La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Home... és cert que això de l'antipatia depèn moltes vegades del lloc que ocupis. Però també és cert que el intentar fer les coses bé, crec, al final acaba donant el seu fruit. Sembla que és el teu cas, Víctor, i et felicito. A més... ningú pot deixar de ser com és i si els altres ho accepten, bé, i sinó també.

Generaves antipatia o enveja? Més aviat crec què és l'últim.

Victor:
És que has fet una reflexió molt profunda i molt interessant, però no pensava que la meva opinió et servís de res, de totes formes tens tota la raó del món i estic d'acord amb tu.
Quan algú obre el seu cor i se sincera contant coses personals com acabes de fer tu en aquest panell, el menys que podem fer els que ho llegim és contestar alguna cosa, encara que pensem com és en el meu cas, que la nostra opinió no val de res.
Et demano disculpes per aixo, perque a mi es algo que em pasa sovint i se que em dol.
Entenc perfectament el que et passa, perquè en el meu treball em passa el mateix, amb la subtil diferència que a mi no em somriuen i ho segueixen fent malament, al mi directament em fan o tall de mànigues i ho segueixen fent malament.
sé el que crema, el que cansa el que cada dia hagis de fer les mateixes coses que tu no tenies de fer i que ja vas fer el dia anterior perquè els altres no les van fer bé, o simplemnt les van fer
La sensació d'impotència d'inutilitat, de frustració que dóna veure que res del que facis el canvia que les coses segueixquen estan igual de mal, i que als altres no els importa lo mes mínim el seu treball, sobretot quan el treball és salvar la vida de les persones i això és el més terrible de tot.
Jo no hi ha dia que passi que no em plantegi demanar un trasllat de servei, a altre lloc on l'única cosa que importi és el bé estar dels malalts. Suposo que al final ho fare.
Però a tu com diu el Sinuhé cal felicitar-te, perquè estas fent un treball digne de molt de merit, encara que de vegades pensis que ningu te ho valora, tens pa teva propia satisfaccio i segueixes aquí any rere any i seguiràs estant amb el teu esforç i el teu somriure, amb la teva dedicació i el teva lluita de les teves nits solitaries, fent que aquesta barca segueixi plena de peixos per al bé de tots.

La envidia es el gusano roedor del mérito y de la gloria

Sir Francis Bacon

Sinuhé:

"A més... ningú pot deixar de ser com és i si els altres ho accepten, bé, i sinó també."


No estic de acord del tot en íxia frase. Tot depèn de si la forma de ser consisteix en anar per ahir fent mal i trepitjant als demes, per posar un exemple, que per suposat se que no est el teu cas ni el del Victor.
Paro es que ixa frase, dona la casualitat que la he escoltat a molta gent, que es dedica a fer això i que escusant-se en ixa frase, es incapaç de fer un mínim esforç ,per canviar una mica y deixar de fer tan de mal als demes.
I torno a repetir que no es ni per tu ni per el Victor, però per desgracia si que conec a molta gent que sempre ha actuat així, gent que sols pensa en ella mateixa i en el seu propi benefici , sense importa-li el dolor que la seva forma de actuar causa als demes.
Jo crec que sense deixar de ser una mateix, perquè això es impossible, tots deuríem de aprendre a ser una mica mes flexibles y tenir mes en conte no ferir els sentiments dels altres, en lloc de dir jo soc així i el que no li agradi dons que se aguanti o que marxen ven lluint, i de vegades es la única alternativa que et deixen
El problema es quant estes persones no son les que elegim lliurement i per tant podem abandonar ixes relacions també lliurement, perquè es pot deixar de ser amic, amant o parella, o veí.. en consevol moment.
El problema es quant son pares o fills o germans o jefes, perquè la cosa es complica una mica mes i sempre hi ha gent pagant tota la vida les conseqüències de esta clase de persones que mai se esforcen per els demes.
Paro bé es sols la meva opinió.

Tens raó, lola, perquè faltava matisar que si un fa les coses d'acord amb la seva consciència, doncs això... que si els hi agrada bé, i que sinó també. Perquè no crec que la consciència enganyi a ningú. I si enganya a algú és que està malalt.

Dond mira si en aixo tesn rao, la conciencia seria una bona referencia, pero probablement jo parlaba de gent que no en te i que com tu dius esta malalt.

JO no mes puc saludarte i dirte que t he llegit.

Bé... ho he llegit per a sobre i no se si ho habré agafat per a on toca...
Jo he treballat tota la vida en la familia, he sigut el comodin de tot,
igual venia que arreglaba el magatzen que anaba a montar, el que fes
falta ahi me tocaba estar mentres els altres tenien una feina mes
predeterminada: ma mare venia, mon pare feia els montatges, mon cosi
montador... lo bó es que vaig aprendre molt i lo dolent es que mai ho
vaig trobat ben valorat i a mes sempre estaben en disputes perque
jo a lo millor arribaba de fer un montatge a bcn d'un divendres i mentres
el altres descansaben el disabte a mi me tocaba anar a la botiga en ma
mare a vendre... aixo arriba a cansar tant en lo fisic con en l'anima.
Vaig intentar fer la meva moltes vegades i no ho vaig aconseguir fins
que vaig coneixer a la que es ara la meva dona i vaig decidir anar
a viures a Castelló si o si. Aixo d'entrada va suposar un bon disgut
per mons pares i també molt de sentiment de culpabilitat per part
meva pero al final ho vaig aconseguir. Jo no renego del meu pasat
pero es molt complicat treballar en la familia i ara que ha pasat tot
la relacción que tinc en ella es molt millor que abans i tot lo roin
ha quedat arrere, pot-ser perque no van traspasar la linea pero tinc
la sensació que a voltes van estar a punt. Es la meva experiencia,
altres estaran treballant en la familia tant contents i si el tema no
anaba per ahi et demano disculpes.

JA TENS SACARINA?

Millor una mica de stevia...

Ara l'has clavat, Sinu. Fantàstica aquesta fulla.


De totes maneres, mentre la UE no l'admeti a la llista positiva d'aditius alimentaris, jo, poca cosa puc fer. Ja se n'està lluitant per això (Europa és l'única que encara no l'admet degut, sembla, a que l'steviòsid es metabolitza igual que una hormona, i un excés, pot causar desajustos hormonals.

Tu,de totes maneres, vés plantant-ne, que tenim bon clima, i és una planta perpètua que es va segant a mida que va creixent ...

Foc, per suposat ... el genuí sempre perdura.