El Vaticà i Rajoy (o viceversa)

El Vaticà i Rajoy (o viceversa)







Dos favors. El primer és que, si és tan amable, llegeixi els arguments que trobarà a continuació, i els apliqui a l’actitud que manté el Vaticà davant l’allau de notícies que relacionen pederàstia i Església cristiana catòlica: “No en sabíem res”, “Són casos puntuals”, “La primera víctima som nosaltres”, “No estem parlant d’una trama, sinó de persones que s’han aprofitat de la seva situació”, “A partir d’ara sí que actuarem amb contundència”, i “Estar acusat no vol dir ser culpable”. Moltes gràcies. Bé, i ara apliqui al Vaticà la tàctica seguida per afrontar la situació i que ha estat, per aquest ordre: tancar els ulls a la realitat a veure si escampava, fer com si no passés res, assumir-la amb la boca petita i traient-li transcendència, culpar de tot fosques trames conspiratives promogudes per difusos enemics i fer-se la víctima.

I ara ve el segon favor. Rellegeixi, sisplau, el paràgraf anterior però, en comptes d’aplicar els arguments i la tàctica al Vaticà, pensi en Rajoy i en com ha afrontat el casos Gürtel, Matas o Fabra (etern president de la Diputació de Castelló perquè la gent a cada elecció el vota amb més ganes). Si els silencis donen imatge de feblesa, entre el Papa i Rajoy hi ha establerta una competició a veure qui pot convertir-se abans en envà d’apartament (o en catenària de Renfe).

Però hi ha més similituds entre el senyor Benet XVI i el senyor Mariano I: part del foc l’atia el sector dur des de dins mateix de l’organització, els fidels (digui-li votants) justifiquen la situació i les excuses improvisades per afrontar el que anem sabent dia a dia encara emboliquen més la troca. Això vol dir que són situacions bessones? No. Existeix una diferència fonamental: no es coneixen casos de pederàstia ni d’abusos en altres religions; en canvi, de corrupció… ufff, d’això n’hi ha a totes les confessions polítiques.

Iu Forn al diari AVUI