Mas alerta contra «l’eufòria prematura»

1. El líder nacionalista tem que l’optimisme per les enquestes desmobilitzi fatalment els seus votants
   

1. 
   

Cautelós 8 Mas es dirigeix als consellers nacionals de CDC, reunits al Morell. Foto: EFE / JAUME SELLART


TONI SUST
EL MORELL
Jordi Pujol es va aixecar ahir per saludar i agrair els aplaudiments del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya, reunit al Morell (Tarragonès). Aplaudiments que van arribar després que el seu successor, Artur Mas, recordés que ahir es complien 30 anys de la primera victòria de Pujol, en les eleccions autonòmiques del 1980. Ara falten uns vuit mesos perquè se celebrin les novenes eleccions catalanes. I Mas té por que un excessiu optimisme li amargui el pla.
«CiU guanyarà per novena vegada consecutiva, ho diuen les enquestes. Però que la gent no s’ho cregui, que no es confiï en excés. Això ens podria portar a guanyar, però no prou bé. El repte és guanyar bé i que la victòria sigui una victòria real. Que no ens passi allò que la victòria es converteixi en derrota», va afirmar recordant les seves amargues experiències com a candidat. «Volia prevenir-vos contra eufòries tan prematures com perilloses, que poden portar a una certa relaxació de gent que es pot pensar que el canvi està fet», va dir.
Mas té motius per ser prudent. El 2003 no esperava guanyar Pasqual Maragall i ho va fer. Però, convençut que governaria, no ho va aconseguir. El 2006 confiava impedir que el tripartit sumés la majoria absoluta i no ho va aconseguir. I abans CiU s’havia topat amb alguna sorpresa desagradable. Per exemple, quan el 1995 es va quedar amb 60 diputats i va perdre la majoria absoluta. O quan va presentar Miquel Roca com a alcaldable a Barcelona sense variar la successió de fracassos nacionalistes en l’assalt electoral a la capital catalana.
Al Morell, exhibint la seva vena de futuròleg, el líder de CiU va explicar als seus què és el que passarà a partir d’aquest moment. I es va centrar en el PSC: «És un animal ferit. I no hi ha res de pitjor: carrega en totes direccions». Els socialistes, va vaticinar, es prodigaran ara a distanciar-se del tripartit. En realitat és un pronòstic una mica falsejat: fa setmanes que això passa. Però Mas va arriscar una mica en la seva predicció: «Més o menys el que va dir el conseller Ernest Maragall ho sentireu dir a Montilla els mesos vinents. No ho dirà igual, però ho farà». Al·ludia a la definició que el titular d’Educació va fer de l’actual Govern, al qual va qualificar d’«artefacte inestable» i va assegurar que «no té projecte».
Fidel al seu esquema, el nacionalista va diferenciar la part del tot i va assegurar que l’adversari, per més que ho intenti aparentar, no és el PSC, sinó el tripartit. Va advertir que la distància que els socialistes prenen de l’Executiu català és temporal i va assegurar que reeditaran la fórmula si tenen l’opció de fer-ho perquè només així podran seguir a la Generalitat: «Són com una d’aquelles famílies que no es poden veure, que es barallen tot el dia, però segueixen vivint sota el mateix sostre».
«Dignitat nacional»
Mas va atacar una de les seves principals bèsties negres, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de qui va recordar que demà visitarà Catalunya. Va rebutjar que arribi amb el que, va dir, ofereix a Andalusia: «Peonades i subvencions a fons perdut». I li va exigir les in-
fraestructures i el finançament previstos a l’Estatut i respecte a l’autogovern.