Camins

Ja se que no hi ha camins, que se fa Camí al caminar.
Peró m´ agrada mirar endavant i veure que en el ortizó es dibuixa algo semblant.
Encara que de vegades sols serveix-ca per saber que mai el podràs trepitjar.

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Encara que estiga caminant una mica mes altres camins se que en aquesta ruta en trobare a gust.

Moltes gracies, per tornar aquest camí de tant en tant.
Un camí que cada dia fem entre tots.
Un camí que tu, has anat omplit de panells plens de pensaments, de humor, de jocs i de sentiments.

Sempre resulta agradable caminar i veure que no sempre se camina sols . Que de vegades mes lluny, altres mes aprop, sempre tens amics que caminen amb tu.
Amics que t´anime'n a seguir caminant quant ja estas cansat, que te donen la ma quant ja no pots mes.
Amics que simplement caminen al nostre costat amb silenci, regalam-nos els seu somriure, quant a nosaltres sols ens queden ganes de plorar.
Quant el Camí de la vida es massa costa amunt, quant de vegades no podem caminar sinó que anem trope-sant i redolant, sempre es bo saber que al nostre costat camina un bon amic.
I quant te sents amb moltes ganes de seguir caminat , de disfrutar de cada pas que dones, també est molt agradable tenir un bon amic en qui poder compartir la alegria de caminar i el plaer de seguir i segir donat passos cap anda-vant.



.

Aquest camí segur que t'agradarà.

Si quant mes voltes mitllor.

La destinació pot seguir dos camins per a causar la nostra ruïna: refusar-nos el compliment dels nostres desitjos i complir-los plenament.

L'esperança no és ni realitat ni quimera. És com els camins de la Terra: sobre la Terra no havia camins; han estat fets pel gran nombre de caminants.

Avançar sempre per els mateixos camins construíts, és negar-se l'oportunitat de construir millors camins.

El que importa veritablement en la vida no són els objectius que ens marquem, sinó els camins que seguim per a assolir-lo, i el que disfrutem mentres caminem.

També hi ha camins imaginaris, tan bonic de recórrer com els altres

Diuen que tot el que es pot imaginar, es pot realitzar.
Així que quants més camins meravellosos imaginem, molt millor.

Doncs anar per aquell camí de més amunt amb el camió, no sé si et pot fer disfrutar gaire del camí. Per corbata els has de portar.

Sinuhé:
Per aixo mateix la frase de la foto del camio.


Avançar sempre per els mateixos camins construíts, és negar-se l'oportunitat de construir millors camins.

De vegades podem triar altres camins.