Re: EGIPTE

Invitat 10/07/10, 11:38 pm

EGIPTE - Página 5 450pxnectaneboiiobelisk

L'obelisc negre del rei Nectaneb II. Segons la inscripció l'obelisc fou erigit a l'entrada del santuari de Thoth ("dos vegades gran, senyor d'Hermòpolis") i avui es el Museu Britànic a Londres

Invitat 11/07/10, 12:00 am

Vall dels Nobles

La Vall dels nobles es el nom turístic, contraposat a la Vall dels Reis o Vall de les Reines, situat al oest de Luxor, prop del Temple de Hatshepsut, que compren sis necròpolis:

Gurnat Murrayi, nobles del Imperi Nou

Sheikh Abd al-Gurnah, nobles de la Dinastia XVIII, entre les que cal esmentar les de Nakht, Menna, Sennefer, Ramose, i Rekhmire.
Al-Khokha, cinc tombes del antic Imperi i d'altres de nobles de les dinasties XVIII i XIX

Asasif, tombes del Imperi Nou i del tercer període entremig
Dra Abu al-Naga, faraons de la dinastia XVII i alts funcionaris de les dinasties XVIII i XIX.

Al-Tarif (necròpolis dels Antef), faraons de la dinastia XI i del segon període entremig

Invitat 11/07/10, 12:19 am

Amenofis II

Amenofis II o Amenhotep II fou faraó de la Dinastia XVIII d'Egipte. El seu nom volia dir "Amon està satisfet"; el seu nom de tron fou Akheperure (grans son les manifestacions de Ra); el seu nom d'Horus fou Apekhti; el nebti Khakhawemipetsut; i l'Horus d'or Itisekhemefemtawnebu.

Era fill de Tuthmosis III i probablement de la reina Hatshepsut-Merytre. Des dos anys abans de la mort del seu pare ja fou associat al tron com era costum a la dinastia XVIII. Probablement fou el regnat que va portar al país al zenit del seu poder tot i que el seu antecessor i alguns dels successors son mes famosos. De jove era un gran atleta i es representat practicant tota classe d'esports; a la regió de Memfis es dedicava a l'entrenament de cavalls de l'estable reial i un gran èxit consistia en tirar una fletxes a un lloc reduït mentre anava dalt d'un carro. Aquest fet fou recordat a diverses inscripcions a Giza i Tebes i a alguns escarabats. Un altre mèrit atribuït es que remava sis vegades mes rapit que els altres remers (sens dubte una exageració).

Al començar el seu regnat va fer alguna expedició a Síria, però no se sap quantes en va fer ni quant van ser exactament. Les seves accions militars son recordades en esteles a Amada, Memfis i Karnak. Probablement hi va haver alguna revolta a Síria i Fenícia, al país anomenat Tikhsi, que es va revoltar segurament pensant que el fill no seria un militar com el pare, cosa que sembla que era freqüent a les revoltes.

El seu regnat va abraçar un període entre 1450/1425 aC fins al 1420/1400 aC. Fou enterrat a la vall dels reus a la tomba KV35. Fou la primera tomba trobada en la que el faraó encara era al seu sarcòfag; a la tomba els sacerdots hi havien amagat altres mòmies reials.

El va succeir el seu fill Tuthmosis IV

Invitat 11/07/10, 12:23 am

El temple d'Amada

Amada fou una ciutat de Núbia, uns 180 km al sud d'Assuan, en territori d'Egipte.
La ciutat tenia un temple petit però amb inscripcions històriques importants i que és el més antic de la zona. Una estela descriu una campanya militar d'Amenhotep II a Àsia. Una altra estela descriu la guerra amb els libis amb Menerptah

El temple fou dedicat a Amon i Ra.

Fou construït per ordre de Tuthmosis III i el va acabar el seu fill Amenhotep II. La sala hipòstila fou afegida per Tuthmosis IV, i Seti I i Ramsès I també i van fer adicions.

Per evitar ser cobert per les aigües fou traslladat a uns 2 o 3 kilòmetres, junt amb el temple de Derr. L'operació va durar més de deu anys.

La decoració està conservada amb pintura policromada i escenes de culte. Hi ha força relleus pintats. Algunes representacions d'Amon foren esborrades per ordre d'Akhenaton. S'han trobat escenes del virrei de Kus, Messui
A l'època cristiana es va fer servir com església

Invitat 11/07/10, 12:28 am

Restes de la Cadmea, l'antiga ciutadella de Tebes

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Actualment, al lloc de la antiga ciutadella, la Cadmea, es troba la ciutat de Thiva (Θήβα), que va ser reconstruïda després del terratrèmol de 1893. La ciutat actual té 24.400 habitants (2001), anomenats tebans.

Invitat 11/07/10, 03:38 am

Temple de Karnak

Obelisc de Karnak

El temple de Karnak és un complex religiós de l'Antic Egipte construït a Karnak, al costat de Luxor. Està format per quatre parts de les que només una, el temple principal (la més gran de les quatre), es pot visitar. A l'entorn del conjunt del temple hi ha també alguns petits santuaris i alguna avinguda amb esfinxs, connectant el Temple de Mut, el temple d'Amon-Ra, i el temple de Luxor.

Durant segles,aquest lloc va influir molt, sent centre religiós egipci. El temple principal estava dedicat al culte del déu Amón, però com en altres temples egipcis també es veneraven altres divinitats.

El temple fou construït el segle XVI aC, i uns trenta faraons van prendre part poc o molt en la seva construcció

El gran temple d'Amon o Amon-Ra és el més gran de tot el complex, i està dedicat a Amon-Ra, cap de la triada de deus de Tebes. Fou construït a l'Imperi mitjà i va continuar la construcció i arranjament fins al temps dels Ptolomeus. El Temple de Montu era dedicat a Montu, fill de Amon-Ra i Mut, un deu guerrer, i està situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud es troba el temple de Mut, dedicada a la deessa-mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat.

inalment, el temple d'Amenhotep IV, construït per aquest faraó en els primers quatre anys de regnat (a partir del sisè any va agafar el nom d'Akhenaton), és a l'est del complex principal i fou destruït després de la mort del faraó i avui dia queden molt poques restes, i es desconeix la seva mesura original.

També existien nombrosos templets i capelles més petits i múltiples estances situades dins els murs que rodejaven les zones principals. La diferència principal entre el temple d'Amon a Karnak i la majoria dels temples egipcis és el temps i l'esforç empleats en la seva construcció i posteriors ampliacions. Uns trenta faraons van contribuir en les seves edificacions convertint el complex en un conjunt, que per la seva grandària (unes trenta hectàrees), no s'havia conegut mai.

Invitat 11/07/10, 03:44 am

Temple de Luxor

El Temple de Luxor es un temple faraònic a la ciutat de Luxor, antiga Tebes. Es deia en egipci antic Ipet-resyt (harem del sud) fou dedicat a la triada tebana de deus: Amon, Mut i Khons i durant l'Imperi nou fou seu d'un festival religiós dedicat a Amon. Es al costat del temple de Karnak (Ipet-isut)

La construcció del temple fou iniciada en el regnat d' Amenhotep III al segle XIV aC. Akhenaton va fer taxar el nom del seu pare i va establir un altar a Aton; Horemheb i Tutankhamon i van afegir columnes, estàtues i altres elements. Posteriorment i amb excepció de petits afegits, el temple només fou ampliat per Ramsès II.

Deteriorat al tercer període intermedi, Alexandre el Gran en va ordenar una reconstrucció vers el 330 aC. Durant el domini romà fou centre de culte del emperador. Amb els àrabs el temple va quedar colgat pel limes del riu i a la part alta es va construir la mesquita de Abu Haggag al segle XIII.

L'accés al temple era per una avinguda amb esfinxs a cada costat, avinguda que fou afegida en temps de Nectanebo I a la dinastia XXX. El temple comença amb un piló construït per Ramsès II decorat amb escenes dels seus triomfs militars.

L'entrada era flanquejada per sis estàtues colossals de Ramsès, quatre asseguts i dos drets, però només dues (assegut) s'han conservat. També hi ha un obelisc de 25 metres de granit, la parella del qual fou donat per Muhammad Ali a França el 1935 a canvi d'un rellotge (que mai va funcionar) i avui es a la Plaça de la Concòrdia.

Invitat 11/07/10, 03:49 am

Ramesseum

El Ramesseum és el nom donat des de 1829 al temple mortuori de Ramsès II, situat a l'oest de Luxor, entre el temple de Seti I al nord-oest, i el palau de Malkatta al sud-oest, en mig d'una impressionant sèrie de temples dels que cal destacar:

Temple de Seti I
Temple de Tuthmosis III (temple mitjà, hi ha un altre temple mes petit al costat del temple de Hatshepsut, i un de mes gran al sud-oest).
Temple de Siptah
Temple d'Amenhotep II
Temple de Tuthmosis IV
Temple de Tawosret
Temple de Meremptah
Temple de Tuthmosis I
Temple d'Amenhotep III
Temple d'Amenhotep (fill de Hapu)
Temple de Tuthmosis III (el temple gran)
El temple de Ramsès II està entre els d'Amenhotep II i el de Tuthmosis IV. Fou bastit en un període de 20 anys sobre un temple anterior de Seti I. Te semblances arquitectòniques amb el temple d'Abu Simbel i amb el temple mortuori de Ramsès III a Madinet Habu.

Invitat 11/07/10, 03:54 am

EGIPTE - Página 5 800pxsetiitempleatqurna

Vista dels edificis que resten al temple mortuori de Seti I

El Temple de Seti I es un antic temple egipci situat al Nord del conjunt conegut com Tebes de l'Oest (Western Thebas), a Luxor.

És del segle XIX aC. i és conegut generalment com a temple de Qurna. Els egipcis li diuen temple de Qasr al-Rubaiq

El temple fou construït per Seti I en honor d'Amon. Ramsès II el va acabar hi va fer una capella. Durant el període romà fou lloc de treball d'artesans, i amb ell cristianisme va esdevenir església i algunes cases particulars es van adaptar dins el mateix temple i alguns materials es van utilitzar per la construcció fora del temple. Des el 1972 és en restauració.

Invitat 11/07/10, 04:02 am

EGIPTE - Página 5 800pxmalkatafromtheair

Vista aèria de les restes del palau

El Palau de Malkatta (o Malqata) és un palau del faraó Amenhotep III, situat a Malqata, a l'oest de Luxor, al sud de la zona de necròpolis. Antigament fou conegut com Palau de Dazzling Aten, un dels noms del faraó, però al segle XX el nom de Malqata va predominar. El nom vol dir "el lloc en el que s'escullen les coses" per les moltes ruïnes que hi havia. La construcció es va iniciar el 1381 aC i el faraó hi va anar a residir 17 anys després.

Es un complex amb variades estructures, amb diversos palaus, temples, sales, cases de la família reial, departaments del servei, i un altar de desert (Kom al-Samak). Les restes d'un canal artificial (Birket Habu) son encara visibles. Te al nord el palau mortuori de Ramsès III a Madinet Habu. El palau fou residencia permanent dels faraons (que hi vivien per períodes de menys d'un any).

El palau mateix te capelles, sales d'audiències, cuines, departaments per la reialesa i pel servei, sales de treball i altres. La sala del tron es al sud amb els departaments del faraó al darrera. Una muralla de mes de cent metres el protegia. Dins les muralles hi havia magatzems, cuines, edificis i altres dependències.

Encara se’n conserva una bona part i la decoració està preservada. Destaquen les pintures de la deessa Nekbet i els noms i títols del faraó. Algunes pintures han estat restaurades. El paviment deixa veure rastres de banys o piscines.
A les columnes hi ha diversos relleus entre ells alguns del faraó i la deessa Bes.

Invitat 11/07/10, 04:06 am

El déu Bes. Temple Dendera a Egipte

En la mitologia egípcia Bes o Bisu, era un déu nan horriblement lleig que protegia contra els esperits i la mala sort. Era el protector dels faraons i déu de la mainada, dones enfeinades (ajudava a Taweret), el plaer de la música i de la dansa, en definitiva de les coses bones de la vida (les seves virtuts consistien a allunyar el mal).

Beset pot ser una forma tardana d'aquest déu o la seva contrapart femenina segons les versions usades. Altres, fins i tot, suggereixen que és una importació de Núbia, on es pot identificar amb diverses divinitats, ja que el seu nom és la paraula núbia per designar "gat".En art mostrava el fal·lus amb una llarga llengua, cames arquejades i algunes parts felines, tret que reforçaria aquesta hipòtesi. L'absència de temples o sacerdots específics en dificulten el seguiment.

Invitat 11/07/10, 04:10 am

EGIPTE - Página 5 800pxmortuarytempleofra

Temple mortuori de Ramsès III

Madinet Habu

Madinet Habu és un conjunt situat al oest de Luxor, on va estar l'antiga ciutat egípcia de Diamet, el patró de la qual era el deu Amon. La ciutat era un centre administratiu. Està situat al sud de la Vall de les Reines i de Gurnat Murrayi i al sud-oest del Ramesseum.

Allí va construir Ramsès III el seu temple mortuori que és l'edificació principal. A la mateixa ciutat existeix un temple d'Amon. També hi ha un temple de Tuthmosis III i el temple mortuori d'Amenhotep III. El Palau de Malkatta era el palau reial de Amenhotep III. No massa lluny hi ha els colossos de Memnon

Invitat 11/07/10, 04:17 am

Els Colossos de Memnon

Colossos de Memnon, comparació de mesura

El Colossos de Memnon (en àrab Al-Colossat o Es-Salamat) son dues grans estàtues de pedra del faraó Amenhotep III, situades al oest de Luxor, prop de Madinet Habu (que es al sud-oest) i del Ramesseum (que es el nord-oest)
El faraó Amenhotep III (del segle XIV aC) apareix assentat mirant en direcció al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dos sub-figures que són la seva dona Tiy i la seva mare Mutemwia

La pedra es una quarsita portada de Gizeh o de Djebel al-Silsileh (55 kms al nord d'Assuan)

Mesuren uns 18 metres d'alt

La seva funció era presidir l'entrada del temple de Amenhotep, que no s'ha conservat. Aquest temple tenia 35 hectàrees i anava fins a Madinet Habu i fins el Ramesseum. Era mes gran que el temple de Karnak

Invitat 11/07/10, 04:31 am

Estàtues de Ramsès II i la seva dona al temple d'Amon

escarabat sagrat prop del llac sagrat

Avinguda de les Esfinxs

Invitat 12/07/10, 12:50 am

Estàtua de Tuthmosis III

Estàtua de Tuthmosis III

Tuthmosis III fou faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va regnar segons las cronologies d'una data que va entre el 1500 i el 1480 aC a una que va entre el 1450 i el 1425 aC. El seu regnat fou de més de 50 anys si bé els primers 20 o 22 els va passar sota regència de Hatshepsut i després amb ella mateixa com a reina principal exercint el poder efectiu.

Era fill de Tuthmosis II i d'una dona secundària anomenada Isis o Iset. Quant el seu pare Tuthmosis II va morir era molt jove i la germana i esposa del difunt va assolir la regència i al cap d'un temps es va proclamar reina per dret propi.

Tuthmosis va tenir com a dona principal a Hatshepsut-Merytre, filla de la sacerdotessa Huy, que el va sobreviure (la seva tomba és la vall dels reis KV42); va tenir també algunes altres reines secundaries

Va construir el seu temple proper al d'Hatshepsut, entre el d'ella i el de Mentuhotep

La riquesa de les tombes dels seus oficials són prova d'un regnat pròsper. El seu visir Rekhmire, té una tomba magníficament decorada amb escenes de les seves funcions

Va morir entre el 1450 i el 1425 aC segons la cronologia elegida i fou enterrat a la tomba KV34 de la vall dels reis. Fou descoberta per Victor Loret el 1898, i no tenia la mòmia que fou trobada abans, el 1881, al dipòsit de mòmies de Deir al-Bari. El va succeir el seu fill Amenofis II (Amenhotep II).

tomba KV34

Invitat 12/07/10, 12:55 am

Tomba de Rekhmire al Museu del Louvre

Rekhmire fou visir i alt dignatari de la cort egípcia de Tuthmosis III.

El seu avi fou Amenmose, i el seu pare (que també fou visir) Neferweben. A la seva tomba a Tebes, ricament decorada, s'esmenta a la seva dona Meryt, i als fills Menkeperreseneb, Amenhotep, Senusert, Mery, Neferweben i possiblement Baki.

Invitat 12/07/10, 01:05 am

La fortalesa de Buhen a l'antic Egipte

Buhen fou un establiment egipci a Núbia a l'Imperi Antic, fundat vers el 2500 aC inicialment com a centre de comerç i per les explotacions mineres properes (principalment Toshka) i que de fet va esdevenir el centre del domini egipci a Núbia quan s'hi va construir una fortalesa durant l'imperi mitjà vers el 1930 aC (faraó Sesostris I), refeta per Sesostris III el 1860 aC. Fou habitat per comerciants, funcionaris i soldats egipcis, que rarament foren més de tres mil. Buhen era el centre d'una sèrie de fortins, dels quals els principals foren Mirgissa, Shalfak, Uronarti, Askut, Dabenarti, Semna i Kumma. Tenia també les dependències de l'administració de Núbia

Invitat 12/07/10, 01:24 am

Estatùa de la reina Hatshepsut

Hatshepsut (Maatkare Hatshepsut) fou una reina d'Egipte de la dinastia XVIII que va viure a la primera meitat del segle XV aC. Era filla de Tuthmosis I i de la reina Amosis. Va regnar vers el 1480 al 1460 aC, més de vint anys. Flavius Josefus diu que va regnar 21 anys i 9 mesos, i l'Africà diu que foren 22 anys, tots dos segons Manetó.

A la mort del seu pare vers el 1490 aC es va casar amb únic fill d'aquest (i germanastre de la pròpia Hatshepsut) Tuthmosis II i va assolir el títol de reina. Segons la seva propaganda la legitimat venia d'ella i no del seu marit i ella era reina per dret propi per damunt del espòs que era nascut d'una esposa secundaria. En tot cas va exercir gran influencia sobre Tuthmosis II. El matrimoni va tenir una filla, anomenada Neferure que fou declarada hereva, però va morir jove.

A la mort de Tuthmosis II la corona va passar al seu fill Tuthmosis III però com que era molt jove Hatshepsut va assolir la regència. Vers el 1475 aC, quant s'acostava la majoria d'edat de Tuthmosis III, es va coronar com a reina per dret propi i va prendre el nom de tron de Maatkare (Maàt es l'esperit de Ra). El seu nom Sa Ra va agafar la forma masculina Hatshepsu. El seu nom d'Horus fou Useretkhaw; el nebti Wadjetrenput; i l'Horus d'or Neterikhaw

Es va rodejar de servidors lleials, entre ells Hapuseneb, el gran sacerdot d'Amon, i el conseller reial Senemut, que alguns pensen que fou el seu amant, per certes concessions protocol·làries poc freqüents i perquè la seva tomba era propera a Hatshepsut, però el fet es avui per avui dubtós.

Hatshepsut va portar tots els elements propis dels faraons: el khat (barret), la falsa barba, etc… Les seves estàtues i pintures la presenten en forma masculina i femenina, i finalment només en masculina amb la regalia dels faraons. Va portar els mateixos títols que el seu pare però va renunciar al de "brau fort".

Hatshepsut es va construir una tomba quant era la gran dona reial de Tuthmosis II però una vegada va esdevenir faraó en va construir una segona. La tomba que s'ha identificat com la tomba KV20 de la vall dels reis era seva, i després es va decidir que s'enterraria amb el pare i es va portar al pare des la tomba KV38.

Tuthmosis III va tornar a portar al Tuthmosis I a la seva tomba original i potser llavor la mòmia de Hatshepsut fou traslladada a la de la seva assistenta Sitre (KV60).

Després de la seva mort molts monuments amb la seva imatge foren destruïts o alterats i el seu nom es va tatxar de les inscripcions, suposadament per Tuthmosis III com a venjança per haver-lo tingut apartat del tron mentre va viure. La qüestió però es avui posada en dubte, ja que s'han trobat cartutxos amb els noms de Hatshepsut i Tuthmosis III.

El juny de 2007, científics del Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire van fer públic que havien aconseguit determinar la identitat d'una de les mòmies que tenien al soterrani del museu; tal i com se sospitava la que es pensava que era la mòmia de l'assistenta personal de la reina, Sitre, és en realitat la mòmia de la mateixa dona faraó

Invitat 12/07/10, 03:23 am

Amenofis I o Amenhotep I fou el segon faraó de la dinastia XVIII. Va succeir al seu pare Amosis. El seu nom d'Horus fou Kawaftaw («El brau que conquesta la terra»), el nebti Aanerw («El que va terror»), l'Horus d'or Wahrenput, el nom de regnat Djeserkare («L'anima de Ra és santa») i el nom personal Amenhotep («Amon està satisfet»). Entre altres títols, ostentava el de haty-a.
Era fill de la reina principal Amosis-Nefertari. Com que era el tercer fill (els dos anteriors havien mort) va pujar jove al tron.

Durant el seu regnat la seva mare va restar com "esposa d'Amon". Amenhotep es va casar amb la seva germana Merytamun, que va exercir també com "esposa d'Amon" però potser va morir jove i la mare va tornar al càrrec.
Del rei es coneix una filla, de la que es va trobar el taüt, anomenada Satamun.
Va regnar mes de 20 anys probablement prop dels trenta. Des vers el 1525 aC fins vers el 1500 aC

EGIPTE - Página 5 421pxreliefofamenhotepi

EGIPTE - Página 5 421pxreliefofamenhotepi

Amenofis I

Fou el primer rei que va construir la seva tomba a una certa distancia del seu temple mortuori, cosa que després va esdevenir corrent. La seva tomba podria ser una de Dra Abu al-Naga o la numero KV 39 de la vall dels reis. La seva mòmia, la del seu pare i altres, foren trobades en molt bon estat, el 1881

Invitat 12/07/10, 03:37 am

Amenofis fou declarat deu pels sacerdots abans de la seva mort, un honor concedit rarament. Amenofis i la seva mare Amosis-Nefertari foren especialment adorats a Deir al-Madinah. El tercer mes egipci, Peret, fou reanomenat Amenofis.

Deir al-Madinah és una necròpolis a l'oest de Luxor, a tocar de la Vall dels nobles però no inclosa en aquesta vall perquè les tombes que hi ha són d'artesans i treballadors. Es troba entre el Ramesseum a l'est, i la Vall dels Reis (nord-est) i Vall de les Reines (sud-oest). Just al sud hi ha la necròpolis de Gurnat Murrayi.
Fou habitada pels treballadors que van construir la Vall dels Reis a partir de la Dinastia XVIII. Hi van viure unes setanta famílies. A més de les tombes dels treballadors hi ha un temple dedicat a diversos déus construït en temps d'Amenhotep III i reconstruït per Ptolomeu IV.

Fou excavada per Ernest Schiaparelli del 1905 al 1909 i per Bernard Bruyère entre 1917 i 1947

Tomba a l'entrada de Deir al-Madinah

EGIPTE - Página 5 Egyptdeiralmadinah01

La necròpolis de Deir al-Madinah

Invitat 12/07/10, 03:44 am

Amosis

Amosis (Ahmose I o Ahmosis I) fou el primer faraó de la dinastia XVIII (1550 — 1525 aC).

Va aconseguir l'expulsió definitiva dels hikses. Les dates del seu govern són incertes però probablement no molt llunyanes a 1550 aC. Com que la seva mòmia suggereix que va morir amb uns 35 anys, d'haver governat 25 anys com se li atribueix hauria començat a regnar als 10 anys.

El seu nom Sa Re era Amosis («Ha nascut la lluna») el seu nom de tron o nesut biti fou Nebpehtyre («El senyor de la força es Ra»); el seu nom d'Horus fou Aakhepere o Khaemuaset; el seu nebti Tutmesut i el seu Horus d'or Tjestawy. Va assolir el tron a la mort del seu pare Seqenenre (Tao II) i del seu germà gran Kamosis amb un període de tres anys de diferència, i probablement a conseqüència de la lluita amb els hikses. La seva mare era la reina Ashotep I que segurament va exercir la regència breument

EGIPTE - Página 5 330pxahmoseioramunhotep

EGIPTE - Página 5 330pxahmoseioramunhotep

Estàtua d'Amosis. Brooklyn Museum

Va morir vers 1525 aC. Fou enterrat a Dra Abu al-Naga però la seva tomba exacte no es coneix. La seva mòmia fou trobada a Deir al-Bahari i tenia un cenotafi al sud d'Abidos amb una piràmide d'uns 70 metres quadrats, la ultima piràmide reial construïda a Egipte. La piràmide té escenes de lluites probablement contra els hikses, i apareixen per primer cop els cavalls.

Ahmose I murió a los 35 años por causas desconocidas y fue enterrado en la necrópolis de Abu el- Naga.

Su momia fue encontrada en la DB 320 y actualmente está expuesta en el Museo egipcio de El Cairo

EGIPTE - Página 5 Ahmosemummyhead

Mòmia d'Amosis

El va succeir el seu fill Amenofis I (Amenhotep I)

Invitat 12/07/10, 03:57 am

Senusret III

EGIPTE - Página 5 427pxgdeglouxor116

Senusret III

Senusret III (Sesostris III o Senwosret III) fou el cinquè faraó de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill i successor de Senusret II. La seva mare era Khnumetneferhedjetweret o Khenemetneferhedet (Khanumet o Weret), esposa principal de Senusret II. El seu nom Sa Ra fou Senusret, el seu nom d'Horus fou Neterkhepere o Neterkheperurakau; el seu nom Netby fou Netermesut; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebukheper; i el seu nom de regne o Nesut Bity Khakare o Khakaure ("Apareix com l'anima de Ra"). Els grecs el van anomenar Sesostris, Lacares, Lamaris i Lampares

El seu regnat va durar mes de 35 anys, probablement uns 37 anys (vers 1875 aC a 1840 aC). Han quedat moltes estàtues d'aquest faraó el que el fa un dels mes conegut de tots. Que se sàpiga no va estar mai associat al seu pare abans d'esdevenir faraó. Senusret III està testimoniat també per blocs d'una porta trobada prop de Qantir i per la seva inscripció prop de l' illa de Sehel en record de la reobertura del canal al costat d'Assuan

La seva dona principal fou la reina Mereret (alguns pensen que era la filla). Com altres dones s'esmenten els noms de Kheenemetneferhedyet, Mertseger, Neferthenut, Sithathoriunet (Sit Hathor, que segurament era la seva germanastre, però altres pensen que era filla) i una de la que no es coneix el nom. Va tenir alguns fills entre ells el seu successor Amenemhet III, Khenem..., Menet i Senetsenebsiti.

Característica del rei era la seva gran altura. Manethó diu que fou un gran guerrer i dona la seva alçada que era d'uns 2 metres.

Invitat 12/07/10, 04:12 am

Senusret II

Senusret II (o Sesostris II o Senwosret II) fou el quart faraó de la dinastia XII d'Egipte. El seu nom de Sa Ra fou Senusret (L'home de la deessa Wosret). El seu nom d'Horus fou Seshemutay, el seu Nebty Sekhaimaat o Sekhainebty; el seu Horus d'or Biknebuhotepneteru i el seu Netsu Bity o nom de regne fou Khakhaperre (L'anima de Ra esta venint). Va succeir al seu pare Amenemhet II vers el 1890 aC després d'una curta corregència d'un parell d'anys. No és clar quant va durar el seu regnat doncs segons les fonts varia entre set i quinze anys; cal situar el seu regnat entre vers el 1890 aC i el 1880 aC o 1875 aC.

Piràmide de Senusret II

Pectoral de Senusret II (tomba de Sit-Hathor Yunet)

Encara que Amenemhet II va construir la seva piràmide a Dashur, Senusret II va fer la seva prop de Faium, a Lahun, iniciant una nova tradició en la construcció de piràmides, amb algunes diferencies com per exemple la porta, la situació de la qual tenia mes importància per la seguretat que per la religiositat i en lloc de trobar-se a la part nord, a la seva piràmide es troba sota el paviment a la part sud. A la piràmide de Lahun Flinders Petrie va excavar quatre tombes el 1914 i encara que tres havien estat saquejades, a la quarta (que corresponia a la princesa Sithathorunet) hi va trobar joieria fina de la princesa i altres materials (9500 objectes de pedra, 110 anells d'or, braçalets i penjolls d'or, una corona daurada, i una maquina d'afaitar de tocador de coure), i una de les joies podria procedir de la mòmia del rei.

Corona de la Princesa Sit-Hathor Yunet

Invitat 12/07/10, 06:33 am

Senusret I

EGIPTE - Página 5 450px1

Senusret I

Senusret I (Senwosret I o Sesostris I) fou el segon faraó de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill de Amenemhet I al que va succeir quan fou assassinat mentre el príncep era en campanya contra els libis. Senusret va deixar la campanya i va retornar immediatament a Lisht on la seva condició de corregent, associat pel seu pare, es va imposar i la conspiració no va tenir èxit. Senusret fou reconegut com a únic rei sense aparent dificultat.

Com el seu pare havia fet amb ell, va fer corregent al seu fill Amenemhet II però la data fou només uns tres anys abans de morir. La corregència fou esmentada a una estela coneguda com estela de Simontu que és actualment al Museu Britànic. Per la seva piràmide se sap també que va tenir una dona o filla anomenada Itakiet; probablement va tenir altres dones i filles. Entre aquestes darreres Neferusobek, Neferuptah i Nenseddjedet.

El seu regnat es creu que va durar uns trenta quatre anys (vers 1960/1955 aC fins a 1925/1920 aC), però es possible que en aquest temps no estigui comptat el període en què va governar junt amb el seu pare (entre 3 i 10 anys). En aquest temps el país era ric i el mineral (or principalment) arribava contínuament i es produïa joieria de qualitat, alguns exemples de la qual s'han trobat a les tombes de dones a Dashur i Lahun. L'ametista, turquesa, coure i altres metalls usats en joieria i escultura eren buscats arreu.

Va construir també una piràmide a Lisht, la Piràmide de Senusret I, propera a la capital Itytawi, que s'ha trobat al sud de la piràmide del seu pare. La piràmide anomenada al seu temps "Senusret mira sota les dues terres" és actualment poc més que una ruïna

Piràmide de Senusret I

Invitat 12/07/10, 06:37 am

Piràmide de Senusret I

La piràmide de Senusret I fou un monument funerari construït pel faraó Senusret I a Lisht. Es troba a l'extrem sud de la necròpolis, al costat oposat al seu pare Amenemhet I.

Fou construïda amb blocs de pedra que van omplir els buits d'uns murs en creu, i està precedida per una capella al costat nord -que té algunes pintures- a la que s'arriba per un camí pavimentat; a la capella hi ha un altar d'alabastre i una falsa porta; uns canalons en forma de cap de lleó (similars als d'altres temples) servien per conduir l'aigua de la teulada. A l'exterior encara es veuen algunes de les plaques de pedra. El corredor interior des de la capella (decorat amb plaques de pedra i blocs de granit) portava a la cambra d'enterrament però l'aigua al seu interior ha fet impossible d'excavar el lloc. Al costat, hi ha un altre túnel per facilitar el transport de materials a la cambra d'enterrament que fou presumiblement bloquejat, però d'alguna manera usat pels saquejadors de tombes; Maspero va trobar en aquest túnel rastres de la sala funerària, el que fa pensar que el robatori es va produir molt poc després de l'enterrament. El complex funerari té al centre un monument i està envoltat per dos murs, un interior de pedra i un exterior de rajoles. Entre els murs hi ha nou petites piràmides per la família reial de Senusret I. El temple funerari segueix els patrons dels models de l'Antic Imperi i encara que està molt destruït es conserva millor que el del seu pare.

La piràmide només es pot visitar amb un permís especial.

Contenido patrocinado