ELS MICOS I EL SENTIT DE LA JUSTÍCIA

ELS MICOS I EL SENTIT DE LA JUSTÍCIA


Dr David Whitehouse
Editor de BBC Ciència


Els micos tenen un bon sentit de la justícia i protestaran si veuen que un altre mico és millor remunerat per complir la mateixa tasca.


Un mico caputxí es un animal cooperador i, a més, tolerant.


A aquesta conclusió van arribar un grup de científics de la Universitat d'Emory als Estats Units, després d'ensenyar-li a un grup de micos a intercanviar fitxes per menjar.

Normalment els primats quedaven contents en rebre un tros de cogombre, a canvi del "pagament" d'una d'aquestes fitxes.

Però d'acord amb l'estudi publicat a la revista Nature, els micos s'ofenien quan veien que un dels seus "companys" rebia un premi que consideraven més apetitós, com per exemple un grà de raïm.

L'ofensa arribava a tal punt que alguns refusaven treballar i altres es negaven a menjar.

Sarah Brosnan, una de les investigadores que va participar en l'experiment, va dir a la BBC: "El més interessant és el suggeriment que la cooperació humana és més efectiva si hi ha sentit de justícia".

Sarah Brosnan i el seu col.lega, Frans Waal, intentaven veure si el sentit de justícia és un comportament producte de l'evolució humana o el resultat de les regles que s'estableixen a la societat.

Recompenses diferents

Per això Brosnan i Waal van planejar un experiment utilitzant micos caputxins.

Sempre amatent al que reb l'altre.




"Vaig triar als micos caputxins perquè són molt cooperadors i perquè vénen d'una societat molt tolerant".

"El que vam fer va ser dissenyar un experiment per veure la seva reacció als diferents premis", va explicar Sarah Brosnan.

Els micos que van participar en l'estudi van ser separats en parelles i l'experiment va consistir en premiar-los de diferent manera per una mateixa tasca.

Segons Brosnan aquests primats "mai havien estat en aquests tipus de situacions on se'ls recompensava de forma diferent".

"De vegades, se'ls premiava als dos amb un cogombre o de sobte a un li donàvem un gra de raïm sense ni tan sols haver treballat per ell", va dir Brosnan.

Segons els investigadors, les reaccions van ser sorprenents.

"Nosaltres buscàvem una reacció específica i la vam aconseguir. Normalment rebutjaven la tasca que se'ls assignava", va assenyalar Brosnan.

"En altres ocasions completaven la tasca però no rebien el premi. Aquest és un comportament molt estrany", va dir la científica.

"A vegades, ignoraven la recompensa, altres vegades l'acceptaven per després llençar-la", va afegir.

Als científics els va sorprendre que els micos demostressin cert sentit de justícia, però els cridà l'atenció quan van rebutjar una compensació que havia estat acceptada.

Això si, va dir Brosnan: "Mai van reaccionar en contra la seva parella, ni tampoc les culpaven".

Experts en el tema que comentaren aquests resultats van dir a la BBC que és molt apassionant la idea que el sentit de justícia ha tingut una llarga evolució.

Per a Sarah Brosnan, "és molt probable" que el nostre sentiment de justícia sigui anterior a l'evolució de la nostra espècie.

Després d'aquesta investigació s'ha començat a estudiar com d'estès està això a la resta dels animals.

"Actualment estem repetint l'experiment amb ximpanzés per aprendre més sobre el desenvolupament evolutiu del sentit de justícia", va assenyalar Brosnan.

I va afegir: "Jo sospito que hi ha altres espècies de primats de societat igualment tolerables que mostraran el mateix comportament".



http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_3126000/3126824.stm

Com a mínim, és molt curiós. Sorprèn veure aquests comportaments tan "humans" en els animals, i potser jo no en diria sentit de la justícia, sinó aquest emprenyar-se si a un altre li "paguen" més que a tu per la mateixa feina. Pel que he llegit, el que s'emprenya és el que cobra menys i no el que cobra més, i si fos sentit de la justícia s'emprenyarien els dos.

No si la reacció dels micos és la mateixa que tenen els humans, però només deia que no es pas sentit de la justícia el que tenen els micos i els humans, sinó la de queixar-se quan un altre té o li donen més que a tu.