Re: EGIPTE

Invitat 07/07/10, 07:04 am

Ruïnes de Tanis

Tanis fou una important ciutat de l'Antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundaria del Pelúsiac). Correspon a la moderna San al-Hagar (صان الحجر). El seu nom egipci fou Per-Uadjet o Djanet. A la Bíblia s'esmenta com a Soan o Zoan (צֹעַן). Fou la capital del nomós XIX del Baix Egipte (Am-Pehu).
La ciutat apareix a la història vers el final del segle XVIII aC. Sota els hikses fou una ciutat pròspera que va entrar en decadència després de l'expulsió dels asiàtics, fins al temps de la dinastia XIX en què va recuperar la seva importància i prosperitat. La seva activitat principal era el lli. Les dinasties XXI i XXIII van sorgir a Tanis, i en aquest temps es va anomenat Djanet i fou capital d'Egipte. Els faraons de les dinasties XXI i XXII es van enterrar a la ciutat.

S'han trobat a la ciutat nombrosos monuments de Ramsès II, però es creu amb fonament que foren portats a la ciutat des altres emplaçaments. Les inscripcions esmenten també els faraons Khufu (Kheops), Khefren, Teti, Pepi I, Pepi II i Senusret I.

Temples d'Amon i Mout a Tanis

Necròpolis de TanisLa ciutat té un recinte rectangular de 430 x 370 metres amb murs de 15 metres d'ampla i 10 d'alt, dins el qual es troba el gran temple d'Amon, orientat d'oest a est, amb restes de columnes, colossos i obeliscs; també tres colossos de Ramsès II amb figures de les reines a les seves cames. Les esfinxs trobades a la ciutat són avui al Museu Arqueològic del Caire. Aquest temple fou construït per Psusennes I i fou restaurat o ampliat per Siamun, Osorkon III i Sheshonq III. Dins el temple existia l'anomenat temple de l'Est, entre la primera i segona muralles, que fou construït per Osorkon III; a la mateixa zona el temple d'Horus construït per Nectabeu II (380-362 aC) i Ptolomeu II Filadelf. Darrera la muralla el temple de Mut i Khonsu conegut com a Temple d'Anta, la deessa cananea adorada a la regió, que fou restaurat per Ptolomeu IV Filopator (221-204 aC).

Invitat 07/07/10, 06:21 pm

EGIPTE - Página 3 450pxramzesiikartuszpoz

cartutx de Ramsès II

Invitat 07/07/10, 06:35 pm

Aton

Aten, o Aton, és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda como a la base per a la religió en base monoteista per Amenhotep IV (després anomenat Akhenaten, el que agrada a Aton).

Veure a Aten com a un déu d'Akhenaten és realment una simplificació. Aten és el nom donat al disc solar, mentre que el títol complet del déu d'Akhenaten era el Ra-Horus, qui sorgeix en l'horitzó de la llum que és el disc del sol. (Aquest és el nom del títol del déu ja que apareix a les nombroses esteles que foren col·locades per marcar els límits de la nova capital d'Akhenaten a Amarna.)

Aquest nom tan llarg va ser sovint escurçat al de Ra-Horus-Aten a Aten just en molts textos, però el déu que Akhenaten havia creat com a suprem estava fet d'un síntesi d'idees molt antigues vistes d'una altra manera. En detall, no fou representat en forma antropomorfa, sinó com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol. A més, el nom del déu va ser escrit dintre d'un cartutx, junt amb els títols donats normalment a un faraó, una altra ruptura amb la tradició antiga.

Aten primer apareix en els textos que daten de la dotzena dinastia, en la història de Sinuhe. Ra-Horus és una síntesi de dos altres déus, que es troben des molt antic. Durant el període d'Amarna, aquesta síntesi fou considerada com la font invisible de l'energia del déu del sol, de qui la manifestació visible era Aten, el disc solar.

Invitat 07/07/10, 06:44 pm

EGIPTE - Página 3 Phoenixdetailfromaberde

El fènix del Bestiari d'Aberdeen.

A l'antiga mitologia egípcia, on s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Es diu que viu 500, 1461 i 12.594 anys (segons la font). És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i deprés l'encén; el niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis ('la ciutat del sol', en grec), situada a Egipte. L'ocell es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.

Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la ressurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort.

Invitat 07/07/10, 06:49 pm

Beset

En la mitologia egípcia, Beset era una deesa que protegia la humanitat de les serps i altres animals, éssers i dimonis malvats així com de la mala sort. Era una deessa del plaer, de la música, de la dansa i de les altres arts. Normalement es representava amb una llengua llarga, cames deformades i algunes (cua, melena i oïdes) parts de lleó.

Era masculinitzada com a Bes. Segons altres teories, Beset és només una transcripció tardana de Bes (els jeroglífics tendien a fer perdre algunes pronúncies i els escribes ho van resoldre afegint sufixos).

Invitat 07/07/10, 07:21 pm

La deessa Maat.

En la mitologia egípcia, Maat (o Maāt) era la deessa de la veritat, i la justícia.
A l'inframón Maat proveïa de la Ploma de la veritat, la ploma d'estruç amb què les ànimes (ka) del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats a Duat, durant la psicostàsia. Una ànima que pesés més que la ploma (ja que el pecat té pes) era devorat per Ammit i Babi. Una bona ànima, una que pesés menys, s'enviava al paradís d'illes cobertes de canyes (Aaru).

Maat, per extensió, era la qualitat moral per excel·lència, una virtut, un principi rector que havia de ser la base de la conducta dels egipcis, especialment del faraó com a exemple per al seu poble.

Deessa de la justícia, la veritat i l'orde, tant còsmic com polític com social. Es una deessa fonamental en el governar dels faraones com suprema guardiana de l'orde universal. Protectora dels jutges, que eren seguidores seus. Era considerada també aliment dels deus, en el ritual diari, el sacerdot feia ofrena d'una figura seva al déu, per alimentar-lo.

Invitat 07/07/10, 07:29 pm

Imatge del déu Hapy

En la mitologia egípcia, Hapy ("corredor") era una deitat solar egípcia i la simbolització de la crescuda anual del riu Nil, cosa que permetia als egipcis tenir les seves collites. Vivia en una cova amb un grup de déus cocodrils i un harem de deesses granota.

Hapy és generalment representat com un humà, sovint de color blau, i porta pits femenins caiguts i un barret fet per plantes de riu.

Invitat 07/07/10, 07:52 pm

Khepri

En la mitologia egípcia, Khepri ("escarabat") era un déu escarabat. Concretament el piloter, el que fa pilotes amb els fems per posar-hi els ous. Els egipcis relacionaven l'animal amb el renaixement, la renovació i la resurrecció.

Khepri era una divinitat solar que empenyia el sol (com l'escarabat piloter empeny el fem) a través del cel tots els dies, per endur-se'l de manera segura a totes les nits a través de l'inframón.

Noms alternatius: Khepera, Kheper, Chepri
Khepri es creava a sí mateix cada matí, renaixent com un nou Sol, per això fou vinculat amb Atum. Com símbol de la vida eterna, era el Sol de la matinada, una manifestació del déu Ra. Segons els Textos de les Piràmides la Terra era un gargall del déu Khepri.

Simbolitza el principi de les transformacions que experimenten els sers vius, des que neixen fins que moren, inclòs del seu renaixement si superaven les probes en el Duat (el més allà).

Invitat 08/07/10, 02:54 pm

Taueret o Tueris

Tueris (nom grec) o Taueret (nom egipci) és una deessa de l'antic Egipte. [1]Les representacions de la deessa Tueris s'aparten de la imatge prima i bonica que podem observar a altres divinitats com Isis o Neftis. Era una deessa que es representava amb cap i cos d'hipopòtam, cua de cocodril i mans i peus de lleona. Normalment sol aparèixer representada aixecada aguantant el pes sobre les potes posteriors, amb un ganivet a una mà i a l'altra el símbol "S3" ( Sa ) que representa la protecció.

Era una deessa de tipus protector, sovint la seva imatge era utilitzada per les dones embarassades per protegir-se del mal així com també s'utilitzaven figures de Tueris per protegir als lactants. Era una deessa molt popular entre la població senzilla i la trobem representada a multitud d'objectes per a la llar, com llits, així com també era molt utilitzada per a la confecció d'amulets per protegir-se. Durant l'època ptolemaica les seves imatges eren col·locades a l'exterior dels temples, juntament amb les de Bes per tal d'aconseguir la seva protecció.

El seu culte no només el trobem a Egipte, sinó que es va expandir fora de les seves fronteres, especialment important va ser el seu culte a Núbia i a l'illa de Creta.

Invitat 08/07/10, 03:13 pm

Estàtua d'ivori de Kheops al museu de El Caire

Kheops, Keops o Queops, fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des de vers el 2490 fins a vers el 2470 aC, uns 23 anys. El seu nom d'horus fou Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fou Knumkhufu o Khufu que vol dir "Protegit pel déu Knum", (el déu Knum era un dels déus de la triada divina del sud, a Elefantina, responsable de les crescudes del Nil). Manethó l'anomena Sufis i Heròdot Queops. Altres transcripcions del seu nom son: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu , Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid i Cheops.

Va succeir el seu pare Snefru probablement essent bastant jove (d'uns 25 anys d'edat). La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritiotes I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb un altre princesa de la que no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement de la reina principal Meritiotis i que seria l'hereu designat, però que potser va premorir a Khufu); Djedefhor (probablement fill també de Meriotis); Baefra o Baufre (probable fill de Meriotis); Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill probablement de la reina secundaria d'origen libi); Khafre (Khefren (fill de la reina secundaria Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom (piràmide de Kheops) i en té un altre de poètic "la piràmide que es el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir a Hemiunu (probablement el seu nebot) que fou l'arquitecte de la gran piràmide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. Es possible que Khufu fos també l'autor de l'esfinx.

Invitat 08/07/10, 03:28 pm

La Gran Esfinge de Giza és una monumental estàtua que es troba en la ribera occidental del ric Nil, uns vint quilòmetres al sud-oest del centre del Cairo. Va ser esculpida, possiblement, durant la dinastia IV d'Egipte (c. segle XXVI a. C.).

Construcció La Gran Esfinge es va realitzar tallant un montículo natural de roca caliza en la meseta de Giza. Té una altura d'uns vint metres, mesurant el rostre més de cinc metres. El cap podria representar al faraó Kefrén, tenint el cos la forma d'un lleó. En èpoques antigues estava pintada en vius colors: vermell el cos i la cara, i el nemes que cobria el cap amb ratlles grogues i blaves.

Culte

Es va construir un temple al costat de l'estàtua, datat durant l'Imperi Antic, i un altre més al nord, enfront de l'Esfinge, de l'Imperi Nou, com llocs d'ofrenes a la "imatge viviente", que estan comunicats amb la piràmide de Kefrén mitjançant una llarga avinguda procesional. Va gaudir de veneración i culte pels egipcis des de l'antiguitat, especialment durant l'Imperi Nou.
L'epíteto donat pels egipcis a les esfinges era shesep-anj "imatge viviente". Va ser identificada amb el déu estranger Horum, i amb el déu egipci Horus com Hor-em-Ajet, o Harmajis, "Horus en l'horitzó". En llengua àrab la van denominar Abu el-Hol "Pare del Terror".

Restauracions

Es té constància de restauracions des de la dinastia XVIII, durant l'Imperi Nou.
Els estratos calizos inferiors es descomponen fàcilment amb la humitat de l'ambient, però la sorra arrossegada pels vents del desert va cobrir el seu cos periòdicament, protegint-la de l'erosión durant segles.
En època de Tutmosis IV, en el “Deixant del Somni” erigida enfront d'ella, es descriu la promesa que li va fer en un somni: seria triat rei si buidava la sorra que la cobria.
En el segle XX es van dur a terme treballs de restauració i consolidació del revestimiento des de l'any 1925, amb resultats poc satisfactoris per les tècniques i materials empleats, amb posteriors actuacions en 1980 i 1992.
En el segle XXI prossegueix la restauració dels desperfectes originats per l'erosión.

Dimensions

Longitud: 72 metres
Altura: 20 metres
Amplària: 14 metres

L'historiador àrab Al Makrizi ( 1364 dC - 1442 dC ) va recopilar tot el material existent fins ara sobre les piràmides. Així parla del sobirà egipci que les va erigir , Saura , per guardar tot el coneixement davant d'una gran catàstrofe que s'acostava , el Gran Diluvi . El que sembla clar és que tant l'Esfinx com el temple que es troba als seus peus es van construir al mateix temps , i aquest temple sembla estar orientat al culte solar (la seva posada i sortida) i d'aquí la seva orientació cap a ponent . L'esfinx s'ha vist atacada per els elements des de la seva construcció , primer per les contínues i regulars crescudes del Nil al llarg dels segles , el vent i els brutals canvis de temperatura entre el dia i la nit; tots ells han anat destruint poc a poc el monument , encebant-se sobretot al cap per romandre altiva per sobre de la superfície. La primera restauració va ser realitzada pels mateixos Egipcis durant l'imperi Nou, i altres més tard durant l'època Ptolemaica . No obstant això , el grau i tipus d'erosió que ha patit junt amb altres construccions adjacents no es correspon amb el que hauria de ser el normal en 4.000 anys. D' acord amb diversos estudis , l'erosió que suporta la Esfinx és deguda a l'aigua més que a qualsevol altra causa. S'ha formulat la hipòtesi que aquestes aigües fossin subterrànies , encara que no s'han observat els mateixos efectes en monuments propers, excepte en el Temple Funerari situat als peus de la piràmide de Kefren , però 46 m. més elevat que l' esfinx .

Per tant l'única font d'aigua que erosionar les dues construccions va haver de ser externa, i per aconseguir l'efecte que s'observa les dues van haver romandre sota l'aigua com a mínim 600 anys. I quan va passar una avinguda d'aigua que durés 600 anys i arribés tal alçada ? , ja que després de l'última glaciació , 15.000 anys abans de Crist. Aquesta conclusió xoca de ple amb el que fins ara se sap de la història de la Humanitat, que per aquell temps es reduïa a un conjunt de tribus caçadores nòmades , mancats de l'organització necessària per aixecar qualsevol monument important. Encara que, segons l'historiador greco - egipci Manethó , l'època predinàstica a Egipte va arrencar milers d'anys abans de la primera dinastia, quan uns invasors d'ultramar , els Neteru i els Shemsu Hor , van arribar fins a ells i els van cultivar . Prenent altres camins de recerca arribem fins Plini el Jove , que parla de les restes del rei Harmais que jeuen en l'Esfinx , encara que aquesta procedeix de molt abans. Buscant el nom d'aquest rei en els llistats de reis egipcis es pot trobar una cita d' Heròdot sobre el rei Amasis , que va governar Egipte en l'època predinàstica , fa 17.000 anys. Són moltes les hipòtesis que es manegen , la majoria pretenen ser les úniques, encara que el que és segur és que encara no sabem cert quan i per què es va erigir l'Esfinx .

Altres pistes s'han sumat per aclarir o potser embrollar més l'assumpte. Una d'elles suggereix que l'alineació de les piràmides de Keops , Kefren i Micerinos coincideix amb la disposició de les tres estrelles que formen el cinturó de la constel lació d'Orió , però perquè això passi hem de tenir en compte que aquesta posició correspon amb la qual tenien les estrelles fa 13.000 anys. Totes elles es troben a uns 1.500 anys llum de distància, i encara avui es pot veure com quadren en aquesta distribució gairebé a la perfecció , però l'Esfinx no coincideix amb cap objecte celeste , almenys dels que brillen en l'actualitat ¿ existiria fa milers d'anys alguna cosa en aquesta posició ? També és possible que, com va apuntar August Marieta , fundador del museu Egipci del Caire , la esfinx fos el símbol del pas del sol pel signe de Leo , d'això fa 14.000 anys. ¿ Queden encara més pistes per descobrir ? , per a alguns encara el misteri s'amplia fins més enllà del que podem imaginar. Si es pregunten és l'esfinx única ? , ja que d'acord amb certs investigadors no. Segons un estudi fotogràfic per satèl lit de SIR-C/X-SAR , de l'Agència Aeroespacial nord-americana , segons la densitat de les roques va existir una altra construcció propera a l'Esfinx . Però , per què hauria de ser precisament una altra esfinx ? , ja que per que per als Egipcis estava representat el déu Horemakhet com esfinx masculina i Tefnut com esfinx femenina, i fins a nosaltres només ha arribat una .

Invitat 08/07/10, 03:55 pm

Nebjeperura Tutanjamón,[1] más conocido como Tutankhamon, o Tutankamón,[2] «imagen viva de Amón», fue un faraón perteneciente a la dinastía XVIII de Egipto, que reinó de 1336/5 a 1327/5 a. C

Su nombre original, Tutanjatón, significa la "imagen viva de Atón", mientras que Tutanjamón significa la "imagen viva de Amón". Su nombre fue escrito habitualmente como Amón-tut-anj, debido a la costumbre de los escribas de poner el nombre del dios al principio de la frase para honrarle.[4] Es posible que Tutanjamón sea el rey Nibhurrereya de las cartas de Amarna, y probablemente el monarca Ratotis, Ratos o Atoris, que reinó nueve años, según los posteriores epítomes de la obra de Manetón.[5]

Tutanjamón no fue un faraón notable ni conocido en épocas antiguas; el tamaño relativamente pequeño de su tumba (KV62) fue la razón de que no fuera descubierta hasta el siglo XX.[6] Howard Carter la encontró intacta en 1922. Su descubrimiento y los tesoros encontrados en ella tuvieron cobertura mundial en la prensa y renovaron el interés del público por el Antiguo Egipto, convirtiéndose la máscara funeraria del faraón en la imagen más popular.

Invitat 08/07/10, 04:00 pm

Ramsés y Nefertari

Invitat 08/07/10, 04:03 pm

Invitat 08/07/10, 04:15 pm

Akhenaton

Amenhotep IV (també conegut amb el nom helenitzat de Amenofis IV) va regnar a l'Antic Egipte a la meitat del segle XIV aC vers 1350 a 1335 aC.

Amenofis IV fou criat pel seu pare Amenofis III i per la mare Tiy, que probablement tenia simpatia pel déu Aton, un dels molts déus egipcis. Els sacerdots del déu principal Amon, havien agafat un poder extraordinari i formaven un partit molt important i Tiy va mirar de contraposar la seva influència amb el culte a Aton
La seva primera muller va ser la Reina Nefertiti que era filla del visir Ay, suposat germa de la reina mare Tiy.

Akhenaton va tenir al menys tres dones mes: Merytaten (nom semblant al de dos filles del faraó, però diferent persona, d'una d'elles la mare), Kiya (possible mare de Tutankhamon), i Ankhesenpaaten (possible mare d'Ankhesenpaaten la jove, després casada amb Tutankhamon).

Al començament el faraó va construir un temple al seu déu Aton al costat del temple d'Amon a Karnak, però mes tard va prohibir el culte, va tancar els seus temples, va confiscar les seves rendes, va fer destruir les estàtues i profanar els llocs sagrats. Les terres dels temples de Tebes, Memfis i Heliòpolis van revertir a la corona.

Uns cinc anys després de ser coronat, es va canviar el nom d'Amenhotep, que significa "Amon està satisfet", pel de Ejn Aton (Akhenaton), que significa "agrada a Aton" o "està al servei d'Aton", i va intentar promoure una reforma religiosa en torn al nou culte, monoteista, l'Atonisme, en torn a un Déu-Sol anomenat Aton. Aton se simbolitza amb un gran disc solar alat. D'aquesta manera s'oposava al poder de la classe sacerdotal que afavoria el culte a Amon. Nefertiti fou renanomenada Neferneferuaton (Bonica es la bellessa d'Aton)

EGIPTE - Página 3 2aliensegyptred

De la mateixa manera que en els jaciments de les cultures precolombines s'han trobat cranis anòmals , a l'antiga cultura egípcia un dels més grans faraons Akhenaton , que regne de c. 1353-1338 a. C, és representat amb un cap estranyament allargat. Els antics faraons d'Egipte, deien procedir del llinatge directe dels Déus . ¿ Va poder manifestar-se en aquest faraó la genètica dels Déus , l'ADN dels Elohim ?

De la mateixa manera que Akhenaton , la seva dona Nefertiti tenia un crani estranyament allargat , fruit de la seva especial herència genètica. A més el faraó tenia una altra característica anòmala , tenia un cos estranyament efeminat . ¿ Va poder ser el faraó alguna espècie d' androgin ? A la dreta imatge de Akhenaton ia l'esquerra imatge de Nefertiti . Els " científics " no poden explicar aquestes característiques físiques , així que intenten encaixar a Akhenaton en una síndrome anomenat de " Marfan ". Aquest síndrome produeix allargament de les faccions i del crani , trets femenins i una clara infertilitat .

Però és ben sabut , que el faraó va tenir com a mínim una dotzena de filles i aquí és on no encaixa la història oficial . Representació de la família reial, Akhenaton i Nefertiti amb 3 de les seves filles , que també van presentar l'anomalia d'allargament del crani. Una vegada més la ciència oficial , en ple segle XXI, és incapaç d'explicar les causes d'aquests fenòmens.

Això és el que passa quan comparem un dels cranis dels jaciments precolombins i una estàtua del crani de Nefertiti , mare de l'estirp reial faraònica , descendent directa dels Elohim . Les formes encaixen i les evidències també. Una vegada més seria interessant passar per sobre de les mentides oficials , de la història i els mites que ens han venut i realitzar una anàlisi d'ADN a aquests cranis precolombins i a les mòmies d'aquesta estirp faraònica . Si algun laboratori tingués la valentia de realitzar les anàlisis, probablement els resultats superarien les nostres expectatives i demolerían els dogmes històrics imperants , obrint pas a un nous plantejaments sobre els nostres orígens.

Invitat 08/07/10, 04:18 pm

Invitat 08/07/10, 04:22 pm

Invitat 08/07/10, 04:24 pm

Invitat 08/07/10, 04:27 pm

Invitat 08/07/10, 04:29 pm

Invitat 08/07/10, 04:31 pm

Invitat 08/07/10, 04:34 pm

Invitat 08/07/10, 04:36 pm

Invitat 08/07/10, 04:39 pm

EGIPTE - Página 3 Menkauraandqueenmuseumo

Menkaura i la seva consort la Reina Khamerernebty II

Invitat 08/07/10, 04:45 pm

Amenemhet III

Amenemhet III fou el sisè faraó de la dinastia XII d'Egipte. Va succeir al seu pare Senusret III. El seu nom Sa Ra fou Amenemhet; el seu nom d'Horus Aabau; el seu nom de Nebty fou Itiwatawy i Itiwahor; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebuankh; i el seu nom de regnat o Nesut Bity fou Nymaatre (Sotmès a la justícia de Ra). Els grecs l'esmenten com Ameres o Amenemes. El seu nom apareix sota diferents formes, entre elles: Amenemes, Amenemhait, Amenemhet, Amenemmes, Ameniemhet, Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Emmaatra, Ithetiueue, Ithetiuetoui, Lachares, Lamares, Nemaaitre, Nemaaitreamenemhait, Nemare, Nimaatra, Nimaetra, Nimaetre, Oebeu, Xachares.

Va governar des aproximadament el 1840 aC però segurament ja abans havia estat associat pel seu pare com a coregent, si bé no se sap quant de temps. El seu regnat va durar més de quaranta anys, potser 45, així que va durar fins després del 1800 aC (potser vers 1797 o 1795 aC)

La seva dona principal fou Aat, que fou enterrada al seu complex funerari de Dashur. La segona dona no se sap segur però podria ser Hetepti; encara s'esmenta al menys una tercera dona però no se'n sap el nom. Va tenir diversos fills, entre els quals el seu successor Amenemhet IV. Altres possibles fills apareixen sota els noms de Sobekhotpe, Hathorhetepet, Merestekhi, Neferuptah, Nubhetepet i potser Sit-hathor. Alguns fan també filla seva a Sobekkara-Neferusobek (o Sobekneferu), però és més probable que fos la seva germana i esposa.

Contenido patrocinado