastia

Meidum o Maidum es un llogaret a uns 80 km al sud de Memfis (Egipte), a la riba occidental del Nil, al est del Oasi de Faium. A l'Imperi Antic s'hi va construir l'anomenada Piràmide de Meidum, així com dos mastabes principals per prínceps reials i algunes més per oficials, i per altres llocs d'enterrament a partir de la Dinastia IV

Invitat 09/07/10, 04:40 pm

EGIPTE - Página 4 Kopfdesprinzenschepsesk

Shepseskaf.

EGIPTE - Página 4 Mastabafaraoun3

Mastaba de Shepseskaf, a Saqqara sud

Shepseskaf fou un faraó de la Dinastia IV de l' antic Egipte que va governar entre quatre i set anys, vers el 2410 aC. Manethó encara esmenta un faraó al seu darrera de nom Thamphitis, del que res se sap.

El seu nom d' Horus fou Shepseska o Shepseskhet; el seu nom nebti fou Shepseskaf o Shepsesnebti; i el seu nom de Sa Ra fou Shepseskaf. Manethó l'esmenta com Severkeris o Seberkeres. Altres transcripcions del seu nom son Shepes, Shepseket, Shepses, Shepseskhe i Shepseskafra.

Fou el fill i successor de Menkaure. El nom de la seva mare no es coneix. El rei va tenir dones (la reina principal potser fou Bunefer, per altres considerada filla), i una filla, Khamaat. Diedefptah també es creu que fou fill seu o mig germà. El seu germà gran Khuenre va morir abans que el pare i així va poder arribar al tron
Alguns indicis semblen suggerir que al inici del seu regnat van sorgir discrepàncies entre els sacerdots, en les que va participar la noblesa. més tard algunes províncies o feus es van revoltar però sembla que el faraó va aconseguir controlar el moviment. El rei va poder completar el monument funerari del seu pare i construir el seu propi.

Es conserva un bust d'alabastre que es pensa que el pot representar però molts opinen que es tracta de Menkaure.

Mastaba de Shepseskaf, a Saqqara sud.El nom del faraó és esmentat a un decret referent a la piràmide de Menkaure, a la biografia del funcionari Nikaanhh trobada a la seva tomba a Tehne, a la biografia del oficial Ptahshepses gravada a la porta falsa del taüt (avui al museu Britànic de Londres), i a les tombes de Sekhemkare i de Nisutpunetjer a Giza.

Invitat 09/07/10, 04:47 pm

Restes a El Kab. Al davant, la capella de Thoth construïda per Setau i, al darrere, el temple de roca del període Prolemaic

Nekheb, Nekhab o Eileithyiaspolis (avui Al-Kab o El-Kab) és una ciutat d'Egipte a la vora del riu Nil, al sud de Luxor i al nord d'Edfú.

Fou la capital del predinàstic regne de l'Alt Egipte i va romandre ciutat important; fou capital del nomós III de l'Alt Egipte. La deessa principal de la ciutat era Nekhbet representada de vegades com una dona o com un voltor amb la corona de l'Alt Egipte, i assimilada a la deessa-serp Uto del Baix Egipte; era també la deessa protectora dels nounats. Els grecs van identificar a la deessa amb Eileithyia i van donar a la ciutat el nom de Eileithyiaspolis.

Es conserven dues parts de Nekheb en una plana situada a la boca d'un riu (wadi):

La primera secció és l'antiga ciutat envoltada per una grossa i enorme muralla; a l'interior hi ha un temple romà i el llac sagrat i, en un petit recinte, el temple de Nekhbet no lluny d'un temple dedicat a Thoth i amb una casa de naixements dedicada a Nekhbet (l'encarnació d'Hator). El temple fou construït vers el 2700 aC i fou ampliat per posteriors faraons entre les dinasties XVIII i la XXX.

La segona secció es la necròpolis a un lloc rocós on hi ha, entre d'altres, les tombes d'Ahmose, Renni, Paheri i Setau, que estan datades a la dinastia XVIII i al període ramèssida

Invitat 09/07/10, 06:55 pm

Temple d'Edfú

El seu primer nom fou Wetjeset-Hrw o "El lloc on Horus es alabat". Després es va dir Djeba (Ciutat de la retribució) que en copte fou Etbó, d'on va venir Edfú. El lloc fou on tradicionalment es col·locava la batalla entre Horus i Set. A partir de la Dinastia V apareix amb el nom de Behdet.

Fou capital del nomós II de l'Alt Egipte i fou important ja en el Imperi antic. Era centre de caravanes cap al oasis de Kharga al oest i les mines del desert oriental i costa de la mar Roja al est. Les troballes mes antigues son de la Dinastia III però el lloc devia ser habitat ja abans. Es tradició que Imhotep, el dissenyador de la piràmide esglaonada de Djoser, va fer un temple a Edfú dedicat a Horus.

Amb la dinastia V tota la regió es va dir Behedet o Behdet i el déu fou adorat com Horus Behedet. Del període de la dinastia VI es va trobar la tomba d'un dels nomarques de nom Isi "gran cap del nomós del tron d'Horus", que vivia mes o menys en temps de Pepi I, que va arribar a ser adorat com un déu durant l'Imperi mitjà. Amb la dinastia X apareix un sobirà de nom Ankhtify, que fou governador del nomós III (Ten, capital Nekhen) i es va apoderar de Behdet després d'enderrocar al monarca, que es deia Khuy i era aliat dels tebans.

A l'Imperi nou alguns faraons com Ramsès II i Shabaka van construir a la ciutat.

Invitat 09/07/10, 07:02 pm

EGIPTE - Página 4 Egyptsaqqaradjoserspyra

Piràmide esglaonada de Djoser

La piràmide esglaonada de Djoser és una piràmide esglaonada feta de parts que formen escales fins a la cimera. Fou la solució ideada pels arquitectes egipcis per a una gran construcció, car encara no havien perfeccionat la tècnica i necessitaven una base cada pocs metres per anar-hi col·locant el següent nivell.

Va ser construïda a la tercera Dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa però no l'única que va emprar aquesta tècnica.

Invitat 09/07/10, 07:16 pm

Estàtua d'Imhotep al Louvre

Imhotep fou un alt oficial (visir i gran sacerdot de Ptah) i arquitecte que va viure a Egipte durant la tercera dinastia. Alguns suposen que fou fill de Djoser, d'altres el fan originari del poble i que va arribar a gran sacerdot d'Heliòpolis i Sacerdot lector per mèrits propis i després fou el metge i arquitecte del faraó; i d'altres diuen que fou fill de Kanofer que ja va ser un alt funcionari del faraó.

Es dedueix d'algunes inscripcions i de les restes arqueològiques que va exercir las mateixes funcions al regnat dels successors de Djoser. La seva màxima obra fou la piràmide esglaonada de Djoser, dins del complex funerari que va bastir per a aquest faraó i que comprenia a més a més temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems.

Fou deïficat durant el Nou Regne com a patró dels escrivans i fou identificat a Nefertum, fill de Ptah, i més tard se’l va declarar fill de Ptah i de Nut (Sekhmet) i se’l va associar a Thot, i fou patró de la saviesa i de la medicina. Els grecs el van identificar amb Asclepios. Els Ptolomeus li van aixecar un temple a Philae i un a Deir al-Madinah. En temps dels romans encara hi ha inscripcions del seu culte a temples d'Egipte (el seu culte estava centrat a Memfis i Tebes).

Invitat 10/07/10, 07:45 pm

EGIPTE - Página 4 Seti1columnfragmentclos

Seti I

Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte

Va néixer amb el nom de Seti Merenptà (sty mry-n-pt, que significa Home de Seth, estimat de Ptah). Després de la seva coronació prendria el nom de Menmaatre (mn-m3‘t-r‘, que significa Eterna és la justícia de Ra).

Antecedents familiars

Seti era fill d'un important cabdill militar egipci anomenat Ramsès i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el sí d'una família noble molt important del Baix Egipte.

L'últim faraó de la Dinastia XVIIIa, Horemheb, no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu a Ramsès. En morir el faraó, Ramsès fou coronat nou faraó i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'Egipte

Núpcies i descendents

Quan Seti fou proclamat hereu del seu pare, estava casat amb Tuia que era filla probablement d'un cap militar anomenat Ruia. La parella va tenir diversos fills:
Amennefernebes (mort jove)

Decoració a la seva tomba

Ramsès II, faraó
Tia, casada amb un escriba reial anomenat també Tia
Meritamon, esposa del seu germà Ramsès
Henutmira, esposa secundària del seu germà Ramsès
Bintanat, tercera dona principal de Ramsès II
Nebtaui, esposa secundària de Ramsès

Regnat de Seti I

El seu pare va tenir un regnat molt curt (aproximadament 17 mesos) i Seti fou coronat faraó quan tenia entre 25 i 30 anys. Va governar uns 13 anys, potser una mica més (fins a 20 anys li donen alguns egiptòlegs), vers 1294/1290 aC fins vers 1279/1275 aC.

El primer any de regnat va fer una expedició a Canaan on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En aquesta campanya va dominar la costa fenícia fins a Biblos. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a Gaza; d'allà va passar per la costa cap al Líban. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.

Mòmia de Seti I

Invitat 10/07/10, 07:55 pm

Vall dels Reis

La Vall dels Reis és una vall molt coneguda d'Egipte, on s'hi troben multitud de tombes de l'època faraònica, sobre la riba occidental del Nil a l'altura de Tebes (avui ha esdevingut la ciutat modrerna de Luxor).

La necròpolis és la segona mes gran de la zona i probablement la mes antiga. Fou el lloc d'enterrament principal dels faraons i la cort reial durant les dinasties XVIII i XIX.

Es tracta d'unes muntanyes no massa altes, de pedra tova però mes resistent que les muntanyes de sorra, a les que s'accedeix per carretera fins a l'accés i després per un petit tren turístic anomenat Tuf Tuf. La tomba mes destacada és la de Tutankhamon que es pot visitar separadament. La resta del complex es pot visitar gairebé tot, però l'entrada estàndar només inclou tres tombes per visita.

El complex conté les tombes del següents faraons:

Ramsès I
Ramsès II
Ramsès III
Ramsès IV
Ramsès V
Ramsès VI
Ramsès VII
Ramsès IX
Ramsès X
Ramsès XI
Meremptah
Amenmesse
Sethnakht
Seti I
Seti II
Tuthmosis I
Tuthmosis II
Tuthmosis III
Tuthmosis IV
Amenmotep
Amenhotep II
Amenhotep III
Userhet
Thuia
Siptah
Horemheb
Ai
Tutankhamon
Akhenaton (dubtosa)

Vall dels Reis amb l'entrada a la tomba del faraó Tutankhamon en primer plà

Bona part de les tombes estan profusament decorades amb pintures i inscripcions. No es conserva quasi bé res dels objectes que contingueren, si bé algunes encara mostren el lloc on estava el sarcòfag. Hi ha tombes a peu pla i d'altres a les que s'ha de baixar per passos estrets, essent l'atmosfera a l'interior irrespirable.

Invitat 10/07/10, 08:04 pm

EGIPTE - Página 4 630pxstatueheadofparame

Estàtua de Ramsès I

Ramsès I fou un faraó egipci fundador de la Dinastia XIX. Va regnar vers el 1290 aC.

El seu nom era Paramessu (que significa Aquell que ha estat format per Ra) i el seu nom de tron fou Menpehtire (que significa La força de Ra és eterna).

El seu nom d'Horus fou Kanekhetwadinesit (Brau fort de rica majestat); el seu nebti fou Khaemnesumitem, i l'Horus d'or fou Semenmaastkhetawi. El seu Sa Ra fou Ramsès (fill de Ra).

Era fill d'un oficial de l'exèrcit anomenat Seti i d'una dona desconeguda. La família era originària del nord-est del delta del Nil, probablement de la zona d'Avaris. Tenia cinc germanes i tres germans (Pay, Minamon i Hawnefer).

Ramsès va entrar a l'elit militar d'Egipte, actuant com comandant de l'exèrcit i portava nombrosos títols militars; comandant de la fortalesa de Sile, una fortalesa que dominava l'accés al delta del Nil des de Canaan. Era també supervisor de sacerdots de l'Alt i Baix Egipte. Als darrers anys fou designat Visir del nord pel faraó Horemheb

Una de les seves dones es deia Sitre i se suposa que era fill d'un altre oficial de l'exèrcit. Amb ella va tenir al menys un fill que fou el faraó Seti I.

Va ser designat com a coregent al final del regnat d'Horemheb i finalment fou nomenat hereu, ja que el faraó no tenia descendència.

D'aquesta manera, a la mort d'Horemheb es coronà faraó d'Egipte amb el nom de Ramsès quan tenia uns 50 anys. Probablement només va ser rei un parell d'anys, segons les cronologies, de 1292 o 1295 aC fins a 1290 o 1294 aC.

Del seu regnat se sap que va fer un segon piló al temple de Karnak, i una capella i un temple a Abidos (que va acabar Seti I). També consta una estela trobada a Wadi Halfa.

Conscient de la seva vellesa, va designar el seu fill Seti coregent i hereu al tron. A la mort de Ramsès I, Seti fou aclamat com a nou faraó d'Egipte

Ramsès I fou enterrat en una petita tomba coneguda com KV16 a la Vall dels Reis a Tebes; la tomba fou descoberta per l'egiptòleg Belzoni el 10 d'octubre de 1817; la tomba revelava un enterrament a corre-cuita, la cambra no era acabada i sembla que era una antecambra d'una de més gran destinada a ser la seva cambra d'enterrament. La tomba fou saquejada a l'antiguitat però s'hi van trobar estàtues i el sarcòfag.

La seva mòmia podria ser una que hi havia al Museu de Niagara Falls que fou comprada a Egipte a la primera part del segle XIX i portada a Amèrica. Aquesta institució va tancar el 1999 i va vendre les seves col·leccions al Museu Carlos; un anàlisis minuciós de la mòmia amb tècniques modernes va revel·lar que es tractava d'un enterrament reial de la dinastia XIX i per les característiques podria molt ben bé ser la de Ramsès I. La seva dona Sitre fou enterrada a una tomba a la Vall de les Reines més tard que el faraó al que va sobreviure, però també en una tomba inacabada

Invitat 10/07/10, 08:30 pm

Horemheb

Horemheb fou un faraó de la Dinastia XVIII d'Egipte. Es sap que era un general originari d'Heracleòpolis i probablement es va casar amb Mutnedjmet, filla d'Ay. El seu nom Sa Ra (personal) era Horemheb Meryamon (Horus està satisfet, estimat d'Amon). El seu nom de tron fou Djeserkheperure Setepenre que vol dir "Santes son les manifestacions de Ra, Escollit de Ra "

Com a general va servir sota Amenofis III, Akhenaton i Tutankhamon, durant uns 30 anys, així doncs cal suposar que va arribar al tron amb uns 55 anys. Durant el regnat d'Akhenaton va esdevenir gran comandant de l'exèrcit. En el regnat de Tutankhamon va col·laborar amb el seu sogre en la regència del regne. Es va casar primer amb Amònia, d'origen desconegut, i després amb Mutnodjmet, filla d'Ay, si be els historiadors no estan d'acord en si aquest casament fou en temps d'Akhenaton, o fins i tot després de la mort d'Ay. De la seva mòmia Mutnodjmet resulta tenir uns 45 anys i hauria mort en intentar parir un fill, el tretzè any del regnat de Horemheb (tretze anys, més quatre d'Ay, mes uns 10 de Tutankhamon, Mutnodjmet hauria tingut 18 anys a la mort d' Akhenaton, quan ja podia portar uns anys casada).

EGIPTE - Página 4 450pxstatueofhoremhebwi

EGIPTE - Página 4 450pxstatueofhoremhebwi

Horemheb y Amón

EGIPTE - Página 4 800pxgdeglouxor106

Horemheb oferente ante Atum. Mº de Luxor

EGIPTE - Página 4 Horemheb

Molt s'ha escrit sobre Horemheb , la major part d'ella d'una manera molt negativa . En la majoria de les teories sobre la fi del període d'Amarna Horemheb es presenta com el general mal que disposa de cap faraó i plebeu que s'interposa en el seu camí de convertir-se en faraó a si mateix .

EGIPTE - Página 4 Horemheb1

Decoració en la tomba

La tomba KV57 - tomba de Horemheb a la Vall dels Reis
la tomba d' Horemheb va ser un canvi del tipus de tomba que s'havia construït abans, tant en el seu disseny i la seva decoració ( en les seves parets eren escenes del Llibre de les Portes ( un text religiós en la mateixa línia del Llibre dels Morts ) .

Invitat 10/07/10, 08:39 pm

EGIPTE - Página 4 449pxquartziteheadofame

Estàtua d'Amenofis III

EGIPTE - Página 4 401pxamenhotepiii

Amenofis III

Amenofis III o Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII. Va regnar uns 40 anys, que foren un període de prosperitat i estabilitat. Durant el seu regnat no hi va haver campanyes militars excepte algunes petites accions a Núbia que en general va fer el seu virrei Merymose o algun altre virrei.

Era fill de Tuthmosis IV i de la seva esposa principal Mutemwiya, possible filla del rei Artatama I de Mitanni. Quant va pujar al tron era jove (entre 6 i 12 anys).

Probablement la seva mare no fou regent al no ser egípcia.

El seu nom de tron fou Nubmaatre "El senyor de la veritat es Ra".

El seu regnat es pot situar a una data entre el 1390/1380 i el 1350/1340 aC.

Al segon any de regnat, quan tindria entre 8 i 14 anys, es va casar amb Tiy filla de Yuya i de Tuya. La tomba de Tiy es va trobar a la Vall dels reis (KV46). El germà de Tiy, Anen, fou canceller del Baix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heliòpolis i pare diví, acumulant un gran poder, però no es pot assegurar que fos aquesta família la que exercia la regència.

Es va casar altres vegades, algunes d'elles per qüestions diplomàtiques, com Gilukhepa o Giluhepa de Mitanni (filla de Shuttarna II) i després Taluhepa (filla de Tushratta). També es va casar al menys amb dues filles, Isis o Aset (al any trenta de regnat) i Sitamon (en època desconeguda, però portava el títol de gran reina al mateix temps que la mare).

Estan documentats al menys set fills, dos mascles i cinc femelles. El seu fill més gran sembla que fou Tuthmosis, un sacerdot d'Amon que va morir abans que Amenofis III, deixant obert el camí a la successió d'Amenofis IV (Akhenaton). Els fills que li són atribuïts són Tuthmosis (fill gran), Amenofis IV, Sitamon (filla gran i esposa), Henutaneb, Nebetah, Aset (filla i esposa) i Baketaton (filla mes jove).

La mòmia del rei no s'ha robat ja que la que es pensava que era seva ha resultat que era o be del seu fill o be d'Ay, un altre rei del final de la dinastia.

Invitat 10/07/10, 08:45 pm

Tuthmosis IV

Tuthmosis IV fou un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. El seu nom d'Horus fou Kanakht, el seu Nebti Djednesitmitem, el seu nom d'Horus d'or (incomplert) fou Dje...mihoradjti, i el seu nom de regne Menkheperure (Les manifestacions de Ra son infinites).

Era fill de Amenofis II al que va succeir. Va regnar entre 1420/1400 aC fins vers una data propera al 1380 aC. Probablement no era l'hereu designat, i contra la tradició no fou associat al final del regnat del pare.

La seva estela dels somnis a Giza era considerada una predicció de futur; en el somni l'Esfinx li va prometre el tron si netejava la sorra que rodejava el monument.

Es va casar probablement amb Mutemwiya (Mutemuia), que fou la mare d' Amenofis III (Amenhotep III) però no es esmentada ni com a reina principal ni secundaria. Es possible que fora la germana o la filla del rei Artatama I de Mitanni. Se li coneix un altre dona anomenada Merytra, que després va canviar el seu nom a Tiaa o Tya (igual que la mare del faraó) i un altre dona no reial, anomenada Nefertiri. Probablement es va casar també amb la seva germana Iaret.

Del seu regnat es sap molt poca cosa ja que no han quedar registres.

Probablement fou pacífic. Al any vuitè va fer una campanya a Núbia i
probablement hi va haver també una campanya a Síria en algun noment ja que el faraó es titula "conqueridor de Síria". Inicialment hi va haver algun conflicte amb [Mitanni] però després el rei Shuttarna II va ser rebut a la cort egípcia i va signar un tractat amb Tuthmosis IV que va fixar la frontera entre els dos poder hegemònics en una línea entre Qatna i Kadesh .

La seva tomba es la KV 43 de la Vall dels Reis i fou descoberta per Howard Carter; la mòmia no era a la tomba i havia estat trobada molt abans a la tomba d' Amenofis II. Del seu temps son les tombes del nobles Nakht (tomba TT 52) i Menna (tomba TT 69) a l'anomenada vall dels nobles.

El va succeir el seu fill Amenofis III

Invitat 10/07/10, 11:21 pm

Jeroglífics egipcis al museu a l'aire lliure de Memfis, amb l'enorme estatua de Ramsés II al fons

Esfinx al museu a l'aire lliure de Memfis

Estàtua de Ramsés

Colòs de Ramsés

Piràmide prop de Memfis

Memfis

Memfis (antic egipci Men-Nefer i també Taui; àrab Mit Rahina o Mit Rahim) és una ciutat d'Egipte, situada poc al sud d'El Caire. Memfis és el nom que li donaren els grecs. Fou capital del nomós I del Baix Egipte. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és a El Caire.

Fou fundada abans del 3000 aC (Herodot dóna 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (mur blanc), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (temple del Ka de Ptah) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (ciutat que uneix dues terres). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Gizeh, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.

Contenido patrocinado